MIQUEL CAMINAL I BADIA

Ahir em vaig assabentar de la mort d'en Miquel Caminal i Badia. Un dels pioners en la politologia a casa nostra. Biògraf d'un dels personatges polítics més complexos del segle XX a Catalunya, Joan Comorera, al qual li dedicà tres voluminosos llibres. Llegint-los, no pas sencers, només uns capítols seleccionats del meu interès, vaig arribar a comprendre allò que realment significa la salvatjada del totalitarisme estalinista, sobretot quan constates que una filla anava boja, fusell en mà, buscant el seu pare per matar-lo. I també, les implicacions de ser acusat de titisme en els anys quaranta i primers cinquanta dins el moviment comunista internacional.

Però d'en Miquel sempre recordaré les converses que vam mantenir arran que ell va formar part del meu tribunal de tesi doctoral. Van ser dos o tres anys d'una relació més intensa, a cavall del canvi de segle. Era un professor que escoltava i donava joc al doctorand, i fins i tot el més bàsic de qualsevol acadèmic, volia aprendre, a tota hora i de tothom. Mai no se situava en una posició preeminent o de superioritat com ho fan els catedràtics superbs. 

Conversàrem sobretot respecte la relació entre federalisme i estat plurinacional, i naturalment la Independència, tant en els casos de Catalunya com del Quebec, que va ser l'objecte de la meva tesi. I m'agradaria pensar que en alguna cosa sí que hi va haver una influència mútua, si més no és el que dedueixo de la lectura d'alguns dels seus textos sobre el tema on s'observa una evolució clara, de plantejaments més o menys ortodoxos, cap a d'altres de més propers a la realitat concreta. Una evolució, val a dir-ho, que també han fet altres col.legues seus catedràtics.

Darrerament s'havia implicat en el Memorial Democràtic. Una iniciativa ben intencionada que pretén salvar i reivindicar la memòria dels que lluitaren en els dies més durs del franquisme, dels que hi deixaren la vida, anys de presó, exili, i que en definitiva, salvaren Catalunya de la seva destrucció, volguda pel totalitarisme franquista. 

Miquel, gràcies per la teva intel.ligència, per la teva voluntat d'aprendre i per posar-te al servei del nostre país per salvar-ne la Memòria i reivindicar aquells que patiren i se sacrificaren.

Descansa en pau.