dissabte, 22 de juliol de 2017

DE PET CAP A LA INDEPENDÈNCIA!

Anem de pet cap a la Independència. No hi ha cap mena de dubte. Som un tsunami i qui es posi pel mig, l'escombrarem. 

Bàsicament, aquesta és la lectura acadèmica que es pot fer del darrer Baròmetre d'Opinió Política del CEO. No cal que entrem en els percentatges. Les dades són claríssimes i ara el que hem de fer és rematar la feina. Sense cap complex. Sense cap pietat. Aquesta gent no es mereix cap mena de consideració. Són gent moralment dolenta, perversa, criminal, i no permetrem que ens robin el futur immediat.
Anar a per totes, i fins al final, és a dir, la victòria. Per fi s'han acabat els dubtes i les hesitacions. La victòria és nostra i quan la tinguem a les mans, bastirem un país de bell nou que res, repeteixo, res tindrà a veure amb el que hem patit fins ara.

La combinació de la mobilització interior, domèstica, i l'acord amb les democràcies consolidades europees, i mundials, serà, és, clau.
Els espanyols pensen que viuen aïllats del món, i que boicotejar l'economia catalana no afecta a la resta de socis europeus i mundials. Ja veurem quina cara posaran quan els Estats Units, Alemanya, França, Xina o Rússia els diguin que de tonteries les mínimes, i que el forn no està per hòsties, ni consagrades ni per consagrar.

La independència de Catalunya serà un esdeveniment tan bestial, tan rematadament bèstia, que serà estudiat arreu del món, durant molts anys. Fans del paispetitisme feu un pas al costat perquè realment feu nosa. I precisament per la seva rellevància, serà un procés ràpid, pim, pam, perquè el món i menys la Unió Europea, es pot permetre el luxe que la cosa s'eternitzi. I per descomptat, Madrid, no podrà dir ni ase ni bèstia. Què no veieu que no pinta res, enlloc del món? Un país amb un deute de més del 100% del seu PIB, què cony ha de dir? Una cosa, i només una cosa: Sí Bwana!
Compatriotes, la mobilització general serà el darrer capítol d'aquesta sèrie. Ho escombrarem tot i ho deixarem net com una patena.

Anem de pet cap a la Independència... i jo que me n'alegro!

dijous, 20 de juliol de 2017

LA RÀDIO DEL SÍ (34)

LA NOVA GENERACIÓ SORT

La nova generació Sort, bé, el costat masculí... 
Guapus, oi? (ep, en poden venir més encara...)

US HI ESPERO, AQUEST DILLUNS!

LA SEGURETAT NACIONAL EN LA CATALUNYA INDEPENDENT
Aquest dilluns, 24 de juliol, a les 19.30 h i a la seu nacional de Reagrupament Independentista (RCAT), carrer Roger de Llúria, núm. 5, 2n 2a, de Barcelona, tindré el gust de presentar en David Bajona, analista de defensa i un dels co-autors del llibre Política de Defensa i Estat Propi (Editorial Base)
Amb en David, a més de parlar del llibre en qüestió, també debatrem sobre els reptes de la Seguretat Nacional de la Catalunya independent, de manera que tots aquells i aquelles interessats en el tema, no hi podeu faltar!

Per una Catalunya Lliure i Segura!


dimecres, 19 de juliol de 2017

THE SEWERS OF THE HOME OFFICE

A VEURE... QUI ÉS EL GUAPO QUE TORNA A PRONOSTICAR LA NO-INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA?




I vosaltres, tampoc no voleu veure Catalunya independent?????


A aquest, deixeu-li que dormi en el seu Ave espanyol fadaralista, quan es desperti, ja serem independents!

SUPOSO QUE ARA TOCA ALLÒ DE TENIR RESPECTE PELS DIFUNTS... OI?

... Doncs, hi ha difunts i difunts, i aquest, de respecte, més aviat poc. Per no dir gens...
Aznar, els dies que et queden són un compte enrere... cap a la garjola...

LA UNILATERALITAT, EN MARXA*

Ha trigat, però al final, s’ha imposat. Les forces polítiques i socials que la reivindicaven es poden sentir ben orgulloses. La unilateralitat ja és aquí i ha vingut per quedar-s’hi.
Ahir, el President Carles Puigdemont, fart de les provocacions espanyoles, i més concretament, del nou Ministre de l’Interior, va decidir convocar la Junta de Seguretat de forma unilateral per al proper 3 de juliol
És una decisió inèdita, però que demostra que s’ha arribat al final del camí. Amb la seguretat dels catalans i les catalanes no s’hi juga. Ni amb la dels centenars de milers de visitants d’arreu del món que ara mateix passegen pels nostres carrers i en gaudeixen.
A Euskadi, cap problema
La Junta de Seguretat de Catalunya no es convoca des del 2009, fet que demostra la intenció política o la deixadesa per part de les autoritats espanyoles. Un fet que constrasta amb la celebració recentment de la corresponent Junta d’Euskadi. En ell, es va aprovar que l’Ertzaintza tindrà accés a l’Europol, és l’agència de la Unió Europea(UE) destinada a gestionar la informació criminal i de seguretat. Un accés que encara no és permès als Mossos d’Esquadra, per expressa voluntat del govern espanyol. Això els impedeix beneficiar-se de molta intel·ligència que és vital per evitar crims i donar un servei als ciutadans.

Precisament, fa pocs dies, el propi director de l’Europol, Robin Wainwright, declarava que mai com en aquests dos darrers anys, es fa més necessari el compartir la informació per lluitar contra el gihadisme terrorista que ha causat dotzenes de morts a Europa. Unes paraules que contrasten amb l’actitud gens col·laborativa del govern espanyol amb la Generalitat, que és qui té la competència de la seguretat ciutadana.
De 500 a 50 nous mossos
Per acabar de provocar més, un altre Ministeri espanyol, el d’Hisenda, es nega taxativament a aprovar, adduint raons pressupostàries, la nova convocatòria de 500 mossos que havia anunciat el govern català fa pocs dies. Únicament hi ha diners, diuen des de Madrid, per 50 nous agents. Una veritable presa de pèl, i l’enèsim exemple de menyspreu envers els ciutadans de Catalunya. Fa anys que no es convoquen places de Mossos i el nombre d’agents actualment en servei és manifestament insuficient per garantir les competències de seguretat. Mai s’ha arribat als 18.000 agents que es considera mínim per a fer-ho. Amb l’agreujant que ja s’estan jubilant les primeres promocions i les places que deixen no es poden cobrir, la qual cosa porta a una sobreactuació de la plantilla existent, amb els riscos evidents que això comporta.
En definitiva, el cop de puny sobre la taula del President Puigdemont, segur que farà que el proper dia 3, se segueixei de ben a prop la celebració d’aquesta Junta de Seguretat, que ben probablement, donarà el seu vist-i-plau a mantenir la convocatòria de les 500 places esmentades, i també pressionarà per a la presència internacional dels Mossos, adduint-ne un motiu de Seguretat Nacional.

*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, 21.06.2017)

LES CLAVEGUERES D'INTERIOR, EL DOCUMENTAL

dimarts, 18 de juliol de 2017

LA RÀDIO DEL SÍ (33)

HEM MORT EL LLOP!


Bona feina!

VA REAGRUPAMENT CARREGAR-SE ALBERT BATLLE?


La Vanguardia, 16.07

Deia, 16.07


Probablement no. Però hi va ajudar. I molt. Ara vull veure tots aquells graciosets i ressentits que de seguida que els parlen de Reagrupament, reaccionen com un dispositiu automàtic i diuen allò de però encara existeix? Qui són? Quin tip de riure que em fan aquesta canalla!

La veritat sigui dita, però, és que la nostra nota de premsa, decidida en la Junta Directiva Nacional del dissabte, i elaborada i distribuïda al llarg del diumenge, va tenir un gran impacte mediàtic, com feia temps que no passava.  I la jugada va tenir el seu premi. Dilluns la persona al·ludida decidia plegar, conscient que la seva presència en la nova administració Puigdemont cantava més que un pingüí al Sàhara. 
El Nacional, 16.07
Certament, el ja ex-director volia evitar la humiliació de ser cessat pel nou conseller, que ja havia anunciat canvis a la direcció de la conselleria i tot els números apuntaven al responsable dels Mossos d'Esquadra.
El Món, 16.07

e-notícies, 16.07


La Razón, 16.07

Vilaweb, 16.07
Directe, 16.07

Reagrupament també va tenir la seva quota mediàtica, el dilluns, atès que molts mèdia relacionaven la nota de premsa amb la dimissió. Un altre motiu d'orgull.

En definitiva, com deien aquelles, una pedra menys en el camí cap a la Independència. 

Només ens resta felicitar tots els nous consellers i sobretot desitjar molts encerts al responsable d'Interior, un independentista de pedra picada com és en Joaquim Forn i també, naturalment al nou Director General, Pere Soler, al qual no tinc el gust de conèixer, però, que sembla no ho és menys, de pedra picada, Heure-se-les amb els espanyols infiltrats als Mossos, serà tot un repte, però penso que tots plegats ens en sortirem.

El Pais, 17.07

dilluns, 17 de juliol de 2017

ARA JA NI LA SENYERA S'ACCEPTA*

La regressió anticatalana, espanyolista i antidemocràtica a Espanya és un pou sense fons. La darrera atzagaiada la tenim en la censura a un anunci del Carnet Jove per part de l’Asociación para la Autoregulación de la Comunicación Comercial (Autocontrol). Segons un informe emès per aquest organisme, l’anunci té connotacions polítiques perquè hi apareix un pla amb la imatge d’una senyera i l’àudio “Nous desitjos, noves conquestes”. Segons autocontrol amb el context actual, l’anunci pot ser entès com un missatge de contingut polític. Tanmateix, cal tenir en compte que la senyera és la bandera oficial de Catalunya.
Fins ara, la repressió espanyola s’ha centrat en les banderes estelades, sobretot en esdeveniments esportius, argumentant que promocionaven la violència, quan de fet, també la bandera estelada pot ser exhibida legalment, segons una interlocutòria judicial recent.
Però ara s’ha anat un pas més endavant, o si es vol, enrere, i ja és la bandera oficial de Catalunya, la senyera, la que és objecte de prohibició.
Com se sap, el Carnet Jove, és un servei de la Generalitat de Catalunya que des de l’any 1986 té per objectiu contribuir a millorar la qualitat de vida dels joves catalans a través de l’oferiment i la promoció de serveis, propostes i descomptes en diferents àmbits, entre els quals destaquen la cultura i la mobilitat internacionalInicialment gestionat per l’administració, des de finals del 2015, existeix un contracte amb Caixabank per la gestió pròpiament del carnet a partir d’un concurs públic. Així mateix, el contracte explicita que cada any hi haurà una campanya de difusió del Carnet Jove que se n’ocupa Caixabank, qui ha de sotmetre tota la seva publicitat a control d’un organisme de l’estat espanyol que controla la publicitat abans que s’emeti. Es calcula que actualment hi ha uns 500.000 titulars del Carnet Jove.
La Generalitat reacciona, Caixabank, no
La reacció de la part catalana ha vingut des de la Generalitat, i concretament de la Directora General de Joventut, Marta Vilalta que ha acusat Autocontrol de fer “una lectura política de l’anunci”. I ha afegit que “Creiem que no necessitaríem aquesta autorització per passar aquest anunci, però com que compartim la difusió amb La Caixa, això dificulta sortir d’aquest atzucac, perquè qualsevol publicitat que emeti La Caixa ha de tenir el vistiplau d’aquest organisme“. I és que Autocontrol és l’únic acreditat a l’Estat per fer aquest control publicitari previ a l’emissió dels anuncis.
A hores d’ara, no es té constància que Caixabank hagi reaccionat al veto.
*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, el 20.06.2017)

LA RÀDIO DEL SÍ (32)

SI NO COL·LABORES ARA, QUAN HO FARÀS?

Necessitem la teva ajuda, també econòmica, per fer una campanya el més intensa possible. Ara és el moment de fer-ho, quan si no?, tenim una oportunitat excepcional per fer una Catalunya Lliure.

Reagrupament està preparant un seguit d'activitats i iniciatives d'agitació i mobilització que necessiten finançament i suport. Saps que no et fallarem, que farem el que prometem, per això et demanem que col.laboris amb nosaltres, que facis una aportació econòmica ajustada a les teves disponibilitat, a partir de 5 euros i fins un màxim de 10.000. Per modesta que sigui ens ajudaràs i t'ajudaràs. Fa temps que seguim dempeus, però només podrem descansar quan la feina estigui enllestida. I ens queda un petit, però decisiu pas.

Ingressa la teva aportació econòmica al compte ES05 2100 3031 8322 0060 4441, fes-hi constar el teu nom, per fer possible que tal dia, faci un any

REFERÈNDUM (2): ELS TREBALLADORS PÚBLICS PREVARICARAN?

diumenge, 16 de juliol de 2017

LA RÀDIO DEL SÍ (31)

REFERÈNDUM (1): ELS TREBALLADORS PÚBLICS DESOBEIRAN?

REAGRUPAMENT REITERA EL SUPORT INCONDICIONAL AL PRESIDENT PUIGDEMONT

Els canvis al govern són positius perquè garanteixen l’èxit del Referèndum / També exigim la destitució immediata d’Albert Batlle per les mostres de manca de compromís amb el procés
Reagrupament Independentista (RCAT), en reunió de la seva Junta Directiva  Nacional , encapçalada pel seu President, Josep Sort , davant les circumstàncies que s'han esdevingut en els darrers dies, amb els canvis en el Consell Executiu i el procés envers la celebració delreferèndum d'autodeterminació vinculant sobre la Independència de Catalunya , fixat per al dia 1 d'octubre, vol fer públiques les següents consideracions:

1. RCAT dona i donarà un suport total i tancat al Molt Honorable President de la Generalitat,  Carles Puigdemont , al llarg d'aquest procés i particularment en les setmanes que resten fins a la celebració de l'esmentat referèndum.

2. Aquest suport inclou, lògicament, tots els canvis que el President consideri adient portar a terme a l'executiu i a l'administració de la Generalitat, convençuts com estem que són a fi de dotar-se d'una organització més potent i cohesionada per aconseguir el propòsit de celebrar el referèndum i obtenir una victòria aclaparadora que deixi sense arguments els sectors dependentistes que volen perpetuar l'espoliació econòmica, la submissió cultural i la subordinació política de Catalunya al Regne d'Espanya. 
3. RCAT fa una crida urgent i contundent a tots aquells que ocupant qualsevol càrrec de responsabilitat política i, pertanyent a qualsevol dels partits i forces polítiques favorables a la Independència, manifestin dubtes, prevencions a posar immediatment el seu càrrec a disposició del President o, en el seu cas, del seu responsable polític immediat, per evitar ser instrumentalitzats pels espanyols i actuar com a baules febles.
4. RCAT, concretament, considera urgent i necessària la destitució immediata del Director General de la Policia, senyor Albert Batlle, que ha donat mostres més que suficients de la seva manca de compromís amb el procés, arribant fins i tot a contemplar la possible detenció del propi President de la Generalitat. Fem en aquest sentit, una demanda explícita al nou conseller d'Interior, l'Honorable Joaquim Forn , perquè procedeixi en les pròximes hores o dies, a fer efectiva aquesta destitució, perquè la presència d'aquest alt responsable és, en les circumstàncies presents, totalment inassumible.
5. Reagrupament, com a entitat associada al PdeCAT, fa una crida a aquesta formació a centrar tots els esforços en les properes setmanes a la campanya pel vot afirmatiu al Referèndum d'autodeterminació del proper 1 d'octubre, amb la certesa que només la seva total i plena implicació farà que els catalans i les catalanes esvaeixin qualsevol dubte que des de sectors dependentistes i dels serveis d'intel·ligència espanyols pretenen inocular en sentit contrari.
6. Finalment, President Puigdemont, Reagrupament ofereix tots i cadascun dels seus membres, per actuar de voluntaris allà on considereu adient que farem el màxim servei per a la consecució de la Independència.
Visca Catalunya Lliure!

AMB EL PRESIDENT I AMB ELS NOUS CONSELLERS

La formació del nou govern de Catalunya per la Independència. És una gran notícia. Anem endavant, i els que, per les raons que siguin, no s'han vist amb coratge de tirar endavant, han fet un pas al costat. Cal agrair-los els serveis prestats, que han estat molts. Però ara cal mirar endavant, i penso sincerament, que l'actual govern és molt més potent que l'anterior. 

Per una banda l'entrada de dos cracks de la política com són Jordi Turull i Joaquim Forn, tots dos amb una llarga experiència, ha tingut la virtut de posar dels nervis els espanyols.
Turull és un maquiavel de la política, amb una capacitat de provocar i de picar allà on fa mal magistral. A més no hi ha cap mena de dubte que anirà a per totes, i la conselleria que ocuparà és, no cal dir-ho estratègica, com sempre ho ha estat en tots els governs de la Generalitat. És una garantia pel procés, de manera que el President Puigdemont pot tenir la tranquil·litat de tenir les espatlles cobertes, per aquest Richelieu al qual li espera un gran futur polític. Endavant, Jordi!
Joaquim Forn representa una generació de polítics que ha lluitat contra els governs espanyolistes de Barcelona. És una de les trinxeres més dures on es forja un polític independentista. I en Forn no és un independentista de darrera hora, ben al contrari. Fa molts anys que el conec, des de la distància, i el seu nomenament m'ha agradat molt, perquè també dóna seguretat i confiança. La seva conselleria, no cal dir-ho, és també estratègica, i no tinc cap dubte que en unes poques hores o, màxim, dies anunciarà el cessament d'aquest agent del CNI que ocupa la direcció dels Mossos d'Esquadra. No s'entendria que es depurés la primera línia i no es fes amb la segona, que sovint és més important en el dia a dia. Joaquim, si us plau, no demoris la decisió. Quant més trigui, més pressions patiràs. Fes-ho ja, fes-ho ràpid!
També és una enorme notícia el nomenament de Clara Ponsatí com a consellera d'ensenyament, per un doble motiu. El primer perquè es tracta d'una independent, una persona vinculada a la universitat i amb un gran prestigi. Ahir, el sòmines d'en Màris Carol, va escopir que aquest govern és menys intel·ligent.... què n'ets d'ignorant, nen, ni amb tot el teu metrenorantisme ets incapaç de dir-ne una de bona, Només amb la inclusió de Ponsatí, la intel·ligència es reforça, la societat civil es reforça, la universitat es reforça... i tu, bufó de la SSS, fas per enèsima vegada el ridícul. Et queden pocs TN, noi! L'altra raó de la importància del seu nomenament, és que la nova consellera incorpora una enorme experiència internacional, fet que sense cap dubte ens ajudarà molt en el procés.

En definitiva, President, compta amb el meu suport i amb el de tots els reagrupats per anar in al final. Un Govern per la independència!

LLIBRE COMPRAT

Ahir vaig inaugurar la temporada d'estiu de lectura de novel·les. I ho vaig fer amb una que tenia entre cella i cella des de feia mesos, La Biblia andorrana, d'Albert Villaró. Prevec llegir-la d'una tirada, de manera, que no trigaré gaire en fer-ne una valoració, a veure si tinc temps de llegir-ne alguna altra, probablement de l'amic i antic company de lluita, Salvador Balcells.

LLIBRE LLEGIT: START-UP NATION

Era un llibre que tenia pendent. Ja des de la seva aparició, el 2009, el volia llegir. I aquests dies he pogut satisfer el meu desig. Podem dir que es tracta d'un llibre d'èxit. I he de reconèixer que m'ha interessat d'allò més. És un llibre, a més a més, que el seu impacte ha anat en paral·lel al desenvolupament del procés català, a partir del 2010, i això ha fet que sovint es plantegin paral·lelismes.

El miracle econòmic israelià, sobretot té lloc a partir de mitjans dels anys 90, i té com a base la simbiosi que existeix entre l'experiència adquirida en el sí de les forces de defensa israelianes (IDF) i el teixit empresarial de start ups que es desenvolupa amb l'auge de la digitalització i de les empreses tecnològiques. Naturalment, també hi ha uns components previs: els culturals característics del poble jueu, o l'experiència dels kibbutz que es van desenvolupar durant els primers anys del nou estat, i dels quals sortiren productes com la revolució tecnològica agrària que va convertir el desert en zones productives.

Lògicament, dels aspectes que m'han cridat més l'atenció és el protagonisme d'unes forces armades israelianes construïdes en base a una relació molt crítica i horitzontal on els oficials juniors, poden criticar obertament, si s'escau, els seus superiors, i on qualsevol cap d'unitat, assumeix un protagonisme sobre el terreny sense esperar unes ordres concretes o estrictes, de manera que ha de saber espavilar-se i ensortir-se'n, sempre amb l'objectiu de minimitzar les pròpies baixes i de maximitzar l'acompliment dels objectius. Una fórmula inaudita en comparació amb el funcionament ordinari d'altres exèrcits on la cadena de comandament, de dalt a baix és sacrosanta. Això fa que un cop acabat el servei militar obligatori, molts joves israelians hagin acumulat una experiència i una capacitació que, quan entren a la universitat, siguin molt més madurs i experimentats que la majoria d'altres universitaris del món occidental, i per descomptat, del món àrab, També m'ha cridat l'atenció la importància que es dóna a la revisió crítica posterior a la finalització d'un operatiu, on tots els oficials, independentment de la seva graduació critiques o són criticats per la seva actuació anterior, i d'on poden sortir conseqüències, com el relleu de comandants o l'ascens d'alguns dels responsables de l'operatiu. Val a dir també, que aquells que destaquen, són seleccionats per formar part d'unitats d'èlits en intel·ligència i ciberguerra, que igualment, en acabar el servei i/o la reserva entren en el món empresarial formant xarxes de col·laboració que poden desembocar en empreses capdavanteres.

Un capítol molt interessant és, també, el de la formació de l'exèrcit de Singapur, a partir de 1966, que va ser fet, en gran part, amb la col·laboració de militars israelians. L'explicació d'aquest episodi és una demostració fefaent que en un període relativament curt de temps, es pot desenvolupar una capacitació militar per part d'una societat que en els moments previs no tenia una experiència al respecte. Un exemple de súmmament interessant per motius obvis,

Altres elements que es destaca en el llibre és la importància de la immigració jueva soviètica, en els anys posteriors a la desaparicó de l'URSS, i de l'impacte que en tots els sentits en l'Israel contemporani, tant en termes quantitatius com qualitatius (si bé cal reconèixer que no parlen de la cara fosca d'aquest procés, l'anomenada red mafia que va treure profit de la facilitat d'aconseguir passaports israelians que els obria moltes portes). Particularment l'impacte va ser gran en termes de tècnics, enginyers, investigadors, que van donar una forta empenta al món universitari i empresarial...

Una comparativa és la que es fa amb altres estats petits. fonamentalment, amb el propi Singapur, Finlàndia i Dubai i altres estats del Golf. En tots ells, Israel destaca per la seva capacitat d'innovar i de generar empreses capdavanteres, etc., producte d'una cultura del risc, que no té por al fracàs i també de la seva voluntat de superar les dificultats i globalitzar-se anant arreu del món des de l'Amèrica Llatina, la Xina, l'Índia, precisament per obviar el boicot del món àrab i dels seus aliats islamistes (Iran, particularment).

Finalment, les relacions amb els Estats Units, i sobretot el rol d'Israel en algunes de les empreses més conegudes del Silicon Valley, com pot ser Intel o Google, que no coneixia i que demostren que Israel en les darreres dues dècades hi ha tingut un gran protagonisme.

En definitiva, un llibre molt interessant, i que pot ajudar-nos a plantejar el nostre poble desenvolupament, ara que aviat tindrem a les nostres mans els instruments d'estat per a fer-ho possible.

dijous, 13 de juliol de 2017

LA RÀDIO DEL SÍ (30)

ESPANYA NO FA POR*

La primera enquesta coneguda després de l’anunci de la data i la pregunta referendària, publicada ahir pel diari Ara, aporta un seguit de dades interessants que convé tenir en compte.
La participació
La primera dada rellevant és el de la participació. Cal tenir en compte que aquesta dada és molt significativa, perquè el govern català considera que serà la taxa de participació la que legitimarà fàcticament el referèndum. Això és, que quants més ciutadans participin, més legitimitat tindrà i més difícil serà a Madrid ignorar-la i deslegitimar-la.
Doncs bé, l’enquesta assenyala una intenció de participació d’un 64,2%, que resulta de la suma del 54,9% dels enquestats que afirmen que tenen previst votar sense cap dubte, més el 9,3% que responen que, probablement, votaran. Per contra, només un 18,2% declaren que segur que no votaran, i un 5,8% que probablement no votaran. Com es pot veure, una diferència considerable.
Amb aquestes xifres, la conclusió és clara, el nivell de participació en el referèndum serà molt semblant a la mitjana en la participació en les eleccions al Parlament de Catalunya de les darreres dècades, per la qual cosa, òbviament, queden plenament legitimades.
La campanya de la por impulsada pel govern espanyol i altres sectors socials i mediàtics fracassa del tot.
Una claríssima victòria del Sí
Pel que fa a l’altra dada rellevant, la de la intenció de vot, i només tenint en compte els enquestats que afirmen que aniran a votar, la victòria del Sí arribarà al 67%, mentre que el No s’estancarà en el 18%.
L’explicació resulta òbvia. La mobilització dels ciutadans independentistes, cultivada al llarg dels darrers anys, i que se sosté en la determinació de culminar el procés d’una vegada per totes, és total. Per contra, els ciutadans unionistes o dependentistes, apareixen dividits entre els que votaran i els que seguiran les consignes de Madrid de no reconèixer-lo i, doncs, que no votaran.
Dos riscos
Aquesta victòria abassagadora del Sí, que es dedueix de l’enquesta a poc més de cent dies del referèndum, però, ha de tenir en compte dos riscos.
El primer, és que, finalment, els unionistes desobeeixin les consignes de Madrid i es mobilitzin intensament a favor del No. Llavors, les diferències es reduïrien de forma considerable. Ara bé, fins i tot mobilitzant-se massivament, el NO té molt difícil derrotar el Sí. I, paradoxalment, aquesta mobilització massiva, no faria més que legitimar el referèndum, fets que, tots dos, beneficiaran als independentistes. Cal tenir en compte l’astúcia del propi President Puigdemont quan va afirmar, en l’entrevista emesa fa uns dies a TV3, que l’única manera de celebrar unes eleccions autonòmiques normals, seria una derrota de l’opció independentista en el referèndum, atesa que això el portaria a dissoldre automàticament el Parlament i convocar noves eleccions. Una picada d’ullet als dependentistes perquè facin cas omís a les consignes de Madrid.
L’altre risc que presenta aquesta victòria tan contundent de l’opció del Sí és, lògicament, la de l’excessiva confiança per part d’alguns sectors independentistes, que donarien la victòria per feta i, en conseqüència, es desmobilitzarien perquè els incentius per esforçar-se a votar, disminuïrien. Es tractaria d’un immens error, fins i tot d’una irresponsabilitat.
En aquest sentit, hi ha un precedent altament significatiu: Quebec, en el referèndum del 1995. Un referèndum que els sobiranistes perderen per un escàs marge del vots, menys de l’1%, i que en termes absoluts, uns aproximadament 50.000 vots. Concretament, en aquell referèndum, aquells districtes electorals clarament decantats pel sobiranisme, i doncs on s’hi preveia una victòria folgada d’aquesta opció, registraren un nivell de mobilització i de suport al Sí inferior a la que s’esperava, que en alguns casos va ser de deu punts, tot i que lògicament s’hi imposà l’opció independentista, però no amb la contundència que era d’esperar. Al capdavall, els vots independentistes no mobilitzats en aquests districtes van ser decisius per perdre el referèndum.
Així, doncs, els independentistes, millor que fem cas omís a les enquestes que, com aquesta, ens planteja un escenari més que favorable, fet que pot ser considerat com una arma de doble tall. I centrar-nos en arribar, fins i tot de forma intersticial arreu del país, per no deixar de recollir tots i cadascun dels vots favorables a la independència. Cap confiança, doncs, ni cap relaxament. Cap indecís ha de quedar-se a casa o fins i tot votar al unionistes.
*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, 19.06.2017)

LA RÀDIO DEL SÍ (29)

CATALUNYA A DINAMARCA*

Si només fa uns dies, el President Puigdemont es va referir a la Catalunya independent com una Dinamarca del Mediterrani, ara, és a aquest estat del nord d’Europa, que torna a demostrar el seu interès pel que passa a casa nostra. 
Així, una delegació catalana té previst explicar avui el referèndum al Folkemodet, el festival polític de Dinamarca. Concretament, s’hi farà un debat sobre Catalunya, organitzat pel Moviment Europeu danès (Europabevægelsen), i Diplocat. L’acte tindrà lloc a les 17 hores a l’estand de la primera de les organitzacions esmentades.
El títol és “Pot Catalunya esdevenir el proper Estat de la UE?” i un dels temes que s’hi tractaran és el del referèndum català. Hi participaran la presidenta de l’Europabevægelsen,Stine Bosse; el secretari general de Diplocat, Albert Royo; l’exministre socialista Joan Majó, que és membre del Consell Consultiu de Diplocat; i el diputat al Parlament danès Sjúrður Skaale. Es preveu que hi assisteixin representants polítics, acadèmics i dirigents de think tanks.
Més enllà del debat, Francesca Guardiola, delegada de la Generalitat als països nòrdics, i Albert Royo, secretari general de Diplocat, aprofitaran l’estada a Bornholm per fer contactes i reunions bilaterals. Hi ha reunions planificades amb ministres, diputats dels principals partits polítics i representants de think tanks de prestigi com el Dansk Institut for Internationale Studier (Institut Danès d’Estudis Internacionals), tots ells interessats a obtenir informació de primera mà sobre el referèndum que es farà a Catalunya el mes d’octubre.
El festival Folkemødet aplega cada estiu, durant quatre dies, els màxims representants polítics, econòmics, culturals i de la societat civil de Dinamarca, que es reuneixen en aquesta illa de la mar Bàltica per debatre sobre temes d’actualitat.
Catalunya va ser present per primera vegada al festival polític danès l’any passat, amb un debat sobre el procés d’autodeterminació en el qual van participar Jordi Solé, ex-Secretari d’Afers Exteriors i de la UE, Albert Royo, Nikolaj Villumsen, diputat al Parlament danès per l’Aliança Verda-Roja, i Jacob Lund, exdiputat del Parlament danès pel partit socialdemòcrata.
*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, el 16.06.2017)

dimecres, 12 de juliol de 2017

HI SOM, DES DE LA TRANSVERSALITAT

Ahir La Vanguardia, publicava una peça titulada Diccionari del nou mapa polític català davant de l'1-O. Com a il·lustració apareixia una gràfica amb el típic doble eix al voltant del qual es distribueixen els partits polítics a Catalunya. L'eix nacional i l'eix ideològic. Cal reconèixer que l'article era molt més detallista del que ens té acostumat aquest mitjà, que sovint tira pel dret, a les ordres de la VIce SSS. 

En aquest cas, però, a banda dels grans estels, també reproduïen els seus respectius satèl·lits. I en aquest nivell apareixia Reagrupament, com a vinculat al PDECAT, en el quarter corresponent a l'Independentisme més extrem i en la dreta moderada. 

En el text, s'explica, succintament, el desenvolupament, des dels inicis com a corrent dins d'ERC, fins a la nostra participació en la fundació del PDECAT, i ens considera un corrent intern.
Algunes observacions. La primera és òbvia. Existim. Hi som. La conyeta aquesta de Encara existeix Reagrupament? que més d'un et deixa anar així que veu un reagrupat, fent un exercici -fals- d'ignorància, no és més que una rebequeria d'aquells que ja fa temps ens van donar per liquidats, o, que ens volen liquidats. I, tanmateix, continuem dempeus i avancem. I som un actor més. I això és el realment important. 

A ningú no se li escapa que Reagrupament va tenir un gran protagonisme entre el 2007 i el 2010, quan encara el procés es trobava a les beceroles. Sobretot en el big bang del terrible segon tripartit. Després vam fer nosa i en vam pagar les conseqüències, però malgrat tot, vam tornar-nos a aixecar i vam continuar el camí, veient com molts que havien apostat per l'Estatut, arribaven a la conclusió que era una via morta i van apostar per la independència, és a dir, per la nostra via., i per la transversalitat. 
Entre el 2011 i el 2015, vam apostar per pactar amb tota opció independentista que es posés a tret: CiU, ERC; CUP, SCI, ens vam anar al llit -electoral- amb tots ells. Érem promiscus de mena.  I bé es pot dir que a alguns els vam aixecar... els ànims,, fins a fer-los homenets o donetes, quan abans eren uns autèntics nyaps polítics. 

Però, va ser amb la formació de Junts pel Sí que podem dir que se solidifica la nostra aposta. Hi vam participar i vam treballar per assolir la més gran de les victòries parlamentàries mai assolida, tant pel que fa a la participació, com al programa (desacomplexadament independentista), com per la conjuntura (assetjament espanyol). 

Coherentment amb aquest procés, en el darrer any vam prendre partit per col·laborar en la creació d'un nou partit, l'ara conegut com a PDeCAT, al qual intentem, davant l'escepticisme de molts, desempallegar-lo de les males herbes, i regenerar-lo. I val a dir que alguns èxits hem assolit. 
Tornant a l'article, però, no considero encertat dir que som un corrent intern. Nosaltres som una associació amb personalitat jurídica pròpia, i ara treballem colze a colze amb tots els associats del PDeCAT, sobretot per aconseguir la victòria referendària i la declaració de la Independència, Com a associats del PDeCAT no tenim cap interès en res que no sigui la Independència i menys encara en ocupar llocs a llistes electorals, com per exemple les municipals. Entre d'altres raons, perquè un cop assolida la Independència, farem un pensament sobre el nostre futur. Potser ens dissolem o potser si considerem que encara queda feina per fer, ens aboquem a les eleccions constituents, no sigui que ens vulguin muntar una mena de republica socialista soviètica en plena Mediterrània, per exemple.

I és que, això d'ubicar-nos al centre dreta als reagrupats, és també qüestionable. Malgrat que el seu origen està molt vinculat a ERC, actualment, els reagrupats tenim una procedència múltiple, i fins i tot, una no-procedència. Hi tenim gent que difícilment es pot considerar de centre dreta, sobretot si procedeixes del Partit Feminista, de la CNT, del MDT, de la pròpia Esquerra, per exemple. 
En definitiva, Reagrupament, en aquest tram final del procés hi és i hi serà fins a la consecució de la Independència, des de la transversalitat. Al capdavant, com sempre, potser no fent d'actors principals, però sí de guionistes.

NO T'HO POTS PERDRE!