dilluns, 11 de juliol de 2016

ELS ESTATS UNITS I LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA*

Ens agradi o no, la Independència de Catalunya no es farà contra la voluntat dels Estats Units, per la qual cosa és de summa importància reforçar-hi la presència pública i privada i multipicar totes les iniciatives per a convèncer-los que la independència de Catalunya els beneficia.

Aparentment, Catalunya no ha estat el centre d'interès dels Estats Units en el context de l'estat espanyol. Sobretot a nivell militar, mai no ha comptat amb una base americana (com Rota o Morón), o més recentment, de l'OTAN (com Bétera). Tampoc hi ha hagut grans fàbriques de capital americà com és el cas de la Ford a Almussafes, o la General Motors a Figueruelas, si bé en aquest darrer cas, el Port de Barcelona juga un paper logísitic important.
El President Puigdemont rep l'ambaixador dels Estats Units, Costos
Tanmateix, la situació està canviant de forma molt important. Per una banda, el Consolat General dels Estats Units a Barcelona, és públic i notori que no és un consolat qualsevol, sinó que té una rellevància pròpia, sobretot en temes de seguretat, lluita contra el terrorisme gihadista i el crim organitzat (drogues, màfies diverses, blanqueig de capital, tràfic de persones) l'acció del qual s'estén pel mediterrani occidental. En segon lloc, en els darrers anys, Barcelona s´ha convertit cada cop més en una destinació pels turistes americans, sobretot arran de l'auge dels creuers pel Mediterrani. Centenars de milers de turistes americans visiten Barcelona, un dels principals destins després de Londres, París i Roma, capitals de grans estats de referència. Tercer, Barcelona i la seva àrea s'està convertint en un hub europeu i mundial de les tecnologies digitals i del mòbil i està atraient una important presència de moltes empreses, incloses les capdavanteres, americanes del sector, fet que té una rellevància estratègica fonamental. Finalment, i no per això menys important, la xarxa universitària i d'investigació catalana, proporciona un capital humà qualificat, com es demostra en la seva capacitat d'innovació, i de captació de recursos, sobretot a escala de la Unió Europea, però també, cada cop més dels propis Estats Units. L'existència d'empreses catalanes amb una presència important a l'altra banda de l'Atlàntic, en àmbits com la farmàcia, l'hospitalari, etc., així ho certifiquen.

En conseqüència, i malgrat els intents barroers de la diplomàcia espanyola de forçar una declaració contrària dels Estats Units a la Independència de Catalunya, ningú no dubta, i menys ells mateixos, que un posicionament dels Estats Units a favor de la independència de Catalunya, tindria uns efectes multiplicadors. Però hem de ser conscients que l'estratègia dominant en la política nordamericana pel que fa als moviments d'independència que es donen al món és extremadament pragmàtica. Dóna suport a aquells que beneficien els seus interessos i s'oposa a aquells que no. Un altre element que la caracteritza, aquesta política, és la defensa de l'statu quo si aquest suposa una estabilitat.
Per sort, els errors espanyols no sobren precisament. L'obstinació espanyola a negar-se a negociar amb Catalunya, és molt mal vista arreu, Washington inclòs, entre d'altres raons perquè l'obliga a dedicar una part dels seus recursos a intentar acabar amb l'independentisme català. Uns recursos que, com en el cas de la intel.ligència o la seguretat, es desvien d'altres objectius que són molt més rellevants per a Washington com és la lluita contra el gihadisme internacional, les xarxes criminals, etc. A més a més, Espanya ha donat mostres de ser un aliat poc fidel, que flirteja amb amistats poc recomanables, i que continua assetjant de forma constant el gran aliat europeu dels Estats Units, com és la Gran Bretanya, pel tema de Gibraltar, amb les implicacions geoestratègiques i militars que això comporta.

Catalunya, però no es pot limitar a treure profit dels errors espanyols: ha de jugar les seves cartes. Situada al cor de Mediterrani i fronterera amb França, ha de fer avinent que la seva subordinació economicofinancera i d'infrastructures a Espanya, perjudica tots aquells socis que hi inverteixen, i n'incrementa el risc per a la seguretat col·lectiva, inclosa la dels Estats Units, la dels seus ciutadans i les seves empreses. I fer-ho prop de les institucions decisionals americanes (President, Congrés, Administració), així com de la societat civil (mèdia, celebrities, think tanks, empreses, etc), és fonamental.
Per altra banda, la carta de la democràcia. Estats Units va néixer precisament d'una Declaració d'Independència, i el propi President dels Estats Units, ha dit en els seus discursos, més d'una i de dues vegades, que el principi d'autodeterminació, és a dir, el dret a decidir dels ciutadans, està per damunt de tot. En aquest sentit cal fer arribar a Washington el missatge clar i nítid que aquí hi ha un poble que no només està compromès amb la pau, sinó que d'una forma pacífica i democràtica decideix el seu futur, i que ho fa respectant les voluntats minoritàries, sí, però en cap cas subordinant-se a elles. I que qui, de forma permanent, i sense bona fe, es nega permanentment a negociar és el govern espanyol, fet que fa impossible qualsevol entesa o acord.


Només amb la Independència, la potencialitat de Catalunya estarà en condicions de desenvolupar-se i això beneficiarà la seguretat col.lectiva, en general, i als Estats Units en particular.

*(NOTA: Article penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 57, Juny 2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada