diumenge, 28 de maig de 2017

DOS LLIBRES LLEGITS

En els darrers dies he acabat de llegir dos llibres, molt interessants. Un podem dir que va tenir, quan es va publicar, el 2012, força èxit. L'altre, més recent, 2015, és més acadèmic, però no per això menys polèmic, i també molt aconsellable de llegir.

Passem, doncs, a comentar The Revenge of Geography de Robert D. Kaplan. Es tracta d'un autor de més de quinze llibres, que escriu bàsicament sobre política internacional en algunes de les publicacions més influents en l'opinió pública. No es tracta específicament d'un acadèmic clàssic, sinó més aviat d'algú que a través de la seva tasca en diversos think tanks i les seves publicacions pretén influir en els decisors.particularment en l'àmbit de la seguretat nacional, lògicament des dels interessos dels Estats Units. Estem doncs a mig camí entre un periodista especialitzat i un analista estratègic.

El llibre és una reflexió sobre la importància de la geografia (els mapes) en l'actuació dels diferents estats, sobretot de les grans potències. Hi ha, doncs, un interès per aquesta branca del coneixement com és la geopolítica, sovint menystinguda, per alguns, reivindicada pels altres.

He de dir que algunes de les afirmacions que conté m'han semblat summament suggerents, Així per exemple, el fet que la geografia condicioni o tingui un pes important en el desenvolupament de les nacions fa pensar. Segons l'autor aquelles nacions que es desenvolupen en espais oberts, de fàcil accés per altres pobles, potencials adversaris, tendeixen cap a la construcció de poders polítics molt autoritaris, militaritzats, perquè, lògicament, estan sotmesos a una pressió forastera constant, mentre que aquells altres que compten amb la geografia com a primera defensa envers els invasors,tendeixen a desenvolupar estats més tolerants i democràtics. 

Així, per exemple, la insularitat de la Gran Bretanya l'ha feta històricament difícilment atacable durant molts segles, i va permetre consolidar un sistema de parlamentarisme i liberalisme. Més encara, els Estats Units, protegit per dos oceans, i amb dos veïns que no han representat una excessiva amenaça (tret de la guerra del 1812, pel que fa al Canadà, i les guerres de 1846-48, amb Mèxic) sobretot a mesura que esdevenia una potència mundial al llarg del segle XX, ha ajudat a la consolidació d'un sistema polític basat en la democràcia, els drets dels individus, i la divisió de poders.

Una altra de les reflexions que m'han semblat suggerents és la referida a considerar que a hores d'ara, els interessos estratègics d'Europa, s'estenen per tot el Sàhara i el Sahel, de punta a punta del continent africà, i no a les costes de la Mediterrània. De manera que la veritable frontera no és el mar, sinó el desert. Lògicament, les implicacions d'aquesta visió són ben evidents i tenen unes connotacions polítiques immediates.

En el mateix sentit, però aplicat al cas americà, hi ha la visió, que no és original seva, de considerar el Carib com un mar mediterrani, de manera que tots els estats riberencs constitueixen una comunitat amb interessos compartits, i que poc tenen a veure, amb els estats del con sud que obeeixen a uns de força diferents, Fins i tot diu, l'autor, que la Costa Atlàntica americana té molt més en comú amb la costa atlàntica europea que no pas amb la costa americana de l'Atlàntic sud.

Dit això, afegim que el llibre es divideix en tres parts. Les dues primeres són les més importants, mentre que la darrera és molt més breu, però també conté elements interessants.

La primera part, és la més acadèmica, perquè bàsicament consisteix en una presentació de les tesis dels principals autors que en el seu moment van escriure sobre el paper de la geografia en l'actuació dels estats, és a dir, sobre els visionaris. Simplificant, aquí es presenten i, en alguns casos, s'analitzen amb una certa profunditat, les tesis principals d'aquells teoritzadors que emfasitzen la importància de la perspectiva terrestre (Euràsia) i els que ho fan de la perspectiva marítima (Poder Naval), així com altres que es troben a mig camí de l'una i de l'altra (Rimland).

La segona part, consisteix en anàlisi de les diferents unitats geogràfiques que tenen un protagonisme en el debat geopolític: Europa, on hi ha alguna referència a Catalunya, considerada com a part de l'imperi carolíngi; Russia i els estats de l'Àsia central; la Xina i les seves ambicions tant terrestres com marítimes; el subcontinent Indi, i on també s'analitza el rol estratègic de l'Afganistan, els estats taps de Buthan i Nepal i Birmània que limita també amb la Xina, Tailàndia i Laos; Iran i el seu impacte històric i actual, que actua de pivot entre Orient i Occident, però que també té una enorme influència en el Pèrsic i fins i tot en la Mediterrània; i finalment, també Turquia, amb la seva projecció històrica envers l'Europa Central i Oriental, però també envers el Càucas, fins i tot l'Àsia Central, i, també envers l'Orient Mitjà i les seves complexes relacions amb Israel. De fet, un altre tret que destaca l'autor i que m'ha semblat summament interessant és que tant els casos iranià com turc, exemplifiquen un islamisme no àrab, enfront el reiterat fracàs de l'islam àrab d'assumir un protagonisme major.

La tercera part, s'ocupa d'Amèrica, i molt particularment del paper de Mèxic en l'Amèrica del segle XXI. Aqui enllaça amb un debat que s'ha desenvolupat en els darrers anys entre estrategues americans, alguns dels quals consideren Mèxic com el veritable problema actual per a la continuïtat dels Estats Units basat en els principis tradicionals (protestanisme, anglo-saxonisme,llengua anglesa, etc). Per alguns autors tot això està en perill per l'auge demogràfic i econòmic dels hispans, però principalment de Mèxic, de manera que exigeixen més atenció de Washington envers el sud, paral.lel a un creixent allunyament d'àmbits com el Mitjà Orient, Iraq o Afganistan. Com es pot comprovar, la proposta de Trump de construir el mur a la frontera meridional, no és una idea sorgida del no-res, sinó que està fonamentada en tesis etnicistes ja formulades per pensadors molt més seriosos, i que veuen la societat nordamericana cada cop més amenaçada pel creixement de les comunitats provinents del sud.

En definitiva que, lògicament, cal llegir en clau americana, i que malgrat que conté idees que poden ser qüestionables, no deixa d'aportar reflexions interessants.

Autor: Robert D. Kaplan
Títol: The revenge of geography. What the map tells us about coming conflicts and the battle against the fate
Editorial: Random House
Any; 2012
ISBN: 978-0-8129-8222-0

Aquest llibre estudia l'ús dels Mèdia Socials (Facebook, Instagram, web, selfies) per part d'Israel en els conflictes darrers, des de la guerra amb Hizbollah, el 2006, fins a l'ofensiva sobre Gaza del 2014, i que és paral.lel al procés de radicalització de la societat israeliana en contra qualsevol acord amb els seus enemics. Es tracta d'un llibre acadèmic, però que planteja clarament un posicionament de les seves autores, consistent en una crítica ferotge a la societat israeliana i també a l'exèrcit israelià, que ha acabat fent seguidisme de les iniciatives individuals i col·lectives dels propis soldats, que transmetien en directe la seva implicació en els combats i exhibien un creixent menyspreu pels seus adversaris.

Una cosa que sorprèn de llibre, és que el text és relativament curt, no arriba a les 98 pàgines, incloses moltes fotografies, mentre que l'aparell crític, les cites, les referències, és molt extens, de manera que les autores proporcionen molta informació complementària.

De fet, el llibre és el recull de capítols, cadascun dels quals pot ser un article acadèmic. 

La tesi de les autores és que el procés d'aquests anys (2006-2014), Israel ha viscut una etapa de militarisme digital, que ha accentuat les tensions, i que fa que ens trobem més lluny que mai de qualsevol opció de pau. S'hi analitza les estratègies informatives i digitals de l'exèrcit israelià per difondre un relat dels diferents conflictes analitzats favorable al seu punt de vista. L'objectiu dels israelians és posar en dubte molts dels documents digitals que els defensors de la causa pro-palestina pengen a la xarxa. Un cas que s'analitza amb profunditat és l'assalt a la flotilla de la llibertat del 2010, i com els israelians van intentar donar-li la volta per aparèixer com a víctimes en contra de botxins.

En definitiva, un llibre interessant i no pas neutral, però que obre, metodològicament, portes a l'anàlisi d'altres conflictes digitals en aquest inici del segle XXI.

Autores: Adi Kuntsman & Rebecca L. Stein
Títol: Digital Militarism. Israel's occupation in the Social Media Age
Any: 2015
Editorial: Stanford University Press
ISBN: 978-0-8047-9490-9

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada