diumenge, 20 d’agost de 2017

REFLEXIONS (1): EL MINISTRE I L'EX-MINISTRE

Els atacs terroristes de dimecres i dijous van colpejar durament Barcelona, Cambrils, però també Ripoll, Alcanar, a tota Catalunya, de fet. I, per la nacionalitat de les víctimes, a molts estats, i pel seu impacte mediàtic a tot el món. 

Passaran dies fins que ens refem. Però hem de mantenir la calma i actuar de forma racional. I això vol dir, fer-nos preguntes. 

El ministre

Per això, quan ahir el ministre espanyol va donar per desarticulat l'escamot terrorista, una servidora es va quedar amb cara de pasta de boniato. 

Però què cony diu, aquest home? I la immediata reflexió que em va assaltar: no serà que el govern espanyol vol tancar ràpidament la investigació sobre els atemptats? Com s'explica que tot un ministre d'interior, quan encara hi ha sospitosos per detenir, quan hi ha moltes preguntes per contestar, declari públicament això?


L'ex-ministre

No debades, ja tenia la mosca al nas arran d'unes declaracions anteriors als atacs, fetes per un ex-ministre. Quan vaig veure les imatges per la televisió, vaig recordar-les de forma immediata. 

La primera les va pronunciar el setembre de l'any passat, i van aixecar, tots ho recordareu, un escàndol considerable: "De una crisis se sale, un ataque terrorista se supera, pero la disolución de España es absolutament irreversible", va dir el poca-solta a Donosti, uns dies abans de la celebració de l'11 de setembre. Clar i espanyol. Aquest individu, doncs, deixava oberta la porta a un possible atac terrorista. En sabia res, ja llavors? 

La segona declaració és molt més recent. La va pronunciar el passat 10 de juliol, l'ex-ministre. Llavors va assegurar literalment, que a partir de mitjans d'agost, a Catalunya, "passaran coses". Clavat, tu!

Òbviament, no va ser més explícit...

divendres, 18 d’agost de 2017

EMOCIONANT!

COLPIDOR, AVUI, MÉS QUE MAI!

ENORME, BRUTAL...

Mai no caminareu sols!

34 NATIONS WAITING FOR ANSWERS


I tweeted it in the past (1,2). 

The Spanish Government opposition to Mossos d'Esquadra, Catalan Police, access to global counter-terrorism database, put not only Catalan lives at risk, but also those thousands, milions of tourists that visit us each year.

Sadly, today, is too late for 14 people assassinated and for dozens injured, some of them in critical condition.

And, as expected, most of them are tourists. In concrete from 34 different nationalities. France, for example, has 26 people in the list. Also, australians were hitted in a significant number.

We will know their names soon. Probably their faces, their stories. But nothing will be the same for them, and for their families.

I encourage your governments to ask for explanations to the Spanish Government, and particularly to PM. Mariano Rajoy, if your PM has the chance to do it. 

Shaking hand with him is optional, 

May be your PM's hand will become blood-soaked

dimecres, 16 d’agost de 2017

CORRETGES DE TRANSMISSIÓ A TOT DRAP

Realment, els miracles que provoca l'hegemonia independentista són per posar en dubte el laicisme. I començar a creure a cor què vols.

Un dels darrers miracles és que l'esquerra del sistema, la que ha mamat del Ministeri de Treball durant els darrers quaranta anys, torni a parlar de la classe obrera espanyola

Ahahahah, què barruts que són, i quines penques que tenen. Ara es veu que, a poc més de 40 dies de l'esdeveniment més revolucionari de les darreres dècades, aquells que s'havien oblidat de la classe obrera, a l'hora que s'omplien les butxaques de subvencions, i cremaven targetes black a tot drap, aquests, ara es posen les piles i criden a sortir al carrer. Precisament ara. No durant els moments més durs de la crisi. Llavors no parlaven de revolució, ni de classe obrera... espanyola, no.
La ràbia que tenen que la petita i la mitjana burgesia catalana els ha passat la mà per la cara i ha fet molt més que els seus discursos demagògics, amb mobilitzacions milionàries que ells no haurien somniat ni en els seus somnis més humits, és immensa. I l'odi, sense aturador. 

Per això, atiats pels seus amos del Ministeri i els seus finançadors de l'Ibex 35, han posat en marxa les seves corretges de transmissió, com feien abans. I d'aquí que en les darreres setmanes, més o menys coincidint amb l'anunci de la data del referèndum, han començat a sorgir protestes laborals i ciutadanes com bolets. 

Que no ens mamem el dit! Que sabem qui sou, Que sabem què voleu, i sobretot què no voleu. No voleu perdre els vostres privilegis heretats del nacionalsindicalisme. Que sabem que els dos sindicats mafiosos i la federació d'associacions de veïns de la capital, sou un instrument que intenteu fer servir per fomentar el desgavell i impedir l'exercici democràtic del dret a decidir. Perquè vosaltres mengeu gràcies a Espanya. I sabeu del cert que una Catalunya independent, el primer que farà, o una de les primeres coses que farà, és suprimir els privilegis heretats de l'estat corporatista, que encara sobreviu. Que acabarà amb els privilegis de la burocràcia sindical de sempre. Amb el parefillisme en les grans empreses, per exemple. I que posarà l'accent en la preparació, la qualificació, l'excel·lència de la mà d'obra, per evitar que siguin manipulats pels uns, com utilitzats com a carn de canó, pels altres, que els tracten de companys, però que no ho són.
La utilització del nacionalsindicalisme com a darrera barrera contra la independència, demostra com de desesperats estan els espanyols, i més concretament l'èlit dirigent, els grans cossos funcionarials, les grans empreses, que fins i tot donen tites i engrunes als seus rojos, per veure si, tocant la fibra, els catalans, que són sentimentals de mena, renuncien a les seves reivindicacions, en benefici dels pobres i dels morts de gana...

I una merda. Ja no combreguem ni amb rodes de molí, ni, menys encara, amb sopars de quatre duros sobre la classe obrera espanyola...

Però què cony us penseu, que som imbècils?  Aneu a cagar a la via (ACAV)

LA MAJORIA DE CATALANS VOLEN QUE LA CATALUNYA INDEPENDENT DISPOSI DE FORCES DE DEFENSA*

  • Un 53,1% volen que un Estat català formi part de l’OTAN 
  • Un 70,9% volen que participi en missions internacionals de pau 
La majoria de catalans volen que un Estat català independent compti amb forces de defensa, segons una enquesta encarregada per la Societat d’Estudis Militars (SEM) a l’empresa Gesop. 

En aquest sentit, un 47,2% dels enquestats vol que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa equiparables a les d’altres països europeus, mentre que un 40,5 % hi és contrari i un 12,3% dels enquestats no té opinió o no respon. 
En relació a la pertinença a l’OTAN, les xifres són encara més clares i un 53,1% dels enquestats vol que un Estat català en formi part, mentre que un 30,3% n’és contrari i un 16,5% no té opinió o no respon. 

Finalment, el resultat més contundent de l’enquesta fa referència a la participació d’una Catalunya independent en missions de pau internacionals en el cas que disposés de forces de defensa. En aquest punt, un 70,9% dels enquestats hi és favorable, mentre que un 19,0% no hi està d’acord i un 10,1% no respon o no té opinió. 

L’enquesta té en compte diverses variables, com ara el record de vot, la ubicació en l’eix ideològic, el sentiment de pertinença nacional, el sexe, l’edat, la nacionalitat, la llengua habitual o el nivell d’estudis. 

En aquest sentit, les dades indiquen que el suport a tenir forces de defensa, a formar part de l’OTAN i a participar en missions internacionals és transversal. 

La SEM valora molt positivament del resultat de l’enquesta perquè demostra que Catalunya és un país amb una opinió pública equiparable a la resta de països europeus en matèria de política de defensa. 

A més, la SEM també valora de manera especialment satisfactòria el fet que aquest suport a unes forces de defensa d’un Estat català sigui encara més accentuat entre els joves, les dones i les persones amb més formació, fet que fa pensar que aquest suport s’incrementarà encara més en el futur. 

L’enquesta va ser duta a terme entre els dies 3 i 11 de juliol sobre una mostra de 1.600 entrevistes telefòniques fetes a tota Catalunya a persones de 16 anys i més. El marge d’error és de +-2,5%.

*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, el 31.07.2017)

diumenge, 13 d’agost de 2017

DEMÀ, QUAN LA GUARDIA CIVIL...

... ocupi el Prat, hi haurà periodistes del 324 que orgasmaran en directe!

via GIPHY
... ocupi el Prat, hi haurà periodistes del 324 que orgasmaran en directe!

ENTREVISTAT A CUATRO

dissabte, 12 d’agost de 2017

AVUI A LES 19.00 H A L'AEROPORT DEL PRAT!

Avui, a les 19.00 hores, Reagrupament tornarà a fer una acció informativa envers els milers d'usuaris de l'Aeroport del Prat, per tal que sàpiguen quins són els responsables sobre la situació dels darreres mesos: el govern espanyol i Aena.

Us hi esperem!

Punt de trobada: Terminal 1, Planta 3 (sortides), al costat dels ascensors.

Hora: 19.00

Xarxes: Transmesa a través de Facebook Live

PUIGDEMONT REBUTJA RAJOY COM A INTERLOCUTOR A PARTIR DEL 2-O*

Carles Puigdemont, va afirmar que “el 2-O caldran nous interlocutors per gestionar la situació que els ciutadans decidirem”. Declaracions en un diàleg amb el diputat del Partit Demòcrata al Congrés i secretari general de la JNC, Sergi Miquel,  a l’Escola d’Estiu de la Joventut Nacionalista de Catalunya. El president de la Generalitat ha preguntat si, després de superar dificultats, plantant cara i desemmascarant la guerra bruta, desmentin pronòstics i profecies, a dos mesos de referèndum “algú creu que ara pararem i ens quedarem clavats”.
El president afirmà que “avui tothom té en el seu imaginari el referèndum, en  la política espanyola i també en la internacional. Tothom en parla, tothom sap que Catalunya proposa fer un referèndum d’autodeterminació” i que s’ha aconseguit amb escassos recursos diplomàtics perquè “el que hi ha darrera és una petició molt sòlida i està molt arrelada”.  “No ho fem només pel passat, si té solidesa és perquè darrera la reivindicació, hi ha la gent més jove, que vol i reclama tenir oportunitat de fer el seu país
El president de la Generalitat criticà l’actitud del govern espanyoll, que a dos mesos i amb arrogància, segueix afirmant que no hi haurà referèndum  l’1-O. “Potser ho fan perquè en tots aquests anys no s’han assabentat de res del què passava a Catalunya, no és un  senyal d’ignorància sinó d’indiferència”. Per al president “si s’admetés que han fet les coses malament, que s’han comès errors històrics, haurien de posar solucions sobre la taula”.
El 2 d’octubre, assenyalà, les coses canviaran molt, i més a la política espanyola, i per això “caldrà nous interlocutors perquè els que no han proposat res per abans de l’1-O seran els menys indicats per gestionar la inevitable negociació que s’ha de produir l’endemà”.
No és un procés antiespanyol”, segons Puigdemont, “és un procés que vol reentendre’s amb Espanya per això caldran nous interlocutors, tant si surt un si o un no,  per gestionar la situació que els ciutadans decidirem, perquè això va de poder decidir”.
Finalment, el president, a poc més de dos mesos per l’1-O, demanà als joves presents mantenir “la serenor i fer front a tots els atacs que ens plouran i no desviar-nos de l’objectiu d’estar fent una cosa històrica”. “Si ho fem l’1-O1, sigui quin sigui el resultat, haurem guanyat, guanyar el referèndum per poder prendre les decisions que com a país ens pertoquin. Compto amb vosaltres!”.
*(NOTA: Publicat a l'UNILATERAL, 31.07.2017)

dijous, 10 d’agost de 2017

US ESPERO AQUEST DISSABTE AL PRAT!


Tal i com ja es va fer el passat mes de maig, Reagrupament tornarà a anar aquest dissabte a l’Aeroport del Prat per informar als passatgers del per què d’aquesta situació que s’arrossega des de fa mesos. 

Es tracta d’una situació inacceptable, provocada per la inoperància premeditada i irresponsable del govern espanyol i és clarament un boicot que s’aprofita per tal de provocar tensió i continuar amb la guerra bruta contra el procés independentista.
Acció de protesta d'RCAT el passat mes de maig
Des de Reagrupament informarem als viatgers de la situació explicant-los que el govern espanyol boicoteja l’aeroport del Prat i n’impedeix el ple desplegament i que només amb la independència es podrà garantir un servei de qualitat i de primer nivell.

Es repartiran fulletons amb quatre idiomes (català, anglès, francès i espanyol) i fem una crida a tothom qui vulgui a participar-hi.

El punt de trobada serà a les 19h. a la Terminal 1, planta 3 (sortides) davant els ascensors.

dimecres, 9 d’agost de 2017

LLIBRE LLEGIT: LA BÍBLIA ANDORRANA

Aquests darrers dies, he fet realitat un dels meus costums que, potser els lectors més fidels d'aquest humil bloc, ja coneixen. A l'estiu, llegir novel·la o ficció. Des que va sortir publicada, volia llegir La Bíblia Andorrana d'Albert Villaró. I ja ho he fet, ahir per la tarda la vaig acabar llegint el darrers cinc o sis capítols, no gaire extensos, per no dir no gens.

Suposo que en el seu moment ja van sortir les corresponents ressenyes. Lògicament, no les he llegides, atès que aparegueren fa dos anys i escaig, i ara no tenia temps ni ganes de recuperar-les. De manera que, obviant-les, passaré a dir-hi la meva.

És un text que atrau sobretot pel seu context. Andorra, i els seus instruments d'estat, el seu paisatge, etc. I lògicament perquè l'autor ha tingut l'encert de situar-la en ple pols entre el govern independentista català i el govern espanyol. Un pols que, també, es juga en territori andorrà. Qui podia resistir aquesta contextualització tan llèpola? Jo, no. 

Un cop llegida, he de dir, que en termes generals, m'ha agradat. T'enganxa i vols veure com acaba, quin és el desenllaç final, com a les bones pel·lícules d'acció. De manera que és entretinguda i permet al lector català no andorrà fer-se una composició de com ens veuen els uns i els altres.

També veure com es tracten bilateralment: el menyspreu espanyol cap al petítissim estat pirinenc, però també la capacitat de sobreviure, de pragmatisme dels andorrans que els ha permès sobreviure més de vuit-cents anys, i també davant els darrers intents espanyols de desplaçar el coprincep episcopal pel seu rei.

Que una part de l'acció transcorri a Madrid, m'ha resultat massa tevetresista, com si aquest cul món, fos una gran capital mundial. Posats a fer, m'hauria agradat més que es parlés de París o fins i tot de Tolosa, ciutat, dit sigui de passada que considero una aliada clau de la Catalunya independent, que ja s'apropa.

Ara bé, és en referència a ella que hi ha el fragment més deliciós de l'obra, amb una forta càrrega de mala llet, que no em resisteixo a reproduir:

"El palau dels borbons [atenció, amb minúscula!] era, a més, de la varietat quiero-y-no-puedo, si el comparàvem amb Versalles, o amb els emperadors austrohongaresos  que hi ha a Viena, Hofburg, em penso que es diu. O amb Buckingham (pg. 212)

Genial fragment. Que demostra que el seu autor no és espanyol, ni se'n sent. Però, sobretot, que no és un catalanet dat pel sac, d'aquells que escriuen a La Vanguardia o El Periódico de Catalunya, o a qualsevol mitjà del grup Planeta, o locuta a TV3, perquè qualsevol d'aquests hauria bavejat i n'hauria dit les excel·lències, la major part de les quals, lògicament, falses. Això ho pot escriure qualsevol persones amb dos dits de front, excepte algun catalanet que no para d'oferir noves glòries a Espanya, sigui des de Barcelona, de València o de Mallorca, estant. Però mai des d'Andorra la Vella. Perquè els alliberats de l'ofec espanyol, no combreguen amb rodes de molí, encara que siguin andorrans.

Dit això, literàriament, és cert que no excel·leix. És més aviat una obra de consum ràpid, industrial, que entreté però no enamora. La recordaré, sí, però queda molt lluny, i no sé si ho pretenia, d'altres com Les veu del Pamano o la pròpia Incerta Glòria que ja he ressenyat en aquest blog o en el seu antecessor.

Com passa també amb les sèries que t'han agradat, el final grinyola, no acaba de ser satisfactori, però reconec que probablement està fet a posta. Vull dir que no és un gran foc d'artifici amb sang i fetge com passa amb les pel·lícules d'acció on el prota es carrega tot déu. No, aquí no passa, aquí s'aplica la fórmula andorrana, on el desenllaç intenta no destarotar la vida quotidiana del Principat i de la seva gent, on no hi ha res espectacular, sinó que es permet continuar fent business as usual, i aquí pau i després glòria. Pot semblar molt tranquil·litzador o, com diuen els francesos, que també hi apareixen, i amb un cert protagonisme, rassurante, és a dir que permet tothom (bé quasi bé tothom) continuar vivint com si res hagués passat.

En definitiva, una obra interessant, addictiva, però sense una pretensió de figurar en l'univers de la literatura mundial.

Fitxa del llibre

Albert Villaró (2015), La Bíblia Andorrana, Barcelona. Columna, ISBN 978-84-664-2027-3, Preu: 20 euros, Pgs.: 303.

dilluns, 7 d’agost de 2017

LA RÀDIO DEL SÍ (47)

QUAN LA GUÀRDIA CIVIL IMPUTA*

Ahir va ser un dia important. Encara que, de ben segur, en vindran d’altres que ho seran més. Però ahir, va ser important. Ahir el Parlament va aprovar una reforma del seu propi Reglament, que va excitar fins a límits de paroxisme els partits espanyolistes. Al minut u posterior a la seva aprovació ja s’anunciava la posada en funcionament dels mecanismes institucionals per tal d’expulsar-la de l’ordenament jurídic espanyol, via Consell d’Estat, Govern i, naturalment, el Tribunal Constitucional. Cap novetat.
Ahir va ser important, també, perquè per primer cop un President de Govern en actiu, va haver de declarar per un cas de corrupció davant d’un tribunal. I, com també era d’esperar, el declarant, durant dues hores, va recórrer a l’estratègia defensiva, coneguda com la de la Infanta, és a dir, afirmant per activa i per passiva, que ell no sabia res de res. Una declaració, per cert, que va demostrar ben a les clares que allò que tothom és igual davant de la Justícia (espanyola) és més fals que un duro sevillano, atès els privilegis dels que va gaudir el declarant. Com per exemple declarar des de l’estrada, al mateix nivell que el tribunal.
Però si ahir va ser un dia important és, sobretot, perquè es va constatar que la continència espanyola, la ja famosa proporcionalitat, s’està esquerdant a marxes forçades, i aviat la bèstia treurà el cap. L’escorpí de la faula acabarà rendint-se a la seva naturalesa. No hi ha res a fer. Perquè ahir, un actor que en les darreres setmanes, on el focus es fixava en la Policia Nacional i les seves clavegueres, semblava estranyament -i irrealment- desaparegut en combat, va tornar a ocupar la primera plana. La Guàrdia Civil. Sempre la Guàrdia Civil. La darrera esperança de l’Espanya eterna. Bé, com a mínim, des de 1844.
Ahir, la Guàrdia Civil es va passar tots els pobles que considerava necessaris, i va prémer el gas de la repressió, cridant a declarar determinats càrrecs de la Generalitat: secretari general, director general. Però no aturant-se aquí. També va cridar l’antic coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, promotor principal d’arribar a un acord per fer un referèndum acordat. Una iniciativa que en el seu moment va rebre més de 400.000 adhesions individuals i de moltes institucions, des de les universitàries, fins al Barça, per exemple.
Ara, el que ja assenyala la pèrdua de la proporcionalitat de la que tant pressumien fins ara, és que Espanya ja ha decidit abdicar de la divisió de poders, i ja és la Guàrdia Civil, un institut policial sotmès a les ordres directes del govern (o potser a l’inrevès, no ho descartem), qui ja obvia el poder judicial, i imputa directament, sense mandat jurisdiccional i sense control dels jutges. La conclusió és clara: si es té la Guàrdia Civil, per a què punyetes es necessita la justícia, i en definitiva la Constitució? Entrem ja, en la fase tan coneguda d’anar incrementant la pressió, com en l’experiment del gripau en una olla bullint. Si ho fas tot d’una, la bèstia fot un bot i s’escapa. Si s’incrementa progressivament, ni se n’adona i acaba ben escaldada. Però els espanyols ja no fan experiments. O millor dit, els seus experiments no són de laboratori. Són amb foc real. I això vol dir que estan perdent els nervis.
Cal respondre amb intel·ligència. En el doble sentit de la paraula. Ara més que mai. No podem deixar-los passar ni una. Cal que la democràcia catalana derroti la tirania espanyola. I cal fer-ho de forma contundent, sense complexos. Per això la crida a la mobilització general s’imposa. No ens aturaran. Ni tan sols la Guardia Civil.
*(NOTA: Article publicat a l'UNILATERAL, 27.07.2017)

dissabte, 5 d’agost de 2017

LA RÀDIO DEL SÍ (46)

PROU D'AQUESTA COMÈDIA!

INDEPENDÈNCIA!

EN QUI CONFIEN ELS CATALANS?*

Curiós titular el de La Vanguardia, concretament, un article signat per Luis B. Garcia que diu el següent: “Los catalanes confían más en la Guardia Civil que en el Parlament y el govern“. Curiós perquè compara peres i pomes. O això o és que es tracta d’un titular malintencionat, amb tota la mala fe del món, i quasi diríem que ratlla el colpisme pur i dur. La comparació deriva del darrer Baròmetre d’Opinió Política (BOP) elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).
A la pregunta de quin és el grau de confiança que l’enquestat té respecte un seguit d’institucions, el periodista de tots els emparellaments possibles que podria fer, escull, lògicament el més espanyolista: la comparativa entre la Guàrdia Civil, amb el Parlament i el Govern, de manera que obté un titular ben cridaner. Feina feta. Todo por la Patria!.
Passa, però, que amb una mica, només una mica, d’honestedat, el tal Garcia, hauria pogut comparar peres amb peres i pomes amb pomes. Però no, la cabra tira al monte, i embolica que fa fort.
Si hagués actuat de forma objectiva, hauria titulat, per exemple: Los catalanes confían más en los Mossos d’Esquadra que en  la Guardia Civil i la Policia Nacional. Això, efectivament, és comparar pomes amb pomes.
O bé, aquest altre: Los Catalanes confían más en el Parlament que en el Congreso de Diputados. De fet molt més (4,54 a 3,08). Naturalment, l’opció del Senat ja ni apareix…
O bé, aquest encara més escandalós: Los Catalanes confían más en el Govern de la Generalitat que en el govern espanyol central, on el gap, ja és de rècord (4,34 a 2,26).
Curiosament, en l’enquesta no apareix la Presidència de la Generalitat, la confiança en la qual, ben segur que superaria de molt la monarquia espanyola, per exemple, atès que és la penúltima institució que genera confiança entre els catalans.
En tots aquests casos, es compara pomes amb pomes. Però si entrem en terrenys més qüestionables, trobem que per exemple, tant el govern de la Generalitat, com el Parlament de Catalunya generen més confiança que l’exèrcit, els tribunals de justícia i, la cirereta, el Tribunal Constitucional, però aquests detallets, el tal Garcia se n’oblida.
Per rematar la jugada, la notícia va il·lustrada amb una foto d’un Guàrdia Civil saludant militarment, por supuesto, el President Puigdemont… aiiii els missatges subliminals. Una tria, gens innocent, de nou, quan hauria estat molt més honest fer-ho amb una foto del Molt Honorable envoltat d’universitaris, atès que són aquestes, les universitats, les institucions que generen més confiança de totes. Tal i com passa en aquest article. Però aquest detallet, no casava amb la voluntat d’embolica que fa fort del periodista, i probablement també del seu director. Una veritable llàstima per dignificar-se, si és que encara estan a temps.
*(NOTA: Penjat a l'UNILATERAL, 25.07.2017)

divendres, 4 d’agost de 2017

LA RÀDIO DEL SÍ (45)

SI NO COL·LABORES ARA, QUAN HO FARÀS?

Necessitem la teva ajuda, també econòmica, per fer una campanya el més intensa possible. Ara és el moment de fer-ho, quan si no?, tenim una oportunitat excepcional per fer una Catalunya Lliure.

Reagrupament està preparant un seguit d'activitats i iniciatives d'agitació i mobilització que necessiten finançament i suport. Saps que no et fallarem, que farem el que prometem, per això et demanem que col.laboris amb nosaltres, que facis una aportació econòmica ajustada a les teves disponibilitat, a partir de 5 euros i fins un màxim de 10.000. Per modesta que sigui ens ajudaràs i t'ajudaràs. Fa temps que seguim dempeus, però només podrem descansar quan la feina estigui enllestida. I ens queda un petit, però decisiu pas.

Ingressa la teva aportació econòmica al compte ES05 2100 3031 8322 0060 4441, fes-hi constar el teu nom, per fer possible que tal dia, faci un any

GUERRA BRUTA ESPANYOLA AL PRAT!

Escàndol al Prat. La Guerra Bruta espanyola amb tota la seva força. On és el delegat del govern Millo?
Impresentable, has de dimitir ara mateix. Però no ho faràs, perquè no tens vergonya.

NO T'HO POTS PERDRE!

Diumenge, dia 6,  participaré en una Taula rodona en el marc de la IV Universitat Nova Història, que es fa a Montblanc des de dilluns passat.

T`hi espero!

Taula rodona: "Recuperar el passat per guanyar el futur"


- Josep Sort,  President de Reagrupament i historiador

- Nati Muñoz-Espinalt, Historiadora de les modes i costums i Presidenta de l'Associació de la Piscoestètica Carles Muñoz-Espinalt

- Omaira Beltran, Periodista i coordinadora de projectes de l'associació intercultural Llatins per Catalunya

- Juli Gutièrrez Deulofeu, Historiador, Enginyer Tècnic Agrícola i nét i difusor de l'obra del filòsof Alexandre Deulofeu

Presenta i modera: Agnès Toda, Filòloga i escriptora

L'acte se celebrarà a les 12.00 h, all Convent de Sant Francesc de Montblanc

LA RÀDIO DEL SÍ (44)

EL MÚSCUL INDEPENDENTISTA S'ESCAMPA PER TOT EL PAÍS*

Si la repressió espanyola pretén ser per terra, mar i aire, com li agrada dir a alguna ministra, nogensmenys l’ofensiva independentista també vol arribar a tots i cadascun dels racons del país, amb una marató d’actes, protagonitzada sobretot pels diputats i diputades independentistes, en el marc de la campanya garanties.cat, tal i com ja es va anunciar fa uns dies.
Ahir, dimecres, concretament, va tenir lloc l’inici d’aquesta marató divulgativa que té per objectiu donar a conèixer directament i de primera mà el màxim d’informació possible sobre el referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la Independència de Catalunya que se celebrarà el proper 1 d’octubre. D’aquesta manera es vol neutralitzar l’oposició cada cop més intensa a aquest esdeveniment per part, sobretot, de les dos principals grups mediàtics de Catalunya i de la pràctica totalitat dels mèdia espanyols. Com ja era de preveure, el front mediàtic serà un dels principals escenaris on es farà el pols entre els partidaris de la Independència i la democràcia i els qui s’hi oposen, bé a la primera o bé a totes dues. Pels estrategues de la causa independentista, ja no hi ha cap mena de dubte que els grans conglomerats mediàtics catalans i espanyols es troben en campanya a la seva contra i que aquest posicionament encara s’accelerarà en les properes setmanes, malgrat l’agost que ja s’acosta. L’única maner de contrarestar aquesta allau, és pontejant-la, i negant o minvant la capacitat de transmissió de la informació envers la societat, a través de la presència directa dels polítics independentistes en el territori. Això implica, lògicament una multiplicació d’actes, de tots els formats, grans, mitjans, petits, generals, sectorials, etc. on tant els diputats com també la societat civil independentista intervindran a fons, en paral·lel al procés institucional que ha de culminar en l’aprovació de les dues lleis clau (la de referèndum i la de desconnexió), prèvia a la celebració del referèndum i a la declaració d’independència que, segons es va dir, tindrà lloc en un termini màxim de 48 hores posteriors a una victòria independentista referendària.
40 actes simultanis
Ahir, dia de l’inici de la campanya, per exemple, es van celebrar quaranta actes simultanis. A Valls, Castelló d’Empúries, Vilafranca del Penedès, Igualada, Manresa, Reus, Tortosa, Palafrugell, Sant Feliu de Llobregat, Castelldefels, El Vendrell, Badalona, Barcelona (Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu), L’Hospitalet de Llobregat, Berga, Montblanc, Vilanova i la Geltrú, Les Borges Blanques, Olot, Girona, Prats de Lluçanés, Mataró, Amposta, Balaguer, Vic, Tremp, Banyoles, Mollerussa, Falset, Móra d’Ebre, Ripoll, Cervera, Lleida, Santa Coloma de Farners, Tarragona, Gandesa, Tàrrega, Sabadell i Granollers.
Lògicament, en tots aquests actes hi intervingueren un o dos diputats independentistes, des dels més rellevants, fins als més propers a la població en qüestió. Concretament, hi participaren, respectivament: Albert Batet, Magda Casamitjana, Marta Rosell i Jordi Turull, Maria Senserrich i Alba Vergés, David Bonvehí i David Rodríguez, Lluís Corominas, Meritxell Roigé, Sergi Sabrià, Assumpció Laïlla, Teresa Vallverdú, Montserrat Candini i Fabian Mohedano, Oriol Junqueras i Marta Pascal, Anna Figueras i Gerard Gómez del Moral, Anna Simó, Adrianna Delgado i Antoni Castellà, Ferran Civit, Raül Romeva i Neus Lloveras, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Lluís Llach i Anna Caula, Eduardo Reyes, Oriol Amat, Jordi-Miquel Sendra, Antoni Balasch, Marta Rovira, Carmina Castellví, Maria Dolors Robirola i Roger Torrent, Marc Solsona, Carles Prats, Montserrat Palau, Jordi Munell, Montserrat Fornells, Violant Cervera i Josep Maria Forné, Natàlia Figueras i Jordi Orobitg, Germà Bel, Montserrat Vilella, Bernat Solé, Josep Rull i Marc Sanglas, Chakir el Homrani i Jordi Cuminal.
Com es pot veure una autèntica demostració de força i de recursos humans i logístics,
Convocar eleccions al Parlament des de Madrid?
Això contrasta amb la nul·la mobilització espanyolista, que es limita a apostar-ho tot a l’amenaça des de les institucions de l’estat. La darrera amenaça, en aquest sentit, sortida de la boca del Delegat del Govern espanyol, Enric Millo, és que l’estat desproveís el President de la Generalitat de la competència de convocar eleccions i fos Madrid qui anunciés un avançament electoral per al dia 1 o qualsevol altre de proper, de manera que així la celebració del referèndum fos impossible. Una amenaça que fins i tot va indignar a sectors contraris a la independència, perquè representaria un esberlament de l’estatut del 2006.
Els Mossos vetllaran per la votació de l’1-O
Finalment, en aquest context, ahir també, va tenir lloc la primera reunió entre els dos màxims responsables polítics dels Mossos d’Esquadra, acabats de nomenar, el conseller Joaquim Forn i el Director General, Pere Soler, amb la cúpula policial encapçalada pel Major Josep Lluís Trapero i tots els Comissaris del Cos. En roda de premsa posterior, Forn va afirmar amb rotunditat, que els Mossos sempre vetllaran pel compliment de la llei i també per la seguretat durant el dia del referèndum.

*(NOTA: Publicat a l'Unilateral, 20.07.2017)

DELS SOFT AL HARD, DARRERS EXEMPLARS!

Encara pots comprar exemplars d'aquest llibre, a les següents llibreries

Les Voltes (Girona)
Laie CCCB (Barcelona)
Alibri (Barcelona)
Ona Llibres (Barcelona)
Llibreria Claret (Barcelona)
La Tralla de Vic.

LA RÀDIO DEL SÍ (43)

dimecres, 2 d’agost de 2017

AZNAR, DE NOU

Torna la brama. Per les xarxes socials torna la brama, que l'estratègia espanyola per torpedinar el procés serà el recurs a la Llei de Partits, aznarista, que ja va fer la seva feina a Euskadi. Certament, aquesta opció ja havia estat esmentada fa uns mesos, potser un any. Però l'absència de violència en el moviment independentista català, la feia inviable. Cap dels partits independentistes, justificava la violència.

Però darrerament, això ha canviat. O, per ser més exactes, ells ho han canviat. Les accions de turismefòbia per part d'Arran, i la seva justificació per part de la CUP, per boca de la diputada Mireia Boya, obren un nou escenari que ha fet que el recurs a la Llei de Partits, torni a estar de moda.
La cosa aniria així: primer de tot s'il.legalitzaria Arran, titllada d'organització violenta i extremista (VE). Aquí la paradoxa serà que sempre es pensava que la violència la posarien els espanyols, però gràcies  aquests impresentables, que vés a saber si són agents del CNI, ara, ells poden vendre la moto que els violents pertanyen al bloc independentista, pel vincle amb la CUP, En aquest sentit, Arran no tenen res a envejar quant a la seva estratègia, a la dels colons radicals sionistes, a l'hora de posar contra les cordes al seu propi govern.

Ben probablement, els jutges de l'Audiència Nacional ordernaran als Mossos d'Esquadra, l'execució de la sentència, per tal de crear més tibantor en el bloc independentista. Els Mossos acatarien l'ordre, entre d'altres raons perquè n'estarien encantats. Dit sigui de passada,  

La il·legalització d'Arran, lògicament, encara que no hauria de ser així, però ho serà, arrossegarà la CUP, que s'hi oposarà frontalment. D'aquesta manera, la CUP, sobretot gràcies a les intel·ligents declaracions de la Boya, quedarà directament tacada com a còmplice d'Arran i se li obrirà un procés d'il.legalització en base a la Llei de Partits. No cal dir que aquest pas, també taca, de retop, a Junts pel Sí, atès els acords parlamentaris que hi tenen. De totes maneres, és poc probable que es proposi la seva il·legalització, atès que la seva condemna dels atacs turismefòbics, ha estat immediata i contundent.
Però la veritat és que, als espanyols no els cal fer-ho. Només il·legalitzant la CUP, en tenen prou. Amb la seva desaparició del Parlament, l'independentisme perd la majoria i tot se'n van en orris.

Per altra banda, la il·legalització de la CUP, penseu que donaria lloc a una reacció popular en contra, dels altres sectors independentistes? Sincerament, penso que no. Qui juga amb foc, es crema.

En definitiva, la il·legalització de la CUP, en base a la Llei de Partits, té una avantatge,pels espanyols, Que ja ha estat emprada, al País Basc, i saben com fer-la anar, a diferència de les altres possibles vies, com la de l'article 155, per exemple, que no en tenen ni idea.

Com he dit, il·legalitzant la CUP, la baula feble del proces, per molt que els pesi, en base a la Llei de Partits, es dinamita la majoria parlamentària, amb l'objectiu de fer fracassar el procés.

Vies per evitar-ho

La primera i la més evident, és que la CUP condemni els actes de turismefòbia. La possibilitat que això passi, és, des del meu punt de vista, 0, és a dir, zero. La cursa cap al radicalisme d'extrema esquerra ha anat massa lluny perquè això passi.

Aquí hi ha un tema, que no es pot obviar. El pas donat per Arran d'exercir accions violentes i reivindicant-les, és la culminació d'un pols que ha existit en els darrers anys entre l'extrema esquerra catalana i les opcions de l'extrema esquerra espanyola, per veure qui la tenia més llarga, l'esquerra. En aquest pols, les opcions espanyolistes (per exemple, els colauistes), han fet d'esquer, per radicalitzar més el missatge i posar en dificultat un pacte transversal independentista. I d'aquesta manera, han arrossegat els anticapitalistes catalans a caure en la violència, mentre que ells no hi han caigut. 

D'aquesta manera, es pot ben bé dir, que el suposat extremisme d'esquerra espanyol ha jugat, objectivament, un paper beneficiós per al govern espanyol, perquè ha provocat que l'extremisme català caigui en la trampa de la violència, de manera que ha fet un servei al govern del PP. Una servidora ja va dir, en el seu moment, que els Podemites no són més que un producte de laboratori de la FAES, En aquest sentit, ara es demostra aquest fet.
Una segona via, seria defensar que les accions turismefòbiques, fins ara portades a terme, no poden ser considerades o equiparades a actes de violència terrorista: punxar rodes d'autobusos o de bicicletes i fer pintades, no són estrictament parlant actes de terrorisme, equiparables amb matar, posar bombes, cremar establiments, etc. Però, o es talla de soca-rel, o el més probable és que s'entri en un procés de radicalització, tipus acció-reacció, que pot acabar amb vessament de sang, és a dir, a un camí sense retorn. Lògicament, aquí els més interessats en què això passi, ha de ser el govern de Junts pel Sí. L'actuació dels Mossos sota les seves ordres, hauria de ser immediata per desarticular aquests grups violents, idealment, amb la col·laboració dels sectors contraris a Arran, dins de la galàxia cupera, perquè són conscients que són la baula feble, però que la il·legalització de la CUP suposa on cop duríssim a tot el procés.

Una tercera via, que la veritat, ja hauria d'estar en funcionament, i potser ho està, però ho ignoro, és la reacció immediata de la societat civil independentista, bàsicament l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI, per condemnar sense pal·liatius aquestes accions, i d'aquesta manera intentar ofegar socialment els sectors més radicalitzats.

En definitiva, ningú va dir que seria fàcil. I és ara, quan falta menys de dos mesos, que es presenta el moment clau. L'independentisme, a hores d'ara, sembla clar que guanyarà el referèndum de l'1-O, això, els primers que ho saben, són els espanyols. Per això, intentaran evitar-ho. I la millor manera de fer-ho, la que els donarà més rèdits, sobretot de cara a la comunitat internacional, és embolicar l'independentisme català amb la violència, i ara, amb el sorgiment dels atacas turismefòbics, se'ls obre una finestra que fins ara no tenien.

Hem de procurar-la tancar-la el més aviat possible. I si cal clavar-li dues dotzenes de claus perquè no s'obri més,

EL GOVERN PUIGDEMONT PREN FORMA DEFINITIVAMENT*

Una de les tesis més compartides en la política catalana era que, quan el mes de gener del 2016, el llavors President Artur Mas va proposar a Carles Puigdemont, substituir-lo per fer viable una sessió d’investidura i evitar així unes noves eleccions (el famós dilema d’O Mas o març), i aquest darrer acceptà el repte, i hi reeixí, es trobà amb un govern fet, pactat per les cúpules dels dos partits centrals de Junts Pel Sí.
Doncs bé, podríem dir que els esdeveniments dels darrers dies, fins a la renúncia ahir mateix del Director General dels Mossos d’Esquadra, un polític que havia quedat totalment en fals atesa l’evolució dels fets, certifiquen que a poques setmanes de l’1 d’octubre, ja es compta amb un govern Puigdemont amb tots els ets i uts. O si més no, amb un govern on els consellers en representació del partit presidencial, el PDeCAT, es troben cohesionats rere el President, després dels cessaments d’aquells que per activa o per passiva exhibiren dubtes o hesitacions envers la celebració del referèndum, o bé no es veieren amb prou empenta per acceptar-ne les conseqüències de la pressió espanyola.
Podem dir, doncs, que Puigdemont ha aconseguit fer quadrar el seu propi partit, i això ho ha fet des d’una posició d’aparent feblesa, atès que en el seu moment ja va anunciar que no es presentaria a la reelecció, generant immediatament un efecte lame duck (literalment ànec mullat o xop), que fa que els candidats a rellevar-lo, normalment se’n desmarquin i, d’aquesta manera l’afebleixin i converteixin els darrers mesos del seu mandat en un veritable malson.
I ho ha aconseguit amb el suport del propi Artur Mas, que cada cop es veu més clar que hi ha tingut un paper clau. L’astut, ha hagut de veure com alguns dels seus col·laboradors més estrets sota la seva presidència, com els consellers Baiget o la pròpia Neus Munté, eren cessats, i d’altres, com Germà Gordó, arranconats i exclaustrats del partit. Però, malgrat el dolor que això ha generat, Mas té una cosa clara: el PDeCAT només podrà arrelar, créixer i expandir-se en el marc d’una Catalunya independent, mai dels mais en una Catalunya autonòmica, on la seva data de caducitat seria immediata. De manera que el destí del nou partit està íntimament lligat a la consecució de la Independència, que li donaria un amplíssim camp per córrer, sense cap competència ideològica, al contrari del que passa en l’àmbit del centre-esquerre on hi ha una acumulació de partits i partidets, que no paren de ficar-se els uns amb els altres, enmig de crides frontistes, que sonen més falses que un duro sevillano.
Puigdemont, en aquest sentit, amb la seva determinació total envers la celebració del referèndum és instrumental pel projecte d’un PDeCAT que es veurà clarament beneficiat per l’adveniment de la Independència i que no té cap futur dins l’Espanya i la Catalunya autonòmica.
L’entrada al govern de dirigents com Jordi Turull,  a la conselleria de Presidència, i de Joaquim Forn, a la d’Interior, deixa ben a les clares que es va a per totes. Difícilment s’hagués pogut trobar polítics que posessin més dels nervis l’establishment espanyol, tant polític, com també mediàtic, aquest últim cada cop més extremista anti-independentista.
Però la jugada mestra dels darrers canvis, pot ser la tria de la nova consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, pel fet de ser una independent, procedent del sobiranisme civil i no de l’antiga CDC, ni tan sols del PDeCAT, en una aposta clau pel procés de desconvergencialització, que demostra una visió clarament oberta, i que recull també altres qualitats molt ben valorades per la ciutadania catalana, com és l’excel·lència acadèmica i com la internacionalització. Un procés en el qual haurà d’aprofundir per tallar amb un passat immediat que encara genera més d’un maldecap.
En aquest context, Puigdemont ja compta amb un govern, que si més no pel que fa al seu component demòcrata, li és totalment fidel, i del qual se n’ha desempallegat d’algun element aberrant que, atesa l’evolució de les circumstàncies havia quedat en fora de joc i que només va caldre una petita pressió des de sectors independentistes sòlids, perquè caigués com una fruita madura. No tenia cap sentit exigir molt a la primera línia i desentendre’s de la segona.
*(NOTA: Publicat a l'UNILATERAL, 18.07.2017)

LA RÀDIO DEL SÍ (42)

dimarts, 1 d’agost de 2017

GENT! QUE QUEDEN DOS MESOS!

 
A aquesta hora ja haurem guanyat la Independència!
Endavant i a sac!