dissabte, 31 d’octubre de 2015

SCHULTZ INVESTIGARÀ EL #WQGATE

El maquiavèlic President del Parlament Europeu, el socialista alemany Martin Schultz, s'ha compromès a investigar l'escàndol de la manipulació de la resposta del President de la Comissió Europea, el luxemburguès i democratcristià, Jean-Claude Juncker, a la pregunta sobre la Independència de Catalunya.

Com es recordarà, en plena campanya electoral, van ser transmeses al Parlament Europeu dues respostes a la mateixa pregunta, una en anglès i l'altra en espanyol. La versió anglesa era curta i molt en la línia de les respostes habituals sobre el mateix tema. La versió espanyola, per contra, era molt més llarga i incloia un paràgraf no existent en l'anterior. De manera que de cap de les maneres es podia considerar una la traducció de l'altra. 
Martin Schultz, President del Parlament Europeu
Les explicacions donades pels portaveus de la Comissió es van limitar a parlar d'un "error humà", i més concretament, burocràtic, fet que encara va augmentar més la indignació perquè semblava que més aviat se'n fotien. 

El President Juncker, però, sembla que s'ho va prendre molt malament. Ell va reconèixer que l'única versió que havia escrit i signat era l'anglesa i no l'espanyola, que per altra banda, semblava clarament redactada, per un hispanòfon habituat al vocabulari de la política espanyola. I era lògic, que s'ho prengués malament, perquè havia quedat públicament com un tontaina al qual qualsevol subordinat li pot manipular les seves preses de posicions.
Jean-Claude Juncker, President de la Comissió Europea
Els eurordiputats catalans, i molt particularment, en Ramon Tremosa, l'Ernest Maragall i en Josep Maria Terricabras, naturalment, no es van donar per satisfets amb l'explicació dels portaveus, i han continuat clavant la banya en el tema, i fent que el cas tingui un ressò mediàtic en determinats mitjans europeus que segueixen l'actualitat de la UE molt d'aprop. 

Ara el darrer pas en aquest afer, l'ha donat el President del Parlament Europeu, Martin Schultz, que s'ha compromès ha investigar el cas. Esperem que se'n surti, tot i que l'experiència ens demostra que Schultz és un maquiavèlic que li agrada jugar amb Catalunya, donant-li una freda i una de calenta depèn de com bufa el vent. Tot i això, no hi ha cap mena de dubte que la carta que apareix a la foto és una bona notícia, que pot permetre anar més al fons de la qüestió.

Clara Martínez Alberola, sospitosa habitual
Una servidora, mal m'està el dir-ho, ja va advertir, fins i tot abans de l'esclat d'aquest escàndol, del paper anti-català exercit per la Subcap de Gabinet de Juncker, la valenciana, però espanyola, Clara Martínez Alberola, que ha estat l'encarregada de curt-circuitar tots els intents catalans d'aproximar-se a Juncker o, en general, de les demandes catalanes a Europa. 

Martínez Alberola, és la número 2 de l'staff del President Juncker, immediatament rere del també maquiavèlic i ambiciós Martin Selmayr. Aquesta posició li dóna, naturalment, accés directe, tant d'entrada com de sortida, a les declaracions i correspondència de Juncker, fet que, combinat amb les característiques ja esmentades de l'autor o de l'autora de la versió en espanyol, manipulada, de la resposta, la situen en una posició, com a mínim, delicada. 

A twitter, el cas se segueix aquí.

divendres, 30 d’octubre de 2015

SERIA CONVENIENT NO PERDRE LA INICIATIVA QUE FINS ARA HEM PORTAT



A veure repetiu amb mi, que és molt fàcil: NO HI HA RES QUE S'ASSEMBLI MÉS A UN ESPANYOL DE DRETA QUE UN ESPANYOL D'ESQUERRA!.

Molt bé, ara que el Roger Palà dels collons ho copiï 45674432 vegades!

dijous, 29 d’octubre de 2015

UN MANDAT DÉMOCRATIQUE POUR LA CATALOGNE

Auteur: Artur Mas i Gavarró, Président de la Catalogne

Le 27 septembre, les Catalans ont donné à leurs représentants élus un mandat démocratique clair pour entamer un processus politique responsable et négocié qui aboutira à la création d’un État indépendant pour la Catalogne. Les résultats de cette élection historique sont clairs : avec une participation record de 77,5 % des électeurs, les deux listes qui sont explicitement en faveur de l’indépendance ont remporté 72 sièges sur 135 et près de 48 % des suffrages. Les partis politiques qui sont explicitement contre l’indépendance ont reçu 39 % des suffrages. Les 11 % restants se sont répartis entre deux partis qui sont en faveur de l’autodétermination de la Catalogne, sans toutefois confirmer qu’ils appelleront leurs représentants à voter en faveur du « oui » ou du « non » si un référendum d’autodétermination a lieu. La victoire du « oui » est par conséquent indiscutable. De plus, elle est remarquable, compte tenu de la campagne de peur conduite par le gouvernement espagnol dans le but d’influencer le résultat du scrutin. 
La victoire en faveur de l’indépendance est claire est sans équivoque, bien que le gouvernement espagnol ait suggéré que les partisans de l’indépendance avaient perdu. On peut s’étonner que le gouvernement espagnol, qui a empêché la tenue d’un référendum formel comme cela s’est fait en Écosse ou au Québec, interprète à présent les résultats de l’élection comme s’il s’agissait d’un référendum. Si le gouvernement espagnol souhaite compter les votes, cela peut être fait très simplement : le Président espagnol Mariano Rajoy n’a qu’à suivre l’exemple de David Cameron, qu’il admire tant, et autoriser l’organisation d’un référendum légal. Tant que cela n’est pas possible, nous continuerons sur notre voie actuelle. En tant que démocrates, nous nous devons d’honorer le mandat électoral qui nous a été accordé. 

Partenaire fiable 
Qu’en est-il donc pour l’avenir ? Tout d’abord, le Parlement de Catalogne nouvellement élu fera une déclaration solennelle pour marquer le début d’un processus politique qui se conclura par l’indépendance. Cette déclaration sera envoyée aux institutions espagnoles, européennes et internationales pour annoncer que la transition vers un État indépendant a commencé, et que les négociations à cette fin vont débuter . Nous ne souhaitons pas entreprendre ce processus seuls, mais préférons au contraire le faire main dans la main avec nos voisins et alliés, afin d’assurer une transition progressive et sans heurts. 

La feuille de route que nous avons dressée établit un calendrier de transition sur environ 18 mois, au cours desquels le gouvernement de Catalogne concevra et construira les structures nationales nécessaires pour que la Catalogne puisse fonctionner en tant qu’État. La future République catalane sera semblable à l’Autriche et au Danemark en termes de taille, de population et de PIB. Elle constituera un partenaire fiable et responsable pour construire une Europe plus solide, plus unie et plus sûre. Le mouvement national catalan a toujours été profondément attaché au projet européen. Nous sommes également de fervents défenseurs du marché libre, et notre économie est déjà intégrée dans celles de l’UE et de la zone euro. 

Avec le résultat des élections, nous avons reçu un mandat solennel de la part du peuple catalan, que nous mettrons en œuvre au cours des semaines et mois à venir . Au cours de cette période de transition, nous agirons avec la plus grande transparence et sous le regard des institutions de l’Union européenne . Par ailleurs, bien que le gouvernement espagnol soit jusqu’à présent resté intransigeant sur la question de l’indépendance catalane, il est clair qu’une transition sans dialogue n’est souhaitable pour personne. Par conséquent, nous sommes convaincus qu’en dialoguant de façon productive avec les institutions concernées en Espagne , en Europe et ailleurs, nous pourrons obtenir un résultat négocié positif qui profitera à toutes les parties.

Source: Le Monde, 29.10.2015

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 51 (OCTUBRE 2015)

CATALONIA VOTES #72 IS OUT!

Read

dimarts, 27 d’octubre de 2015

TEXT ÍNTEGRE DE LA DECLARACIÓ CAP A LA INDEPENDÈNCIA



HATE AND RAGE IN HER LOOK....

Yesterday was a very important day. A new President of the Parliament of Catalonia was elected. You can read about (1,2,3,4,5,6). 

But a detail has attracted criticisms. You can see the disrespect that the new Opposition Head, Ms Inés Arrimadas, a staunch oppositor to Independence, has to Catalonia's National Anthem.
While most MPs are singing, Ms. Arrimadas doesn't limit to be quiet, but she also opts to cross her arms. 

But what is even worst, look her eyes, and you can see hate and rage. Spaniards have not yet accepted that they were defeated in last month election. 

It's time to European Union to move in the Catalonia process to Independence. Catalans have voted a clear majority of parliament to go ahead. Spain keeps its total opposition to talk about it. Democracy will prevail. And peace and good government too. Europe has a problem, and it's call Spain.

(By the way, this pic was taken by photojournalist Jordi Borràs, recently under threat by far-right spaniards)

PUNT 6È DECLARACIÓ DEL PARLAMENT, 27.10.2015


Com a dipositari de la sobirania i expressió del poder constituent, reitera que aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de l'Estat espanyol, en particular al Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l'Estatut d'Autonomia votat prèviament pel poble en referèndum, entre d'altres.

CATALANES!


CATALANS!


dilluns, 26 d’octubre de 2015

L'ODI, LA RÀBIA... EN LA MIRADA

Aquesta foto resumeix més bé que cinc-centes tesis doctorals, l'odi i la ràbia espanyola després de la derrota del 27S. Doncs que es prepari, que vénen mal dades per a aquesta gent. (Per cert, algú s'imagina la reacció histèrica espanyola si en Mas s'hagués creuat de braços escoltant l'himne espanyol?).

Anem bé, molt bé.

AQUESTS QUE MENYSPREEN....

Aquests que es creuen de braços, que no canten l'Himne Nacional de Catalunya, només tenen un nom, o diversos, basòfia, detritus, morralla, rebuig. En una paraula, merda. La que menjaran en els propers divuit mesos.

DISCURS DEL FIBLÓ JULIÀ DE JÒDAR (CUP), PRESIDENT DE LA MESA D'EDAT


Brutal discurs que hauria de ser ensenyat a les escoles. M'he emocionat i tot!

DISCURS DE LA MOLT HONORABLE PRESIDENTA DEL PARLAMENT DE CATALUYA CARME FORCADELL i LLUÍS

dissabte, 24 d’octubre de 2015

READ AND SPREAD IT, PLEASE

A new post from Fernando Betancor's blog, Common Sense, that deserves to be read, memorized, and of course spread it all over the Internet.

I can't resist to copy awesome quotes from it (pics, do not belong to the original, and have only ilustrative function):
Mr. Rajoy gaffe: And the European?
  • Rajoy’s policy of persecution has continuously backfired. Three years ago, it was almost impossible to find Catalan independence in a Google search much less in mainstream media. Thanks to the folly of the Spanish government, you now have the issue routinely covered in the New York Times, the BBC, Le Monde, Der Spiegel. More unsettling for Rajoy is the fact that numerous European governments have begun to take notice and in a manner wholly unfavorable to the Spanish position. While Germany and France continue to indulge Madrid, some important middle tier nations, like Denmark[4], have held Parliamentary Q&A regarding the situation, recognizing the peaceful and democratic nature of the “Catalan Way” and issuing statements urging Madrid and Barcelona to negotiate peacefully. Even some US Congressmen have gotten on the bandwagon[5]. That is not exactly support for independence, but it is far from Rajoy’s “resistance is futile” stance. Nor should Mr. Rajoy continue to count on the support of the Franco-German partnership unconditionally."
President Juncker: Spain´s puching bag?
  • "During what should have been routine hearings at the European Commission[6], the EU Minister of Economic Affairs Pierre Moscovici questioned Spain’s proposed budget, doubting that the country could meet the deficit reduction targets that had been agreed to with the bailout and also expressing worry that Spanish reforms remained incomplete and were unlikely to continue. This is was a complete change of tone from previous rubber-stamp sessions: after all, Madrid has never met its deficit reduction targets despite being the poster-child of austerity, yet it was always given a pass. This was a torpedo in the side of Mr. Rajoy’s electoral ship, since the EU’s good seal of approval was one of the government’s (few) selling points. Mr. Moscovici was then torpedoed by his boss, EU President Jean-Claude Juncker, who doesn’t like anyone else to deliver bad news. Then the Germans rushed in, with Wolfgang Schäuble doling out his now usual “nein” and declaring that they would “take it offline”. So much for democratic transparency. The cracks in the arrangement were nevertheless evident as Mariano Rajoy desperately began to burn up the phone lines. In the end, it appears that everyone will simply agree to disagree and ignore the implications of the defective budget, which will be left up to the next government to correct[7]"
Catalan Victory, don´t doubt about that!
  • "Desperate to apply more pressure on the Catalans, despite the fact that the scaremongering tactics have not just failed but backfired, Madrid pressured Standard & Poor into issuing a downgrade of the Catalan regional bond[8], while having upgraded Spain’s rating the week prior[9]. The absurdity and clear bias of these two rating changes ought to be self-evident: if the threat of independence is bad news for Catalonia, how on earth could that same threat be good news for Spain? And if the Spanish rating is based on the improved performance of the economy, how is it that Catalonia isn’t also benefiting from the improvement? Not to mention the fact that S&P makes no effort to solve its own internal logical inconsistency: if the Catalan debt is regional, then it is backstopped by the sovereign and should move in parallel with that sovereign. If Catalonia becomes independent, then you can no longer treat it as regional debt; it must be rated as sovereign debt with an analysis of the capability of the new Catalan Republic to service it. No such analysis is forthcoming of course, so don’t hold your breath[10].
US Representative Dana Rohrabacher (R,CA), met Catalonia Delegation in US Congress
  • If anything, the S&P decision only plays into the hands of pro-independence groups. They will pick on the rating agency’s citation of “weak budgetary performance” as a reason for the downgrade to argue: “Of course! When we send Madrid 16 billion euros a year and get only 4 billion back how can our budget be strong?” They will say – rightly – that Catalonia will never get a fair hearing so long as it is subordinate to Spain. The solution for both conundrums, in their eyes, is simple and obvious and what they’ve been working towards."
A people on the move
  • Spain’s weakness is very real and Catalonia might yet be able to take advantage of it to break free. If the continued survival of the European project is Germany’s goal, then having the Spanish turn Plaça Catalunya into Tianamen Square is even less conducive to it than having the Hungarians set up a new Iron Curtain with Serbia. Yet Spain has a long history of suicidal stubbornness, and the use of force becomes increasingly likely as the general election date nears. The Partido Popular may decide that the only issue that will see it through to victory is Catalonia; and so they may attempt to provoke a rupture in November in order to quash it and so reap the electoral benefit. The worst sort of populist nationalism? Yes…but it just might work[11]."
Operation Mas hunt?
  • "The obvious ploy would be to push the Constitutional Court to suspend Artur Mas from his functions as Catalan President and make him ineligible to serve in any public capacity for a period of 5 or more years. Mr. Mas has already said that he might consider such a ruling as illegal and ignore it. Mr. Rajoy then countered that if the Constitutional Court ruling was ignored, he might have to suspend that Catalan charter of autonomy, so sorry. That is where the conversation ended, but Mr. Mas has already said that the “roadmap to independence” had numerous “early exit” scenarios, depending on the actions of the Spanish government. This is obviously one of them. Thus the Partido Popular has a crisis ready served and at hand should its electoral fortunes begin to wane."

divendres, 23 d’octubre de 2015

SPAIN ORDERS A "MAS HUNT"

After being miserably defeated by pro-Independence lists, in last September 27th Catalan elections, Spain government intensifies his "Mas hunt", that is, Madrid is trying to strike down Mr. Artur Mas' political career as President of Catalonia.
President Mas was first elected in 2010 and reelected in 2012. Now he wants a third, and presumably last mandate, with a clear target: to set Catalonia on a path toward independence within 18 months. 

He was nominated as presidential candidate by JuntsxSi (JxS) list, a platform supported by the two main Catalan parties CDC (Convergència Democràtica), ERC (Esquerra Republicana), and also minor ones, civil society organisations and a number of independent candidates, among them celebrities (like former FCB player and coach and current Bayern Munich coach, Pep Guardiola).

Talks are under way between JxS, who won 62 out of 135 seats in the Parliament of Catalonia, and CUP (Candidatures d'Unitat Popular), a far left, also pro-independence party, who won 10 seats, Since CUP has been a vocal critic of pro-austerity policies implemented by former Mas Governments, the negotiation is not easy, but no one expects a failure, since consequences would be dramatical for the whole pro-independence movement.

Well, not exactly. 

Spain government, political parties, media and in general all the powers that be, have launch a huge, call it, Mas hunt, in order to avort any agreement between both lists, that will produce a clear pro-independence majority in the Parliament of Catalonia.

They want to stop all the process using a beheading tactic, well known in counterinsurgency theory. Once the leader is beheaded, the process, they assume, will be over. Political, legislative and judicial initiatives are launched in waves. And of course, a permanent campaign from well known spanish hate medias try to finish with Artur Mas public image. 

Opposition parties in the new Parliament, formed by defeated anti-independence parties, are pushing too to prevent Mr. Mas from being reelected, They ignore the popular will and try to obtain in the media, or the courts, what Catalan democracy denied to them: a democratic victory.

In fact the new Parliament will be the most democratic and the most pro-independence in history. And democracy will prevail.

dijous, 22 d’octubre de 2015

CATALONIA VOTES #71 IS OUT!

Read 

MOMENT GLORIÓS: LA GUÀRDIA CIVIL MULTADA A OLOT!

NATO, State (Re)emergence, and Military Capabilities and Commitments: the Terms of the Debate

Un altre gran article de l'amic Àlex Calvo, professor convidat a la Universitat de Nagoya i analista de defensa, que no em resisteixo a enllaçar perquè val la pena. Originalment publicat a la prestigiosa revista Strife del no menys prestigiós King's College de Londres, un centre de referència pel que fa a l'estudi de la guerra. De l'article, destaco especialment la referència que fa a les Milícies Alpines, com a un cos militar d'èlite sota les ordres directes del Govern Català durant la guerra del 36-39.

Llegiu-lo i difoneu-lo, val molt la pena i ens posa al nivell d'un estat sobirà, amb anàlisis de primer nivell i sense cap complex, deixant els espanyols allà on els pertoca, a l'alçada del betum.
Amb l'Àlex vam compartir un acte a Tremp el passat mes de juliol sobre el futur esplendorós de l'Acadèmia Militar de Talarn en la Catalunya independent.

dimecres, 21 d’octubre de 2015

OLMOS I ROBLES AL SEXYLAND?

Olmos i Robles al Sexyland, amb els compañeros de TVE, fent-se palletes a les cabines? Ah, no, cony! que estan aparcats davant de la seu de CDC. Quina imatge més impagable, i amb la paella ben desplegada, no fos cas que el senyal no arribés a les espanyes... De debò, una imatge que és tota una declaració d'intencions... Però com a mínim, a Olot, la broma els ha sortit a preu de multa, de dues multes, per ser més exactes. Que la Guàrdia Urbana de Barcelona aprengui de l'olotina.

dimarts, 20 d’octubre de 2015

LA REVOLUCIÓ DELS COMITÈS

Durant els darrers mesos, a estones lliures, he estat llegint el llibre d'Agustin Guillamon La Revolución de los Comités. L'obra podem considerar que forma part, la darrera, d'una trilogia, dedicada sobretot als primers mesos, quasi un any, de la guerra, bàsicament durant l'etapa de més lluita pel control del procés revolucionari que, com tothom sap, es va cloure en els fets de maig de 1937.

En concret, aquest llibre estudia la documentació, les actes, de les reunions d'algunes de les principals instàncies o comitès sorgits després de la immediata derrota del feixisme espanyol al juliol del 36: el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, el Comitè Central de Proveïments, el Consell d'Economia, etc. així com el Govern de la Generalitat, la Junta de Seguretat, i les reunions dels comitès superiors llibertaris...

L'autor fa un buidatge de les actes de les reunions i en treu unes reflexions polítiques que, cal reconèixer-ho, apareixen en cursiva, de manera que permet una diferenciació clara entre el resum de les actes i la corresponent crítica política que en fa.

Una crítica feta des de posicions del marxisme revolucionari o de l'esquerra comunista que posa l'accent en denunciar l'escissió entre els comitès superiors llibertaris, que van apostar per la política antifeixista i unitària, renunciant a la revolució, i els comitès de barri i de defensa, que, segons l'autor, era els veritables artífexs del procés revolucionari i que, amb el pas dels mesos, poc a poc van ser marginats. Aquests eren els sempre rebutjats, incontrolats que van ser els qui empraren la violència, el terror, per acabar amb l'enemic de classe, però que aviat van ser reconduits per les institucions unitàries, entre elles les Patrulles de Control que, a diferència dels comitès de defensa de barri, que eren tots ells anarquistes, tenien una composició política plural (CNT, ERC, PSUC, UGT, etc).

Aquest elogi dels incontrolats, de la seva violència directa, d'extermini de l'enemic de classe va acompanyada d'una crítica, com no podia ser d'una altra manera, al Govern de la Generalitat, a ERC, al PSUC (per cert, els anarquistes titllaven Comorera de Camorera, per les seves constants provocacions) i directament un odi immens envers Estat Català. Fins i tot l'autor considera el Decret de Col.lectivitzacions com massa moderat...

Al marge de les típiques paranoies d'aquesta gent, el llibre m'ha interessat per diversos aspectes, N'esmento algunes:

  • Va ser, segons l'autor, el propi Tarradellas qui va excloure Estat Català del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, al.legant que Dencàs era un feixista. 
  • L'expedició a Mallorca es va fer al marge del CCMA, per iniciativa de la Generalitat, fet que va provocar un veritable atac de banyes, sobretot per part dels dirigents anarquistes que van constatar que quan calia la Generalitat anava per lliure. L'obsessió dels anarquistes, i sobretot de Durruti, era conquerir Saragossa.
  • L'espanyolisme recalcitrant de Federica Montseny que fins i tot arribava a la identificació de l'exèrcit franquista amb el dels moros.
  • Els conflictes entre els anarquistes catalans i els aragonesos, amb la pretensió del Consell (anarquista) d'Aragó de manar les columnes catalanes (però quins collons!)
  • La degeneració de la columna Durruti un cop mort el seu dirigent al Front de Madrid, que va ocasionar molts problemes dins del moviment anarquista.
  • L'odi dels anarquistes cap a les Milícies Alpines, que, amb tota la raó del món, les veien com una amenaça. 
Llegint el llibre encara ha crescut més la meva admiració per tots els patriotes d'Estat Català que van aguantar el tipus durant tot aquest període, atès l'odi animal que aquesta gent els tenia. Si el van aguantar va ser perquè anaven armats fins a les dents i perquè quan calia plantaven cara a tots els cafres que se'ls volien cruspir, La liquidació d'indesitjables com el Cojo de Màlaga, paradigma del revolucionari compromès, en opinió de Guillamon, o el paper clau que van tenir en els Fets de Maig o en les Patrulles de Control (on molts dels patrullers teòricament d'ERC, de fet eren d'Estat Català), o en els fronts de guerra, i el control de llocs estratègics, sobretot a la frontera, demostren que malgrat la seva teòrica marginació política, Estat Català va tenir un protagonisme més que notable en aquells mesos i anys.         

Sense aquesta gent, res del que ara passa s'entendria,    

ENHORABONA PRESIDENTA!

Carme Forcadell, fotografiada per en Jordi Borràs

Diuen que t'han triat com a futura Presidenta del Parlament de Catalunya que proclamarà la Independència! Quin gran honor! Moltes felicitats.

Anem molt bé! La victòria del 27S és cada dia que passa més total i absoluta! Les negociacions van bé i l'acord arribarà, que ningú en dubti. I la prova més fefaent la tenim en l'histerisme creixent de l'espanyolisme, que segur que deu fer mans i mànigues per obtenir informació fiable, i el que li arriba li posa els pèls de punta.

Futura Molt Honorable Presidenta Forcadell, no tinc cap dubte que sabrà presidir un Parlament històric i fer-ho amb rigor, patriotisme, i quan s'escaigui, amb contundència.

Endavant, que la victòria és nostra... I la volem completa!

dijous, 15 d’octubre de 2015

PROPOSTA

Proposo que el Parlament de la República de Catalunya instauri el toc de sirenes a les 6.30 hores de tots els 15 d'octubre i l'obligació cívica de guardar 1 minut en posició de respecte o fermesa, cessant tota activitat o desplaçament durant aquest moment.

PER CATALUNYA!


dilluns, 12 d’octubre de 2015

D'AIXÒ....

D'això, on són les "majories silencioses" que es manifestaven 
per Espanya a la Plaça Catalunya?
Fetes pols i amb una depre de cavall!

dissabte, 10 d’octubre de 2015

I PER QUÈ NO?

Mentre esperem que s'acabi la negociació entre les forces independentistes, que s'acabarà bé, no està de més fer unes reflexions sobre el futur immediat. Un dels esdeveniments que cal tenir en compte, són les properes eleccions espanyoles del 20D. 
No és que realment siguin l'objecte del nostre desig, com es pot comprendre, però si podem aprofitar-les per acabar de matxacar els espanyols, com ja vam fer el 27S, no entenc perquè no ho podem fer. 

Concretament, aquestes eleccions ens presenten una gran oportunitat per ampliar la nostra victòria. Em refereixo a la possibilitat de bastir una candidatura que es presenti no només al Principat, si no també al País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent. Una candidatura que podria portar el nom de JuntsxPaís sense entrar en més detalls, i que permetria recollir centenars de milers de vots, fins i tot milions de vots en moltes comarques del sud del Sènia i d'arreu. 

Em jugo un pèsol que tindríem moltes sorpreses, i molt agradables, fins i tot podria vèncer en algunes demarcacions i tot, fora del Principat.
Sé que representa una feinada, però, hi ha molts catalans i catalanes de fora del Principat que també volen participar en el procés i aquesta seria la seva oportunitat de fer-ho. Per descomptat per aconseguir-ho s'hauria de comptar amb la complicitat de les forces polítiques ja existents, que suposaria un reforçament mediàtic i econòmic més que notable.
Una estratègia nacional donaria encara més empenta al procés, i de passada elevaria a graus siderals l'histerisme espanyol, cosa que sempre és convenient i necessari.

Reflexionem-hi, si us plau.

divendres, 9 d’octubre de 2015

UNA SERVIDORA, EL 12O TREBALLA ... A RÀDIO KANAL BCN!

Aquest dilluns, 12 d'octubre, una servidora treballarà. Concretament, ho faré al programa Els nous catalans que condueix el patriota Èric Bertran a l'emissora Radio Kanal Barcelona (RKB), al dial 106.9 fm de Barcelona. 
Se m'ha proposat que parlem/tertuliegem sobre el significat del 12O ... i del que pengi, de manera que ja ho sabeu, si voleu començar el dia amb canya, escolteu-nos a les 8.00 hores del proper dilluns!

dimecres, 7 d’octubre de 2015

UN DINAR PER REFLEXIONAR...

En un moment tan clau i esperançador, aquest darrer cap de setmana vaig assistir a un dinar amb l'ex-President Jordi Pujol. Va ser una oportunitat privilegiada per conèixer un dels protagonistes més importants de les darreres dècades a Catalunya. Em jugo un pèsol que no sabeu ni de qui, ni de què vam parlar...

dijous, 1 d’octubre de 2015

A VICTORY FOR HISTORY!

On Sunday, Catalans gave to the World, to the whole Humanity, a new lesson of our greatness, and of our desire to contribute modestly to improve collective justice, liberty and ultimately, democracy.

What a great example of a people, a nation, a country! I am so proud to be part of it!

Do not doubt that now nations will look at us differently. We can travel around with our heads held high. We are a small country (país petit) no more.

It took a time to me in writing this post. I spent election day and night in the front line. Once I exhibited my Junts pel Sí identification, I was the target of not few eyes of hatred, of those Spaniards that came, in higher than ever number, to prevent our victory. And despite this, we beat them gently. Courageously, in an undeniably way. And what is more important in a plainly exquisite democratic way. But we defeated them.

Catalan people is no longer "small" or is no more afraid. Now we only need to be one thing: be smart. We must read correctly the results. And specially we have to realize that we won, beating our trisecular enemy.
There is an issue that must be overcome. Many Catalans have been socialized into a "culture of defeat". This is not unique to us. Many other peoples suffer this trauma, as they are "peoples without history". Peoples who did not succeed in building its own state at the time and this generated a self-hatred situation that push them to accept its subordinate condition that make them slaves of their rulers. Catalans have escaped from this scenario. Precisely one of the main consequences of these elections is the crushing of the culture of the acceptance of Catalonia´s subordinate condition, of the Spanish Catalonia project created since 1939 (Francoist occupation) and spread out by those entities that promoted Catalonia' submission in order to become a relax and leisure resort for Spain. That´s over for good. No doubt about that.

But a remnant of this culture of defeat is that there are still people who are not aware that they have won. Psychologically some do not understand that their enemy lies dead at their feet, and that fight is over...after spending a lifetime fighting him. Victory, to some extent, deprive their meaning of live: fight the evil, kill the wolf. To finish the Spaniard dossier.

Now we must act relentlessly, and without mercy. We have defeated them, yes, but still they move, fiercely. Hate provoke spasmodic movements. But we must show no compassion. Not even a drop.
They have done much damage. They prevented thousands of Catalans from abroad from voting. They threated us with "corralitos" (stop banks run), with prays in churches, and military measures, they used Catalanophobia tactics more than ever. They don´t deserve our recognition. Only our absolute contempt.

Now we have a solid pro-independence parliamentary majority. Its firmness is based on what many of us have been advocating for years. Now it is called mainstreaming, but years ago we called it Patriotic Front, and even more years ago, it was called National Front of Catalonia. Managing this overhelming majority must be done, I repeat, with intelligence and extreme coldness. The victory is complete and absolute, and now the process has no turning back. It remains only to tag and ribbon.

CATALONIA VOTES #68 IS OUT!