dimecres, 10 de maig de 2017

LLIBRE LLEGIT: THE END OF INTELLIGENCE

Llibre que discuteix el paper de la Intel·ligència en l'Era de la Informació, i més concretament, en relació al poder de l'estat. Molt interessant, però una mica feixuc de llegir, sobretot pel fet que hi ha pàgines senceres sense un sol punt i a part, o apartats llarguíssims, que dificulta la concentració i la interiorització de les idees de l'autor. Això és particularment cert en el capítol 2, Intelligence, Information Power, que actua com un veritable obstacle per al lector. Aposto que el lector no especialment interessat en la temàtica, pot renunciar a continuar llegir-lo quan es perd en aquest capítol.

Lògicament, no és el meu cas. Si bé reconec que vaig trigar a assimilar les tesis de l'autor. I això va alentir la lectura, de manera que he trigar més del recomanable en acabar-lo.

La tesi central de l'autor, David Tucker, la podem qualificar d'escèptica, en el sentit que contràriament a les teories que defensen que l'era de la informació amenaça la sobirania o el poder dels estats, ell considera que qui realment en surt beneficiat és precisament l'estat, i qui en surt perjudicat són els actors no estatals o el ciutadà privat.

La seva anàlisi fa salts històrics de milers d'anys cap enrere i després cap endavant, com si el context concret fos irellevant, i el realment important qüestions claus com és el poder de l'estat en relació a la població (súbdits o ciutadans). Hi ha també una clara diferenciació, quant a la seva importància entre la qualitat i la quantitat de la informació, en benefici, naturalment de la primera.

Per l'autor, una de les idees centrals del llibre, és que pel que fa a la informació, allò que és realment important no és tant conèixer l'altri, sinó conèixer-se un mateix, per saber amb què es compta. No debades, el concepte d'estadística, deriva d'estat, i es remunta a quan els estats autoritaris -medievals- van començar a generar informació sobre la seva població (i aquí no he pogut evitar traçar un paral·lelisme amb els focs que els reis catalans van comptabilitzar, i que demostren la seva precocitat o modernitat).

Un altre element a destacar és la discussió que fa entre l'activitat de l'espionatge, entesa com a històricament relacionada amb els Estats pre-liberals i el liberalisme que tendeix a rebutjar-la per considerar que atempta als drets individuals, i que explica perquè, als Estats Units, no es creen veritables agències d'intel·ligència fins després de la 2aGM, amb l'adveniment de la Guerra Freda, mentre que a Europa, existeix una tradició històrica molt més extensa.

Dit això, gran part del llibre el dedica a analitzar activitats tradicionalment relacionades amb la intel·ligència, i com han evolucionat al llarg dels darrers anys.

Es comença per la més veterana, que és el ja esmentat, l'espionatge, on remarca, que en els seus inicis, anava a càrrec dels propis ambaixadors, de manera que era una activitat molt relacionada amb la diplomàcia, fins que amb el pas dels anys, es van anar separant, però, mai del tot,

Continua per la contraintel·ligència i les accions encobertes. La primera, té per objectiu protegir l'estat propi contra altres estats, però també contra actors no estatals o individus. I malgrat episodis ben coneguts de fuites d'informació, l'autor considera que l'estat continua tenint més poder. Pel que fa a les accions encobertes, és a dir, aquelles a les que no es poden determinar -encara que sí sospitar- qui n'és l'autor -negació plausible- assistim a molts exemples. com per exemple en l'àmbit de la cyberguerra, que demostren que els estats poden atacar altres estats o -actors no estatals- amb molta impunitat.

També el llibre estudia l'ús de la intel·ligència en l'àmbit de la guerra ordinària i el de la guerra irregular. Aquí trobem afirmacions contundents tals com que són els estats militarment febles, els que més recorren a la intel·ligència, i posa el cas de la Polònia del 1939, que segons sembla, sabia perfectament quan s'esdevindria l'atac nazi, però que tot i així, no va poder fer res per evitar la derrota. Una prova que per molta intel·ligència que es tingui, no garanteix res. Pel que fa a la lluita irregular, en aquest cas, l'autor coincideix amb la major part d'analistes que diuen que les organitzacions irregulars o terroristes tenen molt poques possibilitats de reeixir en els seus objectius.

El llibre tracta, també, en el capítol anterior a les conclusions, en com gestionar la relació entre els oficials d'intel·ligència (principals) i els que els proporcionen intel·ligència (agents), atès que tenen interessos diferents i això sempre resulta complicat.

En definitiva, un llibre interessant, amb molta reflexió, i bibliografia completa i actualitzada.

Fitxa del llibre

Autor: David Tucker
Títol: The End of Intelligence. Espionage and State Power in the Information Age
Editorial: Stanford University Press
Any: 2014
ISBN: 978-0-8047-9265-3

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada