dissabte, 22 de juliol de 2017

DE PET CAP A LA INDEPENDÈNCIA!

Anem de pet cap a la Independència. No hi ha cap mena de dubte. Som un tsunami i qui es posi pel mig, l'escombrarem. 

Bàsicament, aquesta és la lectura acadèmica que es pot fer del darrer Baròmetre d'Opinió Política del CEO. No cal que entrem en els percentatges. Les dades són claríssimes i ara el que hem de fer és rematar la feina. Sense cap complex. Sense cap pietat. Aquesta gent no es mereix cap mena de consideració. Són gent moralment dolenta, perversa, criminal, i no permetrem que ens robin el futur immediat.
Anar a per totes, i fins al final, és a dir, la victòria. Per fi s'han acabat els dubtes i les hesitacions. La victòria és nostra i quan la tinguem a les mans, bastirem un país de bell nou que res, repeteixo, res tindrà a veure amb el que hem patit fins ara.

La combinació de la mobilització interior, domèstica, i l'acord amb les democràcies consolidades europees, i mundials, serà, és, clau.
Els espanyols pensen que viuen aïllats del món, i que boicotejar l'economia catalana no afecta a la resta de socis europeus i mundials. Ja veurem quina cara posaran quan els Estats Units, Alemanya, França, Xina o Rússia els diguin que de tonteries les mínimes, i que el forn no està per hòsties, ni consagrades ni per consagrar.

La independència de Catalunya serà un esdeveniment tan bestial, tan rematadament bèstia, que serà estudiat arreu del món, durant molts anys. Fans del paispetitisme feu un pas al costat perquè realment feu nosa. I precisament per la seva rellevància, serà un procés ràpid, pim, pam, perquè el món i menys la Unió Europea, es pot permetre el luxe que la cosa s'eternitzi. I per descomptat, Madrid, no podrà dir ni ase ni bèstia. Què no veieu que no pinta res, enlloc del món? Un país amb un deute de més del 100% del seu PIB, què cony ha de dir? Una cosa, i només una cosa: Sí Bwana!
Compatriotes, la mobilització general serà el darrer capítol d'aquesta sèrie. Ho escombrarem tot i ho deixarem net com una patena.

Anem de pet cap a la Independència... i jo que me n'alegro!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada