divendres, 18 de novembre de 2016

TACA D'OLI...

Aquest matí un amic i patriota m'alertava per whatsapp de l'article escrit per en Jordi Cabré ahir al digital El Món. Realment quan n'he vist el títol he fet un lleuger salt damunt la cadira (era en una biblioteca universitària). "Cony" he exclamat "faig escola!". 

Un cop llegit, òbviament, la conclusió no ha estat exactament la mateixa. Més aviat de decepció, però vaja, no tothom ha de coincidir amb una servidora. M'emprenya, però, que a aquestes alçades de la pel.lícula, hi hagi gent, vàlida, que continuï agafant-se-la amb paper de fumar. 
Les darreres línies de l'escrit, són dissortadament, un despropòsit, que demostren la típica visió del catalanet que en darrer terme sempre està pendent d'allò tan penós com és el "I què diran a Madrid?", i que traspua la secreta esperança que a l'últim minut, a l'últim segon Espanya farà una oferta, que permetrà desactivar la tensió. Són aquells que pensen que Espanya apreta, però no escanya.. 

Em temo que això no anirà pas així, Hem anat massa lluny, i ara és o Independència o Independència. I per aconseguir-ho hem d'oferir a la comunitat internacional no un memorial de greuges, sino un seguit de compromisos en aquells àmbits estratègics (seguretat, defensa, economia, tecnologia, etc) que els interessin i pels quals ens valorin com a aliats a tenir en compte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada