divendres, 27 de juny del 2014

LA VENJANÇA ÉS UN PLAT QUE SE SERVEIX FRED

Aquest vespres he gaudit com un vedell, amb la victòria del Barça damunt de l'equip fantasma. Ja ho vaig fer dimarts passat, quan l'artilleria catalana en forma de tirs de 3, va destrossar les defenses enemigues. I avui, si fa no fa, ha tornat a passar el mateix. Però és clar la púrria ha apretat més perquè s'hi jugava la pell. I l'ha perduda. Sencera. La ironia és que els punts finals, els ha clavat un polonès, però dels de debò.

He gaudit, i he cridat. I la Independència, és més a prop. I qui no lligui les dues coses, que vagi a consulta... mèdica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada