diumenge, 14 de juny de 2015

PRIMERA, BREVÍSSIMA, ANOTACIÓ ALS FETS D'AHIR

Una revolucionària amb la banda borbònica i la vara militar
L'espectacle d'ahir, sobretot a Badalona i a Barcelona ens indica que ja estem plenament en l'etapa d'incrementar la tensió social que hi havia en l'operació Horizonte después elaborada pel CNI i a la qual el govern espanyol va destinar uns 12 milions d'euros.

Abans, però, si voleu un tema totalment simbòlic o marginal. Fixeu-vos en la foto de la senyora Colau, tot i que, en aquest cas seria generalitzable a tots i cadascun dels recentment elegits màximes autoritats municipals. No sé si hi ha hagut alguna remarcable excepció. Em refereixo, és clar, a la banda i a la vara, símbols de l'autoritat municipal... Són dos símbols que, com a catalans ens han de repugnar, però aquí es demostra que la Història, i particularment la Història Nacional de Catalunya, no gaudeix d'una bona salut. O si, voleu, que els nostres polítics i polítiques, independentment de la seva ideologia, no tenen ni punyetera idea (perdoneu-me la meva candidesa) d´història o no li donen cap mena d'importància.
Hi ha coses que mai no entendré
La desaparició de les institucions històriques catalanes arran del decret de Nova Planta del 1716, va tenir una especial incidència en el poder municipal, que es va oligarquitzar. És a dir, amb altres paraules, el poder municipal va caure en mans d'unes minories, bàsicament, els botiflers, els partidaris de Felip V (de fet era Felip IV per als Catalans). També es va militaritzar i naturalment es va castellanitzar, tant en la dimensió politico-administrativa, com naturalment, lingüístico-cultural. El model castellà de municipi es basava en els ayuntamientos, és a dir, concentració de nuclis dispersos, i en la figura de l'alcalde, paraula d'origen àrab, i de contingut eminentment militar, atès que prové d'al-qaeda, que vol dir la base, és a dir, una mena de fort o destacament militar, probablement en territori encara en disputa o que servia per controlar les rodalies. A grans trets, aquest esquema no va variar al llarg del segle XIX, quan es va substituir els corregimientos per les províncies, tret del fet que la dimensió militar va afeblir-se... en benefici d'una visió més civil...i política, atesa la creació del governador civil, veritable agent del govern espanyol de torn que acoquinava quan calia les autoritats locals. Naturalment, les dues dictadures del segle XX, van comportar un retorn de la rellevància dels militars i dels partidaris, sempre minoritaris de l'estat espanyol a Catalunya, fossin membres de la Unión Patriótica, o del Movimiento Nacional.

Joan Fiveller, membre del Consell de Cent
La transició política va comportar una democratització dels ajuntaments, en el sentit que els seus membres van passar a ser d'elecció popular, però no va comportar un canvi d'estructures ni tan sols de símbols. L'estructura del poder local espanyol continua sent eminentment oligàrquica en quant a la distribució del poder. Sempre poso l'exemple que a la Barcelona medieval i moderna, existia el(s) Consells dels Trenta, dels Quaranta, fins i tot el Consell de(ls) Cent, és a dir, quan Barcelona tenia unes poques dotzenes de milers d'habitants, el seu govern local el composaven 100 membres. En l'actualitat, i com a derivat del model castellà-espanyol, una ciutat com Barcelona amb 1,6 milions de ciutadans, el seu govern està en mans de tot just una quarantena d'individus.

Franco i altres caps militars amb la vara
I pel que fa als símbols, els ja esmentat la banda i la vara, sembla increïble que s'hagin convertit en la visualització del poder municipal, és a dir, que encara s'exhibeixin impunement i sense cap vergonya. La banda és clarament un símbol borbònic, o que com a mínim s'ha associat, a Catalunya, amb el borbonisme. Que regidors republicans catalans l'acceptin resulta un insult a la memòria històrica.

Però encara és pitjor amb el tema de la vara. Símbol de poder militar, la seva exhibició és repugnant i l'acte de lliurament de l'objecte hauria de ser suprimit. Més encara, el primer que s'hauria de fer en rebre-la seria trencar-la amb un cop de genoll ben sec i ben contundent, i oblidar-se'n d'ella d'una punyetera vegada. Les vares dels alcaldes estan xopes de sang i són un instrument de subordinació dels ciutadans a una autoritat incialment militar. Això és el que haurien de fer, si més els ciutadans electes d'ideologia independentista i democràtica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada