Per Gemma Aguilera
Font: El Món
Nascut l'any 1955 a L'Hospitalet de Llobregat, Carles Sastre va militar al Front Nacional de Catalunya, i més tard a l'Exèrcit Popular Català (EPOCA). Arran de la mort de l'industrial José María Bultó, fou detingut i empresonat el juny de 1977. Sortia al carrer gràcies a una amnistia, però un recurs de Rodolfo Martín Villa el va posar en ordre de crida i cerca. Des de la clandestinitat, Carles Sastre va participar en la creació de Terra Lliure i va formar part de la seva Direcció Executiva fins al gener de 1985, quan va ser detingut a Puigcerdà juntament amb Montserrat Tarragó i Jaume Fernàndez. Condemnat per l'Audiència Nacional a 48 anys de presó, ha estat empresonat durant onze anys, temps durant el qual ha participat activament en el Col·lectiu de Presos de Terra Lliure. Alliberat el 1996, Carles Sastre ha estat el pres polític de Terra Lliure que més anys ha passat a la presó.
En quin moment decidiu impulsar aquest manifest?
El manifest s'ha gestat aquest cap de setmana, bàsicament davant del bloqueig de la situació política, va passant el temps i la situació s'ha de desencallar. No hi ha cap fet puntual concret, sinó un munt de sensacions que estem bloquejats i hem entrat ja en una situació perillosa.
De la lectura del manifest se'n desprèn que els signants no estan d'acord amb la postura d'una part de la CUP, que defensa que només hi pot haver independència sense Convergència?
Exactament això. Hi ha una majoria social a favor de la independència, però cal llegir-la i entendre-la, i pensar que cal desfer-se de CDC i allò que representa és no entendre aquesta majoria social. La majoria social és diversa i recull moltes opcions socials, i hem de saber encaixar aquest puzle. Una altra cosa és quins continguts donarem a la nova República. Tenim una majoria social a favor de la independència complexa, però justament aquest és el gran actiu del procés, no pas un llast. I encara una altra cosa, si no entenem que la crisi del 2008 va tocar de mort les classes mitjanes -moltes votaven CiU- i que aquestes es van desplaçar cap al sobiranisme-independentisme, és que no entenem quin país tenim i què volem construir.
De fet, al manifest demaneu a la CUP i a Junts pel Sí que arribin a un acord perquè tenen el mandat de les urnes del 27S, i sobretot, de les mobilitzacions massives al carrer durant cinc anys. Els signants del manifest sabeu millor que ningú que aquesta implicació de la societat civil és històrica, perquè fins fa quatre dies, el suport social a la independència s'aplegava al Fossar de les Moreres.
És un procés que s'ha iniciat des de baix, i des de les institucions polítiques s'acaba acceptant. El problema sembla que apareix quan, després del 27S, sembla que deixi de ser un procés de baix a dalt i passa a ser un procés gestionat des dels partits. I aquí es produeix el bloqueig. Entenem que els partits estan tenint una posició excessivament tàctica i no estratègica.
Us referiu a actituds de poca volada i mentalitat de botiguer. Tant a la CUP com a Junts pel Sí?
Ens ho creiem o no ens ho creiem? O fem el gest o no? Però el que no pot ser és marejar la perdiu constantment per càlculs electorals. L'acord s'està bastint no sobre equilibris, sinó sobre qui cedeix i qui no cedeix. I si en aquest escenari, mai no arribarem a un acord.
Cedir o no cedir, bàsicament a l'entorn d'Artur Mas.
El candidat de Junts pel Sí, que ha guanyat les eleccions, és Artur Mas. Una investidura és possible si hi ha un seguit de condicionants. El Govern ha de tenir una data de caducitat, i un programa social que satisfaci les necessitats i urgències dels catalans. I aquí, la composició de Junts pel Sí juga a favor, és molt plural, perquè donarà garanties i elasticitat com per poder donar cos no només als acords, sinó al compliment dels acords. Com que hi ha desconfiança per part de la CUP, la mateixa estructura de Junts pel Sí seria un aval per si el govern de Mas no complís els acords. Vetar Artur Mas ens situa en un escenari autonòmic. Per tant, des del punt de vista del procés d'independència, el cost de no investir Artur Mas és molt més elevat que investir-lo. Ras i curt, no fer president Artur Mas significa anar a unes eleccions no plebiscitàries i donar l'oportunitat als altres perquè ho tinguin molt fàcil.
Considereu que la CUP hauria de formar part també del futur Govern si hi ha acord?
A mi se'm fa difícil d'entendre, i potser és que sóc molt clàssic, com vols condicionar un govern i a la vegada no ser-hi. Si vols peixos mulla't el cul... No trobo lògic que algú es posi des de la barrera a dir a un altre com ha de torejar. No ho compro, ho sento.
La CUP ja no va voler ocupar un lloc a la mesa del Parlament.
És molt fàcil no ser-hi i no assumir responsabilitats. És molt còmode, això no s'hi val. El problema és que un determinat sector de l'independentisme ha demonitzat la política i els polítics, fent creure que un càrrec implica necessàriament una prebenda, i ha deixat de banda la dimensió de servei públic de la política. Ho hem reduït tot al pim-pam-pum i a tots són uns corruptes. Hi ha un problema de concepte, i si t'instal·les en aquesta crítica permanent, és molt difícil avançar.
Té cap importància, si Convergència s'ha sumat a l'independentisme fa cinc anys, i vostè, per exemple, en fa 45 que té consciència independentista, ha patit l'estigmatització i ha passat per la presó per la seva militància a Terra Lliure per defensar aquesta causa?
No té cap importància! No li demano a ningú un expedient independentista! Si demanem pedigrí, els estem impedint formar part de la història. Qui reparteix el certificat d'independentista? Qui té el patrimoni d'aquest actiu de país? Si algú se n'apodera, a mi ja no m'interessa. Hi som o no hi som? Tothom té les seves al·lèrgies, però en un moment històric les al·lèrgies te les empasses. Al final, uns pocs volen tenir la veritat i diuen que la veritat és revolucionària. I li pregunto a la CUP, ara la teva veritat és revolucionària i la meva no? De què es tracta, de fer la revolució o de ser revolucionaris? Si la qüestió és fer "postureo" revolucionari, per dir-ho en termes moderns, a la meva edat, passo. Ara bé, tinguem clar que el procés no sortirà gratis, tenim al davant la construcció d'un estat, no pas una botiga de betes i fils.
(NOTA: Com sempre, en Carles, gran, molt gran!)
Les negretes són meves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada