dijous, 7 de juliol de 2016

UN POST DEL 2009... UFFF

Ja m'he inscrit al congrés fundacional del, per ara, anomenat NP* (és a dir, Nou Partit), que es farà al llarg de tres dies (bufa!) i que començarà demà i durarà fins diumenge. Com també ho han fet o ho estan fent els 1000 reagrupats que hem arribat fins aquí. M'he inscrit a la Comissió de bases fundacionals, perquè el que m'interessa són les idees, no l'organització (i així em va tot...). Llegint la Proposta de Bases Fundacionals, que serà l'objecte de debat en l'esmentada Comissió, m'he deprimit. 

Per refer-me i preparar algun escrit solvent, he rellegit diversos textos dels darrers anys, i sobretot, m'he fet una auto-anàlisi per saber si m'equivoco o no fent aquest pas. I en aquest procés, he anat a parar a un dels posts dels que em sento més orgullós, perquè el vaig escriure ni més ni menys que al gener del 2009... fa uns quants anys, doncs. I no he pogut deixar de pensar que, com a mínim, hi ha alguns dies que arribo a la condició de crack. 

Per fer-me pujar el meu ego, doncs, he decidit tornar-lo a penjar, sencer, i amb les mateixes fotos que vaig publicar llavors. 

Disculpeu aquest petit exercici d'egocentrisme, però penso que val la pena, perquè m'ajuda a afirmar que, malgrat tot, sí que sembla que l'encerto...

(The Land of Graccus, 25.01.2009)
Aquest post l'he començat a covar arran del contracomentari que he penjat en el bloc del meu col.lega de capçalera, Joan Arnera, tot responent a dos comentaris previs, un dels quals signat per una tal Gukgeuk, a la qual, per cert, no em faria res convidar-la a un cafè per desfer malentesos...
L'aprovació a la búlgara de la proposta de cap de llista de CiU per a les eleccions europees d'en Ramon Tremosa, ha sorprès i descol.locat a molta gent. Suposo que s'esperaven l'enèssim espectacle de ganivetades entre nacionalistes, a major glòria i alegria dels sociates. Però no ha estat així. 

L'inefable Iceta no s'ha pogut estar de dir-hi la seva. Segons ell, "CiU va en la direcció contrària dels últims 20 anys". Molt bé,  Miquelet, ara sí que l'encertes, encara que per a tu, això és del tot negatiu.

Per contra, des del meu punt de vista és clarament positiu. La votació del Consell Nacional de CDC, demostra ben a les clares que el procés de sobiranització del partit avança i que això ha de comportar el correlatiu procés de despujolització. 

Sense dubte, la votació d'ahir va ser una gran victòria d'Artur Mas, i una derrota humiliant per a tots els regionalistes, mercenaris a sou dels sociates o dels peperos, que intenten destruir des de dins allò que és inevitable: la culminació del procés de maduració de CDC com un partit liberal i independentista.
Potser el que diré ara pot fer mal, o no -donada la meva insignificància. Però ha estat gràcies a l'allunyament del poder, a aquests cinc anys de ruta pel desert, que han permès madurar CDC i veure clarament que la política pujolista del peix al cove, de qui dia passa any empeny i la de la desconfiança en els propis compatriotes, s'havia d'extirpar definitivament de l'ADN convergent. Només d'aquesta manera, aquest terme, convergent, podrà deixar de ser percebut com un insult, i passarà a ser valorat i prestigiat.

Certament, tal vegada peco d'optimista. Un flor no fa estiu, ja ho sé. Però la veritat és que l'alternativa a la sobiranització de CDC, és la sociovergència, és a dir, la destrucció de la política i la seva substitució per la corrupció generalitzada, a més a més de la victòria de Duran i Ecspanya sobre Mas, que hauria d'implicar necessàriament un relleu al capdamunt de la federació.

Com tots els processos de maduració, aquest que ha patit CDC ha estat dur. Però penso que, al marge de les periòdiques ficades de pota d'en Pujol quan obre la boca -per exemple, en qüestions com la immigració-, la situació comença a pintar bé. CDC només pot sobreviure si se sobiranitza definitivament. En cas contrari, serà fagocitada bé per UDC, bé pel PSOE, bé pel PP.

De fet, ara seria el moment ideal, aprofitant l'extrema feblesa d'ERC, la qual, probablement encara rebrà un càstig electoral sense precedents en el proper cicle electoral, que pot arribar a posar en perill la seva pura existència orgànica. Agafant el timó del moviment sobiranista, timó que han abandonat els republicans, CDC podria trobar-se en una situació òptima per arreplegar, per començar els 350.000 ex-votants republicans -o una gran part d'ells.

Ho farà, CDC? De moment, com aquell qui diu, apunta maneres.

*(NOTA: El tema del nom de la nova formació, es podria dir NPD, Nou Partit Democràtic o Demòcrata, i avall que fa baixada)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada