diumenge, 5 de juliol de 2015

DEMOCRÀCIA, LIDERATGE, CORATGE....

Sense entrar en la qüestió de fons sobre com fer front a la situació econòmica i social a Grècia, que hauria de ser objecte d'un altre post, permeteu-me que reflexioni sobre algunes lliçons que es deriven del referèndum grec d'avui.

1. Democràcia: Qui ha parlat, i de quina forma, és el poble grec, directament, fent un nou exercici de democràcia, que és allò que precisament no volen que fem els espanyols. O és que havia de votar tota Europa, o tota la Unió Europea o si voleu tota l'Euro-zona?. No, és clar que no. O es que no tindrà efectes el vot grec a la resta de socis europeus? Sí, és clar que sí. Però el vot era grec. Permeteu-me també que assenya-li una altre tret molt lligat al procés: la seva immediatesa. Tsipras va decidir convocar-lo a dues setmanes vista, si no m'erro, d'aquesta manera ens dóna una lliçó de com no donar peixet als teus adversaris, sobretot si aquests són tan immensament poderosos.
2. Lideratge: Tsipras ha tornat a jugar-se-la i ha guanyat. Sense por, posant-se al davant del repte.No al costat, ni al darrere, ni a l'esquerra, ni a la dreta. És un exemple fefaent d'un polític que lliga el seu futur amb allò que realment pensa i defensa, de manera que no fa càlculs estratègics per continuar si la cosa no li surt bé. És un tot o res. Un caixa o faixa. És l'exemple d'un polític que no és un professional en el sentit que no aspira a perpetuar-se en el poder, si no pot fer el que realment vol fer. Caldria que altres polítics, més nostrats, n'aprenguessin. No només aquells que amaguen les seves (suposades) idees per aconseguir més vots, sinó aquells que accepten que se'ls veti o fer-se el hara-kiri. Per dir-ho més clar: un líder només pot formar part de la solució. Si forma part del problema, el que ha de fer, si és honrat, és deixar-ho córrer. En definitiva, si no cremes els vaixells i mires endavant, no tens credibilitat i la gent no et seguirà.
3. Coratge: La pressió mediàtica pel Sí ha estat immensa. Recordo que Grècia representa, si arriba, el 2% de la UE, és a dir una minúcia. Recordo, també, que a hores d'ara, la Catalunya-Principat té un PIB superior al de Grècia (que n'ha perdut un 20% en els darrers anys). En aquest sentit. la pressió que ha rebut al llarg dels darrers dies i les darreres setmanes ha estat immensament superior a la que el govern espanyol ha exercit o està exercint damunt de Catalunya. Un exemple doncs, de coratge, de no deixar-se impressionar per la insisitència i els mitjans dels adversaris. Si tens les coses clares, i et jugues les garrofes, no hi ha pressió que valgui...

I una addenda: La Unió Europea està fent tot el que pot per evitar expulsar un Estat Membre de la zona euro. Un Estat Membre que, per més inri, és un receptor net de transferències des de Brussel.les i Frankfurt (i també de Washington, per cert). 

Si això és així, algú es pensa, seriosament, que Catalunya quan voti en les eleccions plebiscitàries a favor de la Independència, hi haurà algun Estat Membre de la UE que votarà a favor de la seva expulsió de la UE o de l'euro, tenint present que som un contribuent net -no un receptor, doncs- al pressupost de la UE, és a dir, que paguem més del que rebem? I doncs, que contribuïm al benestar de milions d'europeus (espanyols inclosos, per cert)? Va home va, això no s'ho creu ningú! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada