dimarts, 29 de juliol del 2014

ELS INFORMES DEL CATN (6): L'INFORME 10. EL PROCÉS CONSTITUENT


Reprenc l'anàlisi dels informes del CATN. Acabo de llegir, en mig de la tempesta desfermada per Jordi Pujol, l'infome núm. 10, dedicat al Procés Constituent. Aquest és un informe relativament breu, i que no planteja excessives observacions. Tanmateix, des d'Espanya estant se l´ha atacat amb ràbia i odi. Ja s´ho faran. 

De fet, es passa de moderat. La seva obsessió és  que la minoria espanyolista accepti el procés i no el deslegitimi de cara a lópinió pública internacional.  Debades. Encara que totes les tertúlies de TV3 fossin monopolitzades per gent de Fatxanet, és a dir per tots aquells tertulians i tertulianes espanyolistes que s´han fet homes i dones gràcies a la Transició Nacional, si continuessin percebent que tenen les de perdre, no dubtarien en proclamar als quatre vents que se'ls descrimina per no ser espanyolistes. Ja és el moment d'acabar amb la comèdia aquesta! Mai en tindran prou! Volen directament que els independentistes no tinguem accés als mitjans de comunicació. A ells sí que els importa un rave l'opinió contrària! Volen que només hi hagi una sola opinió: la seva!

Per això. quan llegeixo frases senceres dels informes que proclamen la sacrosanta protecció de les minories, em poso dels nervis. Però si és la minoria més protegida del món mundial, i encara en vol més. Que si el Tapas a Rac 1, que si la nena del Marhuenda, que si el fatxa del Fuster Fabra, que si tal que si qual. Algú no dubta que si fos a l'inrevès, ja ens haurien esborrat del mapa?

Llavors, ja ho veig a venir, apareix el típic catalanet que diu, però és que nosaltres som diferents, no hem de fer el mateix que fan ells, i immediatament t'escup una reflexió èticocivica, des d'una suposada superioritat moral. Bufff!
Però intentar evitar el que és inevitable, és un tonteria i una pèrdua de temps. No els podm donar més del que es mereixen. Mai en tindran pou. I el que per descomptat no hem de fer mai és sobredimensionar-los, entre d'altres raons perquè ells solets ja s'ho fan.

Bé, m´he anat una mica d'estudi. Però és que el tema s´ho val. Respecte a línforme. El punt que més m´ha cridat l'atenció és la rellevància que dóna a la Declaració Unilateral d'Independència (DUI). M'omple de satisfacció que, cada cop més, aquesta alternativa, fins no fa gaire maleïda i amagada per les principals forces polítiques, ara cada cop més assumeixi un més gran protagonisme. Des de sempre ha estat l'opció de Reagrupament, i també la meva personal. I cada cop la de més gent. Ja he escrit en múltiples ocasions que l'actual Parlament, amb l'actual correlació de forces, està perfectament legitimat per aprovar-la avui mateix. Ja m'agradaria que passés això, perquè el 9N encara el veig molt lluny, tot i que cada cop és més a prop. 
L'informe planteja la DUI com una possibilitat arribat el cas que els espanyols no col.laborin i no ens ho posin fàcil. Només cal veure el nou fenomenu del Pedro Sánchez, que el primer que fa és comparar els independentistes amb la violència de gènere i l'atur... Si se n´ha de cafre. I això és el futur que ve, a Espanya. I aquest és el que va de poli bo, de federal...

L'informe també proposa la presència d'observadors internacionals, fet que ho veig interessant... sobretot per controlar els elements espanyols que vindran a intoxicar, com ja han fet en les dues darreres eleccions, apoderats peperos de Bobadilla del Monte...
Pel que fa a una legislació de transició, que planteja el Consell, que podria incloure fins a una Constitució provisional, la veritat és que ho veig molt embolicat. La solució més pràctica fora mantenir la legislació espanyola mentre no s'aprovés una de catalana de substitució, i procedint als ajustaments institucionals corresponents. Però vaja, la proposta d'una Constitució provisional, tampoc no la veig del tot malament. Una Constitució que hauria de ser breu, i centrada sobretot en la protecció dels drets fonamentals, fins que es convoquin unes eleccions constituents i es formi el Parlament constituent encarregat d'elaborar la Constitució definitiva, en un procés altament participatiu amb tota la societat civil. I després ratificar-la en referèndum. 

Però vaja, això ja ens porta a l'etapa posterior a la proclamació de la Independència. Una etapa a la que no vull trigar a arribar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada