dimecres, 4 de novembre de 2015

VICTÒRIA GLOBAL*

El triomf de l'opció independentista en el 27S ha estat total i abassagador. Tenim el Parlament de Catalunya més democràtic que mai. I tenim el Parlament de Catalunya més independentista que mai. I tindrem, cap dubte al respecte, el President de Catalunya més independentista, amb el permís, naturalment del President Macià. A l'inrevès d'aquest, l'immediat President de Catalunya, que no serà altre que Artur Mas, no viurà el “dia més trist de la seva vida”, si no ben al contrari, el “dia més alegre de la seva vida” quan declari des del balcó de la Generalitat, o des d'on sigui, això no importa, la Independència, de dret, de Catalunya. Dic de dret, perquè de fet, des del 27S, Catalunya ja és de fet Independent. Políticament, mentalment, anímicament, i, sobretot, internacionalment.
I aquí és on volia arribar, com resulta obvi. L'impacte internacional de les eleccions plebiscitàries del 27S ha estat brutal. Superant, de llarg, moltes eleccions legislatives d'estats independents. Amb centenars de corresponsals internacionals, amb la mirada posada en el resultat. Alguns intentant comprendre i assumir el que passava, i traient-ne les consegüents conclusions. D'altres intentant posar una mica d'aigua al vi, no fos cas que ens ho creguéssim massa. I, després, naturalment, hi havia els mèdia espanyols, que naturalment, no van perdre l'ocasió de tornar a fer el ridícul. In Spain we Trust! I tant que hi confiem! La comparativa l'endemà, i en els dies següents, entre anàlisis normals i la paranoia que segregaven les televisions, ràdios, xarxes socials i premsa espanyola, era totalment desfavorable a les segones. Començant naturalment pel director del Periódico de Catalunya, que va protagonitzar episodis d'un patetisme sense mida.
Però bé, deixem els derrotats, que es coguin en la seva salsa d'odi i frustració, i centrem-nos en el bright side of life, és a dir, en el cantó bonic, brillant, de la vida. I què hi veiem? Veiem la Independència, la llibertat, els somriures, les encaixades, les abraçades, les emocions, els records, les esperances. Veiem això i molt més. Veiem un Parlament sobirà, veiem un Govern al servei del Poble, d'un Poble Lliure. Veiem un President que passarà a la història. I sobretot veiem un Món que ens diu, “Benvinguda Catalunya, ja trigàveu massa!” i que ens acull amb els braços oberts. Uns socis europeus que ja estaven farts d'aguantar el silenci per no fer emprenyar Espanya, de la qual n'estaven i n'estan, fins al monyo.

Ara cal aplicar la lògica. En el camp dels Afers Exteriors s'imposa la creació de la Conselleria corresponent (tot i que ja hauríem de canviar-nos el xip i parlar, sense complexos, de Ministeri), i del seu corresponent Departament d'Afers Exteriors. Una proposta que, per cert, ja la va fer el llavors candidat a la Presidència, Artur Mas, en les eleccions del 2003! Ara això és complirà. Ara un Ministre d'Afers Exteriors de Catalunya serà rebut sense cap recança per les autoritats internacionals. Com també ho serà el President de Catalunya. No en tingueu cap dubte. La diplomàcia espanyola ha sortit més desprestigiada que mai i ja no espanta ningú. La foto de les paperetes dels Catalans i les Catalanes que van votar a l'ambaixada espanyola a Roma, llançades a la paperera, ja ho diu tot. Com a mínim per als demòcrates. I què dir de l'episodi de la manipulació de la resposta del President de la Comissió Europea? El Junckergate?
En els moments d'escriure aquest article prossegueixen les negociacions entre les dues candidatures independentistes que han obtingut una majoria, conjuntament, al Parlament. Per les escasses filtracions que hem conegut, pinta bé la cosa. La Diplomàcia Catalana comptarà, segons sembla, amb una cinquantena d'ambaixades arreu del món. Molt bé. Cal també afegir les representacions, amb el mateix rang, en principi, als organismes internacionals, tals com l'ONU, la pròpia Unió Europea, l'OTAN, el FMI, el BM, el Consell d'Europa, etc.
I last but not least, cal també recordar que la Diplomàcia sempre va de la mà de la Seguretat, tan interna com externa, per la qual cosa, un altre dels reptes és la formació d'unes Forces de Defensa que no només vetllin pel benestar dels Catalans i les Catalanes, sinó que també assegurin que aquesta llibertat que hem conquerit amb tants d'esforços i patiment, mai més no hi hagi ningú que gosi arrabassar-nos-la.

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 51, Octubre 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada