dilluns, 8 d’agost de 2016

L'INFORME DE SEGURIDAD NACIONAL 2015 ESPANYOL

Fa unes setmanes es va fer públic l'Informe de Seguridad Nacional 2015 del govern espanyol. No és el primer, ja fa uns pocs anys que se'n vénen publicant, però sí que és el primer, com el propi document emfatitza, que apareix després de l'aprovació de la norma legislativa clau que pretén regular aquest àmbit.  
Em refereixo, és clar, a la Ley de Seguridad Nacional, de 28 de setembre de l'any passat. Una llei que contempla, en el seu article 23,  la possibilitat de decretar una situació d'interès per a la Seguretat Nacional, definida com: 

"aquella situación que, por la gravedad de sus efectos y la dimensión, urgencia y transversalidad de las medidas necesarias para su resolución, requiere de la coordinación reforzada de las autoridades competentes en el desempeño de sus atribuciones ordinarias, bajo la dirección del Gobierno en el marco del Sistema de Seguridad Nacional, garantizando el funcionamiento óptimo, integrado y flexible de todos los recursos disponibles, en los términos previstos en esta Ley"

Un cop declarada, i segons contempla l'art. 24, el President del Govern espanyol -ni tan sols el Consell de Ministres!- nomenarà, si s'escau, una autoridad funcional, amb un seguit de competències per a dirigir i coordinar les actuacions que procedeixin. A més hi haurà l'obligació de les autoridades competentes d'aportar els mitjans humans i materials necessaris que es trobin sota la seva competència per a fer efectives aquestes actuacions.

En definitiva, i posant una mica de dramatisme al tema, ja veig que, quan arribi el moment, és a dir, quan es declari la Independència, el President del Govern espanyol podria declarar una situació d'interès per a la Seguretat Nacional, i nomenar un Xavier Garcia Albiol, un Albert Rivera, un Miquel Iceta, o un Joan Coscubiela qualsevol com a autoritat funcional que passaria a dirigir, entre d'altres els Mossos d'Esquadra... 
Això de la situació d'interès per a la Seguretat Nacional, és ben bé un invent que s'han tret de la màniga suposo que per evitar recórrer a articles de la Constitució com són els que regulen els estats d'alarma, d'excepció i de setge (116), o el famós 155. 

Ens trobem, davant d'una mesura eminentment política, que es passa l'autonomia per l'arc del Triomf, com va dir alguna. Cap novetat. Cap sorpresa.

Àmbits de la Seguretat Nacional
Pel que fa a la resta de l'informe, bàsicament consisteix en una descripció de l'anomenat Sistema de Seguretat Nacional, i dels tretze àmbits de la Seguretat Nacional.

Pel que fa al primer, destaca els principals actors, com són el propi President del Govern, el Consell de Seguretat Nacional (CSN), els Comitès especialitzats (sectorials i de situació), així com les administración públiques, el sector privat i la societat civil.

I pel que fa als segons, n'esmenta tretze: la defensa nacional, la lluita contra el terrorisme, ciberseguretat, la lluita contra el crim organitzat, seguretat econòmica i financera, seguretat energètica, no proliferació d'armes de destrucció massiva, ordenació dels fluxos migratoris, contraintel.ligència, protecció davant d'emergències i catàstrofes, seguretat marítima i protecció de les infrastructures crítiques. 

Totes elles són dimensions clàssiques de la seguretat nacional, i és que de fet, l'Informe s'inspira bastant en el model americà, de manera que no inventa gaire cosa.

Sí que destacaria, però, en l'apartat de Defensa Nacional, i en referència a la situació a Síria i Iraq, ignora, no esmenta, el rol de les forces kurdes contra el Daesh, i opta per parlar de fuerzas locales... sense comentaris. 
També és interessant saber que Espanya ha signat acords de cooperació en matèria de Defensa amb Egipte, Aràbia Saudita, Bahrein, Emirats Àrabs Units, Israel, Jordània i Oman... Sense comentaris, també.
En l'àmbit de la lluita contra el terrorisme, se centra en quatre grups: el gihadisme, ETA, Resistència Gallega i els grups anarquistes. Respecte al primer, no perd l'oportunitat de recordar que Catalunya és on hi ha els grups més radicalitzats i amb més contacte amb altres extremistes d'arreu d'Europa.

De la resta, i per no fer-ho massa llarg, sorprèn la brevetat de l'àmbit dedicat a la contraintel.ligència, és a dir, al control de l'activitat desenvolupada dins el territori de l'estat, per elements estrangers, siguin serveis d'espionatge, individus, organitzacions així com el seguiment de les comunitats estrangeres, que cada cop tenen més rellevància, capacitat econòmica, social etc.

Naturalment, no es pot esperar que en aquest Informe es parli de la lluita contra la Independència de Catalunya. Això segurament figurarà en d'altres documents, que són òbviament secrets o reservats, com per exemple la Directiva d'Intel.ligència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada