dilluns, 27 de febrer de 2017

PERÒ AIXÒ QUÈ ÉS?

- AIIIXXXX, ORIOL, COMO ERES!!!!
- JOOO? PERÒ SI ÉS L'ALTRE!!!!
(PD. A Madrid es jutja algú)

diumenge, 26 de febrer de 2017

US ESPERO A LES JORNADES DE LA FOCIR!

Aquests dijous i divendres que venen, se celebren les XVI Jornades de la FOCIR, dedicades a La Diplomàcia de la Catalunya Estat. Nous horitzons.
En aquestes jornades tindré el plaer de participar en una taula rodona on debatrem sobre casos de futurs estats, i concretament, una servidora parlarà del cas del Quebec. Aquesta taula es farà el divendres a les 11 hores, i comptarà també amb la participació de Nicola McEwen, d'Escòcia i de d'Albert Royo del Diplocat.
Les Jornades es faran a l'Institut d'Estudis Catalans.

US ESPERO A BADALONA, AQUEST DIMECRES!


dissabte, 25 de febrer de 2017

ALWAYS IN MY HEART AND IN MY MIND

SHIFA GARDI, REST IN PEACE.

EL REFERÈNDUM JA ÉS UN AFER EUROPEU*

El polític valencià, però espanyolista, Esteban Gonzàlez Pons va en camí de convertir-se en un referent de l’independentisme català. La seva intervenció, pressionant per evitar que molts eurodiputats assistissin a l’acte The Catalan Referendum, que es va celebrar ahir a una de les sales més grans del Parlament Europeu, va ser decisiva per tenir … l’efecte contrari. En una sala amb un aforament de 350 seients, hi assistiren al voltant de 500 persones, lògicament moltes d’elles a peu dret. Les cafeteries, a partir d’ara, ja no seran més el que eren. I no només això, molts dels assistents eren eurodiputats, diplomàtics, corresponsals o enviats especials, analistes de think tanks, de manera que l’impacte de l’esdeveniment superà els seus pitjors temors.
Puigdemont, Junqueras i Romeva
L’acte havia estat organitzat pels eurodiputats Ramon Tremosa, Josep Maria Terricabras i Jordi Solé, que van ser els encarregats de reservar-la. El seu objectiu era portar el debat sobre el referèndum d’independència de Catalunya que s’ha de celebrar com a molt tard a finals de setembre d’enguany, al cor d’Europa. I ningú no pot negar, sobretot per l’interès políticomediatic que va generar, que es va assolir amb escreix. Un èxit en tota regla, de l’impacte del qual, de ben segur, es continuarà parlant en els propers dies, no descartant-se fins i tot, que a algun fiscal espavilat se li ocorri, be iniciativa pròpia o per suggerència del govern, iniciar una querella, de tan avesats com estan darrerament.
Els oradors convidats eren els tres polítics amb la màxima responsabilitat en la preparació del referèndum. El President Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d’Afers Exterios, Oriol Romeva, que entraren a la sala acompanyats pel delegat permanent de la Generalitat a Brussel·les Amadeu Altafaj, enmig d’una gran ovació.
Parlaments
Després de dues breus introduccions per part dels eurodiputats Terricabras i Tremosa, el primer en intervenir va ser el Conseller Romeva.
El seu parlament va ser trilingüe, català, francès i anglès. El contingut se centrà en afirmar que els catalans ja fa molts anys que gaudim de la ciutadania europea, i que en aquest sentit no som uns nouvinguts, per la qual cosa la Unió Europea no pot obviar una reivindicació que és democràtica i pacífica. La UE, segons Romeva, ha de formar part de la solució i no del problema, i aquesta ha de ser avantposant sempre la democràcia, així com altres valors fundacionals com la solidaritat, la justícia, la diversitat i la unió. Si no ho fes aniria contra els seus propis principis.
A continuació va intervenir el vicepresident Junqueras, que va parlar més en la seva condició de conseller d’economia. En el seu cas va emprar les llengües anglesa i espanyola. Va centrar la seva participació en destacar la ineficiència econòmica espanyola, de la injustícia social que això genera i de la insuficiència democràtica de l’actual règim polític espanyol. Va esmentar diverses macromagnituds de les economies espanyola i catalana, destacant, per exemple, com el deute públic creix més que la producció a la primera, i menys a la segona. També va fer referència al delicat tema del fons de pensions que està sent esgotat per Madrid, i de com l’atur català va baixant a uns ritmes cada cop més equiparables a la mitjana de la UE. No faltaren referències crítiques al Tribunal Constitucional i a la juridicialització de la política.
El Parlament de Puigdemont
Però sense cap mena de dubte, la intervenció més esperada era la del President Puigdemont. Emprà en el seu cas, tres llengües: el català, el francès i l’anglès, per un espai de temps quasi bé idèntic.
Va començar fent referència a la demanda del reconeixement del català com a llengua d’ús a les institucions europees, i s’alegrà que sembla que això estigui en camí, segons sembla, de resoldre’s de forma més o menys immediata. A continuació va recordar les arrels carolíngies de Catalunya, per remarcar la seva profunda identitat europea.
La part més política la inicià fent un repàs al procés català recent que s’inicia el 2010, amb la sentència del tribunal constitucional, continua amb les mobilitzacions massives dels darrers anys, la celebració del 9N i els resultats de les eleccions del 27S que donen lloc a un parlament explícitament de majoria independentista que escull un president i un govern que també ho són. A partir d’aquí, però sorgeix el bloqueig sistemàtic del govern espanyol que no vol sentir a parlar d’un referèndum acordat, i que a l’hora inicia una profunda contraofensiva judicial que està culminant amb el processament i judici dels responsables de la consulta del 9N. És aquí on adreça les crítiques més dures a la qualitat democràtica espanyola, i on afirma que sigui de forma acordada o no, el referèndum es farà, i cal que els estats europeus i la resta ho tinguin ben present. Un missatge de fermesa molt contundent, en aquest sentit. L’objectiu, lògicament era deixar clar que el referèndum català del 2017 no serà un afer intern espanyol, sinó que forma ja part de l’agenda europea, per la qual cosa la UE no s’hi pot desentendre. Paral.lelament, també va deixar clar que la predisposició a negociar amb el govern espanyol sempre hi serà.
Un referendum va concloure, que serà legítim, legal, amb totes les garanties democràtiques, eficaç i vinculant.
(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, el 25.01.2017)

dijous, 23 de febrer de 2017

OHOHOHOH, ENCARA NO SOU INDEPENDENTISTES?



ACTE A DONOSTI. ENJOY!

UN "JO" PREGUNTO AMB POLÈMICA*

L’emissió del programa de TV3 “Jo pregunto”, emès aquest diumenge va camí de provocar un veritable escàndol quan s’ha sabut que la immensa major part dels suposats ciutadans que finalment han participat, adreçant directament preguntes al President Puigdemont, ocupaven llocs de responsabilitat o significats en determinats partits polítics, plataformes veïnals, organitzacions de la societat civil molt significades, etc. Eren doncs, amb comptades excepcions, ciutadans ben poc anònims, ans persones que s’havien significat en els debats polítics, socials, lingüístics, etc que tenen lloc en els darrers temps en la societat catalana. Molt lluny, doncs, d’allò que la pròpia cadena de televisió havia estat propagant en la publicitat del programa en els dies anteriors, segons la qual, els ciutadans que preguntarien al President, eren gent normal sorgida d’un procés de selecció previ, que havia consistit en dos debats ciutadans, els participants en els quals -que s’havien presentat voluntàriament- havien acabat escollint entre ells els dotze que finalment participarien en el programa en directe.

Societat Civil Catalana, l’ANJI, Ciudadanos…
Concretament entre els dotze suposats ciutadans normals que han tingut l’oportunitat de preguntar directament el President Puigdemont, caldria esmentar la presència de: Un membre del comitè d’empresa de Delphi, una membre de la sectorial de Gent Gran de Societat Civil Catalana, un Director de Serveis de l’Ajuntament de Rubí, un membre de l’ANJI Manresa, una portaveu veïnal de l’edifici Venus de Sant Adrià del Besòs, el delegat de la Unió de Pagesos de Les Garrigues, el portaveu adjunt dels Comuns a Reus, una delegada sindical de Metges de Catalunya, una interventora de Ciudadanos, el cap de llista d’ICV a Manresa i un portaveu de la PAH de Sagrera. Amb l’agreujant que quan TV3 en feia la presentació individualitzada de cadascun d’aquests casos concrets, no s’esmentava en cap cas aquestes pertanyences socials o polítiques, sinó que es limitava a referir-se a la seva situació laboral, personal, aficions, etc.
Un precedent: el debat FAVB-BTV del 2015
A mesura que la xarxa social anava identificant la relació d’aquests ciutadans suposadament anònims amb les entitats, partits o plataformes esmentades, s’ha estès una sensació de déjà vu. En concret ens referim al debat ciutadà que va organitzar conjuntament la Federació d’Associació de Veïns de Barcelona (FAVB) i Barcelona Televisió (BTV), el 8 de maig del 2015, on els candidats a les eleccions municipals a Barcelona que s’havien de celebrar poc després es van sotmetre a les preguntes de suposats ciutadans, també anònims, que després van resultar ser tots ells, responsables d’entitats veïnals totes afiliades a la FAVB. El debat va donar una gran empenta a la candidata Ada Colau, que va jugar en cap amic, i va interrompre sense pietat les intervencions del llavors alcalde i candidat a la reelecció Xavier Trias. I dues dades també significatives.
La primera que el President de la FAVB en aquell moment, era ni més ni menys que en Lluís Franco Rabell. De fet, aquest debat va ser una de les seves darreres actuacions com a tal President, perquè poc després dimitia per presentar-se candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27S, per la candidatura Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP), molt propera a la pròpia Colau.
La segona és que el debat va ser en gran part ideat pel recentment nomenat director de BTV, el periodista Sergi Vicente, que en als anys anteriors havia estat el corresponsal de TV3 a la Xina.

Puigdemont se’n surt
Malgrat aquesta selecció curiosa de ciutadans que van interpel·lar directament el President Puigdemont, sota la moderació dels periodistes Carles Prats i Lídia Herèdia, les respostes del President Puigdemont van ser en general força reeixides i no el van posar en cap moment en un compromís. A més, va donar uns quants titulars que segur que seran analitzats al llarg de la propera setmana. Una setmana, per cert, que compta amb un esdeveniment clau com és la conferència que faran Puigdemont, Junqueras i Romeva a Brussel.les i que ha posat dels nervis als espanyols.
Concretament, ha afirmat que “fer un estat no és una cosa senzilla. Espanya té més de 3.300 tractats internacionals que hem de transposar”. Respecte la dimensió internacional, ha dit que “a Europa sorprèn l’immobilisme espanyol” i que les autoritats catalanes han deixat molt clar que “el referèndum es farà, encara que no hi hagi pacte amb l’Estat”.
Quant a altres temes, Puigdemont s’ha mostrat contundent i això ha fet que rebés continuats aplaudiments dels 200 espectadors asseguts a les butaques del Teatre Conservatori deManresa. Així, respecte a la fiscalitat, se li ha entès tot quan ha dit que “hi ha comunitats que paguen mobles amb l’esforç fiscal dels catalans“. Quant a la llengua, que “A Catalunya no hi ha cap ciutadà que desconegui el castellà i sí que n´hi ha que desconeixen el català”. Especialment incisiu s’ha mostrat a l’hora de replicar episodis d’enfrontaments generats pel procés, quan ha dit que “El poble català sempre s’ha expressat de manera cívica i cap propaganda pot desdibuixar això”. Finalment, respecte el seu futur polític ha volgut desfer malentesos i ha dit que ell continuarà “fins al final de la feina“.
Impacte a Internet
El programa ha tingut un fort impacte a la xarxa, i particularment al twitter, amb el hashtag#jopreguntotv3 que ha generat milers de piulades i ha arribat a ser trending topic.
*(NOTA: Publicat a L'Unilateral, 23.01.2017)

dimecres, 22 de febrer de 2017

EL CUL CONSTITUCIONAL D'ESPANYA

La Sorayita quasi se la fot Barcelona. Si hagués caigut, 
igual li passa com al Quixot...

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM 64 (FEBRER 2017)

NOSALTRES I EL PDeCAT*

Durat les darreres setmanes, són molts els senyals que arriben sobre una mala interpretació de la relació de Reagrupament amb el PDECAT. És per aquest motiu que m'ha semblat adient aprofitar l'editorial per posar negre sobre blanc i donar informació als nostres associats, per a la seva tranquil·litat i per tal que es puguin explicar bé, amb claredat i contundència sobre aquest tema. Anem punt per punt.
  1. En data dos d'abril de dos mil catorze, es va firmar un Acord d'Associació entre Convergència Democràtica de Catalunya i Reagrupament, en què es manifestava la voluntat decidida de tirar endavant un procés de transició nacional que culminés en l'assoliment d'un Estat independent per a Catalunya.
  2. Que tots els militants de Reagrupament hem participat del procés fundacional del Nou PDECAT, que en el temps s'ha allargat uns mesos, que van des del seu congrés fundacional fins a l'elecció de tots els seus òrgans de direcció. 
 
 3. Que durant el procés de posada en marxa del PDECAT, una colla d'associats a Reagrupament s'han sumat de manera individual lliure i voluntària al projecte del PDECAT, alguns com a associats de base, d'altres com a membres d'algunes direccions territorials.
 4. Que Reagrupament no ha signat cap conveni d'associació amb el nou PDECAT i que, per tant, resta com una associació lliure i independent. Així doncs, no es pot dir que Reagrupament estigui ni absorbit ni associat al PDECAT.

 5. Que la junta Nacional està treballant i debatent la possibilitat de signar un conveni d'associació amb el PDECAT, un fet aquest del qual encara no tenim conclusions clares i que, en tot cas, sotmetrem, si s'escau, a l'aprovació dels nostres associats en l'assemblea general ordinària del pròxim 2 d'abril.
 Desitjo que l'aclariment sigui entenedor i us demano que, allà on calgui, fem saber les coses com són i no com de vegades alguns volen que semblin. Raó i força, companys!
Marc Viñolas, Vicepresident de Reagrupament
*(NOTA: Article aparegut a La Veu de Reagrupament, Núm. 64, Febrer 2017)

diumenge, 19 de febrer de 2017

EL "MEU" REFUGIAT (AVI A BANDA), L'AUGUST ANDREU (RCAT), NASCUT A MONTPELLER EL 1940

"Mon" refugié (mis à part mon grand-père), 
August Andreu (RCAT), né à Montepelhièr, en 1940
----
"My" refuge (other than my grand-pa),
August Andreu (RCAT), born in Montpelhièr, in 1940

divendres, 17 de febrer de 2017

A BADALONA, US ESPERO, EL DIA 1

NO HI PODEU FALTAR!

FA SIS ANYS, LA PRIMERA VEU...

Ahir rebia un whatsapp recordant-me que era el sisè aniversari de l'aparició del primer número de La Veu de Reagrupament. Com s'acostuma a dir, "Sis anys, ja!". He decidit tornar a penjar aquell número. Llavors no era el butlletí nacional, sinó únicament del Barcelonès. Des d'aquí un homenatge a tots els companys i companyes que el van fer possible. Hi podeu veure els seus noms, en alguns dels articles. Lògicament, com passa en totes les organitzacions polítiques, socials, etc., alguns ja no estan associats, per diversos motius, però la immensa majoria, sí que continuen, alguns sense el protagonisme de llavors i d'altres amb més protagonisme, fins i tot. Una servidora, també va fer la seva aportació amb en la secció d'Internacional, amb un article sobre la Independència de Sudan del Sud, que llavors s'havia donat després de la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Aquests sis anys ens han apropat a la immediatesa de la Independència. Seixanta-tres números després, estic més que convençut que La Veu, no arribarà a ser centenària. No caldrà.

NOU RÈCORD DIARI D'ACCESSOS!

Ahir vam batre el rècord diari d'accessos d'aquest modest i humil bloc. Vam arribar als 1.223 accessos, batent doncs la marca assolida el mes de desembre que era de 1.140, que al seu torn havia batut la marca prèvia, del mes de novembre, que era de 1.040, si no vaig equivocat. Els darrers mesos, la nostra difusió ha assolit proporcions brutals en relació a la nostra modèstia. Un fet que m'impulsa a treballar més i millor, aprenent cada dia de tothom qui m'envolta.

I tot no seria possible sense el vostre suport. Moltes gràcies!

dijous, 16 de febrer de 2017

AHIR, A LLEIDA, MOLTES GRÀCIES!

Xavier Minguet, servidora, Montserrat Macià, Jaume Fernàndez i Joan Carrera
a la seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs
 

dimecres, 15 de febrer de 2017

DE CONSELLERIA A MINISTERI*

 
La compareixença del Conseller Romeva davant la Comissió d’Exteriors del Parlament de Catalunya, presidida, per cert, per la Marta Pascal, va començar amb tota una declaració de principis. Romeva, abans fins i tot d’entrar en matèria, va afirmar taxativament que s’està en procés de crear el Ministeri d’Afers Exteriors de la Catalunya independent i republicana. Unes paraules que van ser reproduïdes amb entusiasme per alguns i amb desdeny per d’altres dels portaveus parlamentaris.
I la matèria era la presentació del projecte de pressupost de la seva conselleria, que havia de ser discutit en l’esmentada Comissió, i respecte el qual s’havien presentat fins a quatre esmenes a la totalitat, per part de tots, sense excepció els grups de l’oposició (C’s, PSC, CSQP i PP). Totes elles, finalment, però, van ser rebutjades pel bloc independentista (JxS i CUP) que, en aquest cas, sí va actuar de comú acord.
El 0,28% del pressupost
Paradoxalment, la Conselleria que encapçala, segons va informar ell mateix, i que en principi és una de les peces clau del procés independentistat, només rebrà el 0,28% del total del pressupost de 2017. En total, uns 64 milions d’euros. La seva distribució per àrees assenyala ben a les clares quines són les prioritats.
A la Secretaria General del departament aniran destinats 27 milions, 35 milions a la Secretaria d’Afers Exteriors i 1,3 milions a Transparència. La d’Afers Exteriors, doncs, és la que surt més beneficiada, i la que incrementa més els seus recursos, concretament, un 107%.
Aquests milions de més (18 en total), aniran destinats, segons va informar el Conseller, a la cooperació per al desenvolupament, al reforçament de les delegacions a l’exterior, i a mesures estructurals en l’àrea del Mediterrani.
La CUP demana més
El diputat anti-capitalista, Carles Riera, va demanar encara més recursos tant per la cooperació internacional com per a les entitats catalanes que des de la societat civil treballen per a la internacionalització del procés, fins i tot traient-ne dels corresponents a les delegacions del govern. I va anunciar en aquest sentit que presentarien sengles esmenes parcials.
*(NOTA: Article penjat a l'Unilateral, 19.01.2017)

AVUI, US ESPERO A LLEIDA!

A LES 19.30 H A L'AULA MAGNA DE L'INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS

dilluns, 13 de febrer de 2017

"THERE WON'T BE REFERENDUM (IN CATALONIA)...

...'CAUSE SPAIN IS A DEMOCRACY"
(Spanish Deputy President, Soraya Sáenz de Santamaria)

WHAT?
HER BOSS

diumenge, 12 de febrer de 2017

CATALOGNE: PROCÈS CONTRE FORCADELL ET MAS. HONTE À L'ESPAGNE!

Mario Beaulieu et Rhéal Fortin, députés du Bloc Québécois

Ceux qui s’opposent au droit à l’auto-détermination des peuples sont prêts à bien des bassesses. Le nouvel ambassadeur du Canada en Allemagne, Stéphane Dion, nous l’a montré avec son odieuse Loi sur la clarté qui prétend que les Québécois ne peuvent décider seuls d’une éventuelle question référendaire.
Pire, cette loi, toujours en vigueur, faut-il le rappeler, avec l’assentiment des partis fédéralistes à Ottawa renie un principe phare de la démocratie, celui du 50% plus un. Ottawa veut un résultat référendaire qu’il considère clair sans préciser ce que ça signifie exactement.
Bref, le départ de Stéphane Dion est l’occasion pour les démocrates du Québec de se rappeler le mal qu’il a fait à notre droit fondamental comme peuple de décider seul de notre avenir.
Mais même Stéphane Dion n’aurait pas été jusqu’à vouloir emprisonner le président de l’Assemblée nationale qui aurait permis le vote sur un projet de loi sur la tenue d’un référendum. Même lui n’aurait pas été jusqu’à vouloir interdire au premier ministre du Québec de siéger pendant dix ans s’il proposait un référendum aux Québécois sur l’indépendance. C’est pourtant ce qui se passe en Espagne.
La présidente du parlement catalan, un poste non-partisan dans un parlement, rappelons-le, Carme Forcadell, est accusée d'avoir permis le débat et le vote qui ont débouché sur la nouvelle stratégie devant mener à un référendum sur l'indépendance de la Catalogne en 2017. Un vote évidemment suspendu par le tribunal constitutionnel à la demande du gouvernement espagnol.
Parallèlement, aujourd’hui, s’ouvre le procès contre l’ex-président de la Catalogne, Artur Mas, accusé de désobéissance civile parce qu’il a consulté la population catalane sur l’indépendance en novembre 2014. Résultat : 80% des Catalans ont dit oui à l’indépendance. S’il devait être reconnu coupable, Artur Mas serait passible de 10 ans d'inéligibilité et de l'interdiction d'exercer une fonction publique.
Le gouvernement espagnol a donc décidé d’utiliser les tribunaux pour faire destituer la présidente de l’assemblée nationale catalane parce qu’elle a permis un débat démocratique dans son parlement et pour tuer la carrière politique d’Artur Mas parce qu’il a consulté la population. Ces deux procès sont des procès contre la démocratie et contre la volonté du peuple catalan. Une véritable honte.
On ne peut prétendre être démocrate, on ne peut prétendre défendre le droit des peuples à leur souveraineté, sans s’indigner du geste du gouvernement espagnol. Est-ce que le gouvernement du Québec et celui du Canada vont condamner l’attaque du gouvernement espagnol contre le droit des Catalans à décider de leur avenir? Ou est-ce qu’ils vont se taire, dans un silence complice, préférant voir la démocratie attaquée en Espagne plutôt que de paraître soutenir les Catalans?
On connaît déjà la réponse. Face à la volonté d’indépendance des peuples, Ottawa est prêt à sacrifier un peu de démocratie. On l’a vu avec la Loi sur la clarté, on l’a vu avec le love-in et le scandale des commandites et on le voit avec le silence face à l’accusation contre Carme Forcadell et Artur Mas.
Pas nous. Le Bloc Québécois condamne le geste du gouvernement espagnol contre la démocratie catalane et réitère que tous les peuples ont droit à l’autodétermination.
L’indépendance d’un peuple, décidée par ce peuple, est toujours légale et légitime. C’est vrai pour la Catalogne et c’est vrai pour le Québec.
*(NOTE: Publié dans L'Autjournal, 08.02.2017)

GUARDA (NEO)-FASCISTI!


VAFFANCULO!

dissabte, 11 de febrer de 2017

L'OBSESSIÓ MALALTISSA DE COLAU PEL BORN!

Aquests carros ja sé com acabaran... Fins als ous!

NO HI HA UNA DEMOCRÀCIA "A L'ESPANYOLA"

Aquest post no va adreçat als espanyols. Convencèr-los que es facin un hara kiri i acceptin la Independència de Catalunya és del tot inútil. Mai no ho faran. Per això, hem de treure'ns del cap l'escenari d'una absolució miraculosa del 9N. No els absoldran, els condemnaran sense cap mena de dubte. 

I encara diria més. El primer condemnat pel 9N serà en Francesc Homs. Tot i que el jutjaran més tard, el condemnaran abans. No és cap casualitat que, a Madrid, quan han vist com evolucionava el judici a Barcelona, s'han acollonit, i de seguida han muntat una operació de rescat consistent en anunciar als quatre vents, que el judici davant el Tribunal Suprem d'Homs es farà el 27 de febrer.
Dient-ho d'una altra manera: l'anunci de la data del judici d'Homs ha estat un toc d'atenció als jutges de Barcelona, per a que no afluixin. Ha estat un exemple claríssim d'intervencionisme des de Madrid. El Tribunal Suprem condemnarà Homs en un plis plas, no hi haurà tantes contemplacions com amb els 3 de Barcelona. Probablement l'ambient serà tens. L'extrema dreta i la dreta extrema aniran a sac. A l'Homs se'l carregaran ràpid. I naturalment, un cop el Tribunal Suprem l'hagi condemnat, qui és el guapo que no condemna els tres de Barcelona? Algú es pensa que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya gosarà contradir el seu superior jeràrquic? Ni de conya!
La jugada de l'anunci del judici a Homs, és una demostració fefaent que l'espanyolisme a Catalunya, sigui polític (la família Adams) o judicial, no aguanta l'atmosfera independentista que s'estén cada cop més, i és necessari que intervingui el setè de cavalleria espanyol, es digui Soraya o es digui Tribunal Suprem per intentar evitar l'inevitable. La conclusió a la que arribaran els espanyols és que si es deixa l'autogovern als catalans, inevitablement deriven cap a la Independència. De manera que han de fer-se la idea que, atès que la suspensió de l'autogovern és literalment impossible, l'única opció que els queda, com ja va dir, em sembla el President Puigdemont, és el referèndum, i dins d'ell preparar el millor possible, si poden, la campanya del No. Una campanya que considero que no se'n sortiran perquè psicològicament no estan preparats per fer-la. Fixeu-vos en el sòmines del Garcia Albiol, quan vol amenaçar parla en espanyol... els surt la bèstia. I és que, com en la faula, els espanyols no poden evitar ser escurçons, i encara que s'enfonsin acabaran matant la granota, perquè no ho poden evitar.

I és que no existeix la democràcia "a l'espanyola". Hi ha la democràcia, punt. 

I l'únic que hem d'evitar és. des de Catalunya estant, evitar fer el préssec, però sobretot, anar en compte de no jugar a fer de granota...