20/06/2025
Enmig del caos sanitari del març del 2020, el Ministeri de Sanitat espanyol, sota la direcció de l’actual president de la Generalitat Salvador Illa, va gestionar de manera urgent l’adquisició de milions de màscares, guants i equips de protecció individual. Cinc anys després, aquells contractes d’emergència, valorats en centenars de milions d’euros, tornen a situar-se al centre d’una polèmica creixent que combina opacitat, material defectuós, empreses sense experiència en l’àmbit sanitari i possibles sobrecostos milionaris.
Compres milionàries emparades en la urgència
L’esclat de la pandèmia de la Covid-19 va permetre a les autoritats justificar adjudicacions exprés, emparant-se en la legislació d’emergència. En aquest context, el Ministeri encapçalat per Illa va signar contractes per més de 360 milions d’euros amb intermediaris internacionals, amb l’objectiu d’abastir hospitals i centres sanitaris. Entre les empreses adjudicatàries hi havia dues companyies xineses: Hangzhou Ruining Trading i HongKong Travis Asia Limited, sense experiència prèvia coneguda en el subministrament sanitari i amb relacions societàries creuades que en aquests moments són objecte d’investigació judicial.
L’empresa Hangzhou Ruining Trading va ser responsable de lliurar més de 2,1 milions de mascaretes FFP2 defectuoses, que no complien els requisits de filtració establerts. Aquestes mascaretes no homologades van arribar a ser distribuïdes a sanitaris, motiu pel qual el sindicat del sector mèdic CESM va interposar una querella contra el llavors ministre per un presumpte delicte contra els drets dels treballadors.
Contractes sense control i adjudicataris inexperts
Les empreses xineses no van ser les úniques adjudicatàries qüestionades. Un dels casos més significatius va ser el FCS Select Products, una firma del sector alimentari sense historial sanitari, que va rebre adjudicacions per 217 milions d’euros. El Tribunal de Comptes va identificar retards, mascaretes no homologades i la destrucció de fins a 7,5 milions d’unitats. També es va detectar que 28,6 milions de mascaretes es van distribuir fora del Sistema Nacional de Salut, com ara altres ministeris, ONG o associacions privades, un fet que va ser interpretat com un desviament de l’objectiu sanitari inicial.
L’informe de fiscalització també subratlla incoherències comptables. Mentre que l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (INGESA) admetia despeses per valor de 18,7 milions d’euros en certes partides, els pagaments executats superaven en alguns casos els 70 milions. Quatre vegades més.
El cas Koldo i les connexions polítiques
La polèmica s’ha intensificat després de l’esclat del cas Koldo, una presumpta trama de corrupció vinculada a l’exassessor del ministre José Luis Ábalos. L’empresa Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas hauria facturat més de 54 milions d’euros en contractes amb diferents organismes de l’Estat, com ara Puertos del Estado, ADIF o els governs de les Canàries i les Balears. S’investiga si es van canalitzar 17 milions d’euros en comissions a través de societats pantalla a l’estranger, que constituiria delictes de frau i blanqueig de capitals.
Tot i que el Salvador Illa ha assegurat que el seu Ministeri no va contractar directament amb Soluciones de Gestión, àudios publicats aquests darrers dies entre Santos Cerdán i Koldo García vinculen el president del Govern amb el nom de “Xi Li“. Davant les recents revelacions, al Parlament de Catalunya grups de l’oposició han demanat la compareixença d’Illa per a esclarir aquestes circumstàncies, petició rebutjada aquest dijous gràcies als vots del PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP.
“Xi Li”
La identitat rere el nom de “Xi Li” correspon a Li Xiaojuan, representant legal de Hangzhou Ruining Trading i un dels socis funadors de HongKong Travis Asia Limited. Ambdues societats apareixen vinculades a contractes amb el Ministeri en què es van fer pagaments per avançat del 100%, sense que se n’oferissin garanties bancàries ni informació completa sobre el fabricant original.
Els contractes es van publicar inicialment sense direcció fiscal al BOE i van ser modificats posteriorment per a reflectir seus a la Xina i a Hong Kong. La falta de licitació pública, juntament amb el volum dels fons públics transferits, ha posat en alerta jutjats com organismes fiscalitzadors.
Sobrecostos i pèrdua d’IVA
L’oposició al govern del socialista Pedro Sánchez ha denunciat igualment possibles sobrecostos en l’adquisició de material sanitari, ja que es detecta que l’administració estatal hauria pagat fins a deu vegades més per equips de protecció en comparació amb altres compradors institucionals.
A més a més, no s’hauria recuperat l’IVA pagat indegudament pel Ministeri de Sanitat a FCS Select Products per importacions des de la Xina, generant un perjudici per a les arques públiques d’uns 160 milions d’euros. Els recels s’incrementaren després de conèixer-se que, amb posterioritat a aquesta operació, FCS Select Products hauria adquirit una nau industrial al municipi de la Roca del Vallès, del qual Salvador Illa va ser-ne alcalde durant deu anys.
La defensa d’Illa
Durant tot aquest temps, Salvador Illa ha defensat la seva actuació en diverses ocasions, incloent-ne tant les Corts espanyoles com la cambra legislativa catalana, assegurant que el Ministeri va actuar “amb diligència i responsabilitat” en un context excepcional. Va reconèixer errors logístics els primers mesos, però insisteix que “no es va perdre ni un sol euro en comissions fraudulentes” en els contractes gestionats pel seu equip. També ha reiterat estar completament al marge de les trames investigades.
No obstant això, en l’actualitat continuen obertes investigacions oficials sobre la gestió econòmica del Ministeri de Sanitat durant la pandèmia de coronavirus. Tot plegat manté la pressió judicial i política sobre la figura del president de la Generalitat i actual líder del PSC, que ara també apareix involucrat en enregistraments de l’escàndol que sacseja el PSOE i acorrala el cap del govern espanyol.
Un capítol encara obert
Cinc anys després de la pandèmia, la gestió dels fons públics durant l’emergència sanitària continua generant controvèrsia. L’excepcionalitat del moment va permetre dreceres administratives, però també va obrir la porta a nombroses irregularitats que encara avui són objecte de revisió. El cas Illa, amb múltiples arestes -sanitària, política, econòmica i judicial- reobre el debat sobre els límits dels procediments d’emergència i la necessitat de transparència, fins i tot en situacions crítiques, sovint usades com a pretext per a emparar abusos.
*NOTA: Publicat a L'Alternatiu (20.6.2025) (excepte foto de pallasso, JS)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada