dimarts, 14 d’abril de 2015

EL PAPER DE FUMAR DEL SENYOR TRIAS

Les eleccions locals del proper mes de maig són claus de cara a les eleccions del Parlament del mes de setembre. Això, tothom ho sap, i qui negui el seu caràcter de primàries, menteix. Els governs locals que en sortin escollits, tindran un paper molt important en el procés plebiscitari. En funció de quin els dirigeixi, facilitaran en tot el possible el seu desenvolupament, o, contràriament, posaran tots els obstacles imaginables i inimaginables per a torpedinar-ho. Hem de fer el possible per aconseguir que el màxim nombre possible d'electes locals siguin partidaris de la Independència, i que governin en el major nombre possible dels municipis. 
Això, entre d'altres coses suposa que s'han d'evitar de totes totes que els polítics espanyolistes puguin decidir res a nivell local. En conseqüència, cal evitar tota temptació de donar quota d'influència ni al PP, ni recaure en l'error dels tripartits locals, on els PSC-PSOE i la Iniciativa joanaherrerista, farien tots els esforços possibles de boicotejar el procés. Naturalment, l'il.lús que pensi que les suposades opcions indignades poden aportar alguna cosa al procés, penso que ja és hora que s'adoni que s'equivoca. De maneres que aquestes també cal descartar-les completament.

Si tots els municipis són importants, no hi ha cap mena de dubte, que el de Barcelona, té un protagonisme principal, És la capital de Catalunya. I hi ha una cosa que cal tenir molt però molt clara: els espanyols faran tot el possible per evitar que Barcelona jugui un paper capdavanter en el procés plebiscitari. Vull dir amb això, que si cal fer pactes anti-natura per evitar-ho, ho faran. "Abans Ada Colau o els peperos que un favorable al plebiscit", diran els uns o els altres. Qui això no ho tingui clar, no és que sigui un analfabet funcional, és que és un irresponsable.
Per això sobta la manca de fermesa i de solidesa no només del candidat Alfred Bosch, el qual ja no sap què fer més per que algú l'escolti, sinó sobretot, i això és el més rellevant, de l'actual batlle i candidat a la reelecció, el senyor Xavier Trias.

Diguem-ho clar: el senyor Trias se l'agafa amb paper de fumar. El senyor Trias no entén un borrall del que realment passa al país. Contràriament a molts altres candidats a batlle del seu propi partit, que sí que ho entenen perfectament, i han obert les seves candidatures a sectors sobiranistes desacomplexats, i fan del pluralisme i la transversalitat un valor afegit, el senyor Trias ha optat per una candidatura pretoriana, tancada, com si res hagués passat en els darrers cinc o sis anys.

Pitjor encara: el senyor Trias viu acomplexat per l'espanyolisme mediàtic i polític. Només així s'explica les seves declaracions recents, que no reproduïré perquè em fan venir basques, i només faltaria que una servidora contribuís a difondre-les.
Que Trias és un polític acomplexat ja es va veure amb el cas de Can Vies o en altres episodis del seu mandat. Sovint sembla que hagi de demanar permís per ser i actuar com a batlle de la seva pròpia ciutat. És al.lucinant com l'espanyolisme, amb la complicitat de molts mitjans de comunicació actua com si Barcelona fos seva, patrimoni exclusiu... després de més de trenta anys de governar-la i de convertir-la en una ciutat espanyola.

Allò que ha de fer el senyor Trias és precisament tot el contrari. Actuar amb fermesa i desacomplexament i situar Barcelona al capdavant, a l'avantguàrdia -en el bon sentit del concepte- del procés, sense manies, sense dubtes. Només d'aquesta manera pot tenir opcions d'aconseguir el que realment li pot garantir el seu èxit. Tot allò que vagi en aquesta direcció serà positiu. Si opta pel sentit contrari, fracassarà. 
Només si agafa el bou per les banyes se'n sortirà. Només si dóna joc a aquells que han protagonitzat tot el procés sobiranista dels darrers anys a Barcelona, podrà guanyar. És tan elemental que sobta i emprenya que no ho vegi. Anant de puntetes no farà res, senyor Trias. Cal caminar amb pas ferm i decidit, i jugar-se el tipus, amb el convenciment que, si ho fa, tindrà moltes possibilitats d'ensortir-se'n. Per això, cal que, posats a acomplexar-se, s'acomplexi d'aquells que tenim clar que sense Independència no hi ha Barcelona que pagui la pena, perquè es convertirà en una ciutat provinciana per a ús de les elits espanyoles. O, encara millor, acomplexi's d'aquells que pensem que amb la Independència, Barcelona, com a capital nacional viurà un boom espectacular, que la farà més internacional, més important, més interessant, més estratègica... en una paraula, més de tot.

Llenci-s'hi, senyor Trias, i no faci el poca-pena. Que una Barcelona Millor i una Catalunya Millor, s´ho valen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada