La reconversió de l'anterior Patronat Catalunya Món, que al seu torn era una reconversió del mític Patronat Català Pro-Europa, un dels organismes més estimats pel llavors President Jordi Pujol, en una nova instància, el Diplocat, és probablement una de les principals novetats de la segona administració del President Artur Mas.
L'anomenat Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, s'ha proposat ser una eina cabdal en el procés d'internacionalització de la transició nacional que està vivint el país. Per fer-ho, s'ha inspirat en les teories i en els models lligats al paradigma del softpower i de la diplomàcia digital o e-diplomacy, que en els darrers anys s'estan aplicant arreu, però que principalment van rebre una empenta enorme durant el mandat de la senyora Hillary Clinton com a Secretària d'Estat en l'administració Obama I (2009-2013).
Sense entrar en una anàlisi detallada, que no pertoca en aquest article, això pressuposa que per una banda, la societat civil catalana tindrà un protagonisme creixent en el desenvolupament de la política exterior de la Generalitat, posant un èmfasi en les relacions públiques, la seducció, la creativitat, fins i tot el bon rotllo, l'oci, l'entreteniment, la cultura cool, com a reclam internacional. De l'altra, naturalment, l'ús massiu de les TIC i principalment de les xarxes socials com a forma per bastir una diplomàcia digital global, que entre d'altres aspectes permet abaratir costos que no precisa d'una presència física arreu del món, i per contra garanteix una reacció immediata a l'hora de comunicar i disseminar propostes o esdeveniments, la qual cosa reforça una sensació de proximitat.
A ningú se li escapa que, encara que sovint resulti un tòpic, Catalunya té una xarxa de societat civil força desenvolupada històricament, i això és un actiu que no es pot deixar de no utilitzar. A més una part molt important d'aquesta societat civil té una presència i fins i tot un reconeixement internacional consolidats, per la qual cosa és d'una lògica abassagadora que a l'hora d'impulsar la internacionalització de Catalunya es compti amb ella.
Per tot plegat, la creació del Diplocat, on a més del govern de la Generalitat, participen instàncies de la societat civil catalana amb una clara vocació intenacional no pot ser més que considerat com a positiu.
Tanmateix, caldria evitar un doble risc: el del cofoisme i el de l'acomodament. El primer passa quan el missatge que es transmet és que som la conya i els més macos del món mundial, quan de fet, el més calent és a l'aigüera, que és la declaració de la Independència. De manera que no podem fer el ridícul.
I això ens porta al segon, que és no caure en una acomodació a l'statu quo, perquè naturalment, el nostre objectiu no és romandre eternament com un cas referencial de nació sense estat. Tot al contrari, volem deixar de ser-ho el més aviat possible, i convertir-nos en un nació amb el seu propi estat, que defensi i promogui els seus interessos, com tots els estats defensen els de les seves nacions.
Tanmateix, caldria evitar un doble risc: el del cofoisme i el de l'acomodament. El primer passa quan el missatge que es transmet és que som la conya i els més macos del món mundial, quan de fet, el més calent és a l'aigüera, que és la declaració de la Independència. De manera que no podem fer el ridícul.
(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 26, juny 2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada