Finalment ja s'ha acabat la comèdia del grup parlamentari propi dels engrunes. I s'ha acabat com era esperable que s'acabés. Com sempre acaben les matxades de l'esquerra engrunes, aquella que renega de l'independentisme: embeinant-se-la i posant-se ferms a l'ordre del seu amo espanyol.
Mira Domènech, tu no enganyes ni al tato. Molt discurset que éreu el grup català més nombrós al Congrés, i res, nastis de plastis. És la mateixa història que amb el grup parlamentari socialista en els primers 80, llavors qui va fer el paripè és el cristo gros del martirologi sociata, és a dir, l'Ernest Lluch.
A mi el que m'emprenya, és que es pensin que ens poden prendre per imbècils. Que siguem independentistes, i mira que jo tinc unes ganes enormes de deixar de ser-ho, no vol dir que siguem imbècils.
El Domènech i tota la trepa, durant la campanya electoral van argumentar que serien sobirans, i que aquí el cuetes no pinta res, i bla, bla...
Però si això ja sabíeu des del començament que no podríeu formar grup parlamentari propi, només calia llegir el reglament. Però ho vau utilitzar com a eslògan electoral, per atraure vots de gent benintencionada, i ara, és clar, feu el que us rota.
A veure, Domènech i companyia. No hi ha més cera que la que crema. O s'és o no s'és. Punt. I vosaltres no ho sou, ni ganes que en teniu, de ser-ho. Punt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada