dimarts, 29 de desembre de 2015

LA BÈLGICA DEL SUD?*

Els atemptats gihadistes a França del novembre, com també els anteriors del mes de gener, han desfermat un debat entorn la problemàtica que per a la seguretat europea en general, i per a França en particular, representa el cas de Bèlgica, i més concretament, algunes ciutats dormitori, com és el cas de Molenbeek, situada a pocs quilòmetres del cor del centre polític i administratiu de la Unió Europea, de Brussel.les. El fet que alguns dels autors dels atemptats esmentats, així com d'altres d'anteriors, que també van commocionar tota Europa, hi residien, la van convertir en l'objectiu d'interès mediàtic global. Des de França, sobretot, ja fa temps que es critica el model de seguretat pública existent al país veí, que es considera massa fragmentat políticament i que això incideix en una enorme descoordinació que afavoreix l'actuació dels gihadistes que volen atemptar al cor d'Europa. Fins i tot s'arriba al límit d'afirmar que en determinats barris d'aquesta, i d'altres ciutats de la connurbació brussel.lenca, la policia no gosa entrar, fet que provoca que siguin en la pràctica veritables ghettos on grups radicalitzats cada cop més esdevenen l'autoritat de facto.
Naturalment, en aquest descarregar les responsabilitats en el veí del nordest, per part de les autoritats franceses, molts analistes han vist un evident intent de fugida endavant per evitar assumir les responsabilitats pròpies en la incapacitat dels serveis d'informació (els famosos Renseignements généraux) d'avortar aquests atacs i evitar la mort de dotzenes de ciutadans que gaudien de la nit parisenca. Com a mínim, de forma parcial, si més no.

Bèlgica, com també el cas de moltes ciutats del Regne Unit, són a escala europea, els principals focus d'activisme gihadista. De tots dos països han marxat cap a Síria i Iraq, el major nombre de combatents forasters (foreign fighters) gihadistes procedents d'Europa. Però si en el cas del Regne Unit, la insularitat esdevé un obstacle important a l´hora de moure's, en el cas belga, aquest no existeix, i facilita els desplaçaments pel continent, travessant diversos dels territoris dels Estats membres. I això ha dut al retorn dels controls policials en les fronteres interiors, i al desplegament de l'exèrcit i de cossos paramilitars (tipus gendarmeria) en alguns dels països afectats.

En definitiva, els atacs terroristes han desfermat una certa temptació d'instrumentalitzar-los a nivell polític. Aquesta desagradable manipulació la podem veure corregida i augmentada en el cas espanyol, en referència a Catalunya, i més concretament, al procés independentista que, com és ben conegut, es va consolidar definitivament arran dels resultats electorals del 27S.

Concretament, un dels principals argumentaris de l'estratègia anti-independentista del govern espanyol, així com d'algun dels principals think tanks que els assessora, és el correlacionar sistemàticament el moviment independentista amb grups o faccions gihadistes, i alertar del perill que una “hipotètica” (des del seu punt de vista, és clar!) República Catalana seria una mena d'estat titella manipulat pels gihadistes. Aquesta associació es basa en l'existència d'un important nombre de població islàmica resident a Catalunya, i en el fet que, particularment, a l'àrea metropolitana de Barcelona és on s'han produït en els darrers anys més detencions de suposats o reals gihadistes, a nivell de tot l'estat espanyol, al marge, és clar, de Ceuta i Melilla.
A ningú no se li escapa, però, que aquí, també ens trobem en una matussera manipulació política i policial, que obvia el fet que va ser a Madrid on va tenir lloc l'atemptat més mortifer, com és ben conegut. També obvia el fet que el propi govern espanyol no té cap complex en difondre missatges que lluny de reforçar la seguretat entre els ciutadans, van adreçats a posar-la en qüestió, i a desfermar una guerra de competències sobre la lluita anti-terrorista amb la policia de la Generalitat, quan el que pertocaria és, no només una actuació conjunta en aquest àmbit, sinó una plena integració dels Mossos d'Esquadra en els organismes europeus i internacionals de lluita contraterrorista.

En definitiva, aquesta actuació irresponsable per part del govern espanyol, no és més que un argument més, per concloure definitivament el procés d'independència que, com ja s'ha dit, es va consolidar el 27S. Només d'aquesta manera, amb uns cossos policials que treballaran sense intromissions forasteres, i amb unes unitats militars encarregades de garantir la integritat nacional i, si s'escau, la pau al món, podrem gaudir d'una Catalunya el més segura possible.

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 53. DESEMBRE 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada