dilluns, 26 de juny de 2017

I DE LA GUÀRDIA CIVIL, NINGÚ NO EN DIU RES?

He de reconèixer que del Jordi Évole no me'n refio. Tota aquesta colla de periodistes-bufons de la factoria Buenafuente, més aviat em generen poca simpatia. 

De l'Évole recordo les entrevistes a Pablo Iglesias i a Albert Rivera, en un barri de Barcelona on els dos partits que encapçalaven havien sigut els més votats. És a dir, elevava un barri amb un resultats electorals que en termes estadístics eren totalment aberrants, això és, que ningú no s'ofengui, molt allunyats dels valors mitjans de Catalunya, de ser una anècdota a ser una categoria. Quasi la representació de la Catalunya que l'Évole anhela.
Perquè, és ben clar que la Catalunya real l'interessa més aviat poc. L'Évole presentant un programa com El Foraster, acabaria sent hostiat per algun pagès que no entendria, lògicament el seu sentit de l'humor. I naturalment, es faria la víctima, i aposto no un, si no dos pèsols, que no trigaria a al·ludir a la seva ascendència no catalana -amb la paraula suada que tothom sabem-, per fer populisme barato i manipulador.

Tota aquesta introducció, que potser me la podria haver estalviat, bé a tomb pel fet que resulta sorprenent com, de sobte, apareix l'Évole amb la seva entrevista al policia patriòtic i es munta un mullader considerable. Jo, naturalment, no em crec ni una paraula. O en tot cas les agafo amb pinces.

Però hi ha un pensament que em ronda i que no puc deixar de compartir. No us sembla estrany que aquest escàndol aparegui ara, per pròpia voluntat de l'Évole, que és qui demana l'entrevista, i que aconsegueix que tots els focus informatis vagin a parar a la Policia Nacional?
Passa, però, que l'estat espanyol compta també, i de manera molt principal, amb un altre cos policial: la Guàrdia Civil. I, arran de l'escàndol que afecta la Policia Nacional, de la Guàrdia Civil no se'n diu ni ase ni bèstia.

I una servidora, que, pel que fa a Espanya, sóc un desconfiat empedreït, no puc deixar de preguntar-me: és lògic que la Guàrdia Civil es quedi de braços creuats en el context actual, i tota la feina bruta se la mengi la Policia Nacional?

A veure si ens entenem. La Guàrdia Civil és un dels referents de l'espanyolitat, ja començant pel seu Todo por la Patria! que deixa les coses ben clares. A més és un cos militaritzat, on els seus oficials surten de l'Academia General Militar de Saragossa, com els de l'Exèrcit.

A mi ningú no em farà creure que la Guàrdia Civil no fa res a hores d'ara.
I per això em pregunto, no forma part l'ofensiva de l'Evole d'una operació de distracció? Jo, ho veig molt probable. Tots mirant una banda, i ens oblidem de l'altra.

Demanaria en aquest sentit, una mica més de seriositat. Les operacions d'informació dels serveis d'intel·ligència estan ben dissenyades per tal que les víctimes mirin cap el cantó equivocat. És així quan són més eficaces. I enfocar una banda, deixa a l'ombra l'altra. De manera que crido a ser cauts i astuts. No beguem a galet ni combreguem amb rodes de molí. Posar tots els ous en una mateix plat és poc intel·ligent. 

I sobretot, no ens deixem enredar per qui toca el flaviol, i vol que ens fixem en ell. Mirem allò que en anglès es diu the whole picture, i no només aquella que apareix il·luminada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada