divendres, 27 de març de 2015

CONNECTAR-SE AL MÓN*

La paraula desconnexió, pronunciada pel President Mas ara fa uns dies, ha fet fortuna. Naturalment es referia a desconnectar Catalunya de la seva dependència espanyola. Una connexió que ens xucla la sang i els quartos. Mai no podrem tirar endavant si no executem de forma clara i contundent aquesta desconnexió i aconseguim que els nostres recursos que produïm, que els nostres diners que generem, els podem controlar de forma sobirana, i no que se'n vagin a Madrid i en perdem un munt. Cal que ens connectem al món, però que l'endoll el controlem nosaltres, els nostres representants polítics, les nostres empreses. En definitiva, els catalans i les catalanes, que creem una considerable riquesa bruta que si en tinguessim el control generaríem unes polítiques socials i econòmiques que millorarien el nostre benestar material. Connectats amb la xucladora Espanya, repeteixo, no hi ha futur.

El govern espanyol, amb el senyor Rajoy al capdavant, ha intentat contra-argumentar, i ho ha fet aprofitant dos esdeveniments recents: la inauguració de la connexió de la MAT entre els estats espanyol i francès, en territori català. I arran la confirmació de la construcció del Midcat, una infrastructura estratègica de proveïment de gas algerià a Europa que passarà també per Catalunya. En ambdós actes polítics, Rajoy va remarcar la importància de la connexió entre els estats del món. Pretenia presentar Mas com un aïllacionista o un partidari de l'autarquia. Òbviament no se´n va sortir, atès que oportunament s'han fet públics informes i reports sobre el nivel d'internacionalització i globalització de l'economia catalana, amb miles d'empreses que exporten arreu.

Aquest (fals) elogi de la connexió global, contrasta amb els fets que el govern espanyol porta a terme. Un d'aquests fets és la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de l'Acció Exterior aprovada pel Parlament de Catalunya a les darreries del 2014. I també contra la creació de dues oficines de la Generalitat a Vienna i Roma.

En què quedem, doncs, Senyor Rajoy? La connexió internacional és bona o no ho és. Perquè quin sentit té intentar impedir que la Generalitat implementi una política d'acció exterior. Que no havíem quedat que connectar-se amb el món és fonamental?

Pel govern espanyol la resposta és obvia. La Política d'Acció Exterior és bona depèn de qui la faci. Si la fa ell, és bona. Si la fa el govern català, és dolenta. I fixem-nos que no em refereixo a la política diplomàtica, la qual consisteix en negociacions d'estat(s) a estat(s) i signatura de tractats que vinculen les parts. No, em refereixo a establir relacions amb organismes o entitats de fora del país, per tal de fomentar els intercanvis de tot tipus, des de econòmics, culturals, polítics. És a dir, exercir una actuació exterior imprescindible en el context global actual.
Aquesta voluntat d'impedir l'actuació exterior de la Generalitat, que per altra banda, porta dècades fent-la, demostra ben a les clares el tarannà retrògrad del govern espanyol i entra en una flagrant contradicció amb el discurs de cara a la galeria. Com es pot pretendre evitar que un actor com Catalunya, que té una vocació global multisecular és com intentar posar portes al camp. Una bestiesa. Per això, el més assenyat és connectar-se al món directament, i deixar de ser la reserva estratègica d'Espanya. És urgent.

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM 45, Març 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada