dijous, 31 de març del 2016

QUE DESOBEEIXIN ELLS!

Això que escriuré ara és molt senzill. Però sembla que hi ha alguna gent que li costa d'entendre-ho. Perquè hi ha gent que encara no s'ha assabentat que el 27S vam guanyar i vam apallissar els espanyols.

Perquè hi ha gent que, després de viure tota la vida lluitant contra el poder, quan l'aconsegueix, no se'n sap avenir. I perquè quan el té, no sap què fer amb ell a les mans. La seva vida ja no té sentit, perquè es definia sempre a la contra. Són així de limitats i limitades.

A veure, ha de quedar clar que els qui han de desobeir són els espanyols, perquè van perdre. Fer apel.lacions a la desobediència des del poder, i la CUP, encara que es faci el ximple, en té, de poder, encara que no li resulti estètic dir-ho, és de psiquiàtric total. 
Perquè dimonis hem de desobeir, si hem guanyat? Algú es pensa que els espanyols gosaran tocar un pèl a un polític català pel tema del procés? I un bé negre amb potes rósses! Una altra cosa és el postureig judicial, si voleu. Però cap, repeteixo, cap polític català entrarà a presó per això. Els espanyols no tenen el que s'ha de tenir per fer-ho!

Aquí el que ha de quedar clar és qui mana. I manem nosaltres. Perquè vam guanyar democràticament. I si no, que es digui clar. Es digui clar que la democràcia, a Catalunya, no s'aplica. Oi que això és una bajanada, en ple segle XXI i dins la Unió Europea?

Els espanyols, com sempre, juguen a la por escènica. Amb les seves audiències nacionals, amb els seus tribunals suprems i constitucionals, amb els seus guàrdies civils amb les ulleres fosques, amb els seus fiscals i els seus generals... tot això és un postureig que no s'ho empassa ningú. Perquè en el precís moment que algú entrés a la presó per defensar la democràcia, la Independència seria immediata i no d'aquí 15 mesos.

Dit això, doncs, qui apel.li a la desobediència, qui vulgui sortir a fer no sé quins happenings, que sàpiga que alegra d'allò més als espanyols, perquè els fa creure que ells van guanyar. I no, no van guanyar ni de conya.

De manera que menys fricades, i més feina seriosa, que s'han d'aprovar les lleis i anar cara a barraca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada