LA FEINA DEL CNI

Ja sabem del cert que el CNI treballa a tot drap a Catalunya per fer fracassar la Transició cap a la Independència. Fins aquí tot normal. És lògic i coherent que ho faci. Per això existeix. Si ho fa bé ens marcarà molts gols. Però la nostra feina és que no ens en marqui, lògicament. I amb el tema dels Mossos, ens els està marcant.

Anem a pams. És ben normal que els Mossos s’hagin convertit en l’objectiu primer del CNI per tal de desestabilitzar-los. Des de fora, i també, qui ho dubta?, des de dins. De manera que jugarà amb una doble estratègia, la qual cosa fa que evitar aquesta desestabilització sigui més complex.

Llavors, quan una cosa és molt complexa, el millor és anar pas a pas.

I en el cas del paper dels Mossos d’Esquadra en tant que policia nacional de Catalunya, el primer pas és molt clar. Si es vol que hi hagi una actuació el màxim d’eficient, d’eficaç dels seus agents, el primer que cal garantir és la seva integritat física. És a dir, el primer manament –sí, sí, manament- de la societat democràtica catalana, és “No agrediràs físicament un agent dels Mossos d’Esquadra”. I és que només un agent de policia que se sent recolzat pels seus companys, pel Departament d’Interior i pel conjunt de la societat, pot realitzar correctament la seva feina. És una condició imprescindible. La qual cosa implica que els seus agressors han de ser immediatament arrestats utilitzant els recursos adients per a fer-ho efectiu i portat davant l’autoritat judicial. I en això, no hi ha d’haver cap dubte, ni cap vacil.lació. Un agent de policia que se sent desprotegit, naturalment, intentarà salvar la pell en tot moment i es pot convertir en un element perillós. Per això s’ha d’impedir aquesta sensació de desempar.

 

Naturalment, tot el que acabo de dir, no porta a justificar actituds d’impunitat de cap agent. Entenguem-nos. L’arrest sempre ha de ser conseqüència d’una agressió o atemptat previ, mai sense que aquest no existeixi.

Únicament quan tinguem uns agents respectats, podem començar a construir una societat democràtica. Ni impunitat dels agressors, ni impunitat dels que ultrapassen les seves competències professionals.

Si això ho tenim clar, podem començar a caminar. I els del CNI, per molt que ho intentin, començaran a tenir la partida perduda.