divendres, 4 de novembre de 2016

MOSSOS: MAI NO CAMINAREU SOLS!


Avui ha estat un dia important. El nou govern espanyol no ha trigat ni 24 hores d'apujar la pressió, i un jutge ha ordenat la detenció d'una batllessa independentista per motius estrictament polítics. Qui no entengui el missatge és que és un inútil. I com era d'esperar, seguint el manual de l'Operació Catalunya, el cos policial a qui se li ha encomanat la detenció ha estat els Mossos d'Esquadra. La jugada estava cantada, es vol enfrontar aquest cos amb l'independentisme. I això ja s'hauria d'haver previst. D'aquesta manera hauríem evitat que el diputat paperera de la història escopís la seves habituals imbecil.litats a tutti pleni i per a major alegria i xerinola dels espanyols que gaudeixen d'allò més en veure un guerracivilisme a la catalana. Si fa no fa, com els britànics van fer amb els irlandesos aviat farà cent anys.

I com s'hauria, o millor, com s'ha d'evitar? Ara us ho diré. Però abans cal tenir molt clar que això ha estat un globus sonda, una prova. I quan n'hagin analitzat els resultats, els espanyols hi tornaran a la càrrega. I ho faran tantes vegades com ho considerin necessari perquè s'adiu amb els seus objectius de guerra psicològica. Només quan vegin que no els surt a compte, deixaran de fer-ho.

Desconnectar els Mossos d'Espanya, imperatiu
I perque això passi, és imprescindible, inajornable, imperatiu fer la desconnexió dels Mossos d'Espanya, fins i tot abans de la Catalunya en el seu conjunt. I aquesta desconnexió a hores d'ara només la poden fer dos polítics. 

El primer, i més immediat, és el Conseller d'Interior, que ja hauria d'haver donat una ordre per escrit a tots els agents, des del Major fins al darrer Mosso, de prohibir que actuessin contra els càrrecs polítics independentistes sota persecució espanyola, assumint-ne ell la darrera responsabilitat política i legal. Cap Mosso, n'estic convençut gosarà desobeir una ordre directa del seu conseller, oimés si queda clarament establerta que és aquest últim que n'assumeix la responsabilitat. Són les coses bones que tenen les organitzacions jeràrquiques, que el superior sempre mana a l'inferior.
Amb aquesta assumció de responsabilitats polítiques, cap dels agents dels Mossos podria ser objecte de persecució per part d'Espanya, per la qual cosa la desconnexió seria automàtica.

Naturalment, en el cas que el Conseller d'Interior no acceptés assumir-ne la responsabilitat, hauria de dimitir de forma immediata, o, alternativament, ser cessat de manera fulminant pel President de la Generalitat. Això és de calaix!

A continuació es nomenaria un nou Conseller que, lògicament, ha de tenir les coses ben clares i saber el pa que s'hi dóna.

Tanmateix, hipotitzem que no trobés cap candidat al càrrec (mentida; si cal una servidora l'acceptaria a ulls clucs, ni que fos per exercir-lo només 24 hores, temps de sobra per fer el que cal fer). Llavors, haurà de ser el propi President de la Generalitat, que bé assumint ell mateix la competència d'Interior, o bé directament, signarà l'esmentada ordre de prohibició expressa i absoluta als Mossos de convertir-se en el braç executor d'Espanya, i lògicament, n'assumirà també totes les responsabilitats polítiques i legals. Punt. 

Estic segur que cap Mosso gosarà desobeir una orre directa del President de la Generalitat. Perquè tots ells són patriotes de pedra picada.

Agafar el bou per les banyes
L'envit del nou govern espanyol té l'avantatge que ens ha ensenyat les cartes. Van a per totes. I ho nosaltres apugem l'aposta, o és la derrota. Així de clar. I a ningú se li escapa que això d'avui, com dèiem abans, tornarà a passar més aviat que tard.
I llavors està clar que el Govern de la Generalitat, però també JuntsXSí, i la immensa majoria d'independentistes catalans ens trobarem en el foc creuat, que beneficia tant als espanyols com a la CUP, que en aquest punt tenen un interès coincident: enfonsar la transversalitat independentista, la gran coalició catalana, que és la que més suport electoral ha obtingut en les eleccions al Parlament de Catalunya de tota la història.

És per això que cal agafar el bou per les banyes. I em refereixo al President Puigdemont. O intervé clarament o els espanyols guanyen (perquè la possibilitat que guanyi la CUP és un acudit de mal gust). I en aquest sentit, ha de fer, com en el seu moment, el President Mas va fer, quan va constatar la nul·la voluntat espanyola de negociar res. Hauria pogut resignar-se, però va optar per posar-se al capdavant de l'onada independentista, de manera que es va dedicar a cavalcar-la, atès que si no l'hauria escombrat. Doncs ara, li toca el torn, et toca el torn al President Puigdemont. O talla en sec aquesta deriva que només afavoreix, en definitiva a Espanya, o serà escombrat i caurem en la trampa de bastir un Front d'Esquerres no independentista, a major glòria de la Colau els Domènechs i, naturalment, dels Iceta de torn.

Ha arribat el moment definitiu. O anem a per totes o... anem a per totes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada