dissabte, 18 de novembre de 2017

A LA LLISTA DEL PRESIDENT, AMB JUNTS PER CATALUNYA

M'omple d'orgull anunciar-vos que formaré part de la candidatura Junts per Catalunya, en les eleccions il·legítimes del 21D, que encapçala el President legítim de la República, en Carles Puigdemont
Vull agrair-li i, també, als companys del Partit Demòcrata, la visió àmplia, transversal, patriòtica amb què s'enfronten a una conjuntura molt delicada, caracteritzada per l'ofensiva colpista i feixista dels partits del bunker que volen esclafar-nos. No ho aconseguiran, ben al contrari, nosaltres ens imposarem i guanyarem de carrer. I és en aquest context que també vull reconèixer que molta gent, per patriotisme, ha acceptat, com en el seu moment va fer el President Mas, fer un pas al costat, en aquesta ocasió, començant pels màxims dirigents orgànics del PDeCAT. Demostren que saben copsar quan el País està per damunt del partit. 
I, com no podia ser d'una altra manera, també vull agrair el suport, la feina feta, dels companys i companyes de Reagrupament Independentista (RCAT), el qual tinc l'honor de presidir des de fa uns mesos. Ells i elles, m'han ajudat a complir la promesa que vaig fer el passat mes d'abril, quan m'escolliren. Ni més ni menys que deixar-me la pell, pel país, i per tots nosaltres. 

Doncs, ara toca de nou, fer-ho, encara un cop més. Sí, ja hem declarat la Independència, però només cal mirar la història de moltes independències anteriors i ens adonarem que les coses són més complexes del que semblen des de la distància. Per això, tenim l'obligació de tornar a la càrrega, sense por, per aconseguir una nova victòria més. Per deixar ben clar als ulls de la comunitat internacional que ens en sortirem, que la Independència ha arribat per quedar-s'hi, i que el President Carles Puigdemont és el President legítim de Catalunya, sense una engruna de dubte al respecte.
De fet, ja no som independentistes. Cal canviar el xip. Ara som demòcrates i patriotes que volem netejar implementar un nou estat, una República, on s'ha de fer net de la morralla deixada pels antics inquilins.

I guanyarem, ja podeu pujar de peus, que ho farem. Amb un somriure, sí, però amb una determinació total i absoluta. Només d'aquesta manera aconseguirem, també la llibertat dels presos polítics. I només així, construïrem un país del que ens sentirem orgullosos. Sabem que quan ens hi posem, som imparables. Ho hem demostrat després de 300 anys de resistència. Som un exemple i un referent. Guanyarem. Tots i totes sabem el que ens hi juguem. No cal que us ho recordi!

Endavant!

divendres, 10 de novembre de 2017

L'ÚNIC CANDIDAT LEGÍTIM ÉS CARLES PUIGDEMONT!

Carles Puigdemont és l'únic President legítim de la República de Catalunya. Qualsevol altre és un usurpador. Qualsevol altre, és un esclau submís a l'art. 155, a Rajoy i al Borbó. 

No hi ha discussió. Punt i final.

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

dimecres, 1 de novembre de 2017

BRAVO, PRESIDENT

Darrerament, ja ho podeu comprovar, no estic gaire inspirat. De fet, no puc escriure. No tinc paciència de seure i fer una feina decent. No puc. 

Però avui, encara tinc corda per felicitar el President de la República, Carles Puigdemont, per la seva gesta a Brussel·les. Brillant, ha estat una feina perfecta. Amb un impacte brutal.

He de dir-te, President, que el divendres vaig estar esperant-te a Plaça Sant Jaume, a que sortissis al balcó, era el que tocava. Jo era un dels 17.000 que diuen que érem allà cantant i cridant. Però no vas aparèixer.

Ara diuen que no es van implementar les mesures corresponents, perquè els espanyols estaven preparant un bany de sang, amb la declaració d'un dels estats previstos en el 116 de la CE i el desplegament de l'exèrcit. 

No et vas veure en cor d'assumir el vessament de sang. Ho comprenc. Però si volem tenir un estat, hem de pensar en clau d'estat. Hem de canviar el xip.

Per sort, el cop d'estat espanyol, no ha estat complert. Suposo que Europa va posar com a condició unes noves eleccions. Els espanyols van caure en la trampa, les van acceptar, com a mal menor. Però ara tenim l'oportunitat de derrotar-los de nou. 

Ells són bons en els cops d'estat. Nosaltres en guanyar eleccions.

Però ara, quan els derrotem i els humiliem de nou, prou de tonteries, Ha de ser una campanya amb les coses clares. Un victòria independentista ha d'implicar el reconeixement internacional ipso facto de la independència, I això no ha de dependre d'Espanya, sino de la comunitat internacional.

Ha de ser una campanya on els receptors dels nostres missatges ha de ser el món. No Espanya. D'ella ja sabem que podem esperar.

La victòria és l'únic que importa. 

diumenge, 29 d’octubre de 2017

LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA (27.10.2017)


Nosaltres, representants democràtics del poble de Catalunya, en el lliure exercici del dret d’autodeterminació, i d’acord amb el mandat rebut de la ciutadania de Catalunya,

CONSTITUÏM la República Catalana com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.

DISPOSEM l’entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

INICIEM el procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant.

AFIRMEM la voluntat d’obrir negociacions amb l’estat espanyol, sense condicionants previs, adreçades a establir un règim de col·laboració en benefici de les dues parts. Les negociacions hauran de ser, necessàriament, en peu d’igualtat.

POSEM EN CONEIXEMENT de la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea la constitució de la República catalana i la proposta de negociacions amb l’estat espanyol.

INSTEM la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea a intervenir per aturar la violació de drets civils i polítics en curs, i a fer el seguiment del procés negociador amb l’Estat espanyol i ser-ne testimonis.

MANIFESTEM la voluntat de construcció d’un projecte europeu que reforci els drets socials i democràtics de la ciutadania, així com el compromís de continuar aplicant, sense solució de continuïtat i de manera unilateral, les normes de l’ordenament jurídic de la Unió Europea i les de l’ordenament de l’estat espanyol i de l’autonòmic català que transposen aquesta normativa.
AFIRMEM que Catalunya té la voluntat inequívoca d’integrar-se tan ràpidament com sigui possible a la comunitat internacional. El nou Estat es compromet a respectar les obligacions internacionals que s’apliquen actualment en el seu territori i a continuar sent part dels tractats internacionals dels quals és part el Regne d’Espanya.

APEL·LEM els Estats i a les organitzacions internacionals a reconèixer la República catalana com Estat independent i sobirà.

INSTEM el Govern de la Generalitat a adoptar les mesures necessàries per fer possible la plena efectivitat d’aquesta Declaració d’independència i de les previsions de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

FEM una crida a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la República catalana a fer-nos dignes de la llibertat que ens hem donat i a construir un Estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives.

Els legítims representants del poble de Catalunya

WELCOME TO CATALONIA

diumenge, 22 d’octubre de 2017

EL RECORD DE L'1 D'OCTUBRE*

Catalunya recordarà sempre l'1 d'octubre del 2017. No se n'anirà mai més de la nostra memòria. És per això que hem decidit dedicar aquest número de La Veu, en la seva pràctica totalitat, a la vivència que els reagrupats i les reagrupades vam tenir d'aquell dia. Els records, les imatges, els sentiments, les alegries, la repugnància de la repressió sense ni un mínim d'humanitat. En un sol dia, van confluir, com en un aiguabarreig, el millor de l'ésser humà, i el pitjor, tan pitjor que fins i tot es fa difícil qualificar d'humans aquells que van colpejar amb delit, els cossos dels nostres familiars, amics, veïns, fins i tot de gent que desconeixíem i que en poques hores vam forjar una complicitat que farà encara més forta la causa per la Independència. Vet aquí la paradoxa. Ens volien sotmesos i vam sortir més forts, amb més ganes, amb més determinació. Van superar totes les barreres imaginables d'una societat democràtica, amb el seu sadisme. I no només això. Molt pitjor, però que molt pitjor ha estat les actuacions posteriors de minimitzar-lo, ignorar-lo, amagar-lo, tergiversar-lo, fet que ha afegit sal a les ferides que havien provocat. El súmmum de la hipocresia, de la depravació humana el va protagonitzar un fiscal espanyol que va arribar a negar que s'hagués comès una repressió excessiva perquè només van resultar ferits, un 0,003% dels votants o participants en el referèndum. Reduir el dolor físic de més de 900 persones agredides impunement, és directament de psicòpata, de malalt. Un dolor que també ho és psicològic i que s'incrementa si tenim en compte el patit pels familiars, pels amics, pels coneguts. Una percepció que demostra la deshumanització de l'espanyolisme catalanofòbic. Per ells no som humans. Som una estadística. Com feien els nazis. Ni més, ni menys. La humanitat reduïda a un percentatge.
Els espanyols no tenen ni la més punyetera idea de les repercussions de tot ordre que tindrà l'1 d'octubre. Són tan cecs i sords que es pensen que poden amagar els seus crims. I qui va donar-ne el vist-i-plau va ser ni més ni menys que el propi Cap de l'Estat, amb un discurs que va ser veritablement repugnant i un exercici de cinisme que fins i tot va escandalitzar molts observadors estrangers. Ras i curt, va fer seva la repressió i el que és més greu, va donar un llum verd a les múltiples agressions espanyolistes que s'han donat darrerament a ciutats com Palma, la pròpia Barcelona, i més darrerament, a València.

L'espanyolisme s'ha cregut que pot controlar el carrer. Però com hem cridat fins a l'extenuació, centenars de milers, milions, de fet, de catalans i catalanes, “els carrers seran sempre nostres”. Tal i com es va tornar a comprovar el dia de l'aturada general, una altra apoteosi de la força del Poble Català.

I ara què?
Però, ben mirat, el que facin els espanyols no ens hauria de preocupar. Per contra, sí que ens ocupa i ens preocupa el que fem els catalans i les catalanes. I el que hem fet ha donat la volta al món, com mai abans, hem estat el centre de l'atenció mediàtica.
Em refereixo, és clar, a la compareixença del President Puigdemont al Parlament de Catalunya, en compliment del que estableix la Llei del Referèndum. La decisió presidencial de suspendre temporalment els efectes de la Declaració d'Independència, ha creat una certa perplexitat. De la seva intervenció, vam trobar a faltar concrecions, garanties, terminis pel que fa a aquesta suspensió. Tots aquests aspectes claus van estar absents. A aquesta alçada del procés, no ser conscient que la gent es mou per fites en el camí, pot arribar a ser preocupant.

Això no obstant, els espanyols, fidels a la seva manera de fer, han interpretat la suspensió com una feblesa, com una marxa enrere. I s'equivoquen, de nou. Però no els corregirem, que s'estavellin amb la seva prepotència i fatxenderia. A hores d'ara tot el món sap que Espanya ha rebutjat l'oferta de mediació. És una gran jugada, que ens ha de permetre fer el pas endavant definitiu.
I per fer-lo, caldrà que tornem a tenir coratge, com l'1 d'octubre. Coratge, valentia, determinació i decisió, perquè els espanyols, per boca del propi Rajoy ja ha tornat a amenaçar.

No ens intimidaran. I la victòria serà, de fet ja és, nostra. Com els carrers!

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 71, Octubre 2017)

DISCURS DE CARLES PUIGDEMONT

diumenge, 15 d’octubre de 2017

REAGRUPAMENT RECLAMA AIXECAR LA SUSPENSIÓ I PROCLAMAR LA INDEPENDÈNCIA

Reunida la Junta Directiva Nacional de Reagrupament el dissabte, 14 d’octubre, sota la presidència de Josep Sort , manifestem:
-Reagrupament Independentista reitera el suport al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont , conscients com som que està vivint uns moments molt intensos i sotmès a múltiples pressions.
- Reagrupament Independentista li demana, en aquest sentit, que aquest mateix dilluns aixequi la suspensió de la declaració d’independència  i aquesta sigui proclamada formalment al Parlament de Catalunya .
-Els resultats del referèndum de l’1 d’octubre avalen clarament aquesta acció perquè tres milions de catalans i catalanes van votar o van veure com se'ls impedia fer-ho per part de la policia i la guàrdia civil espanyoles.
-L'aplicació de l’article 155 és ja una realitat des de fa dies i només proclamant la independència hi podrem fer front, desconnectant les institucions catalanes de l'ordenament jurídic espanyol.
-Només tindrem reconeixement i suport internacional si, primer, Catalunya es declara independent. Mai abans. Nosaltres hem de fer el primer pas i, un cop fet, no tenim cap dubte que els reconeixements es produiran.
-El poble català ha estat a l’altura en tot moment al llarg del procés i pensem que hem de continuar mobilitzant-nos amb accions al carrer i també amb campanyes que tinguin un impacte a nivell de la UE, fent valer, per exemple, el pes econòmic de Catalunya.
-Demanem al Govern de la Generalitat que atorgui la medalla d’honor i al mèrit a totes les persones ferides el passat 1 d’octubre, així com als milers de persones que van defensar els col·legis, les urnes i, per suposat, la dignitat del país.

dimarts, 10 d’octubre de 2017

DECLARACIÓ DELS REPRESENTATS DE CATALUNYA

RAJOY, ARA MATEIX

LA VIOLÈNCIA ESPANYOLA

EL CULPABLE
La violència espanyola desfermada en els darrers dies té un culpable. I és Felip de Borbó, el cap de l'estat espanyol.

D'ençà del seu missatge, que obviava qualsevol censura a la repressió policial de l'1-O, l'espanyolisme ha comprès que té barra lliure per agredir els seus enemics. I ho estan fent a Mallorca, a Barcelona i a València. I no passa res. I no passarà res.

diumenge, 8 d’octubre de 2017

DEMANO PERDÓ....

Ja sé que no queda bé demanar perdó. Però malgrat tot ho faig. I ho faig a tots aquells que em demanaren parer i jo els vaig dir que els espanyols no atacarien les urnes, ni molt menys les persones que les protegien. 

Tenia el convenciment que anaven de farol. Que marcaven paquet. 

Vaig equivocar-me, greument.

Potser és que encara quedava en algun racó meu, alguna espurna d'esperança que fossin persones humanes.

No ho són. Són bèsties, cafres, gent que mereix ser derrotats. Que necessiten ser derrotats. I ser derrotats cada cinquanta anys, pel cap baix. Perquè tenen el mal costum d'oblidar-se ràpidament de les seves derrotes, d'ignorar-les i apartar-les de la seva memòria històrica.

Només els cal un Perejil qualsevol per tornar-se a engrescar....
Si algú es pensa que la resistència no-violenta els frenarà, ja és evident que s'equivoca. O ens preparem seriosament, o les hòsties de l'1-O seran només un aperitiu.

No es tracta de filosofia, es tracta de responsabilitat. Es tracta d'intel·ligència. Ens ha costat massa arribar fins aquí, per ara arriscar-ho tot per una actitud estètica, victimista.

Els darrers dies hem viscut episodis heroics, èpics, però també d'altres que són inacceptables i indignes. 

Hem de fer el possible perquè la balança s'inclini definitivament cap als primers. Si tots ens ho proposem, no tinc cap dubte que ens en sortirem, Sense por. 

Però amb un únic objectiu: la victòria.

A SANZ ROLDAN LI QUEDEN 2 TN

Al cap de l'espionatge espanyol, el colpista Félix Sanz Roldán, màxim responsable del CNI, li queden 2 telenotícies, després del ridícul que ha fet amb el referèndum d'autodeterminació de l'1-O.

A CATALUNYA RÀDIO, 6.10.2017

Kurdistan i repúbliques bàltiques: altres processos d'independència

En les últimes dècades diversos països han fet referèndums d'independència. 

Què ha passat en les hores i en els dies posteriors a aquests referèndums? 

Parlem d'un cas molt recent: el Kurdistan iraquià, amb la periodista Amina Hussein. Parlem del cas de les repúbliques bàltiques amb el periodista Llibert Ferri, i amb el doctor en Ciència Política Josep Sort repassem altres casos de la història recent.

Escoltar el podcast

dimecres, 4 d’octubre de 2017

"THE SHAME OF SPAIN"

Intervenció de l'eurodiputat Steven Woolfe... Absolutament brillant! 

Traducció ràpida: 

Diumenge, 1 d'octubre, serà per sempre recordat, a Espanya i arreu del món, com el dia de la brutalitat de l'estat espanyol sobre la seva gent. 

Vaig veure amb horror una àvia amb la cara ensangonada, després de ser agredida per la policia espanyola. 

Vaig veure joves amb les mans enlaire, pacíficament, ser esclafats per tropes d'assalt armades vestides de negre amb les seves porres. 

La vergonya d'Espanya rau principalment damunt de Rajoy i ara també en el Rei d'Espanya, no només per permetre la brutalitat de la seva policia sinó també, vergonyantment per culpar de la violència a aquells violats, i per menystenir l'abús sent-ne els responsables

I, en relació a la resposta de la Unió Europea. La primera resposta hauria d'haver estat condemnar completament la violència. Però no. A diferència del que hauria fet qualsevol persona amb seny (criteri), va romandre silenciosa en la crítica, de la violència. Han preferit desviar el tema envers el trencament de l'estat de dret (rule of law) fet pels catalans. 
Això ho diu la Unió Europea que reconeix la independència de Kosovo sense referèndum? O que reconeix Palestina com un estat-nació, malgrat que els tractats de la UE no ho permeten? 

Fa 25 anys, Barcelona va celebrar els Jocs Olímpics. La cançó de comiat va ser "Amics per Sempre". Era escrita pel britànic Lloyd Webber i cantada pel català Josep Carreras. Significava amics per sempre. Bé, doncs, jo dic al Poble català que aquells que s'oposen a la violència contra vosaltres són amics per sempre, però si la UE continua ingorant la violència contra la vostra gent, sabreu que ella mai serà la vostra amiga. 

Moltes gràcies.

dimarts, 3 d’octubre de 2017

PIOLON


SUBLIME!


PURE SPANISH FASCISM IN CATALONIA (1st OCTOBER)



It's in Girona, a 17 inhabitants-strong village named Sant Mori. 

On Sunday, 1st October, at 9:05 all the villagers had voted, voting recount finished and the ballot box delivered... At lunch time, Spanish Civil Guard stormtroppers arrived ...

Not miss the villagers comments and the look of the officers.

VALORACIÓ DE REAGRUPAMENT SOBRE LA JORNADA DE L’1 D’OCTUBRE

Reagrupament Independentista fa la següent valoració de la Jornada de l’1 d’octubre en la qual va tenir lloc el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. 

En primer lloc Reagrupament celebra l’èxit de la jornada i el suport inapel.lable a la Independència expressat pel Poble Català. 
Condemnem en els termes més severs possibles, l’agressió indiscriminada per part de les forces de seguretat espanyoles, Guàrdia Civil i Policia Nacional, contra milers de catalans, que són també ciutadans europeus, que participaven pacíficament en la jornada. Unes agressions que han suposat prop d’un milers de ferits, dos dels quals estan en estat greu, i la violació dels drets recollits en la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea

Contràriament, Reagrupament elogia la professionalitat del cos de Mossos d’Esquadra en una jornada tan conflictiva. 

Reagrupament manifesta el seu suport al President de de Catalunya, i al seu govern. 

Finalment, després dels resultats obtinguts en el referèndum, Reagrupament considera que el Poble Català ha emès un mandat claríssim que l’única negociació acceptable amb l’estat espanyol ha de ser d’igual a igual, amb la mediació d’organismes internacionals, que vetllin per la bona fe de les parts, amb la finalitat de constituir una República Catalana independent

Barcelona, Catalunya, 2 octubre 2017

CATALAN NEWS 1st OCTOBER

Edition 2
Edition 1

MOBILISATION DU PAYS CATALAN

EL MATÍ DE LA REPÚBLICA

27 DE SETEMBRE

dilluns, 2 d’octubre de 2017

EN PEP ESCRIU...

Avui cedeixo l'espai d'aquest modest i humil bloc al Pep, que avui ha viscut en primera persona, aquest Jorn de Glòria i de Miserables!
Quin dia més horrorós i bonic. De desesperació i coratge. Misèria moral i dignitat infinita. Vinga que ja ho tenim això, nosaltres ja havíem guanyat fa temps, però avui, a més, ells han perdut. És hora de prendre el que és nostre perquè ens ho hem guanyat cada dia, a cada barri, a cada poble. I potser demà, quan la realitat s'imposi implacablement, el seu poble desperti i els hi faci pagar tot el que ens han fet a nosaltres, i el que els hi han fet a ells. Però això ja no és feina nostra. Nosaltres a partir d'avui comencem a construir, i ja no hi podran fer res, perquè el seu temps s'ha acabat. 

Guanyarem.


Visca la Terra, mori el mal govern.

dijous, 28 de setembre de 2017

AVUI T'ESPERO: TOCA EMPAPERAR!


Aquest dijous, 28 de setembre #empaperem ! Ens trobem a les 21h.30 a la Seu Nacional de Barcelona, al c/Roger de Llúria, 5, 2-2 i farem una nova enganxada pels carrers propers. 

Davant de l'ofensiva diària per part del Govern espanyol i a pocs dies pel #referèndum , ens cal fer un últim esforç!
Us hi esperem!!

TOTHOM A MONTJUÏC!


dimarts, 26 de setembre de 2017

CATALAN NEWS 25.09

BRUTAL!


CATALAN INDEPENDENCE: RABAT'S DIPLOMACY APATHY IS DAMAGING MOROCCO'S LONG TERM INTERESTS

Hassan Masiky, 25.09.2017

Washington DC –  Morocco needs an intense diplomatic campaign to draw  international attention  to the United Nations and European Union’s double standers in tolerating  Spain’s harsh crack down on Catalans rights to vote for independence while disparaging Morocco despite its more comprehensive attitudes in the western Sahara. An active Moroccan involvement in the Catalan conflict will not lessen Spain’s’ mistrust of its southern neighbor’s long-term intentions but will certainly dampen Madrid’s support of the Polisario.
Footage of The Guardia Civil raiding the Catalan local government’s offices and news reports of the militarization of the Catalane region are dangerous developments and a new escalation in Madrid’s response to Barcelona’s upcoming referendum on independence. Yet, Moroccan officials, news outlets and civil society remain absent from this scene that should be a fertile  theater  for Rabat to solidify  its positions in the Western Sahara conflict, the future of the occupied cities of Ceuta and Melilla, and the final demarcations  of Morocco’s territorial waters.
The argument that Rabat should stay away from this Spanish “internal affair” is nothing but an excuse and an easy way out for the Moroccan diplomacy to explain its apathy. The Moroccan embassy in Madrid and the consulate in Barcelona should be present and active in following events, issuing statements and disseminating information.  Rabat’s fears that its involvement would strain the relationship and push Madrid to take a harder stand in the Western Sahara conflict are overblown.
It is naïve if not negligent for the Moroccan officials to stay away from events in Barcelona. The developments in Catalonia have a direct impact on Morocco and on the future of Spanish-Moroccan relations.
From the final status of the two  occupied enclaves  to the boundaries of Morocco’s territorial waters in the Mediterranean and the Atlantic, the two nations have a dicey and complex list of outstanding issues that need to be negotiated  at one time or another. Thus, this is the ideal moment and a historic milestone for the Moroccans to engage the Spanish in talks over these crucial topics.
Making a stance for the right of the Catalans to vote for independence and following the developments of a political crisis in a neighboring country are normal diplomatic and political stands that are far from being interferences in the internal affairs of a sovereign state. Morocco could duplicate Spain’s approach to dealing with the Sahara affair and past crisis in Rabat.
It is a fact that the Spanish government and civil society have been instrumental in the advancement and expansion of the Algeria backed Sahrawi secessionist agenda in the Western Sahara. It would be hypocritical for Madrid that promoted the Polisario Front (Algeria supported guerilla movement fighting Morocco over the Western Sahara territory) drive for independence to condemn Morocco for calling out Madrid’s double standard in Catalonia.  The Spaniards have to decide if they are for or against the right to self-determination.
In the name of self-rule for the Western Sahara, dozens of Spanish lawyers have attempted to force their way into Moroccan courts to defend Sahrawis separatists’ right to protest and express their views. Today, we do not see these Spanish lawyers denouncing the arrests of Catalan politicians and activists.
Ironically, the Spanish courts’ position that a Catalan independence referendum is  illegal and unconstitutional  on the grounds that all Spaniards need to vote for a constitutional amendments is very similar to Morocco’s stand on the United National attempts to hold a referendum on the self-determination for the Western Sahara.
Nonetheless, past Spanish governments, Socialist and right wing, rebuffed the Moroccan government positions disputing the Polisario’ s justification for a referendum based on  the limited and unrepresentative voters’ lists established after the Spanish census of 1974.
Algeria and the Polisario may have gone too far in their endeavor for independence to negotiate effectively for a wider autonomy within Morocco. Yet, an autonomy plan for the Western Sahara remains the only viable resolution for the longest running conflict in Africa.  The Catalans in Spain have given Rabat an excellent opportunity to achieve this goal, now it is up to the Moroccan diplomats to substantiate and demonstrate this reality.

dilluns, 25 de setembre de 2017

AMB LA BATLLESSA DE CUBELLES

Avui he tingut el plaer de conèixer la batllessa de Cubelles, la Rosa Fonoll, de la llista Unitat Cubellenca-Reagrupament (UC-RCAT). M'ha rebut al seu despatx i, a banda de conèixer-nos personalment, m´ha explicat la situació del seu municipi, tant pel que fa a la política municipal quotidiana, com també respecte al proper referèndum d'aquest diumenge. 

Recordo que el proppassat 13 de setembre, va fer públic un comunicat que anunciava que "davant la disjuntiva de més democràcia o menys democràcia, hem de triar sempre el camí de més democràcia" i, en conseqüència, "davant la consulta del Govern de la Generalitat a l’Ajuntament de Cubelles sobre la disponibilitat dels locals en els que habitualment celebrem les nostres cites electorals, he decidit contestar afirmativament i afrontar per tant el referèndum de l’1 d’octubre amb la normalitat i el compromís democràtics que tots els veïns i veïnes de Cubelles ens mereixem".
Com a President de Reagrupament, li he fet arribar tot el nostre suport i col·laboració, així com el nostre orgull perquè una persona tan estimada pels seus conciutadans pertanyi a la nostra Associació. 

També hem parlat de col·laboracions en els propers mesos, tenint en compte, lògicament, el resultat del proper referèndum.

divendres, 22 de setembre de 2017

BON VÍDEO

UNA ABRAÇADA, PATRIOTES

Conec en Josep Lluís Salvadó (i al seu germà bessó, fins i tot els confonia), des de la dècada dels 80, quan militàvem plegats al Bloc d'Estudiants Independentistes, del qual vaig ser fundador i President, però sobretot al MDT-Front Patriòtic que després es convertí en el partit Catalunya Lliure. Ja llavors, els Salvadó brothers destacaven, i no només per la seva alçada. Després, la política i la vida ens allunyà, però des que va ser nomenat al Departament d'Economia i Finances, sempre he seguit la seva trajectòria amb interès. I ja havia constatat, abans del seu segrest pels espanyols que la seva eficàcia no havia disminuït. Ell ha estat la clau de la creació de l'Agència Tributària de Catalunya, i per això els espanyols l'odien. 

Però són idiotes si es pensen que seran capaços de doblegar un ebrenc de cap a peus com ell. Com la pròpia Forcadell, la gent de les terres de l'Ebre són indestructibles (i ho sé per experiència familiar, també, la meva àvia ho era. I tenia més ous que tota la Guàrdia Civil i la Policia Nacional plegades).

Josep Lluís i resta de companys, content que estigueu al carrer de nou. Lluitem per la independència aquests dies, proclamem la victòria i després ja serà el moment de passar comptes amb els teus inquisidors!

Una Abraçada!

STAMPARE E STOCCARE LE SCHEDE

“Stampare e stoccare qui le schede per il regolare svolgimento del referendum, con l’impegno a consegnarle a loro richiesta nei modi e nei tempi da convenirsi”.



Des de Sardenya s'ofereixen per imprimir, emmagatzemar i trametre les paperetes per al desenvolupament normal del referèndum.

Quina lliçó de Solidaritat i de veritable Fraternitat entre Pobles!

QUÈ HEM DE FER AMB ELS LÍDERS PUTSCHISTES?

Els líders i els partits putschistes del 20-S poden sortir-se sense una rascada, després de la seva implicació en el cop d'estat contra la democràcia catalana? És més, pot la República catalana néixer amb el llast d'unes forces anti-democràtiques com són, ja a hores d'ara, el PSC, C's i el PP? Per Higiene democràtica i per salut pública republicana, aquests elements contrarevolucionaris, han de quedar exclosos, expulsats de la nova República, per tal que aquesta neixi neta com una patena. 
Patata Calenta
No només això, els seus responsables, així com tots els batlles que han atemptat contra els drets fonamentals dels seus ciutadans, negant-los el dret democràtic de votar, han de ser destituïts i processats per un tribunal internacional, si s'escau, per tal que no hi hagi cap dubte sobre la independència del procés. 
El mateix cal dir del representant del govern espanyol a Catalunya, i doncs màxim responsable sobre el terreny del cop d'estat del 20S, del qual s'ha d'investigar la seva pretensió d'assumir de forma violenta la Presidència de la Generalitat. Si es confirma, hauria també de ser processat per traïció i eventualment condemnat a la pena màxima. Els seus subordinats territorials (subdelegats), també haurien de ser sotmesos al procés corresponent.
El que ha de quedar clar, és que els 52 diputats colpistes, han de ser depurats, no poden continuar sent diputats per haver atemptat contra la democràcia catalana i han de ser processats. Aquests escons hauran de ser coberts, de manera proporcional, pels tres grups parlamentaris restants, és a dir Junts pel Sí, els QWERTY i la CUP, de manera que el Parlament depurat de morralla colpista, serà compost per 101 diputats juntistes, 18 QWERTY i 16 cupaires. Lògicament aquesta composició es mantindrà fins a la convocatòria de les eleccions constituents previstes per al març-abril del 2018.

No podem deixar que el càncer espanyol arreli en l'inici de la República. Si volem un estat sa i fort, hem d'eliminar els tumors que poden atacar-lo des del seu inici.

dijous, 21 de setembre de 2017

RIP AUTONOMIA

Nascuda en un mal dia del 17 d'abril del 1931
Morta en un gran dia del 20 de setembre del 2017

dimarts, 19 de setembre de 2017

LA GUERRA PSICOLÒGICA ESPANYOLA

En els darrers dies, la xarxa és plena de fotos de vehicles blindats espanyols circulant o sent transportats amunt i avall de les nostres carreteres. Això, naturalment, aixeca alarma, sobretot si tenim en compte la història genocida de l'exèrcit espanyol, bàsicament en guerres interiors, des de fa més de dos-cents anys.

Tanmateix, cal tenir present que es tracta de claríssimes operacions de guerra psicològica, que pretenen precisament això, alarmar, aterrir, els catalans i les catalanes, per tal que es repensin el sortir a votar el proper dia 1 d'octubre.

La tècnica és molt vella. Poses uns quants combois en circulació i els vas desplançant pel territori, per tal de fer-los el màxim de visibles. Això fa que els ciutadans arribin a la conclusió que estan per tot arreu. Però la veritat no és pas aquesta.
A hores d'ara, l'exèrcit espanyol, així com els paramilitars de la Guàrdia Civil, i la pròpia Policia Nacional, no tenen capacitat de desplegar-se i controlar els 7.5 milions de catalans i catalanes. Ni de broma.

En primer lloc perquè no tenen recursos suficients, Ni humans, ni materials. 

En segon lloc perquè haurien de demanar permís als seus aliats atlàntics i europeus, i està clar que aquests li negarien.

Cada cop sembla més clar, que els espanyols tenen un marge molt estret. Mentre no hi hagi violència i repressió, tenen camp per córrer. De manera que si se les arreglen per parar els peus a l'independentisme català amb jutges, fiscals, periodistes i policies, doncs, els seus socis faran com si plou. Se'n diu realpolitik, i és el joc que juguen els estats. 

Ara, si es passen de la ratlla, si es vulneren sistemàticament drets humans, els principis bàsics de la democràcia, i no cal dir, si es produeixen morts o ferits, aquí la cosa ja canvia, i els espanyols hauran de parar el carro.

El repte dels patriotes catalans, doncs, sembla clar: superar la pressió judicial, policial i mediàtica espanyola. Convertir l'1 d'octubre en una mobilització brutal que ompli de paperetes les urnes a favor del Sí.

No cal dir que anem pel bon camí. La mobilització popular democràtica, l'assistència als actes públics és molt important, i sembla més que clar que no ens estan fent por, Ben al contrari, fins i tot els que fins fa poc ens menyspreaven, ara s'apunten al carro quan veuen el tsunami que s'acosta.

Per altra banda, l'impacte internacional de les mesures coercionadores espanyoles és cada cop més gran i s'incrementa la indignació al respecte, de manera que totes ens ponen.

No caiguem en la trampa de les operacions psicològiques, Tenim en les nostres mans una victòria històrica i encara que, segurament, els espanyols es trauran algun cop amagat, ja és molt clar que tenim les de guanyar. Treballem ferms i decidits, vivim moments històrics i només ens falta rematar la feina.