dimecres, 15 de març de 2017

ARA CAL SER-HI MÉS QUE MAI!


El proper 2 d'abril, Reagrupament Independentista (RCAT), celebrarem l'11a Assemblea Nacional. L'acte es farà en un moment clau de la història del nostre país. A pocs mesos de la nostra Independència. Però també de l'oposició més ferotge de l'espanyolisme més desacomplexat que es pensa que pot impedir-nos decidir el nostre futur com a país.

Tots els obstacles que ens posin aquesta gent els superarem. Ja fa anys que els superem i el món sencer sap que anem a per totes. Som un exemple extraordinari a escala mundial. Mai s'havia vist aquesta capacitat de mobilització tant en termes relatius com en termes absoluts. Mai. N'hem de ser conscients i estar-ne orgullosos.
Però el poc que queda, ho hem de fer amb convicció i fermesa. I aquí el perill és que, quan ho vegin perdut, els espanyols intentaran, a la desesperada, oferir-nos alguna cosa. Ho faran, n'estic segur, perquè l'única alternativa que tenen serà enviar la policia o l'exèrcit a incautar urnes. I això, no s'ho poden permetre. No a l'Europa del 2017. Però poden, intentaran corrompre. Aquesta serà la seva estratègia final, agònica.

RCAT ha fet de la independència, la dignitat i el treball, les nostres consignes capdavanteres. No hem estat els protagonistes, certament, però n'hem estat els guionistes, i sabem com destriar el gra de la palla. 
RCAT sempre ha estat un partidari decidit de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI). Tothom ho sap això. Però el nostre patriotisme ens ha fet acceptar que quanta més força tinguem, més definitiva serà la Independència.

Per això, ara cal reforçar-se i anar a per totes i fer-ho des del cor del moviment independentista, sense complexos ni dubtes. Ara sí que no podem badar. És massa important el que tenim davant. Els ho devem als que no ho podran veure, però que sense ells no hauríem arribat fins aquí. I encara els ho devem més als que vindran, perquè dels nostres actes dependrà en gran part el seu futur, i allò que fem nosaltres ja no ho hauran de fer ells, si ho fem com cal.
Espero que a partir del dia 2, l'empenta cap a la Independència sigui encara més forta i més contundent. És el nostre deure. És el nostre repte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada