dilluns, 30 de maig de 2016

ELLA S'HO VAL

Olga Tubau ha reeixit en evitar que els seus dos clients fossin condemnats per la cara. Un nou gran èxit d'aquesta advocada, de la qual recordava el seu paper clau en el cas Segundo Marey.
Els que ja tenim una certa edat, i tenim memòria, recordem la importància que aquest cas, el de Segundo Marey, va tenir per desmantellar tota la guerra bruta impulsada des del govern socialista espanyol dels anys vuitanta. 

Marey va ser segrestat pel GAL, que el va confondre amb un membre d'ETA, l'any 1983. Després de molts anys de batalla judicial, i per no entrar en detalls, finalment, l'any 1998, van ser sentenciats els principals responsables de tot plegat (tret d'un, és clar): 

"l'exministre d'Interior José Barrionuevo, l'exdirector general de la Seguretat de l'Estat Rafael Vera i l'exgovernador civil de Biscaia Julián Sancristóbal a deu anys de presó; als ex comissaris de policia Francisco Alvarez, Miguel Planchuelo i José Amedo, a nou anys i sis mesos; a l'exsecretari general del PSOE de Biscaia Ricardo García Damborenea, a set anys; als ex policies Julio Hierro i Francisco Saiz Ojeda, a cinc anys i sis mesos; als ex agents José Ramón Corujo i Luis Hens, a cinc anys; i a l'expolicia Michel Domínguez, a dos anys i quatre mesos.[7] Igualment van ser condemnats al pagament d'una indemnització de 30 milions de pessetes.

Van ser sentenciats per l'organització i finançament del segrest d'un ciutadà, amb l'agreujant que, quan van saber que no era un membre d'ETA, van perllongar el seu tancament i, amb això, el seu sofriment per utilitzar-ho com un instrument més per a les seves il·lícites finalitats. Tot i que la sentència també confirmava que tant Barrionuevo com Vera van impulsar i finançar les accions dels GAL, sent els seus responsables de més alt nivell, el seu ingrés a la presó no es va produir fins al setembre i només tres mesos després van ser excarcerats gràcies a un indult parcial del Govern" (de la Viquipèdia)

En definitiva, l'advocada Tubau va posar contra les cordes el govern espanyol. Ara, ha tornat a enfrontar-se a una campanya de linxament públic que demanava condemnar dos Mossos, sense tenir cap prova directa que ells havien estat els causants de la lesió de la víctima. Al.lucinant! 

He de dir que al llarg del procés m'ha resultat especialment indignant la campanya d'inoxicació gràfica a la que ha jugat la defensa, amb la imatge del pedaç cutre, feta amb tota la intenció del món. Que no ens mamem el dit!

Dues coses per acabar. 

La primera és que lògicament cal continuar les investigacions per saber què i qui van provocar la lesió a la víctima, però fent-ho de forma objectiva i racional. 

I la segona, i molt important, ha quedat demostrat que els Mossos poden comptar amb una penalista professional altament competent, capaç de defensar-los contra tots els obstacles. De manera que els aconsello que no contractin els serveis d'altres individus clarament connotats pel seu feixisme desacomplexat. Suposo que s'entén perfectament, oi?

El bufet és aquest.

ELS DILLUNS AL SOL

Nooo, Duran, no ens hem oblidat de tu aquestes dues setmanes que no t'hem penjat en el bloc. Passa que de vegades la vida és dura, i et fot unes hòsties que et quedes de pasta de boniato. 

Però bé, som com l'au fènix, com ja empraven els nostres avantpassats des de La Renaixensa, i que, com el gran Francesc Pujols sentencià de forma magistral: 

"L'esperit català rebrota i sempre sobreviu als seus il.lusos enterradors"

Tu, en canvi, Duran, com tots els venuts a Espanya, acabaràs ajupit als teus amos. O si no en Luis i en Javier et faran la pell a tires. No ets l'únic, fins i tot n'hi ha que aprofiten per recuperar el terreny perdut. 

Ni de conya, Espanya a Catalunya, ja només li pot donar espectacles com uns quants Torrentes, fent el ximple un matí de dissabte... quin ridícul, Duran, i són els teus!

LA VANGUARDIA EM SEGUEIX ... O SI MÉS NO, HO SEMBLA!

Durant aquest cap de setmana de passió que acabem de deixar enrere, vaig penjar un post on demanava on era en Wally Eloi Badia, regidor de districte de Gràcia, i doncs, la seva màxima autoritat política.

Bé, doncs avui, La Vanguardia també es fa la pregunta. Casualitat? Ho sigui o no, m'enorgulleix que com a mínim jo m'hagi avançat a la totpoderosa maquinària mediàtica que es pensa que pot treure i posar els polítics catalans, però que s'agenolla humiliantment davant de qualsevol borbó que gira per la cantonada. Per una vegada, estem d'acord, condecito!

L'ANY 1999, ELS SERBIS UTILITZAVEN ESCUTS HUMANS...

ELS SEUS DEIXEBLES, ENCARA HO HAN "PERFECCIONAT"...
UTILITZEN "NENS ESCUT"
(AI, HÒSTIA, QUE SÓN INTOCABLES, I NO SE'LS POT CRITICAR...)

TSBM!


SERIESENCATALA.TV

Vull donar a conèixer, a aquells que encara no el coneguin el web www.seriesencatala.tv, el web de sèries subtitulades en català.

Aquest espai està concebut com un lloc web sense publicitat, de registre gratuït, amb una navegació senzilla i intuïtiva perquè qualsevol persona pugui accedir fàcilment al visionat de les seves sèries preferides. La nostra motivació és sobretot cultural i lingüística, i pensem que era molt necessari que hi hagués un lloc web a disposició del públic de Catalunya que tingués les millors sèries mundials de televisió subtitulades en català. 
El passat DILLUNS 25 d'ABRIL es va estrenar al web www.seriesencatala.tv el 1er episodi de la 6a Temporada de GAME OF THRONES

Teniu totes les 5 temporades completes de GAME OF THRONES disponibles al web amb subtítols en català. 

No et pots perdre aquesta magnífica sèrie que en la 6a Temporada té la majoria dels exteriors gravats a GIRONA! 

diumenge, 29 de maig de 2016

LA BARCELONA DE GOMORRA I EL PIU

Ahir vaig veure el 6è episodi de la sèrie Gomorra, que, com és ben sabut, tracta de la camorra napolitana, basada en el treball investigador de Roberto Saviano. L'episodi en qüestió, però, té la particularitat que es troba ambientat quasi en la seva totalitat en la ciutat de Barcelona. Una Barcelona que apareix rendida a les diferents màfies, italianes, russes, i on els polítics locals, semblen ser més fàcilment corruptibles que un crio davant d'un xupa-xups.

Hi ha, però, un moment sublim, que és quan el protagonista fa aturar el xofer i comença a anotar els noms que apareixen en els cartells electorals del carrer, atès que coincideix, que hi ha eleccions regionals a Catalunya. 

Però el més extraordinari és que en un dels cartells, apareix la foto d'una candidata veterana, anomenada Eulàlia Cases i Santos, la qual, i això és el punt culminant, pertany a un partit polític que porta per nom PIU

I què cony és el PIU? Vés a saber, podem fer suposicions, però la veritat és que els guionistes de la sèrie no s'hi han trencat gaire el cap. O és un missatge subliminal respecte una determinada força política? O és que pensaven amb en Duran i Lleida? O amb el capo di tutti capi?

No ho sé, però veure la imatge que es té de Barcelona des de l'altra banda de la línia de l'horitzó sempre és interessant, encara que no t'acabi d'agradar del tot.
Per cert, el capítol sencer es pot veure pel you tube.

divendres, 27 de maig de 2016

ENHORABONA!

Enhorabona als Mossos d'Esquadra, que no han acabat linxats i no han estat condemnats per manca de proves fefaents. Ara a pels provocadors de Gràcia! Sense pausa! 

I EL REGIDOR DE GRÀCIA?

Es diu Eloi Badia, i sí, us el presento amb una foto enorme, perquè fins al dia d'avui, m'era un perfecte desconegut. I suposo que per a molts barcelonins i catalans en general, també. I vés a saber si també per a molts graciencs, ja que de fet, el noi és de la Verneda, de manera que ja sabem que, a Gràcia, és un paracaigudista.

I qui és Eloi Badia? Deixant de banda el seu CV, actualment és, vés per on, el regidor de Gràcia, és a dir, la seva màxima figura política. Com? WTF que diríem! I com és que no l'hem vist ni una vegada en els darrers dies? I com és que no l'hem sentit o escoltat tampoc, quan el seu districte està en flames? La seva preocupació continua sent l'aigua, i no el foc que socarrima les façanes, les botigues, els cotxes i les motos? Ni les pedres que trenquen els aparadors i, més greu encara, fereixen persones? 

Com pot ser que encara no l'hagi vist intentant resoldre una tensió que va en augment, i que, sens dubte impulsada pels serveis d'intel.ligència espanyols, està arribant a límits insostenibles?

El seu silenci, demostra que el conflicte gracienc s'ha volgut nacionalitzar des del primer moment, és a dir, no convertir-lo en un afer local, sinó en un afer d'abast nacional per posar contra les cordes el procés polític. En la línia que una servidora escrivia ahir, i que, d'alguna manera, també diu en Partal, avui.

Un altre debat, que ara només apunto, és el de l'elecció directa dels regidors de districte, que faria que la seva actitud respecte els problemes quotidians dels seus electors, fos molt més intensa. En el cas concret de Gràcia, ara fa un any, qui va guanyar va ser CiU.

Però ara, com diria aquell, això no toca. Toca resoldre els incidents que amenacen amb un estiu calent. Toca desespanyolitzar-los.

dijous, 26 de maig de 2016

DE BORGEN A GAME OF THRONES!



EL CNI ESTÀ GUANYANT LA PARTIDA

A aquesta alçada de la pel·lícula, a ningú no li pot estranyar que digui que el CNI està guanyant la partida. Ja portem tres nits d'avalots, i la cosa s'expandeix ara cap a Nou Barris, i si no m'equivoco també ho farà a Sants i a Sant Andreu. De manual. De manual de contrainsurgència. I si no m'equivoco, algú acabarà demanant la intervenció dels cascos blaus de la Policia Nacional i si m'apures, de la Guardia Civil. 

Aquí només hi ha una solució: desarticular el nucli de guerrilla urbana-CNI que s'ha enquistat a BCN, i que vol engegar tot el procés a dida. I per fer-ho, la Brimo no és l'instrument adient. Ho és la intel.ligència. Però és que és de manual. El que s'ha d'aconseguir és que aquests agents encaputxats que trenquen tot el que volen, per provocar terror i desestabilització, no arribin a les concentracions. Tenir-los controlats i desarticular-los de forma immediata. Ja sé que tot el que dic és elemental. 

La pregunta, per altra banda, és la més terrible: Hi ha voluntat de fer-ho? O hi ha ha algú que l'interessa que això que passa, passi?

Cal tenir clar que, de vegades, l'enemic et pot atacar per les dues bandes. I naturalment, el paper ben galdós de la suprema agent del CNI, que ocupa el govern local de Catalunya per la inutilitat dels partits independentistes. Està fent un mal terrible, demolidor.

Per acabar-ho d'adobar, els legionarios semblen que volen plantar cara. No si encara es trobaran en el mateix bàndol aquests nazis i els guerrillers urbans del CNI, ambdós juntets contra la força pública de la Generalitat.

Doncs, si el govern local de Barcelona no mou un dit, ha de ser la Generalitat qui ho faci. Una Catalunya lliure, ha de ser sinònim d'una Catalunya segura. 

President Puigdemont, doni un plaç màxim per restablir l'ordre. Actuï, si us plau, no podem deixar que això s'eternitzi.

dissabte, 21 de maig de 2016

CAP A UN NOU PARTIT INDEPENDENTISTA TRANSVERSAL!

Ja és oficial! La gent de CDC i els simpatitzants que hem votat avui al Superdissabte, hem optat clarament per la creació d'un nou partit independentista transversal. És una gran notícia! Penso que ara s'obre una nova etapa que m'agradaria que culminés de forma exitosa. Perquè a ningú no se li escapa que hi haurà riscos. Un d'ells, tal vegada el més important, és que ens quedem en allò que cal que canviï alguna cosa, però que en general, tot continuï igual. Seria un gran error. Les coses hauran de canviar, i de forma important, sense que això no vulgui dir que s'hagi d'esborrar aquells aspectes positius, que n'hi ha d'una història de 40 anys. Però canvis, n'hi ha d'haver. I substancials.
Sobretot en la perspectiva dels propers mesos i, naturalment, de l'accessió a la Independència. No ens podem presentar a la Independència amb un sistema de partits desequilibrat ideològicament, en plena cursa embogida cap a qui és més d'esquerres, però no d'esquerres europea, sinó amb plantejaments bolivarians que ens convertirien en una república bananera-colauista-gabrielista. 

Cal una força de progrés, oberta, però sòlida, amb cara i ulls, en cap cas acomplexada per discursos espanyolistes. Anem a construir l'Estat i la Societat catalans del segle XXI, per als nostres fills i néts. Una República que ha de créixer de la nostra pròpia gent, del nostre capital humà, però també en contacte permanent en el nostre entorn immediat, i amb una visió globalitzant. 
I per això cal una partit fort i flexible a l'hora. Un partit que ha d'eliminar, contundentment, els errors del passat, i projectar-se com una eina de servei al país, que ha de passar d'un mode defensiu -enfront un estat que ens atacava- a un mode pro-actiu, expansiu, de fer-se conèixer i promoure´s arreu del món. 

Sincerament, espero que estiguem a l'alçada de les circumstàncies. La responsabilitat és màxima i qualsevol relliscada, seria imperdonable. 

Demà comença el repte.

A THIS WEEK IN CATALAN POLITICS!

Aquest dimecres que ve, participaré per primer cop al programa de ràdio This Week in Catalan Politics! a BarcelonaCityFM.com al dial 107.3FM, convidat pels amics Simon Harris i Jordi Vilanova. A partir de les 13.00 hores. Em fa molta il.lusió de parlar en anglès sobre la política catalana, perquè segur que hi haurà moltes coses a comentar. 

Us convido a escoltar-ho!

dimecres, 18 de maig de 2016

LA GUERRA BRUTA ESPANYOLA CONTRA ELS MOSSOS

Suposo que ningú no serà tan enze com per pensar que han estat quatre hackers revolucionaris els que han penjat les dades dels mossos d'esquadra a la xarxa, oi?

Estem davant d'una operació d'estat, d'Estat espanyol, naturalment, que pretén pressionar els mossos d'esquadra, acoquinar-los i posar-los als peus dels cavalls. 
De fet, aquesta operació d'intel·ligència, té lloc ara que semblava que s'obrien les portes de diàleg entre els dos governs per tal de desbloquejar la Junta de Seguretat, la participació en els centres d'intel.ligència contraterrorista, i la nova promoció de Mossos, que tan urgentment es necessita.

Com a les bones pel·lícules de mafiosos, amb una mà encaixes i amb l'altra apunyales el teu interlocutor, de manera que el deixes desarmat. 
A veure si aprenem d'aquesta gentola, però si és possible, siguem nosaltres els que apunyalem. Això sí, amb un somriure als llavis.

JA VA SENT HORA QUE UN PARLAMENT INDEPENDENTISTA BLINDI LEGALMENT L'ESTELADA PER EVITAR QUE ELS NAZIS ESPANYOLS S'HI PIXIN




Ha quedat clar d'una puta vegada?

BENVINGUT/ONGI ETORRI/WELCOME, ARNALDO

BENVINGUT A CATALUNYA!

GREAT BOJAN!


Like at the end of every season, I'm in Montserrat to reflect & give thanks to 'La Moreneta' in this special place.

A l'acabar la temporada, visita a Montserrat: reflexionar i donar les gràcies a la Moreneta en un lloc molt especial.

dimarts, 17 de maig de 2016

PER QUÈ CALEN MESTRES SI AMB LA XARXA ELS NENS HO SABEN TOT?*

De vegades em pregunto com pot ser que encara siguem vius, dempeus i plantant cara als nostres enemics. I no només això. A més a més, els derrotem. Però estem tan avesats a anar a la contra, que fins i tot quan guanyem, alguns, no entenen que hem guanyat i continuen parlant de desobediència, quan els que han de desobeir, ara, són els que han perdut, en el nostre cas són, naturalment, els espanyols. Per sort, ja ho comencen a fer, senyal que comprenen que han estat derrotats.
Ara, els que em preocupen no són espanyols. Aquests són el problema menor. El problema major són precisament, aquests catalans i catalanes que es foten un embolic amb això de la independència, i volen convertir-se en un tres i no res els més capdavanters del món mundial.

Llegir que no ens cal un exèrcit, a la Catalunya independent, perquè ens preparem per viure en pau, com s'ha escrit recentment, en un mitjà digital, que tot ell, per cert, ha esdevingut a hores d'ara la principal eina d'operació psicològica espanyolista contra el procés independentista, és primer de tot, d'una terrible ignorància, que voreja la irresponsabilitat manifesta, o bé un preocupant estat mental patològic del seu autor. Quan estan volant aeroports, metros, autobusos, trens, quan milers d'individus armats fins a les dents, s'estan acumulant a Líbia, probablement també a Tunis, a Algèria, i per què no, al Marroc. Quan passa tot això, dir que ens estem preparant per la pau, i que això ho digui un independentista, és fer-nos un Froilán com una casa de pagès.

Acceptar que tot això es pot gestionar exclusivament amb les forces policials, que són forces de seguretat interior, és acceptar que l'escenari del conflicte seran les nostres escoles, els nostres mercats, els nostres hospitals, els nostres camps de futbol, les nostres escoles bressol, els nostres tribunals o les nostres universitats. I diu això, i es queda tan ample, i content de ser tan pur. 
I això no és tot. És acceptar que qui posaran els morts, si s'escau, seran els nostres socis europeus. Ells i elles generosament oferiran la seva sang i la dels seus fills per salvar els catalans i les catalanes, als quals, ja se sap, això de la milícia no està fet per a ells i per a elles... Jo, perdoneu-me, però a aquest nivell de paranoia no hi estic avesat.

Per què ens calen mestres, si amb internet, les xarxes socials, els nens ja aprenen sols, lliures de qualsevol risc, tot el sant dia amorrats a les pantalles. Per què hem de necessitar una persona que aprova o suspèn els nostres fills i filles, que imposa l'autoritat a les aules...

Per què ens calen jutges, si amb la bondat innata dels catalans i les catalanes, que som gent de pau de mena, els problemes es resoldran amb una encaixada de mans i amb el respecte a la paraula donada, que és que som collonuts... Per què hem de tenir uns funcionaris que ens poden engarjolar de per vida, o per uns anys o uns mesos. 
Per què ens calen metges i infermeres, si les noves generacions tenen una qualitat de vida immensament superior a la de les generacions anteriors, si quasi es pot ben bé dir que la mort, als catalans i les catalanes, ja no ens afecta. I les malalties, tampoc, per descomptat, els catalans i les catalanes, estem fets d'una altra pasta, no ens en calen de metges i infermeres, que ens obliguen a fer llit, a prendre pastilles o medicaments, a fer dieta o rehabilitació...

La veritat sia dita, si la Independència ens cal, a banda de les raons materials, és per acabar d'una vegada amb aquesta mentalitat irresponsable que no toca quarts ni hores i que per dir-ho clarament, és un perill públic per a tots nosaltres.

*(NOTA: Post penjat al Nació Digital, 01.05.2016)

dilluns, 16 de maig de 2016

PIQUÉ MOCKS RONALDO, MESSI & SUAREZ CAN´T STOP LAUGHING!

LÍBIA, AL CENTRE DE TOT

Aquests darrers dies, aprofitant que la política domèstica està caient en una dimensió ratllant el deliri, m'he fixat amb més intensitat en la situació que s'està desenvolupant a Líbia. Allà, l'Exèrcit Islàmic controla una franja de litoral d'aproximadament 250 kilòmetres, al voltant de la ciutat de Sirte, bressol del Coronel Gaddafi, per cert. Les seves milícies intenten expandir-se cap al sud i cap a l'Oest, però tot sembla indicar que aviat hauran de defensar-se d'una doble ofensiva que en alguns punts ja ha començat a desenvolupar-se. 

Des de l'Oest, les milícies islàmiques revolucionàries que controlen la ciutat de Misrata, i no poques de les quals estan associades o properes a Al-Qaida, i que van tenir un paper molt actiu en l'enderrocament del règim gaddafista, han protagonitzat enfrontaments amb l'Exèrcit Islàmic a mig camí entre les dues ciutats. 
Des de l'Est i des del Sud, per contra, són les forces encapçalades pel General Khalifa Haftar (foto), les que semblen decidides a acabara amb l'Estat Islàmic. Haftar, de tendència nacionalista i secular, és un decidit enemic dels gihaddistes, siguin del color que siguin.

Tanmateix, aquestes dues ofensives no només no estan coordinades, sinó que les protagonitzen forces que, si es troben, el més probable és que acabin enfrontant-se. 

Aquest fet, pot ser aprofitat per l'Exèrcit Islàmic, que a més, recentment s'ha sabut està rebent reforços del sud, provinents de Boko Haram (foto), el grup gihaddista més actiu a Nigèria, i també als veïns Camerun, Mali, Txad i Níger. 
Tot plegat fa entreveure un escenari força complex. I on la conquesta del territori en mans de l'Exèrcit Islàmic serà molt difícil i, ben probablement, amb un alt cost en vides humanes.

Una altra possibilitat, per descomptat, és una intervenció exterior. Aquesta opció, però, és totalment rebutjada per molts dels actors sobre el terreny, perquè seria vista com una imposició, i generaria una reacció contrària. Tanmateix, és prou conegut que de forma puntual, però més o menys regular, a Líbia actuen equips de forces especials dels Estats Units, França, Regne Unit, i fins i tot també d'Egipte, Jordània (i vés a saber si també d'Israel), amb l'objectiu d'eliminar líders gihaddistes de l'Exèrcit Islàmic, però també d'altres grups, de protegir determinades infrastructures crítiques, bàsicament energètiques i de transport, i d'arribar a aliances amb tribus locals, per tal de teixir complicitats i acabar amb els enfrontaments intergrupals. Una intervenció de perfil baix, que es complementa amb els inevitables atacs per part de drones, dirigits pels americans des d'una instal.lació ubicada a Sicília.
Una intervenció massiva estrangera, sembla, a hores d'ara poc probable, si bé, no deixen de sentir-se veus al respecte, si la situació es degrada encara més, i hi ha el risc que la principal riquesa del país, el petroli, passi a mans enemigues o, més probablement, deixi de produir pels efectes de la inestabilitat.

Haftar, personatge enigmàtic
D'antic home de confiança de Gaddafi,  Haftar va caure en desgràcia i això el portà a traslladar-se als Estats Units, on hi va viure prop d'una dècada, convertint-se en un valuós asset (actiu o peó) per la CIA, en el cas que el règim del coronel trontollés. Naturalment, quan el 2011 s'inicià la revolta, Haftar hi va participar assumint un paper destacat com a tinent-general, ocupant el número 3 en la jerarquia militar a les ordres del Consell Nacional de la Transició. Mort Gaddafi, Haftar va retornar als Estats Units, d'on algunes fonts diuen que ja n'és ciutadà.
Sobtadament, però, el 2014, Haftar va retornar a Líbia, i ho va fer per la porta gran, atès que es va mostrar disposat a acabar amb el desordre existent al país, on, no existia cap autoritat central. Aquest retorn va comptar amb el suport explícit del general Abdelfatah Al-Sisi, nou home fort d'Egipte, un suport que no només va ser de paraula, malgrat l'embargament d'armes que l'ONU va decretar sobre Líbia. Haftar va aconseguir convèncer altres oficials, entre els quals el coronel Wanis Bukhamada (foto superior), cap de les forces especials de l'Exèrcit libi, conegudes com Al-Saiqa (Llamp), i teixint aliances amb algunes tribus locals (foto inferior), d'una de les més importants de les quals ell n'és membre, va aconseguir formar una força de xoc i llançar l'anomenada Operació Dignitat
Aquesta es va enfrontar amb milícies islamistes de diferent obediència, siguin properes als Germans Musulmans, a Al-Qaeda o a l'Exèrcit Islàmic, totes les quals són considerades per Haftar com a simplement, terroristes. No cal dir que, en reciprocitat, aquestes consideren Haftar un enemic a abatre. Fins i tot, els islamistes més moderats i no adscrits a cap sector, no acaben de confiar-hi.
Serraj encaixant amb el Primer Ministre italià, Matteo Renzi
Considerat per uns com un general colpista, a imatge i semblança d'Al-Sisi, per d'altres com un simple agent de la CIA, ha aconseguit ser reconegut comandant de les forces militars del govern de Tobruk. Però no per l'encapçalat per Fayez Al Serraj (foto superior). Això no obstant, aquest govern no controla tot el país i la seva legitimitat és discutida per la seva manca de legitimitat popular. Tampoc és ben segur que, Haftar obeeixi les ordres del nou govern si, arribat el cas, es contradiuen amb els seus plantejaments, i, naturalment, les seves ambicions.

La importància estratègica de Líbia
El buit de poder a Líbia, l'està convertint en el passadís central de totes les xarxes criminals que des del cor d'Àfrica, però també des de l'Amèrica Llatina i des de l'Àsia, volen entrar al mercat europeu. 
Persones humanes, drogues, són transportades des de la costa de l'Àfrica occidental a través del Sahel i el Sàhara, fins entrar a territori libi i d'aquí fer el salt a Europa.

Si hi afegim, les enormes reserves de petroli del propi país, que va ser la principal arma econòmica i diplomàtica emprada per Gaddafi per guanyar-se el suport de molts polítics europeus, i també espanyols, podem concloure que allò que passi a Líbia en les properes setmanes o mesos, pot ser de gran rellevància en el panorama mundial.

diumenge, 15 de maig de 2016