dimecres, 24 de juny de 2020

REAGRUPAMENT DEMANA SUPORT TOTAL AL PRESIDENT PUIGDEMONT I AL CONSELL PER LA REPÚBLICA

COMUNICAT DE PREMSA (20.6.2020)
Reagrupament Independentista,  davant l'actual conjuntura política, s'adreça a l'opinió pública i al conjunt de la ciutadania per a manifestar els següents extrems.
Reiterem, com ja ho hem fet en anteriors ocasions, el nostre suport total al President Carles Puigdemont i al Consell per la República. Al President Puigdemont, li demanem que encapçali la llista per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, amb una llista formada per aquelles persones que ell consideri adients i representants del moviment independentista transversal, sense sotmetre's a cap quota ni a cap dictat de cap força política.
Recordem que es compten per victòries les vegades que el President Puigdemont ha encapçalat les llistes electorals. Concretament, les de desembre del 2017, al Parlament de Catalunya, i les de maig del 2019, al Parlament Europeu. També que l'estratègia internacional impulsada per ell ha estat, de lluny, la més exitosa i la que ha provocat una derrota total de la diplomàcia espanyola.
En aquest sentit, demanem que tots els partits, associacions i organitzacions independentistes es posin al servei del President Puigdemont i al Consell per la República, i renunciïn a imposar-los condicions de cara a les properes eleccions.
La victòria incontestable en les properes eleccions al Parlament és un objectiu estratègic i hem d'aconseguir-la sense dubtes. Tothom amb el President Puigdemont i el Consell per la República i amb l'equip que considerin el més adient per la victòria definitiva.

dijous, 11 de juny de 2020

UN TÍCKET GUANYADOR!

Davant les properes eleccions al Parlament de Catalunya, cal presentar un tícket guanyador, que ajudi a reactivar la Declaració d'Independència del 2017. Com ja he dit en altres ocasions, aquesta reactivació s'ha de donar automàticament si els vots a candidatures independentistes superen el 50% dels vots emesos vàlids. És a dir, que si s'assoleix aquest resultat, i un cop constituït el nou Parlament, el nou president es compromet a presentar una moció de restabliment de la Independència votada el 2017. 

En el cas de no assolir-se, alternativament es pot optar per impulsar el procés constituent, a través de l'elaboració d'una Constitució de la República Catalana, seguint els passos del treball ja fet pel Consell Assessor que en el seu moment va presidir en Lluís Llach.

Sigui com sigui, el fet més rellevant és que cal que es repeteixi la majoria independentista al Parlament. Però ha de ser una majoria on hi hagi un lideratge clar, és a dir, on una de les tres forces independentistes obtingui uns resultats incontestables, que li permeti exercir un protagonisme sense discussió.
Lògicament, des del meu punt de vista, aquesta força ha de ser JxCAT, encapçalada pel President Carles Puigdemont. És una garantia d'èxit, com s'ha demostrat en les anteriors eleccions on ha anat de cap de llista.  
Laura Borràs, el passat juliol al seu despatx de la conselleria.

Però atès que la repressió judicial espanyola en contra d'ell, continua vigent, s'imposa, de forma realista, cercar un número 2, que pugui ocupar la Presidència de la Generalitat, i que sigui algú de garantia. A hores d'ara, penso que no hi ha cap mena de dubte, que aquest no pot ser altra persona que la Laura Borràs. També em direu que l'apartheid judicial espanyol li està buscant les pessigolles, però vaja, no crec que això sigui un obstacle. Que el 132è President de la Generalitat sigui una dona, serà un fet històric. 
Josep Costa (JxCat): "Estarà en mans de la gent exigir unitat ...

Finalment, penso que per reforçar el ticket, cal comptar amb un número 3, igualment de garantia. I, després d'una legislatura molt dura, en la qual ha destacat per la seva competència i el seu compromís, no puc deixar de pensar que aquest ha de ser en Josep Costa, actual vice-president del Parlament, que ha fet tot el possible i més per parar els peus a la presidència de la Cambra i a les seves contínues punyalades traperes contra el President Puigdemont.

Aquesta és la proposta. Lògicament, el primer que cal és l'acceptació dels tres al·ludits. A hores d'ara, ho ignoro. Però si m'he permès fer pública aquesta desiderata és perquè considero que aquestes eleccions són molt rellevants i cal obtenir una victòria el més contundentment possible, que, sobretot a escala internacional, deixi molt clara la voluntat del nostre Poble.
Per acabar, només afegir una referència al President Quim Torra. En el seu cas, ja ha dit públicament, per activa i per passiva, que no es tornarà a presentar. Però no estaria malament que acceptés un lloc simbòlic a la candidatura. No puc deixar de reconèixer el seu paper en les darrers dos anys, on s'ha hagut d'enfrontar a l'odi dels espanyols i se n'ha ensortit. Quin President més digne que hem tingut, segurament no hauríem trobat ningú més capaç de fer el paper que ell ha fet, sobretot tenint en compte que no era un polític professional, però ha demostrat ser un patriota de pedra picada. Gràcies, President!

dimarts, 2 de juny de 2020

PER MOLTES VEUS REAGRUPADES MÉS*

Reagrupar-se. Re-unir-se. Perquè ens necessitem a tots. Perquè no ens podem permetre el luxe de prescindir de ningú i perquè ens hem de reconèixer capaços d’anar junts. I hi ha moltes maneres d’anar junts, més enllà d’una llista única. No puc assegurar que sense unitat no hi haurà independència, però puc dir que pot haver-hi independència si hi anem junts. La desunió i la consegüent confrontació ha conduït a un determinat fracàs en els objectius principals de les forces independentistes. 
Per experiència pròpia puc parlar, amb agraïment, de la predisposició i bona sintonia amb Reagrupament a les eleccions municipals del 2015 quan vam acordar anar en coalició i revalidar l’alcaldia de Girona. I, més recentment, pel compromís mostrat per la majoria de reagrupats i del mateix partit adherint-se al Consell per la República, un instrument d’unitat estratègica des de l’espai lliure europeu -per tant fora del control i les conseqüents represàlies dels poders polítics i judicials espanyols- que ha de servir per acabar entre tots el que vam iniciar el Primer d’Octubre. 
Aquesta voluntat de lligar mirades transversals des de la política, però també des del món civil i saber-les conjugar adequadament ha estat un dels eixos argumentals que durant aquests anys ha defensat La Veu de Reagrupament en el centenar de números editats. Us felicito per la perseverança de mantenir activa durant més d’una dècada aquesta comunicació política i la voluntat d’explicar-hi que com més units estiguem, més forts serem per assolir el repte col·lectiu que ens hem proposat. En aquest sentit, cal recordar que hi ha una cosa que no es pot menystenir mai: la força de la gent. La unitat com a poble és molt més sòlida que la unitat merament política. No hi ha res ni ningú que pugui aturar la veu d’un poble unit cívicament alçat contra la injustícia i la repressió. 
És obvi que tot i la bona feina que es fa des del Govern de Catalunya, la política parlamentària en clau autonòmica té un recorregut cada vegada més reduït i controlat. En els propers temps caldrà altes dosis de compromís i valentia des de la societat civil per culminar el procés polític que vam començar l’octubre de 2017. Si tots i cadascú de nosaltres interioritza el ‘preparem-nos’ davant els nous embats democràtics que vindran i treballem coordinadament des de l’àmbit que ens correspon per tal que el dret a l’autodeterminació dels catalans sigui plenament respectat i reconegut, de ben segur assolirem la independència més d’hora que tard. El camí recorregut fins ara, malgrat errors, decepcions, trencadisses i patiments, és un camí fabulós, colossal, que cap generació de catalans ha fet en temps moderns. I això ho hem de posar molt en valor per encarar els propers anys. Un repte que n’estic segur llegirem en els futurs cent números d’aquest butlletí.

Carles Puigdemont i Casamajó
130è President de la Generalitat de Catalunya

*(NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 100, Maig 2020)