Avui a la Facultat, i més concretament, a l'Aula 202, hem assistit a un acte diria que íntim i a l'hora, ben emotiu. Un acte on érem molts dels professors del Departament d'Humanitats de la Facultat. Sobretot els que ja som més veterans. L'acte ha consistit en el traspàs de la direcció d'aquest Departament. El Director sortint, en Pablo, s'ha acomiadat després de 15 anys en el càrrec. I el director entrant, l'Ignasi, n´ha pres el relleu.
En llurs intervencions, i també en la d'altres assistents, s'ha repetit de forma reiterada la paraula diàleg. Era precisament la que jo tenia sempre al cap quan pensava en el Pablo. Com a director del Departament ha estat una persona dialogant i assequible, amb un gran sentit de l'humor que el feia i el fa, molt humà. Un humor que jo el sento molt proper, probablement perquè compartim quinta ( tots dos del 64, si no vaig errat), la qual cosa, naturalment, marca.
En Pablo és l'antítesi del buròcrata universitari, malgrat que s'ha fet un tip de gestionar. I ha fet de la paraula, del somriure, de la ironia la seva estratègia. Per sort, el continuarem tenint com a Professor i podrem gaudir de les converses a l´hora del dinar de tots els temes que us podeu imaginar. Serà un privilegi.
Probablement avui, ha estat un dels dies que més orgull he tingut d'haver-me dedicat a la Universitat, perquè s'ha fet evident l'essència del que és la universitas, on tothom pot dir-hi la seva en un entorn de diàleg i de respecte. En Pablo, l'autentic, n'és un exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada