divendres, 31 de març de 2017

L'HORA DE LA VERITAT S'ACOSTA*

Redacto aquest article tot seguint la intervenció del Conseller Romeva des de Londres. Allà, al Parlament britànic, s'acaba de constituir un nou intergrup de seguiment del procés a Catalunya. El quart, després dels d'Estònia, Dinamarca i Suïssa. És una nova fita en unes setmanes que no fem més que incrementar la nostra visibilitat, la del procés, em refereixo, internacional. I l'hora de la veritat s'acosta. Ja s'han emès les tres primeres sentències condemnatòries. Al mateix temps que a Europa, cada cop més es parla de Catalunya. I a Escòcia es parla de convocar un segon referèndum, entre el 2018 i el 2019. Però anem a pams.
La Constitució espanyola és il·legal
Dos destacats polítics quebequesos, van ser presents a Catalunya, i les seves paraules no van deixar ningú indiferent. L'antic diputat i ara acadèmic, Daniel Turp, va declarar en unes Jornades sobre la diplomàcia dels nous estats organitzades per la Focir, que des de la perspectiva del dret internacional, la constitució espanyola és il·legal, perquè al no deixar votar, contradiu els drets humans i la legislació internacional. Per la seva banda, el líder del Partit Quebequès, Jean-François Lisée, va criticar durament el govern espanyol en les intervencions que feu a Barcelona, i particularment en una entrevista televisiva. Va donar força a la demanda de fer un referèndum a Catalunya.

President Mas al Regne Unit i a Harvard
Les conferències o xerrades que el President Artur Mas va donar al Regne Unit, a Oxford, més concretament, i als Estats Units, a Harvard, van tenir un gran impacte, i van demostrar fefaentment que tenim en ell un actiu de primer nivell, i per això Espanya se'l vol carregar. Ara l'han inhabilitat per dos anys... Com ha dit el President Puigdemont, el poble català l'indultarà, no hi ha cap dubte al respecte.
Mas va dir modular llurs intevencions en funció de l'audiència. A Oxford, va dir que el projecte de país al que aspira és la de ser una Dinamarca del Mediterrani, és a dir, una nació desenvolupada, cohesionada, avançada, oberta. Davant l'audiència nordamericana no va deixar de fer un elogi de la Pax Americana, la que va existir des del 1945, i durant la qual la globalització i la creació de nou estats, de dotzenes de nous estats va tenir lloc. Sense el consentiment dels Estats Units, afegí Mas, no hauria estat possible o hauria costat molt més. Però Mas va anar encara més enllà, i va afirmar que “l'estat català serà un aliat de confiança per l'OTAN i el Mediterrani”. Va ser, en poques paraules, un discurs d'Estat, sense caure en plantejaments naïfs.

Intergrup a Westminster
El 14 de març es va donar a conèixer la creació d'un intergrup al Parlament de Westminster, a Londres. Format per membres de sis partits polítics diferents, l'All-Party Parliamentary Group (APPG) sobre Catalunya, farà el seguiment del procés polític independentista a Catalunya. En formen part 20 diputats, d'on destaquen els que provenen del Scottish National Party. Precisament, la primera iniciativa era la invitació al Conseller Romeva a fer una intervenció sobre la situació actual a Catalunya. No hi ha cap mena de dubte que aquest intergrup està destinat a jugar un paper clau en la internacionalització del procés català.
El Consell d'Europa repassa Espanya
Però sens dubte, l'esdeveniment internacional per rellevant dels darrers dies, ha estat la repassada que el Consell d'Europa, i més concretament, la seva Comissió de Venècia, ha donat al govern espanyol, retreient-li que la llei que va reformar el Tribunal Constitucional i el dotava de poders sancionadors d'aquells que no segueixin les seves sentències, era totalment contrària al model de justícia constitucional, que s'ha de caracteritza per la neutralitat dels seus membres. L'escàndol va ser majúscul, oimés quan es va saber que la reforma es va fer específicament per fer front al repte català.

En la seva opinió, la Comissió també qüestiona que el TC pugui actuar per iniciativa pròpia, d'ofici, a l'hora de sancionar, atès que el principi bàsic del seu funcionament és el d'actuar a instància de part, és a dir quan una part capacitada li ho demana.

En definitiva, un mes horribilis per Espanya i per contra, unes victòries claríssima de la campanya catalana per la internacionalització del cas català.

*(NOTA: Article penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 65, Març 2017)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada