06.04.2013
Font: El Vallenc
El Vallenc.com, aprofitant que Joan Carretero, president de Reagrupmanet s’ha traslladat al territori, ha aprofitat per fer-li una entrevista per saber les seves impresions sobre l’estat actual del país i per parlar sobre la independencia de Catalunya.
El nostre país es troba immers en un canvi profund que afecta el conjunt de les seves estructures, derivat en gran mesura per la situació de canvi de paradigma a nivell global, però, tanmateix, afectat per l’especificitat de no comptar amb un reconeixement propi.La manca d’estructures operatives i amb capacitat real d’actuació i de decisió es fa absolutament evident en un moment de crisi profunda en les relacions entre la ciutadania i el seu govern i ens porta a un camí sense sortida en termes nacionals.
L’estat espanyol s’ha mostrat absolutament ineficient en la gestió política i econòmica, amb conseqüències immediates en la realitat diària de les persones que vivim a Catalunya, de manera que la ruptura avui és més nítida que mai.
Els darrers anys han significat un retrocés profund de la població catalana en tots els àmbits (en innovació, capacitat productiva, serveis públics…) i la perspectiva a mig termini no sembla que hagi de canviar.
És responsabilitat nostra doncs, de les persones que volem fer d’aquest un país d’èxit, contribuir a l’única garantia que avui sembla viable per capgirar la situació insistint en la necessitat d’una declaració unilateral d’independència des del Parlament de Catalunya, en tant que el nostre major òrgan representatiu.
L’estat espanyol s’ha mostrat absolutament ineficient en la gestió política i econòmica, amb conseqüències immediates en la realitat diària de les persones que vivim a Catalunya, de manera que la ruptura avui és més nítida que mai.
Els darrers anys han significat un retrocés profund de la població catalana en tots els àmbits (en innovació, capacitat productiva, serveis públics…) i la perspectiva a mig termini no sembla que hagi de canviar.
És responsabilitat nostra doncs, de les persones que volem fer d’aquest un país d’èxit, contribuir a l’única garantia que avui sembla viable per capgirar la situació insistint en la necessitat d’una declaració unilateral d’independència des del Parlament de Catalunya, en tant que el nostre major òrgan representatiu.
Creu que estem en un moment històric de camí per la independència, o serà una altra ocasió perduda?
El moment actual és, sense cap mena de dubte, un canvi profund del món tal i com l’havíem entès al llarg de tot el segle XX. Depèn dels catalans decidir si volem participar-hi i guanyar el premi a millor guió original.
En un escenari cada vegada més obert, participatiu i col·laboratiu, hem de ser capaços de portar a terme un procés modèlic de configuració d’un nou estat, marcat per la transparència i la radicalitat democràtica.
En el context infectat per la corrupció que estem patint a diari és evident que aquesta fita sembla quedar diluïda entre d’altres preocupacions sobre com s’ha portat a terme la gestió del diner públic fins ara.
Sigui com sigui, el sistema tancat i bloquejat de partits polítics que avui, sense excepció, parlamentàriament ens representa s’ha demostrat insuficient per continuar avançant. Des de Reagrupament, precisament, entenem que per seguir endavant cal que tots els actors disposats a arribar a una bona fi hem de ser-hi presents sense exclusions. La independència no s’aconseguirà si amb ella no s’hi acompanya una profunda regeneració del sistema polític tradicional i dels seus representants.
En un escenari cada vegada més obert, participatiu i col·laboratiu, hem de ser capaços de portar a terme un procés modèlic de configuració d’un nou estat, marcat per la transparència i la radicalitat democràtica.
En el context infectat per la corrupció que estem patint a diari és evident que aquesta fita sembla quedar diluïda entre d’altres preocupacions sobre com s’ha portat a terme la gestió del diner públic fins ara.
Sigui com sigui, el sistema tancat i bloquejat de partits polítics que avui, sense excepció, parlamentàriament ens representa s’ha demostrat insuficient per continuar avançant. Des de Reagrupament, precisament, entenem que per seguir endavant cal que tots els actors disposats a arribar a una bona fi hem de ser-hi presents sense exclusions. La independència no s’aconseguirà si amb ella no s’hi acompanya una profunda regeneració del sistema polític tradicional i dels seus representants.
Com veu el pacte CiU-ERC?
L’activitat política és en si mateixa un acte de servei públic i d’absoluta generositat per part d’aquelles persones que volen contribuir durant un temps determinat al benestar de la societat de la què hi formen part. Aquest principi general, que assumim des de Reagrupament, no exclou, de cap de les maneres, l’assumpció de responsabilitats.
Aquesta és, des del meu entendre, la principal dificultat amb la qual es troba el pacte entre CiU i ERC, en tant que es dóna una enorme dualitat i, conseqüentment, desigualtat entre els dos partits.
Per una banda, hi ha la necessitat d’haver de gestionar l’activitat diària del país i portar a terme els serveis públics existents, que encara que retallats, requereixen d’uns pressupostos que, a la vegada, són essencials per al control de les nostres institucions. Una tasca feixuga, desagraïda i, evidentment, amb penalització electoral, especialment, en un moment de crisi econòmica profunda.
Mentre que, per altra banda, estem davant d’un compromís polític per a la celebració d’una consulta vinculant sobre la independència de Catalunya i la construcció d’un nou escenari. Una activitat molt més agraïda en tant que es vincula a un nou escenari que, indubtablement, serà molt més pròsper en tots els camps.
La lleialtat del pacte hauria d’incloure, precisament, la responsabilitat per part dels dos partits i la presa de consciència de la situació actual. La percepció d’aquesta afirmació és precisament, que aquesta no s’està donant en termes d’igualtat.
ERC, en no voler formar part del Govern de la Generalitat, ha prioritzat els interessos de partit per davant de l’estabilitat i fortalesa que electoralment va mancar a CiU i que tan necessària és per dur a terme el procés d’independència. Aquest factor, en absolut, no ha passat desapercebut i òbviament està dificultant la celebració de la consulta.
Aquesta és, des del meu entendre, la principal dificultat amb la qual es troba el pacte entre CiU i ERC, en tant que es dóna una enorme dualitat i, conseqüentment, desigualtat entre els dos partits.
Per una banda, hi ha la necessitat d’haver de gestionar l’activitat diària del país i portar a terme els serveis públics existents, que encara que retallats, requereixen d’uns pressupostos que, a la vegada, són essencials per al control de les nostres institucions. Una tasca feixuga, desagraïda i, evidentment, amb penalització electoral, especialment, en un moment de crisi econòmica profunda.
Mentre que, per altra banda, estem davant d’un compromís polític per a la celebració d’una consulta vinculant sobre la independència de Catalunya i la construcció d’un nou escenari. Una activitat molt més agraïda en tant que es vincula a un nou escenari que, indubtablement, serà molt més pròsper en tots els camps.
La lleialtat del pacte hauria d’incloure, precisament, la responsabilitat per part dels dos partits i la presa de consciència de la situació actual. La percepció d’aquesta afirmació és precisament, que aquesta no s’està donant en termes d’igualtat.
ERC, en no voler formar part del Govern de la Generalitat, ha prioritzat els interessos de partit per davant de l’estabilitat i fortalesa que electoralment va mancar a CiU i que tan necessària és per dur a terme el procés d’independència. Aquest factor, en absolut, no ha passat desapercebut i òbviament està dificultant la celebració de la consulta.
Creu que en el 2014 es votarà pel dret a decidir?
Desconec quan se celebrarà la consulta pel dret a decidir però no entenc altre escenari possible que no sigui la seva realització durant aquesta legislatura.
Com es vol fer entendre al món que el vot independentista no és exclusivitat d’ERC?
Tradicionalment, l’independentisme ha estat molt fraccionat, principalment per l’associació que es fa amb un o altre corrent ideològic. Però, com hem proclamat abastament des de Reagrupament, no estem davant d’una elecció entre polítiques d’esquerres o de dretes.
Tradicionalment, l’independentisme ha estat molt fraccionat, principalment per l’associació que es fa amb un o altre corrent ideològic. Però, com hem proclamat abastament des de Reagrupament, no estem davant d’una elecció entre polítiques d’esquerres o de dretes.
Conseqüentment, en l’escenari de celebració en el curt termini d’una consulta per la independència, no té massa sentit advertir en quin partit d’un corrent ideològic determinat es concentren els activistes independentistes, principalment perquè en el moment actual, la majoria de persones a favor de la independència senten una enorme desafecció envers els partits polítics tradicionals.
Per acabar, creu que en el moment actual per Catalunya és bo que no tinguem un govern fort i que la formació que governa encara que està més feble que abans del 25-N?
Com he comentat anteriorment, aquest aspecte és avui el més preocupant per aconseguir que finalment se celebri la consulta. Mentre el govern sigui incapaç de poder aprovar els pressupostos anuals amb normalitat i pateixi atacs dialèctics per part de la resta de partits polítics, sense exceptuar ERC, el procés d’independència difícilment tindrà la confiança per part de la ciutadania i, el no menys important, suport per part d’altres institucions internacionals.
Com he comentat anteriorment, aquest aspecte és avui el més preocupant per aconseguir que finalment se celebri la consulta. Mentre el govern sigui incapaç de poder aprovar els pressupostos anuals amb normalitat i pateixi atacs dialèctics per part de la resta de partits polítics, sense exceptuar ERC, el procés d’independència difícilment tindrà la confiança per part de la ciutadania i, el no menys important, suport per part d’altres institucions internacionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada