diumenge, 3 d’agost de 2014

L'ESTAT ÉS AIXÒ, ZARZALEJOS!

José Antonio Zarzalejos, un periodista espanyol del qual ja em vaig ocupar en un post recent, va penjar un article ple d'odi i de revenja, que ha tingut un cert ressò. Anava directament, contra el senyor Jordi Pujol, i curiosament, el mateix dia el diari La Vanguardia, del qual és columnista, li regalava un semàfor verd. Un diari, per cert, que cada dia que passa, accentua més, sota la direcció del vigilant del ghetto conegut com a Màrius Carol, el seu plantejament espanyolista.
Zarzalejos, en el post referit, repeteixo, vessava odi i venjança contra Pujol. I li replicava, amb paraules que volien ser grandiloqüents, que la UDEF (és a dir la unitat policial encarregada d'investigar els delictes econòmics i financers) era "el Estado". Ignoro si quan va acabar de teclejar aquesta paraula va tenir una ejaculació sobtada... però des del meu particular punt de vista, em sembla que és altament probable que li passés. En fa tota la pinta. 

Un cop recompost, i espero que net i polit, va continuar escrivint, "España está débil y padece muchas patologías pero el Estado se defiende cuando percibe que está siendo atacado". Ahhh, aquest fragment de reconeixement que els espanyols estan patint m'encanta. 

Però com no podia ser altrament, fidel a la fatxenderia espanyola, no es va poder estar d'afegir la següent amenaça: "Si el Estado ha podido con Pujol, tanto podrá con otros". S'entèn, oi?

El que més m'interessa és aquesta percepció que els espanyols tenen del seu Estat com una força abstracta, que actua de forma contundent i contra el qual és impossible oposar-se. És exactament la mateixa percepció, i no és casualitat, que es trobava en aquella famosa declaració del llavors Ministre de l'Interior Espanyol, Pérez Rubalcaba, quan va militaritzar els controladors de vol, tot afirmant que "quien le echa un pulso al Estado pierde". Ignoro si també va orgasmar, en tot cas, sembla que cap dels periodistes presents ho va esmentar ...

Aquesta percepció de l'Estado com una quasi bé força sobrehumana, com un prodigi de la naturalesa que no pot ser derrotada, i que la seva voluntat és omnímode i incontestable, i per descomptat invencible, és falsa. 

Rere l'expressió rimbombante de "El Estado", i més concretament, rere la UDEF de marres, i deixant al marge càrrecs superiors, hi ha això:
En primer lloc, el Ministre de l'Interior espanyol, en Jorge Fernández Díaz. Àlies Pato. Màxim representant d'una de les famílies polítiques sorgides arran del franquisme a Catalunya. El seu pare va ser cap de la Guàrdia Urbana franquista. Persona, naturalment d'ideologia ultra, tant en la política, com en la religió, i que ha protagonitzat diferents episodis polèmics al llarg de la seva ja dilatada vida política. Als quals cal afegir, segons s´ha publicat en diversos mitjans de comunicació, en la seva vida privada, entre els quals hi hauria agressions a la seva dona. Home de la vella escola, darrerament no ha perdut l'ocasió de tornar a fer el ridícul, quan va afirmar que la Catalunya Independent serà un centre mundial de delinqüència, criminalitat, terrorisme i corrupció. La seva gestió davant del Ministeri s'està caracteritzant per un seguit d'escàndols i per les pugnes contínues amb algun subordinat seu, que li vol fer el llit, de manera que viu en una situació permanent d'incertesa i de percepció de perill real o suposat.
En segon lloc, trobem el Director General de la Policia, que és el cos del qual depèn la UDEF. Es tracta d'Ignacio Cosidó Rodríguez, i el podem qualificar com un element ascendent dels sectors més ultres del PP. Segons algunes fonts, és un home proper a Mayor Oreja, i que ja amb Aznar, havia ocupat càrrecs a la direcció de la Guàrdia Civil. Col.laborador habitual de la FAES, de Libertad Digital i del think tank, Grupo de Estudios Estratégicos (GEES). És un enemic aferrissat de Fernàndez Díaz, al qual considera massa tou, i les dissensions entre ambdós són múltiples i contínues. Cosidó, no és cap secret, vol subsituir Fernàndez en el Ministeri, i fa tot el possible per sortir a les fotos, i fins i tot aprofita la política de condecoracions per teixir complicitats amb els alts càrrecs policials, fet que posa dels nervis a Fernández.
Tres. El cap de la Comissaria General de la Policia Judicial (CGPJ), de la qual depèn la UDEF, és José Santiago Sánchez Aparicio, àlies Chati. Una navegació de dues hores per la xarxa, ha permès saber les següents informacions. Nomenat responsable de la CGPJ, el mes de juliol del 2013, se´l considera molt proper al PP, i segons alguns periodistes, el seu paper és el de controlar la informació que generen les brigades a les seves ordres i que van destinades als jutges de l'Audiència Nacional, sobretot en tot el que fa referència als casos de corrupció que afecten al PP (Gurtel, Bárcenas...). És  interessant assenyalar que, en tant que Llicenciat en Ciències de la Informació, se´l considera especialista en Intel.ligència Policial i en Anàlisi i Tractament de la Informació. Anteriorment va ser responsable, precisament, del GATI (Grupo de Análisis y Tratamiento de la Información). També va ocupar càrrecs de responsabilitat en la Unidad de Documentación de Españoles (és a dir, el DNI), i més darrerament en la de Formació i Perfeccionament. En totes dues destinacions ha rebut crítiques o s´ha vist implicat en episodis controvertits, com quan va ser interceptat portant milers de DNIs dins d'una maleta quan s'anava a entrevistar amb una empresa privada. Fins i tot se l´ha titllat com el pitjor cap de formació policial des de la 2a República, que ja és dir!!!

Quatre. Si no vaig errat, l'actual cap directe de la UDEF, és el comissari principal Manuel Vázquez López, que ja ho era quan es va difondre l'informe fals atribuït a la seva unitat durant les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012. Tot i això, des de determinats sectors governamentals, se'l considera de poca confiança política, i han estat diverses les vegades que, en els darrers mesos, es donava per certa la seva substitució. És un especialista en temes de ciberdelinqüència, abans havia estat cap de la Brigada d'Investigació tecnològica (BIT). 

D'ell depenen les brigades d'investigació del Blanqueig de Capitals i Anticorrupció, de Delinqüència Econòmica i Financera, d'Investigació del Banc d'Espanya, entre d'altres. 

Com es pot veure, en definitiva, rere "El Estado", que fa trempar en Zarzalejos, hi ha persones amb noms i cognoms, que no tenen res de sobrenatural ni de màgic, sinó més aviat de bastant mundà, tirant cap a cutre.

I no vull acabar aquest post sense recordar la notícia de la qual ja em vaig fer ressò ahir, segons la qual, el CNI està investigant persones o organitzacions que, al seu torn, investiguen l'enriquiment personal de l'anterior cap de l´estat espanyol, i pare de l'actual, per cert, fet que no podem oblidar. No debades, ja es pot veure com la política comunicativa d'aquest últim és la d'aïllar al màxim la resta de la família... per raons ben comprensibles.  Dit això, repeteixo que aquesta notícia és ben significativa de com si fas bondat i ets una alta institución del Estado, no et busquen les pessigolles, encara que les tinguis.

És un exemple del que no farem, en la República Catalana, si realment volem ser un estat capdavanter. Qui la fa la paga. 

I és que Espanya, senyor Zarzalejos, si és exemple d'alguna cosa, sempre ho és en negatiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada