dimecres, 30 d’octubre de 2013

ESCRIVINT LA INDEPENDÈNCIA 2X05



Programa de seguiment del procés independentista que s'emet els divendres a les 23h a Canal Català. Dirigit i presentat per Igor Llongueres.

Inclou, entre d'altres seccions:


- LA DADA: JOAN CANADELL, vicepresident executiu del Cercle Català de Negocis, ens explica que el 95% de l'endeutament privat de l'Estat espanyol correspon a les grans empreses (12:03)


- NEUS LLOVERAS, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, parla del procés independentista (17:52)

- Entrevista a plató amb el periodista de NacióDigital.cat QUICO SALLÉS (24:28)

- ALFRED BOSCH, portaveu d'Esquerra Republicana-Reagrupament-Catalunya SÍ al Congrés, passa el TEST del programa (45:03)

Twitter: @Escrivint / #escrivintlaindependència

https://twitter.com/Escrivint


www.facebook.com/EscrivintLaIndependenci­­­­a

UNA BATALLA GUANYADA ABANS DE COMENÇAR*

La batalla sobre l’adhesió de la República de Catalunya a la Unió Europea està guanyada abans fins i tot de començar-la. De fet, la pregunta correcta és: hi haurà batalla? I la resposta és clara i contundent: No, no n’hi haurà. Així de rotund. Així de taxatiu. I els espanyols que diguin missa, que la diuen.
Plantejar la possibilitat d’una República Catalana fora de la Unió Europea és una veritable quimera, és anar torrat de debò. O empastillat. Vull dir que no respon a cap plantejament racional, lògic.
O només respon a una lògica: la d’acollonir, la d’acoquinar, per evitar que els catalans i les catalanes votem, bé en un referèndum, bé en unes eleccions, l’opció independentista. És aquesta l’única lògica. I els espanyols saben que si no els fem cas i votem a favor de la Llibertat, de la Independència, ells només podran dir amèn. Perquè a la Unió Europea no pinten res, més enllà de ser els proveïdors oficials de pernil de jabugo.
Insistir en el fet que la Catalunya independent que assolirem en un termini molt curt de temps serà plenament inserida en el context mundial, en les Nacions Unides, en la Unió Europea, en l’OTAN –sí, sí, en l’OTAN-, comença a cansar.
És tan gran la humiliació que pateix Espanya des de fa mesos que de vegades sembla que no en som conscients. Si realment no ens volguessin, cosa totalment il·lògica, ja ho haurien dit per activa i per passiva, els estats europeus. Perquè la veritat, el que digui un comissari europeu, cal agafar-ho amb moltes pinces. A la UE, el que compta són els Estats. I aquests no han badat boca. De manera que li estan fent el llit al col·lega espanyol. Probablement perquè ja n’estan tips i farts de tanta fatxenderia, de tant jabuguito, de tant Madriduber alles , quan després fan el ridícul de manera vergonyant.
Tenim una porteria buida per marcar un gran gol. Ara només cal que a qui correspon no li tremolin les cames. És fàcil, de debò, només cal xutar col·locat i amb potència.

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 29, Octubre 2013)

CRÒNIQUES CRÍTIQUES DEL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA (9/3)

Crò-Crí 9 (3 de 3) from DGS on Vimeo.

CRÒNIQUES CRÍTIQUES DEL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA (9/2)

Cròniques Crítiques 9 (2 de 3) from DGS on Vimeo.

CRÒNIQUES CRÍTIQUES DEL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA (9/1)

Cròniques crítiques 9 (1/3) from DGS on Vimeo.

divendres, 25 d’octubre de 2013

CRÒNIQUES CRÍTIQUES DEL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA (8)

Cròniques crítiques del camí cap a la independència. (8) from DGS on Vimeo.

ESCRIVINT LA INDEPENDÈNCIA 2X04



Programa de seguiment del procés independentista que s'emet els divendres a les 23h a Canal Català. Dirigit i presentat per Igor Llongueres.

Inclou, entre d'altres seccions:


- LA DADA: Jordi Bages-Querol explica que som un país d'empreses exportadores. Catalunya no té por a exportar (10:30)


- JOAN RAMON CASALS, alcalde de Molins de Rei, parla del procés sobiranista (15:15)


- Entrevista a plató amb el president de l'associació SÚMATE, EDUARDO REYES (21:50)


- DAVID FERNÁNDEZ, diputat de la CUP-AE, passa el TEST del programa (38:30)


Twitter: @Escrivint / #escrivintlaindependència
https://twitter.com/Escrivint


www.facebook.com/EscrivintLaIndependenci­­­a

ARA ÉS EL MOMENT*

No calia haver esperat a l’akelarre del 12-O per saber que el moment ha arribat per tallar amarres amb el llast espanyol. Ja fa mesos que és evident que cal fer-ho, i que cada minut que passa, cada hora, dia o mes que passa són oportunitats perdudes de donar més benestar, més seguretat, més qualitat a la nostra gent. I contràriament, és afegir més càrregues, més deutes, més mal rotllos…

Sempre he dit que els espanyolistes a Catalunya no plantejaran cap problema. La meitat no sortiran al carrer, perquè saben del cert que amb una Catalunya independent ells també viuran més bé, i en tot cas, sempre podran seguir oferint noves glòries a Espanya des de la seva privacitat, o amb els seus acòlits, en els seus caus. Pel que fa a l’altra meitat, hauran de fer un pensament, perquè nosaltres no farem cap pas enrere, entre d’altres raons, perquè no el podem fer, hem cremat les naus i ara només queda tirar endavant fins a la victòria. En tot cas, sempre els quedarà, als més obtusos, la possibilitat de comprar els pisos que el Pocero va construir a les rodalies de Madrid, i que avui en dia encara estan buits. Si volen Espanya, que se n’hi vagin i no tornin.
Naturalment, i com ja vaig insistir en una sèrie de cinc articles, un dels elements que dificulten el fer el pas és el front mediàtic. Mentre que segons les enquestes, la societat catalana està abassagadorament favorable a la consulta, en una proporció del 7 a 3 o fins i tot del 8 a 2, en totes les tertúlies o espais de debat mediàtic, com tenen el complex d’agafar-se-la amb paper de fumar, la proporció és paritària, és a dir, hi ha tants tertulians favorables com contraris a la consulta. Aquesta distorsió de la realitat social, naturalment beneficia al bàndol espanyolista, perquè el sobredimensiona mediàticament. I si això es va mantenint amb el pas de les setmanes i dels mesos, a ningú se li escapa que a qui beneficia és a aquesta gentussa, que van de demòcrates, quan de fet pretenen negar el dret a votar del poble català… Entre d’altres raons, perquè no reconeixen l’existència d’un poble català, i menys encara, d’un poble català com a subjecte polític.
Fixem-nos, per exemple, que a les tertúlies espanyoles, la proporció sempre és de 8 a 2 o de 9 a 1, o fins i tot de 10 a 0, sempre beneficiant a la postura contrària a la consulta.
Naturalment, quan dic això, segur que immediatament, saltarà el típic catalanet, producte de 300 anys de baixades de cap i de pantalons que dirà que el nostre tarannà és més ètic i cívic i que així donem exemple davant els intolerants.
Passa, però, que s’ha acabat el bròquil. I ara o guanyem o … guanyem. I no hi ha espai per cap més alternativa. Els espanyols van a per totes, encara que fotin el ridícul arreu on vagin. I, la veritat, no penso que derrotar uns bufons com els espanyols costi gaire. El que més costa, ho reconec, és treure’s la mandra de tacar-se amb la seva llafiscoseria, perquè haver de seure a negociar amb ells a veure si ens quedem el 20% del Museo del Prado o el 20% dels seus tancs Leopard o dels seus avions F18, és només apte per a massoques.
Per cert, de submarins espanyols no en volem ni un, que ni tan sols suren i s’enfonsen i encara tindríem una desgràcia.
*(NOTA: Post penjat al DGS, el 16.10.2013)

dilluns, 21 d’octubre de 2013

L'ORDRE INDEPENDENTISTA*

De les moltes lliçons apreses en les dues darreres diades, una de les més importants és que van celebrar-se sense que es registrés cap mena de desordre, ni violència, ni avalots. Van ser un exemple referencial de tranquil·litat, cohesió, unió, sense que en cap moment això anés en contra de la seva contundència reivindicativa, de la seva fermesa, del seu compromís amb la independència del nostre poble. Cridar molt, trencar mobiliari públic, no és sinònim de major compromís. Molt sovint és a l’inrevés.


Penso que aquest ordre independentista, en tant que lògica de funcionament, ha de mantenir-se en els propers mesos, fins que culmini el procés de transició. I que un cop assolida, la Catalunya independent ha de ser molt conscient que el manteniment de l’ordre públic serà una peça cabdal per a la consolidació del nou sistema polític.

Per això no s’acaba d’entendre, o potser sí, com es pot gastar tanta tolerància amb les formacions feixistes espanyoles que amenacen, dia sí i dia també, la convivència catalana. Les amenaces llançades des dels sectors espanyolistes de fracturar la societat catalana, és a dir, ras i curt, de promoure un enfrontament civil entre catalans (o més aviat entre catalans i colons espanyols) no haurien de ser preses a la babalà.

L’ordre independentista, que un cop assolida la victòria, esdevindrà ordre republicà, ha de deixar molt clar que tindrà tolerància zero amb el feixisme espanyol, i amb qualsevol expressió de catalanofòbia que intenti retornar al passat. Com a tall d’exemple, penso que caldria llançar un avís per a navegants: que la Llei d’amnistia espanyola no s’aplicarà a la República Catalana, com tampoc s’aplica a la República Argentina. I que si s’escau, qualsevol responsable franquista que sigui detingut en el territori català, haurà de ser jutjat d’acord amb la llei catalana.

En definitiva, la Catalunya independent ha de tenir clar que per consolidar-se i no tornar enrere, caldrà un exercici d’higiene democràtica, que passa per netejar tot rastre de tolerància amb l’espanyolisme feixista. No ens ha de fer angúnia utilitzar la contundència necessària per acabar amb els darrers vestigis del feixisme. I tampoc hem de caure en la trampa dels que apel·laran als drets dels espanyols feixistes. O és que hem de reconèixer drets a aquells que ens volen exterminar? No siguem ingenus, si us plau. De vegades, el bonisme és una irresponsabilitat.

*(NOTA: Article penjat al Nació Digital, 14.10.2013)

ESCRIVINT LA INDEPENDÈNCIA 2X03



Programa de seguiment del procés independentista que s'emet els divendres a les 23h a Canal Català. Dirigit i presentat per Igor Llongueres

Inclou, entre d'altres seccions:
- LA DADA: Albert Macià, responsable del grup d'Estudis del Cercle Català de Negocis, ens explica que les PIMEs catalanes s'han de preparar estratègicament per quan siguem un estat (10:34)
- DAVID RODRÍGUEZ, alcalde de Solsona, parla del procés sobiranista (16:08)
- Entrevista a plató amb el president del Cercle Català de Negocis, ALBERT PONT (25:00)
- RUT CARANDELL, vicepresidenta de Reagrupament, passa el TEST del programa (45:38)
Twitter: @Escrivint / #escrivintlaindependència
https://twitter.com/Escrivint
www.facebook.com/EscrivintLaIndependenci­­a

ACABEM AMB EL FEIXISME ESPANYOL!

En defensa dels nostres mestres i les víctimes de l'Holocaust, José Domingo als tribunals 

Un projecte d'israelcatalunya*




Aturem la banalització del nazisme: 
En defensa dels nostres mestres i les víctimes de l'Holocaust, José Domingo als tribunals

Presentació de la campanya

El president de la Plataforma Som Catalunya Somos España i exdiputat de Ciutadans José Domingo va escriure un article a Diálogo Libre titulat Inmersión y banalización del mal el passat 6 de setembre de 2013 on comparava el professorat català amb l'arquitecte de la “Solució Final” que comportà la mort de milions de jueus a les cambres de gas de l'Alemanya nazi, el criminal de guerra Adolf Eichmann.




Aquest atac tant miserable a la comunitat educativa catalana no pot quedar impune. Israel a Catalunya entén que aquests polítics espanyols que dia sí i dia també es posen a la boca l'Holocaust i els pitjors criminals de guerra que ha conegut la Humanitat per atacar un procés cívic i democràtic exemplar com el que ha encetat el poble de Catalunya per assolir la seva independència política han de donar explicacions davant d'un jutge i indemnitzar les víctimes pel dany moral que generen. Especialment per la humiliació i l'insult que suposa per a la comunitat jueva i les víctimes de l'Holocaust la banalització que s'està fent d'un esdeveniment tan singular com la Xoà i l'insult intolerable al col·lectiu de professionals de l'ensenyament del nostre país.

És per aquest motiu que pensem que el poble de Catalunya ha de començar a respondre a aquestes actituds marcant una línia vermella a aquesta mena de “polítics” i opinadors que no tenen cap respecte pels més de 6.000.000 de jueus assassinats pel III Reich i el totalitarisme nacionalsocialista. Un poble que és capaç de donar-se la mà de punta a punta del país ha de ser capaç d'unir-se per dur aquesta mena de personatges davant d'un jutge. Això contribuirà de ben segur a què altres personatges que pul·lulen per l'esfera pública i que fan servir el mateix modus operandi per atacar els catalans interioritzin que hauran de comparèixer davant d'un jutge si segueixen pel camí de la difusió de l'odi.

Per tot això, ens hem posat en contacte amb un dels millors bufets penalistes de Barcelona, Bataller Balaguer Advocats, per conèixer quant costaria seure José Domingo davant d'un jutge i exigir-li una rectificació i una indemnització per a les víctimes tant de l'Holocaust com també per a la comunitat educativa catalana. Un procés d'aquestes característiques té el cost següent:
 
PROCÉS JUDICIAL (1a. fase)
Acte de conciliació + interposició querella + instrucció penal3.000,00 
Despeses de procurador i copisteria (aproximat/a determinar)500,00 
IVA 21% de 3.500,00 735,00 
SUBTOTAL14.235,00 
DESPESES DE GESTIÓ DE LA CAMPANYA
TotSuma.Cat (5% del subtotal del procés judicial)211,75 
IVA 21% sobre 211,75 44,47 
Comissió TPV 0,8% de 4491,22 € (SUBTOTAL1+DESPESES DE GESTIÓ)35,93 
SUBTOTAL2292,15 
TOTAL CAMPANYA (SUBTOTAL1 + SUBTOTAL2)4.527,15 

Podeu veure aquí el pressupost que ens han elaborat. Amb els 4.527,15 € tindrem coberta l'assistència jurídica (acte de conciliació + interposició querella + instrucció penal + procuradors + despeses de gestió de la campanya) en la interposició d'una querella criminal contra el sr. José Domingo per les manifestacions efectuades. L'exigirem que demostri que els professors catalans han ordenat o col·laborat en la mort de 6.000.000 de persones com va fer Eichmann entre 1944 i 1945. En tant que impossible, exigirem una rectificació pública i li reclamarem la quantitat de 20.000 euros en concepte de danys morals. Aquests diners serviran per intentar restablir l'honor del nostre professorat i de les víctimes de l'Holocaust. Per això destinarem la meitat d'aquest import (10.000 euros) a l'Associació Som Escola en tant que representant de la comunitat educativa catalana i l'altra meitat al Museu de l'Holocaust de Jerusalem Yad Vashem (10.000 euros) a través del Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel. L'entrega d'aquesta quantitat que haurà d'abonar el sr. José Domingo es farà personalment a la senyora Muriel Casals en representació de Som Escola i a un representant diplomàtic del Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel a efectes de què la faci arribar als responsables del Museu Yad Vashem de Jerusalem en nom d'Israel a Catalunya i de tots els sumadors de la campanya d'acord amb el sistema de recompenses que s'exposarà a continuació.

Com durem a terme la campanya. Recompenses.
1) En els propers 44 dies i un cop activada la campanya tots aquells qui vulgueu col·laborar en aquest projecte podreu fer els vostres donatius mitjançant el crowdfunding i la plataforma totSuma.

2) Tan bon punt arribem a la quantitat de 4.527,15 euros recaptats ens reunirem amb el bufet d'advocats per tal d'elaborar la querella criminal contra José Domingo i exigir-li una rectificació i la responsabilitat de civil de 20.000 euros en concepte de danys morals.

3) Aquesta campanya es regirà pel següent sistema de recompenses:
 
* Aportacions de 10, 20 i 30 euros: Diploma de participació en la campanya.

* Aportacions de 50 i 75 euros: Diploma de participació en la campanya i subscripció al mailing informatiu gaudint d'aquesta manera d'accés a tota la documentació del procés (querella, acte de conciliació, comptes de la campanya...).

* Aportacions de 100 i 200 euros: Diploma de participació en la campanya, subscripció al mailing informatiu i inscripció com a sumador de la campanya en els xecs de 10.000 € que es faran efectius a Som Escola i al Museu Yad Vashem.

* Aportacions de 300 euros: Diploma de participació en la campanya, subscripció al mailing informatiu, inscripció del teu nom com a sumador de la campanya en els xecs de 10.000 € que es faran efectius a Som Escola i al Museu Yad Vashem i participació en l'acte d'entrega d'aquest xecs als representants de Som Escola i del Museu Yad Vashem.

Timing
Un cop engegat el procés, es disposarà de 44 dies per assolir els objectius de la campanya mitjançant la plataforma totSuma.

Assolit l'objectiu ens reunirem amb les nostres advocades i procedirem a substanciar i interposar la querella criminal contra el sr. José Domingo als Jutjats i Tribunals de la ciutat de Barcelona. Tots aquells qui participeu a la campanya podreu assistir a la roda de premsa que efectuarem a la Ciutat de la Justícia per explicar la campanya.

A partir d'aquí el Jutge ordinari designat per repartiment pel Jutjat Degà de Barcelona assumirà la querella i creiem que en un termini no superior als dos mesos citarà en qualitat de conciliat al sr. José Domingo per a què s'avingui a les pretensions que sol·licitarem els membres de la campanya: que rectifiqui i indemnitzi a les víctimes de les seves manifestacions.

Si el sr. José Domingo no s'avingués a les nostres pretensions o no poguéssim arribar a un acord amb ell en aquest acte, haurem de reobrir la campanya per recaptar els 3.000 euros + IVA suplementaris que detalla el pressupost del bufet d'advocats i que serien necessaris per continuar amb el procés penal un cop disposem de la papereta de conciliació sense avinença i que cobririen les despeses de l'escrit d'acusació i el judici oral.

Aquesta segona fase del procés, si s'esdevé, ja podria tenir una durada de com a mínim 6 mesos segons els nostres càlculs tot i que esperem poder solucionar aquest afer en l'acte de conciliació en interès del mateix sr. José Domingo i de les víctimes de les seves manifestacions.

* En cas de no assolir l'objectiu econòmic en 44 dies dels 4.527,15 € no es farà cap càrrec als sumadors i la campanya quedarà sense efecte.

Per a qualsevol informació sobre la campanya us podeu adreçar a israelacatalunya@gmail.com o mitjançant el formulari de contacte que trobareu al nostre web http://israelacatalunya.blogspot.com
*ISRAEL A CATALUNYA és una organització independent catalana dedicada a crear un entorn més favorable per a Israel a Catalunya. Ho duem a terme tractant de crear una comprensió més completa d'Israel i de la seva situació. Creiem en el dret de l' Estat d'Israel a viure en pau i seguretat. Promocionem també una estreta relació entre Catalunya i Israel, basada en els valors i interessos compartits. També ens dediquem a la denúncia pública i davant de les Autoritats de les actituds antisemites presents a Catalunya.

dimarts, 15 d’octubre de 2013

HI ESTÀS CONVIDAT!

Aquest dijous, a les 19.30 h, us espero a la tertúlia Cròniques Crítiques del camí cap a la Independència, que ja fa mesos organitzem conjuntament Reagrupament i el Diari Gran del Sobiranisme. Se celebrarà, com sempre, a la seu nacional de Reagrupament, c. Roger de Llúria, 5, 2n 2a, de Barcelona.

Aquest cop es parlarà sobre la tasca d'internacionalitzar el pleit català que, a ningú se li escapa, ha esdevingut un dels principals camps de batalla darrerament. La tertúlia porta per títol Catalunya Lliure, un món millor

En aquesta ocasió, a banda del gran moderador Vallfosca, i una servidora, com a responsable d'Internacional de Reagrupament, ens acompanyaran tres dones que estan treballant, cadascuna en el seu àmbit molt intensament en aquest front.
L'Anna Aroca, és la impulsora del bloc HelpCatalonia, escrit en anglès i en altres llengües, que ha fet una tasca espectacular de promoure la causa independentista arreu del món, a través de la xarxa. He de confessar que des d'un principi. l'Anna em va convidar a participar-hi, i jo no vaig satisfer-la per una raó ben ximple que ara no ve al cas. Ella va tenir visió, jo no.
L'Anna Aqué, figura mediàtica dels darrers anys, ha treballat en múltiples iniciatives independentistes, i a hores d'ara ho fa en la coalició interncional European Partnership for Independence (EPI) que promou la causa independentista en el context europeu i internacional.
Finalment, l'Isabel-Helena Martí i Castell, vicepresident de l'associació Sobirania i Justícia, ha estat la personal directament responsable d'organitzar les, fins ara, tres conferències internacionals Building a New State (BNS), que han aplegat a especialistes internacionals sobre el tema de la secessió i ha aixecat el nivell del debat polític sobre aquest tema.


Com podeu veure, un estol ben armat de gent que segur que tindrà moltes coses a dir, en el moment actual, quan l'ofensiva del govern espanyol, i particularment del Ministeri d'Afers Exteriors, és constant i per tots els mitjans.

Us hi espero!

dilluns, 14 d’octubre de 2013

LA REPÚBLICA CATALANA EN EL CONTEXT DE LA UE*

Estic tip, fart i cuit de molts debats inútils. Ja he fet la promesa que la del 2013, serà la darrera Diada reivindicativa que asistiré. En porto més de trenta, si, ja sé que potser no tinc prou paciència, ho reconec, però ja n’estic fins al capdamunt. Vull celebrar un Dia Nacional com deu mana, no reivindicatiu, sinó commemoratiu. I el vull celebrar el 2014, sense excuses, sense trampes. Si és en aquest sentit, naturalment que hi assisitiré, si em deixen, en primera fila. Però si és per tornar a fer el que hem fet les darreres dècades, amb mi, ho sento, no hi compteu.

Un altre dels debats que em cansen, és el de l’adhesió de la Catalunya independent a la Unió Europea. És un tema que ja he tractat per activa i per passiva, i penso que ja no cal afegir res més.

La República de Catalunya formarà part de la Unió Europea sense cap mena de dubte. I no cal tocar més el tema. Si algú es pensa que un estat endeutat en més d’un bilió, amb b de burro, d’euros pot gosar dir res, vetar res, proposar res, és que és boig i millor que el tanquin.
Donant per descomptat, doncs, que formarem part de la UE, potser serem el 29è o el 30è estat membre, vés a saber, ja és hora d’anar preparant quin paper jugarem en el seu interior.
La primera idea que ens ve al cap, sovint en aquests casos, és ser la Holanda del sud, o la Finlàndia del sud, o fins i tot la Irlanda del sud. Naturalment, plantejar-ho d’aquesta manera és potser un xic incoherent, atès que es perd l’autocentrament, en referenciar-nos a models ja existents, que en cap cas respon, al 100% a la nostra lógica com a entitat política, econòmica, social o cultural que som.
Tot i així, si agafem aquests tres models, no com a realitats empíriques, sinó més aviat com a models teòrics, sí que ens poden ser útils per intentar traçar una comparativa. Vegem-ho.
Quan es diu que Catalunya podria ser com una Holanda del sud, el focus referencial se centra en el tema de les infrasttructures i la logística, principalment. No debades, el port de Rótterdam i l’aeroport de Schiphol d’Amsterdam, són dues plataformes logístiques de primer nivell a escala europea i fins i tot mundial. Catalunya podria assumir un rol semblant en el context mediterrani, amb el port de Barcelona i amb l’aeroport del Prat. Ja a hores d’ara, aquestes dues institucions juguen un paper important, però la seva potencialitat es veu reprimida clarament per la subordinació a l’estat espanyol. En el context d’una Catalunya lliure, amb un estat a favor d’elles i no en contra, es podria assolir una capacitat de moviment molt més gran que l’actual en tots dos casos.

Finalment, el model irlandès, abans titllat de tigre celta, i ara en hores baixes, ens va ensenyar en el seu moment les polítiques de suport al petit empresari, si bé aquí, la distorsió de la masiva arribada d’inversions de l’altra banda de l’Atlàntic fa que la comparació sigui més difícil. Tot i això la captació d’inversors estrangers i per altra banda el domini de la llengua anglesa, són factors altament competitius dels quals cal treure les lliçons adients.

Per la seva banda, quan es compara Catalunya amb la Finlàndia del sud, es pensa naturalment en la capacitat d’innovació en àmbits com l’educació, la inserció laboral, les polítiques socials, la política tecnològica i la societat de la informació i del coneixement. Catalunya, amb uns recursos que avui en dia desapareixen a raó de 45 milions d’euros diaris, podria bastir un sistema educatiu i d’inserció laboral de primer nivell. No debades la tradició pedagógica a Catalunya és enorme, i amb uns recursos a favor segur que seríem capaços d’arribar on ens proposséssim. No debades les xarxes universitàries catalanes poden esdevenir referencials si se les dota dels recursos adients. I el mateix es pot dir en la política de recerca científica i tecnològica.

Com deia més amunt, Catalunya no es pot emmirallar en un cas concret, però sí que té l’obligació de conèixer el seu entorn per saber integrar aquells elements positius que han reeixit en altres casos, per tal que també triomfin entre nosaltres.
No es tracta de dir que inventin els altres, sinó, ans bens al contrari, ser capaços de donar resposta a les demandes locals –nacionals- utilitzant els nostres recursos, però també fixant-nos en el que passa més enllà, en la resta de socis europeus.
Ah, per cert, si fins ara m’he referit al socis referencials, també és cert que hi ha socis que més aviat cal evitar i allunyar-se’n el màxim, amb el mínim de temps. Seria el cas, naturalment, d’Espanya.


*(NOTA: Post penjat al DGS, 09.10.2013)