dimecres, 30 de setembre de 2015

UNA VICTÒRIA PER A LA HISTÒRIA

Diumenge, els Catalans i les Catalanes vam donar al Món, a la Humanitat sencera, una nova mostra de la nostra grandesa i de la voluntat d'aportar el nostre gra de sorra a la millora col.lectiva, a la justícia, a la llibertat, i en definitiva, a la democràcia.

Quin gran exemple de poble, de nació, de país! I com d'orgullós em sento de formar-ne part! 

No tingueu cap dubte que ara, arreu del Món, ens miraran d'una altra manera. Podem anar amb el cap ben alt. Ja s'ha acabat allò del país petit!

He trigat en tornar a escriure en aquest post. Us he de dir que la nit electoral la vaig passar en primera línia, entomant les mirades d'odi de molts espanyols que es van mobilitzar en massa per impedir la nostra victòria. I malgrat això, els vam derrotar. De forma contundent, de forma inapel.lable. I el que és més important, de forma exquisidament democràtica. Però derrotar.

El poble català ja no és petit i ja no té por. Ara només li cal una cosa: que sigui intel.ligent. Que sàpiga llegir els resultats de forma correcta. I sobretot que sàpiga assimilar que ha guanyat, que ha derrotat el seu enemic trisecular. 
Hi ha un tema que cal superar. Molts catalans han estat socialitzats en la cultura de la derrota. Això no és exclusiu de nosaltres. Molts pobles sense història pateixen aquest trauma. Pobles que no van reeixir en esdevenir estat en el seu moment i això els ha generat un nivell d'auto-odi que els converteix en esclaus dels seus dominadors. Els catalans i les catalanes hem sortit d'aquest pou. Precisament una de les derivades d'aquestes eleccions és l'esclafament de la Catalunya del "seni", la Catalunya del 39, la Catalunya espanyolista, la Catalunya dels Circulos, dels Fomentos, dels Planetes, i de tota la faramalla que ens volia convertir en una província d'oci i relax per a Espanya. S'ha acabat. Punt.

Però aquest remanent de la cultura de la derrota, fa que encara hi hagi gent que no sap interpretar quan ha guanyat. Psicològicament potser alguns els costa de capir que el seu enemic és mort als seus peus, i que ja no haurà de lluitar més contra ell... després de passar tota la vida fent-ho. La seva victòria, en certa mesura, li ha tret el que pensava que era el seu sentit de viure, lluitar contra el mal, matar el llop. Acabar amb Espanya.
Ara cal actuar amb contundència i sense pietat. Els hem derrotat, sí, però encara cuegen, rabiosament. L'odi que senten els provoca moviments espasmòdics. Però no hem de tenir compassió. Ni gota. 

Han fet molt de mal. Han impedit de milers de catalans i catalanes votin. Han parlat de corralito, de resar, de les armes, dels bancs, s'han passat tants pobles en la catalanofòbia que ja ni tan sols els veiem ni amb uns binocles. No es mereixen el nostre reconeixement, només el nostre més absolut menyspreu.
Tenim una sòlida majoria parlamentària independentista. I la seva solidesa, sobretot, es fonamenta en allò que molts de nosaltres, hem estat defensant des de fa anys. Ara se'n diu transversalitat, però recordo, que fa anys en dèiem Front Patriòtic, i encara fa més anys enrere en deien Front Nacional de Catalunya. I la gestió d'aquesta majoria abassagadora ha de ser feta, repeteixo, amb intel.ligència, i amb una fredor extrema. La victòria és total i absoluta, i ara sí que el procés ja no té deturador. Només cal posar-hi l'etiqueta i el llacet.

dilluns, 28 de setembre de 2015

SMELLS LIKE ... VICTORY!


Tot just ara tinc un breu moment per penjar aquest post express, més endavant una reflexió més detallada...

dissabte, 26 de setembre de 2015

CONTENT QUE SIGUIS EL MEU CANDIDAT (19)

RAÜL ROMEVA i RUEDA (Madrid, Espanya, 1971)
Politòleg i Cap de Llista

EL MÓN ENS SEGUEIX*

No en tingueu cap dubte. Que ja sé que no el teniu. Però sempre és convenient remarcar-ho dues, tres voltes, les que calguin. Mai és sobrer. El món, aquestes properes setmanes, ens segueix i ens mira. Aparentment no ho sembla. Però passa. Tant a les residències oficials dels Presidents de República o als despatxos dels Primers Ministres, ens segueixen. Públicament no ho admetran. O en tot cas els costarà admetre-ho, però fins i tot així cada cop es desacomplexen més. Ja ho vaig advertir en un article anterior, ara fa uns pocs mesos.
La dinàmica dels afers exteriors sempre és la mateixa. Fins que no es produeix el fet detonant, silenci. Un silenci eixordador, per cert. Hem de tenir en compte que els estats del món, en general, són com un club. De manera que es deuen confiança els uns amb els altres. Per això, difícilment, un soci li posarà el dit a l'ull de l'altra. Més aviat al contrari. Si cal, li oferirà tot l'ajut en bona mostra de camaraderia (i, també, segurament, pensant en una possible reciprocitat, que mai se sap què depara el futur). Per això, el silenci dels “socis”, malgrat els intents espanyols de generar solidaritat, ens indiquen que anem bé. Que anem molt bé. No podíem arribar millor a un mes de les eleccions plebiscitàries (bé, sí, si tinguéssim un padrí tipus Estats Units, arribaríem millor, però llavors ja estaria tot solucionat). Fins i tot cal estar preparat a que Madrid intenti desesperadament algun pronunciament internacional a favor seu en els propers dies. Senyal que la seva desesperació serà màxima (i quant més alt serà l'intent, més desesperació s'explicitarà, lògicament).
Quan s'esdevingui el fet detonant, la cosa ja serà molt diferent. Naturalment, per fet detonant em refereixo a una victòria democràtica dels partidaris del Sí a la Independència. I quant més incontestable, lògicament, millor. Però victòria, en definitiva, i en democràcia, les victòries tothom sap que només són d'una sola manera, el suport majoritari a una opció, en aquest cas, als dels partidaris explícits -perquè així ho promouen durant la campanya- de la Independència.
Què passarà quan la Independència compti amb l'aval majoritari dels Catalans i les Catalanes? Doncs que els estats democràtics del món mouran peça. I fins i tot d'altres, també. Alguns per un simple respecte a la democràcia. D'altres per interessos. Però es mouran, els uns i els altres. Quin estat s'arrenglarà amb Espanya? Cap ni un. Perquè Espanya no pinta res en l'escaquer del món.
I llavors caldrà aprofitar el moment. Llavors sí que no podrem ni badar, ni dubtar, ni tremolor de dents, ni palpitacions al cor, ni res de res. Llavors anirem a per totes. I quant abans, i més depressa millor. Demostrant fermesa i si cal controlar possibles brots de, diguem-ne, rebot, que es puguin generar. Sense dubtar. Tenim una personalitat ben definitida. Un territori, igualment ben delimitat, i n'exercirem el control, tal i com manen els principis de Montevideo.
Com tampoc podem generar cap incertesa en temes com la continuïtat a la Unió Europea, a l'OTAN, i l'ingrés a les Nacions Unides. Entre d'altres raons, perquè, amb tots els respectes, Catalunya no és un Kosovo qualsevol.
Ens esperen dies emocionants. Dies amb una gran responsabilitat, i l'haurem d'exercir malgrat els intents agònics dels espanyols d'evitar-ho. Però és el nostre objectiu, i, encara més important, la nostra necessitat, el d'estar a l'alçada de les circumstàncies.

*(NOTA: Penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 50, Setembre 2015)

divendres, 25 de setembre de 2015

UNA MICA MÉS D'HISTÒRIA....

Els trenta activistes detinguts a la concentració davant de l'estàtua de Rafael de Casanova, l'11 de setembre de 1901, i que en ser lliures van fundar l'associació anti-repressiva i patriòtica La Reixa. Entre ells alguns futurs dirigents del moviment independentista.

CATALONIA VOTES SPECIAL ISSUE

Read it

UNA MICA D'HISTÒRIA...

Portada del Diari de Barcelona, portantveu d'Estat Català,
11 de setembre de 1936

CATALONIA VOTES #66 IS OUT!

CONTENT QUE SIGUIS LA MEVA CANDIDATA (18)

MURIEL CASALS i COUTURIER (Avinyó, Occitània, 1945)

Economista
 

dijous, 24 de setembre de 2015

MORE ON JUNCKER ANSWER MANIPULATION

Above you can read the two documents. In english (left), and spanish (right).

More, after reading this piecenow we know: 

First, President Juncker only read, and approved, the English version.

Two, the author of the extra text in the Spanish version, must be Spanish, because of the reference to the Autonomous Parliament (instead of the standard "regional" used in EU ), 

Three, he or she must be a very high ranked individual to dare to manipulate the statement.

Now time to European Commission to clarify this incident before Sunday, to avoid the accusation of interfering a democratic election.

JUNCKER'S REPLY MANIPULATION

Since manipulation comes from the inner circle of President Juncker staff, it is legitimate to ask about Deputy Head of Cabinet, Ms. Clara Martínez Alberola role in all this affair. She is known as clear firewall against all Catalonia initiatives in Europe, first under Mr. Durao Barroso, and now under Mr. Juncker presidencies...
I think Ms. Martinez Alberola (picture) must be interrogated at least for one reason: the spanish manipulated version includes the concept "Parlamento autonómico" (Autonomous Parliament), that indicates that the author of this sentence is Spanish, since any other author from any other Member State would have used the more common or standard form of "Regional Parliament". 

Then since Mr. Juncker's top staff member from Spain is Ms. Martinez Alberola, she is the one, in principle, with more chances to access to the document. As a consequence, the inquiry must start with her interrogation in order to clear her responsabilities.

ORGULLÓS QUE SIGUIS EL MEU CANDIDAT (17)

 ARTUR MAS i GAVARRÓ (Barcelona, 1956)

President de Catalunya

35 YEARS LATER, SPAIN USES CANADIAN PSYOPS



That´s unbelievable! Spain government is using psyops techniques similiar to those used by Canadian Government (then headed by Prime Minister Trudeau) in the days previous to the first Quebec Referendum, back to1980. 

Yesterday, a total of 15 Armoured trucks for Money Transportation were parked in front of Banco de España branch in Barcelona in one of the city's most visited corners, not only by locals, but also by tourists (Plaça Catalunya and Portal de l'Àngel junction).

Even though is quite normal to see a few of these trucks in this location, in this occasion neighbours said the number was unusual. 

Taken into account the recent statement by Banco de España Governor on the risk of corralito in case the pro-independence list wins in next Sunday Catalan election, it seems clear that this public exhibition is deliberated carried out in order to spread fear among citizens. 

It is the same psyop technique as the one used by Canadian government in 1980. Then a number of long trucks with Bank of Canada banner were ordered to circulate downtown Montreal to spread fear of a massive withdrawal of money to Toronto banks.

dimarts, 22 de setembre de 2015

MERCI MARIANO, ARA QUEDA TOT CLAR!

A veure si tenen els collons de canviar la llei espanyola per privar a 7,5 milions de ciutadans espanyols de tenir la nacionalitat espanyola de manera que no puguin ser ciutadans europeus... però com que ens estimen tant, és obvi que no la trauran, oi?

CONTENT QUE SIGUIS LA MEVA CANDIDATA (16)


ELISENDA PALUZIÈ i HERNÀNDEZ (Barcelona, 1969)


BRUTAL!

Poques vegades es pot dir tant amb un sol dibuix

AHAHAHAH!


dilluns, 21 de setembre de 2015

QUÈ DIRAN DEMÀ ELS ESPANYOLS?





QUE ELS MOQUI LA IAIA!
DIUMENGE TOT DÉU A VOTAR!

EL SANT CRISTO GROS!

En la seva desesperació, els espanyols ja han tret a col.lació el Sant Cristo Gros. Han passat de les insinuacions a les paraules. I ja han posat damunt la taula la paraula pensada per aterrir les classes mitjanes porugues: el corralito
Quant més bèstia i més grossa és la mentida, més es demostra la seva desesperació. Corralito, dieu? Au vés a que et moqui la mama!

Parlar de corralito a la societat catalana actual, demostra més que res el profund menyspreu que ens tenen, perquè és considerar-nos com mig o totalment analfabets!
Però si som una de les economies més internacionalitzades d'Europa! Però si tenim empreses capdavanteres en molts sectors claus, fins i tot a nivell mundial!

Però qui cony us penseu que som? 

I sobretot, qui cony us penseu que sou?
Aneu escopint imbecil.litats, que cada pensada d'aquesta mida són milers de vots que es decanten per la Independència.

Ep! Però el diumenge, tot déu a votar! Jo, a més ja m´he fet interventor, de manera que tindré feina!

diumenge, 20 de setembre de 2015

EL BÚNQUER ESPANYOL A EUROPA

Ara que es pot dir clarament que el fracàs de la diplomàcia espanyola en mobilitzar els suports internacionals contra la Independència de Catalunya ha estat total i absolut, atès que només ha obtingut mers declaracions vagues, diplomàticament ordinàries (algú es pensava que Obama parlaria d'una Espanya feble davant dels morros del Borbonet?), arriba el moment de la pantomima i fer el ridícul més espantós. I per aconseguir-ho, en un atac de desesperació, han recorregut als seus sospitosos habituals. Em refereixo, és clar al Partit Popular Europeu, que ha estat habitualment una eina poderosa d'intervenció dels espanyols en la política europea. Però que, tot sembla indicar, aviat deixarà de ser-ho.

En els darrers dies, s'ha sabut que la muller del portaveu de la Comissió Europea, no és altra que una destacada militant del PP espanyol, la qual cosa demostra de fins a quin punt de desesperació arriben els espanyols a tenir, que fa fins i tot recorren als marits propis per intentar aturar el tsunami català.

Malgrat comptar amb una representació diplomàtica brutal a Brussel.les, composta per 300 membres -enfront els aproximadament 20 de la representació catalana- encapçalada per un ambaixador que no para d'intentar tapar els forats que generem els catalans amb el nostre activisme europeu, penso que no podem deixar de banda, un altre personatge clau que, segons va informar el diari El Punt-Avui ja fa uns quants mesos "s'encarrega d'incterceptar i de tallar de soca-rel qualsevol intent català de buscar el suport" tant del President de la Comissió Europea, com de la resta d'eurocomissaris. 
Martínez Alberola, a segona fila, entre Juncker i Selmayr
Em refereixo a la Subcap de Gabinet del President de la Comissió Europea, Clara Martínez Alberola, valenciana però espanyola, i que és la número 2 de l'staff del President, Jean Claude Juncker, immediatament rere de la seva mà dreta, el maquiavèlic i ambiciós Martin Selmayr

Resulta curiós que d'un personatge tan important, membre del cos d'eurofuncionaris, no se'n parli gaire. Potser és perquè assumeixen el rol d'una mena de Sir Humphrey de la sèrie inolvidable Sí, Primer Ministre, que ho volen controlar tot, però sense donar la cara.

En una recerca ràpida, només he trobat un article on la titllen de lampista de Juncker, la qual cosa no deixa de ser una mica preocupant, sobretot si tenim en compte que qui ho va escriure era un periodista de Las Províncias, diari blavero per excel.lència. 

Per cert, durant la seva carrera eurofuncionarial, va arribar a ser la màxima responsable dels afers relacionats amb la Indústria farmacèutica europea... Després va passar a ser col.laboradora estreta de l'anterior President de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, que com tothom sap no era més que un noi dels encàrrecs del PP, per després saltar a l'equip de Juncker.

En definitiva, davant l'expectativa que s'obre en els propers 18 mesos, caldrà estar molt amatents als moviments dels principals actors espanyols a Brussel.les, tant a nivell del Parlament, com de la Delegació a Brussel.les i també en els budells de la Comissió. No s'hi valdrà a badar.

UUUH, UUUH! NO ENS FEU POR!

NOMÉS QUEDA UNA SETMANA PER LA LLIBERTAT!
(Però cal treballar dur per assegurar-la totes les hores que resten!)

dimarts, 15 de setembre de 2015

PER CERT, ELS MOSSOS ESPEREN DISCULPES ....

... de tots aquells que els van titllar d'assassins, particularment de determinats mitjans de comunicació...

NEXT UN 71st SESSION GENERAL ASSEMBLY ...


... Will count with one more seat and one more vote...