dimarts, 8 de desembre del 2015

OBVIANT LA GRAN REVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA CATALANA

Ahir escoltava la tertúlia de Catalunya Ràdio en la que participava aquest homenatge a l'auto-odi, desacomplexada, que té per nom Esther Vivas, que sembla parlar sempre des d'una càtedra, com si fos la femella alfa de la llopada. La seva anàlisi obvia sistemàticament que a Catalunya s'ha donat un moviment ciutadà per la independència sense comparació enlloc del món. Milions de catalans i catalanes han sortit al carrer durant cinc anys, per la independència, de caràcter social transversal, democràtic, pacífic, però amb una contundència exemplar. Però per la Vivas, com si plogués. Mai la sentireu referir-s'hi. Ella només parla del moviment dels indignats, de les manifestacions contra la guerra, dels nous partits, dels desnonaments, com si això fos l'únic que hagués passat en els darrers anys. 
Esperar que determinada penya reconegui que a Catalunya hi ha hagut una revolució democràtica encapçalada pels independentistes, és totalment inútil. I la Vivas, que sempre escriu els seus llibres en espanyol, per cert, n'és l'exemple paradigmàtic.
Malauradament no n'és l'únic. Tenim altres casos de femelles alfes que destaquen pel seu odi contra la independència de Catalunya. Realment fa basques esmentar-les, però tal vegada és necessari fer-ho: serien els casos de la Gemma Galdón, la Gemma Ubasart i, fins i tot, alguna altra que encara que sí que vota per la independència, ho fa, diríem, a la seva manera, que és la de putejar la majoria d'independentistes. Però que no esmento per no muntar un sarau.
Naturalment, no interpreteu aquest post en el sentit que només hi ha fòbia anti-independentista femenina. Nooo, També n'hi ha de l'altra, naturalment, i ningú podrà dir que no els he matxacat més d'una vegada, però ara m'he sentit en l'obligació moral d'escriure aquest post. Possiblement perquè la intervenció radiofònica abans esmentada, em va fiblar més del compte. I és que mai aconseguiran, aquestes espanyoles, imposar l'espiral del silenci als independentistes. Això que ho tinguin per cert.

1 comentari:

  1. I te n'oblides la Maria Teresa Giménez Barbat,gran paradigma del que expliques.

    ResponElimina