divendres, 21 d’abril de 2017

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM.66 (ABRIL 2017)

Si se'm permet la cursileria, aquest número de La Veu és especial. És el primer que signo com a President de Reagrupament. No sé si m'acostumaré a que el meu careto surti a la portada de forma més o menys regular. De fet, apostaria perquè no sortís gaire. 

La raó és ben evident, voldrà dir que ja haurem fet la Independència. És per això, que allò que menys il.lusió em fa no és arribar al número 100, sino arribar al número 75. Em conformaria amb el 74, o el 73, o el ... Bé ja m'enteneu. 

Això sí, si passeu pàgina podreu llegir contribucions de reagrupats que ells i elles sí que valen la pena. Per això us convido a llegir-la i a difondre-la. 

I també una dedicatòria a l'Eva, la nostra, sacrificada directora, en Lluís, el maquetador i dissenyador gràfic, i les ressenyes d'en Pere, a la contra. 

Uns cracks. 

Amèn.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada