dimecres, 13 de maig de 2015

"L'ÈXIT D'ADA COLAU SERIA UN DELS ENTREBANCS MÉS FEROTGES AL PROCÉS"

Autora: Laura Aznar

Data: 13.05.2015


Millor Barcelona es presenta a les municipals amb un programa vertebrat en els eixos de la participació ciutadana i la independència

L'Ajuntament està més preocupat pels turistes que pels ciutadans, diu l'alcaldable de la coalició de Solidaritat i Reagrupament

Sota el nom Millor Barcelona, la coalició de Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana per la Independència concorren als comicis del 24 de maig, liderats per l’alcaldable Ignasi Planas. Veí de l’Eixample, advocat i president de la Federació Catalana de Rugbi, la trajectòria política de Planas comença a CDC, formació de la qual va ser-ne conseller nacional. Ha estat també president de l’Associació Catalunya Estat Lliure i membre de Reagrupament des del 2009.

El cap de llista de la coalició Millor Barcelona té un aspecte casual. No titubeja, gesticula recurrentment i es permet a vegades la llicència d’incorporar experiències pròpies per fer més amè el seu discurs. Té perfectament interioritzades les tècniques dialèctiques pròpies de la política: mirada fixa, els tempos adequats, la veu clara i l’entonació òptima.

- Quines són les principals critiques que faria a l’actual govern municipal?

- La principal neix d’una constatació prèvia. El govern de Trias es va presentar a les últimes eleccions dient que la seva política principal era la creació de llocs de treball. De fet torna a repetir el mateix missatge en aquestes eleccions, el mateix que, per cert, també fa servir el PP. Al final, aquest criteri d’actuació s’ha convertit en l’únic objectiu i això ha comportat la creació d’un model de ciutat amb més desigualtats econòmiques. L’Ajuntament, obsessionat per l’activitat turística, ha creat llocs de treball però de ínfima qualitat, temporals, amb uns horaris kafkians i amb uns salaris molt baixos. D’altra banda, ha oblidat les mesures que compensen les desigualtats, les que tenen a veure amb la formació dels aturats o amb els equipaments públics, que permeten la conciliació de la vida familiar i laboral. En comparació amb el turisme, els sectors de la investigació, el del coneixement i el de la formació han crescut a un ritme molt més moderat.

- Quina és l’aposta de Millor Barcelona en el camp de la participació ciutadana en aquest moment de canvi polític?

- La política de govern obert és fonamental i en aquest sentit assumim els eixos de participació, la transparència i la col·laboració. Què vol dir transparència? Per nosaltres vol dir que al web de l’Ajuntament digui allò que guanya l’alcalde. No pot ser que només surti el seu salari i no el que cobra en dietes, si disposa o no de cotxe set dies a la setmana…

- La retribució única que vostès promouen, vaja.

- Exactament. I amb això retornem la confiança al ciutadà, optimitzem la utilització dels diners públics i fem que la democràcia realment es pugui palpar. Junt amb això proposem la col·laboració amb les entitats privades, som uns ferms defensors del teixit social, cultural i esportiu barceloní. Llavors el que falta és que tots els ciutadans puguin participar directament de les polítiques administratives, des de pressupostos participatius, passant per processos deliberatius sobre totes les decisions que es prenguin, fins al rendiment de comptes i el seguiment de l’activitat dels representants.

- I quin model turístic proposen?

- Barcelona pateix una patologia, nosaltres li diem “la síndrome de Barcelona”, que implica que hem arribat a un extrem en què els serveis pels turistes preocupen més a l’Ajuntament que els serveis pels propis habitants. Fixem uns horaris comercials vinculats als interessos dels creuers i dels hotels, o posem una línia de metro que uneix l’aeroport amb l’entrada de la ciutat. En canvi, ens oblidem de la part que uneix Nou Barris, Horta, o Sarrià. Al final resulta que aquesta gallina dels ous d’or pot acabar per convertir la ciutat en un autèntic Marina d’Or Ciudad de Vacaciones, on confonguem el model de comerç tradicional amb el del Passeig de Gràcia, que promou un comerç de luxe, més adreçat la gent que ens visita.

- Sense abandonar el turisme, quina es la seva percepció del Mobile World Congress?

- En principi positiva, es un element que fa confluir la tecnologia més puntera, que aporta diners i la internacionalització de la ciutat, que ubica Barcelona al món, però hem de vigilar molt amb aquestes disfuncions. EL MWC en si mateix no té res de negatiu, el que és negatiu és utilitzar exclusivament els esforços del pressupost municipal i de la Generalitat en això.
- Un punt que m’ha semblat especialment curiós del seu programa és l’accent que posen en l’esport...

- Això és un vici meu, que sóc un boig de l’esport. Confio en els elements positius de l’esport en la joventut i en general. Crec que la formació de les persones no s’ha de limitar a l’escola. La família és un factor molt important, però també l’entorn social, i el que dóna l’esport la majoria de les vegades és positiu: solidaritat, compromís, reconeixement de l’esforç, superació i també de transgressió.

- Vostès han reclamat a Alfred Bosch que recuperi la unitat del independentisme, que ha tingut presència a l’Ajuntament amb la coalició Unitat per Barcelona. Per què és important recuperar aquesta unitat? Només per treballar en la qüestió sobiranista?

- El consens és positiu en gairebé tot. Ara bé, si hi ha un element en que és necessari fer un esforç extraordinari en la unitat, aquest és el procés independentista. És per això que no posar-nos d’acord en segons quines polítiques econòmiques, socials, culturals o esportives pot ser més positiu o menys, però el fet que Alfred Bosch hagi trencat unilateralment l’aposta per la unitat del sobiranisme ens sembla especialment negatiu i així ho denunciem.

- Durant la presentació de la candidatura a les Corts vostè va atacar frontalment Ada Colau, dient que les forces i mitjans espanyolistes tenen interès en que sigui l’alcaldessa. En què basa aquest argument?

- Hem vist perfectament com se li ha donat una cantxa que a dia d’avui encara ha de demostrar que la mereixi, perquè per ara, està incorrent en enormes contradiccions i ha canviat el seu discurs pel que fa al MWC i a la renda mínima barcelonina. A partir d’aquí el que estem veient és que hi ha un interès evident dels mitjans de comunicació que no estan a favor del procés, d’elevar aquesta candidata. Des del meu punt de vista, l’èxit d’Ada Colau podria representar un dels entrebancs més ferotges al procés independentista de Catalunya, i com que no crec en les casualitats, sempre penso que hi ha una intencionalitat darrere les coses.
- La DUI és, segons expliquen, l'única via possible per assolir la independència.

- Cada dia es mes evident. Quan Pablo Iglesias, exemple excels de la democràcia i la participació, ens fa creure que la Constitució no permet el referèndum, malgrat que un referèndum neix d’un acord polític i no des d’un marc jurídic, el que posa de manifest és que la única coincidència entre l’extrema dreta i l’extrema esquerra espanyola és que Catalunya no pot decidir el seu futur. A partir d’aquí l'única sortida democràtica es la DUI.

- Quin paper ha de jugar Barcelona en aquest procés?

- Barcelona té dos elements de màxima rellevància: la visibilitat internacional i el seu volum com estructura administrativa, només superat per la Generalitat. A partir d’aquí, el lideratge polític de l’alcalde és molt important i és imprescindible que en les properes eleccions municipals el govern de la ciutat estigui en mans de partits independentistes.

- Entén, doncs, Barcelona com a capital d’un nou estat? 

- Ho ha de ser. Ha de ser una capital de influència econòmica, cultural, social i política, a través de la qual abastim tot l’àmbit de l’arc Mediterrani.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada