dimecres, 10 de maig de 2017

PALLUSSES, ESCOLTEU EL MINUT 21!

Ja feia temps que volia veure aquests episodis sobre la Guerra del Vietnam. Avui, he tingut una mica de temps i m'hi he decidit. Sobretot, ho he fet després d'escoltar les declaracions d'en Margallo. Penso que ja està tot dit. Fins i tot, em qüestiono si cal seguir amb la comèdia del referèndum. Una Declaració Unilateral de la Independència i avall que fa baixada. Clar que també es pot tractar d'una fatxenderia d'aquest bocamoll. Jo tinc el convenciment que els espanyols no gosaran enviar els seus gossos a requisar urnes i tancar col·legis electorals. Això no es fa a l'Europa Occidental del segle XXI. L'objectiu és acollonir i acoquinar, per tal que siguem nosaltres qui ens autocensurem, per terror. Però això no passarà. El màxim és que a les últimes intentin alguna provocació, com el cas Scala, però res més. Si ho fan, hauran perdut, perquè la guerra bruta ja no té sentit. Ja no som en els vuitanta, amb els GAL. Ara qualsevol imbècil prem el gallet, o fa un click en un teclat, i tot déu se n'assabenta en trenta segons. I no aquí, si no a l'altra punta del món. I el que menys voldran els aliats d'Espanya, és tenir una baula feble al cor d'Europa, en una ciutat visitada per milions de turistes cada any. 

En definitiva, cal continuar ferms, sense pausa, acumulant forces. Els espanyols acabaran perdent els nervis, sobretot ara que Rajoy ja està al caire de l'abisme. De fet és la seva situació crítica la que el porta a apretar més contra el procés, perquè és l'únic que li permet agafar oxigen per respirar. Però li durarà poc. Un PP a la deriva, un PSOE en plena guerra civil, els Podemites, quatre gats (és a dir, cinc milions). Un govern basc que ha signat ser espanyol durant quinze anys més (si se n'ha de ser d'animal!). Un estat totalment desprestigiat. 

Només depenem de nosaltres i de la nostra habilitat en les relacions diplomàtiques (sí diplomàtiques). No podem cedir, hem d'anar fins al final.

Per cert, el vídeo del Vietnam, recomanaria a les nostres revolucionàries soviètiques de pa sucat amb oli, que escoltin molt atentament, el minut 21, en compte d'anar a televisions espanyoles de crios superenrotllats a fer el paripè. Igual aprendrien alguna cosa útil, que la vergonya aliena és infinita. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada