L' OBSESSIÓ ESPANYOLA

Els espanyols s'estan obsessionant pel tema del futur (immediat) de l'exèrcit català. És, sense cap mena de dubte, un bon senyal. Piquem on fa mal. És normal que així sigui. Només cal tenir en compte els següents fets:

1. El Regne d'Espanya no pot fer front a les compres que ha fet en els darrers anys per valor de 30.000 milions d'euros en material militar. Senzillament, no pot.

2. El Regne d'Espanya ha fet el ridícul, de fet. fa el ridícul, arreu del món. Ha estavellat tres, repeteixo, tres Eurofighters, un avió que com aquell que diu no s'equivoca mai... doncs els espanyols ho han aconseguit. Són uns cracks.

3. El mateix passa amb els submarins que s'enfonsen, el vaixell que és incapaç d'oferir ajuda humanitària a les Filipines, els avions VIP que s'espatllen dia sí i dia també.

4. El Regne d'Espanya posa dels nervis els seus aliats. La darrera és l'ajuda a la flota russa al Mediterrani. I el més patètic és que ho fan seguint l'estela dels francesos. Però només cal recordar el paperot espanyol en temes com Kosovo, Crimea, Ucraïna. A banda del desprestigi de la Monarquia, del propi Rajoy, de Cañete, d'Alvarez...

Avui precisament, es publica un reportatge al diari ABC sobre les vuit desgràcies que passaran quan Catalunya assoleixi la Independència, en l'àmbit de la defensa i la seguretat.

Naturalment, després de llegir-ho m´he hagut de netejar tota la cara, que la tenia plena de sang. Ja se sap que si obres les pàgines de l'ABC, vessa sang i et taques amb tota seguretat. Si intentes evitar-ho, i el consultes per la xarxa, les pantalles no aguanten i escupen tanta sang que quedes tot xop. És la inevitable memòria històrica d'aquest diari, que no perdona.

Pel que fa a les vuit desgràcies, repassem-les breument:

1. En primer lloc la despesa inicial per construir les forces de defensa de la República de Catalunya, jo les calculo en 5 miliards, no en 4, durant els primers deu anys. Després s'aniran reduint fins arribar a percentatges semblants als països referencials, que estarien al voltant de l´1.4% del PIB, això  en el cas que els espanyols no toquessin massa el que no sona i es comportessin com a bons aliats i veïns. La suposada inviabilitat no la veig per enlloc, tenint en compte que amb la independència es recuperarien els 16 miliards de l'espoli fiscal.

2. La mania aquesta que la República de Catalunya serà un paradís pel crim organitzat, ja exposada pel ministre freaky Fernàndez, no té cap mena de credibilitat, ja que es basa en la premissa del més absolut ostracisme del nou estat. Aquesta premissa fa riure en un món tan interdependent, i encara més en un país com Catalunya que rep milions de turistes d'arreu del món cada any. Cap país del món mundial donarà suport a la postura espanyola de convertir Catalunya en una mena de forat negre, tant en l´àmbit de la seguretat, com de la defensa, com de l'economia. Fa riure. I el més evident. és que només es tracta d'un argument per impedir la independència, atès que un cop assolida, Espanya voldrà de totes totes que la República de Catalunya formi part de totes les instàncies internacionals, per la seva seguretat i pel seu benestar. És significatiu, en aquest sentit, el fet que es reconegui que en tot cas, serà una absència temporal. Que ni això. Entre d'altres raons perquè el crim organitzat està molt ben acomodat a la Costa del Sol i a Madrid.

3. Les polítiques migratòries de la República Catalana quedaran més que reforçades amb la independència, ja que no dependran del joc brut practicat des de Madrid, i naturalment estarà plenament coordinades amb els organismes europeus i mundials. A banda del fet, que les practicades pel Regne d'Espanya no són precisament un exemple de res. O sí, de com es pot matar impunement éssers humans que busquen una oportunitat.

4. La protecció de les fronteres nord i litoral, estarà perfectament garantida per les forces de seguretat catalanes, entre d'altres raons perquè amb la independència s'incrementaran sensiblement el nombre de Mossos d'Esquadra, de la Policia Local, i es crearà l'Agència d'Intel.ligència de Catalunya amb els seus serveis exteriors i interiors que vetllaran exclusivament pel benestar i la llibertat dels catalans.

5. La preparació i la formació dels agents de seguretat no només no perdrà qualitat, sinó que en guanyarà, no només perquè es mantindrà en els òrgans internacionals, sinó per l'exemple ja donat per l'actual Institut de Seguretat Pública de Catalunya, al llarg dels darrers anys. A més la formació s'enriquirà amb la creació de nous centres i la seva implicació amb el món universitari i amb el conjunt de la societat.

6. L'argument del menor control del terrorisme gihadista, provinent d'un país que va ser incapaç de prevenir un dels majors atacs comesos per aquests grups, no mereix cap comentari. Silenci prudent.

7. Tornem-hi amb el tema de la delinqüència. Bé, la major porta d'entrada dels narcos i altres grups organitzats té un nom. I es diu Barajas.

8. I sobre l'exclusió de Catalunya de l'OTAN, no cal ni perdre un minut.

En definitiva, com es pot veure, els espanyols porten una empanada mental de considerables dimensions. Suposo que quan es topin de cara amb el principi de la realitat, tindran gent preparada per entomar-ho i actuar amb una mica de racionalitat.