Un col·lectiu de policies, militars i guàrdies civils espanyols, representat per l’advocat sevillà Fernando Osuna, ha demanat la recusació del jutge del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), l’andorrà Pere Pastor Vilanova, després que aquest, l’1 de desembre passat, no admetés a tràmit una demanda que va presentar que sol·licitava que s’eliminés el límit imposat a les seves pensions vigent des de fa 33 anys en la legislació espanyola.
Les raons que expliquen aquesta recusació, però, han aixecat una forta polèmica a Andorra i fins i tot han incomodat de forma notable França, que veu amb preocupació el progressiu intervencionisme espanyol en els afers interns andorrans, i més concretament, el paper de l’ambaixada espanyola.
Concretament, les raons esgrimides per Osuna, parteixen de la premissa que Andorra és una extensió d’Espanya, atès que, segons el seu parer, és coneguda la relació d’Andorra amb l’Estat espanyol i la seva “dependència administrativa en diverses qüestions”, tals com l’educació, la defensa o el fet que un dels dos co-prínceps, el Bisbe de la Seu d’Urgell, tingui la nacionalitat espanyola. També afegeix que el jutge recusat forma part de la Tercera Secció del TEDH, presidida pel jutge espanyol Luís López Guerra. (Això no obstant, en elweb del TEDH, consta com a presidenta de l’esmentada secció la sueca Helena Jäderblom). En conseqüència, l’advocat Osuna pretén convèncer el TEDH que el jutge Pastor, en la pràctica és un jutge espanyol, malgrat que és de naixement andorrà i va ser proposat per Andorra i no per Espanya. Cal tenir en compte que les normes de funcionament del TEDH no permeten que un jutge intervingui en casos on estiguin implicats connacionals. En definitiva Osuna considera que “el principi d’independència i imparcialitat judicial del TEDH respecte al poder polític quedaria qüestionat“, i sol·licita l’anul·lació de la declaració de no admissió a tràmit.
Lògicament, aquesta demanda, pressuposa una percepció d’Andorra com un estat subordinat a Espanya, fet que és una veritable barbaritat.
La venjança com a raó de fons
Tanmateix, també hi ha una altra explicació. Que es tracta d’una venjança per part de l’Estat espanyol pel fet que el jutge Pastor va formar part de la Sala que va condemnar l’Estat espanyol el passat mes de maig, per no investigar suficientment les denúncies de tortures a un activista basc. La sentència va ser per unanimitat. A més a més, recordava que ja en anteriors ocasions Espanya havia estat condemnada per aquest mateix motiu. Una sentència, doncs, que la deixava davant la comunitat internacional i pel que fa al respecte als drets humans, en una posició més que delicada.
Reunió dels ministres, cimera de presidents
Aquest dijous passat, els dos ministres d’afers exteriors es van reunir a Madrid. L’espanyol Alfonso Dastís i l’andorrà Gilbert Saboya, van parlar, oficialment, de temes com l’acord d’Associació d’Andorra amb la Unió Europea, de l’aeroport de la Seu i de la propera cimera entre els dos presidents, Toni Martí i Mariano Rajoy. La valoració que es va fer és que les relacions entre ambdós estats passen per uns bons moments. Tanmateix, aquesta percepció no és compartida per altres fonts, que es mostren preocupats pel creixent intervencionisme espanyol en els afers andorrans, sobretot en temes com el cas Pujol o el procés independentista català. En aquest sentit, consideren que França hauria de tenir més protagonisme per contrabalancejar.
Alumne de l’ENA
El jutge Pere Pastor Vilanova, nascut el 1968, compta amb un prestigiós currículum desenvolupat bàsicament a França. Va estudiar Ciències Polítiques a Tolosa de Llenguadoc, va fer un Màster en Finances i Empresa a la Universitat de Montpeller i un Master en Administració Pública a la prestigiosa École nationale d’Administration (ENA). Finalment té un doctorat en dret públic per la Université Toulouse 1 Capitole. Posteriorment ha impartit classes a la Universitat d’Andorra i a la univeristat tolosana. Entre el 2005 i el 2015 va ser membre del Comitè de Bioètica del Consell d’Europa.
Entre el 1995 i 1998 va ser Ministre d’interior d’Andorra, per després passar a ser Jutge de Primera Instància i entre el 2011 i el 2015 Jutge del Tribunal Suprem d’Andorra. El mes de novembre del 2015, va ser escollit membre del TEDH.
Casat amb l’actual ministra andorrana de Medi Ambient, Sostenibilitat i Agricultura, Sílvia Calvó, algunes fonts consideren que aquest fet podria ocasionar-li alguns problemes mentre ella continuï en el càrrec, atès que podria haver-se d’inhibir o corre el risc de tornar a ser recusat.
*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, el 06.02.2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada