LES TERTÚLIES SOTA SOSPITA

En les darreres setmanes, per no dir mesos, s’han multiplicat les tertúlies polítiques als diferents mitjans de comunicació. Alguns ho atribueixen al baix cost que suposen, i que permeten omplir hores de programació en moments de vaques magres. D’altres ho atribueixen al clímax polític que estem vivint darrerament tant des del punt de vista nacional, com socioeconòmic.

Les tertúlies, que no sé pas quin és el seu nivell d’audiència, però que si es mantenen és perquè com a mínim funcionen i doncs compten amb audiència i atrauen publicitat, paradoxalment, tenen un efecte que jo diria nociu, sobretot en el context que ara mateix ens movem a Catalunya.

Fixem-nos que hi ha la tendència a convidar personatges que discuteixen per exemple sobre la independència o, si es vol, el dret a decidir, en proporció paritària: en format per exemple 2×2 o 3×3, és a dir, dos a favor i dos en contra, tres a favor i tres en contra. Sí que és cert que s’acostuma a incloure algú que va una mica per lliure, però en general, sempre s’intenta igualar les forces. De manera que l’espectador o l’oient percep una polarització clara a favor o en contra de la Independència. A qui beneficia aquest format paritari? Naturalment a l’opinió minoritària, que passa a equiparar-se amb la majoritària, que deixa de ser-ho sense saber ben bé com. Si fem un paral.lelisme amb el món de l’esport, és com quan els pericos pretenen equiparar-se amb el Barça, per fer el fatxenda, per exemple, a la Copa Catalunya. I clar, no és ben bé el mateix, ni de lluny.

I en el cas que ens ocupa, quina és l’opinió minoritària que n’obté, de les tertúlies, una sobrepresència? I quina és l’opció majoritària que resulta subrepresentada? Les respostes són ben clares i sense cap ombra de dubte. La primera resposta és l’espanyolisme. La segona és l’independentisme.

Efectivament, no només les enquestes, sinó també els resultats electorals assenyalen que a Catalunya hi ha una clara majoria favorable al dret a decidir i fins i tot a la Independència. Una majoria que s’esvaeix quan s’intenta comprimir en el format tertúlia. Inversament, l’opció espanyolista, clarament minoritària dins de la societat catalana, en surt clarament beneficiada d’aquests tipus de programes, perquè assoleix una visibilitat molt superior a la que li correspon.

Fixem-nos que el darrer baròmetre del CEO, donava un suport a la Independència del 54,7%, mentre que el vot contrari era de només el 20.7% i l’abstenció, d’un 17%. Igualment, al Parlament, les forces sobiranistes són clarament superiors a les espanyolistes, com s’ha demostrat en les votacions més rellevants celebrades en els darrers mesos.

Però ve’t aquí que aquesta majoria social i política, queda amagada a nivell mediàtic en les tertúlies. Podem dir, doncs, sense cap mena de dubte que les tertúlies estan sota sospita, si més no en el format paritari, que és el que predomina, atès que beneficia clarament l’opció espanyolista. Penso que ens ho hem de fer veure.

Una solució és reproduir en la tertúlia la proporcionalitat que hi ha en la societat, tipus 2X1 o 4X2, que seria molt més equitativa, sempre, naturalment en benefici de l’opció independentista. Cal tenir en compte que, a mesura que el procés s’allarga en el temps, des del meu punt de vista de forma totalment innecessària i fins i tot diria que perillosa, el sobredimensionament de l’opció minoritària l’afavoreix clarament. De manera que algú s’està tirant pedres a la seva pròpia teulada.

Per altra banda, si ens fixem en els debats en les televisions espanyoles, el generós pluralisme existent en les catalanes, és del tot inexistent. Tot el contrari. Fins i tot hi ha el format “tercer grau”, que podríem anomenar, que consisteix en portar un independentista a una d’aquestes tertúlies i envoltar-lo, com si d’un toro es tractés, d’una quadrilla d’energúmens que intenten torejar-lo amb sort diversa. Els intents d’humiliació, de menyspreu, d’odi envers l’individu en qüestió, respon clarament a una lògica que intenta acabar amb la dissidència i aplicar la política del “Trágala, mamón, traga la Constitución” tan propi de la cultura política espanyola, o la versió fatxa que seria la de “Cautivo y desarmado…”, que és això el que els posa.

En definitiva, i com sempre passa, el format espanyol no s’està per mitges tintes i tira pel dret, mentre que el format de moltes tertúlies catalanes intenten ser d’una pulcritud democràtica tan exasperant que acaben afavorint els espanyols, de forma netament suïcida. Això sí, podrem dir que nosaltres no som com ells, poc abans de ser massacrats per una colla de bàrbars al crit de “a por ellos, oe!!!”. Si se n’ha de ser de passarell… o de ximple.

No voldria acabar aquest post sense destacar dues frases que precisament vaig sentir ahir, dimarts. La primera la va pronunciar el conseller Andreu Mas-Colell en la seva compareixença per presentar la balança fiscal del 2010, que, per cert, assenyala que el robatori espanyol va ser de més de 16 miliards. En Mascu, va utilitzar una expressió que quasi em fa plorar de riure, quan va dir que si Catalunya fos una “unitat comptablement separada“, no només no hauria de fer retallades, sinó que comptaria amb 11 miliards per despeses i inversions. Aquest tecnicisme per evitar dir que si Catalunya fos, clar i català, independent, em va deixar impressionat. Aquests minnessotos sòn incorregibles.

L’altra frase la va pronunciar aquest element més fals que un duro sevillano que respon al nom de Josep Maria Gay de Liébana, un economista, perico, que va de mediàtic per la vida… i que no s’està de reivindicar tot el que calgui, que si el concert, que si el pacte fiscal, etc (aahahahaha), per evitar parlar d’independència, opció que naturalment rebutja. L’individu aquest, a la tertúlia de La Rambla de  BTV, de fa unes hores, ha protagonitzat un episodi patètic quan ha rebatejat l’espoli fiscal que pateix Catalunya, tot comentant les dades presentades per Mas-Collell, de, literalment, com a “descompensació“, i el tio s’ha quedat tan panxo. Ja sabem ara que Catalunya està descompensada. Tindrà morro el xaval! No em facis dir qui està descompensat.

Que si unitat comptablement separada, que si descompensació que si... però ens tracten d’imbècils o què?

(NOTA: Post penjat al DGS el 22.05.2013)