diumenge, 15 de març de 2015

GRÀFICA CLARIFICADORA

El politòleg Sergi Castanyé ha elaborat aquesta gràfica que em resulta especialment interessant perquè assenyala clarament quin són els marcs referencials televisius dels votants catalans.

Tanmateix cal fer algunes observacions al respecte. La primera és que pot passar que un ciutadà miri més un canal al llarg del dia, però que a l´hora de les notícies o quan es vol informar políticament, miri un altre canal, que té més credibilitat des del seu punt de vista, de manera que pot optar per mirar un canal per oci o entreteniment i un altre per informar-se i crear-se una opinió política. També és cert que el fenomen de l'infotainment evita aquesta fractura tan estricta entre informació i entreteniment. I l'exemple més clar, sense cap mena de dubte, és el Polònia.

L'altre element a tenir en compte -i n'hi ha més- és que aquí només es compta el consum de la televisió, i no es té en compte altres canals. És cert que la televisió continua sent el principal canal de comunicació, però, per exemple, entre els més joves, sobretot els de menys de 30-35 anys, la xarxa és cada cop més important. I això sense oblidar que encara la ràdio i els mitjans de paper, tenen el seu espai en la comunicació social.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada