Quan el 2 d'abril es va signar protocol.làriament l'acord d'associació entre Convergència Demcràtica de Catalunya i Reagrupament Independentista, en Joan Carretero en la seva intervenció va afirmar que malgrat que la seva opció primera era la Declaració Unilateral d'Independència, considerava que calia donar tot el suport al President Artur Mas, atès que era l'únic polític que podia portar a bon port tot el procés i perquè s'hi havia compromès a fer-ho. Es tractava, i es tracta, doncs. de sumar esforços, i de donar suport de forma explícita, descarada, desacomplexada, al polític català que més ha plantat cara a Espanya en els darrers 300 anys. Que no és poc. No amb la boca petita, no utilitzant construccions elíptiques, fent circuml.loquis, o subjectes sobreentesos... La voluntat de Reagrupament, doncs era, i és, de reforçar el procés cap a la Independència i de contrabalancejar el sector duranista que juga un paper clarament quintacolumnista en aquest procés. Un paper que s´ha vist clarament, explícitament, en un dels darrers acords aprovats pel seu Consell Nacional, segons el qual, una de les tres línies vermelles que motivarien la seva oposició al procés és explícitament que es presentés una Declaració Unilateral d'Independència. És a dir, els duranistes clarament plantegen una actitud antagònica a la de Reagrupament. Es tracta d'una evident declaració d'intencions, que en el fons demostra el pànic que la DUI genera en l'espanyolisme.
Una DUI que abans o després de la consulta caldrà aprovar i que redimirà de tots els seus pecats una institució com el Parlament de Catalunya que, la veritat sigui dita, no té una història excessivament gloriosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada