dilluns, 30 de maig del 2022
dijous, 26 de maig del 2022
dimecres, 25 de maig del 2022
Jordi Pesarrodona: “La llista cívica de l’ANC naixerà per proclamar la independència”
Entrevista a l’ex-regidor d’ERC, que ocuparà la vice-presidència de l’entitat durant el primer any del mandat del nou secretariat
23.05.2022
Jordi Pesarrodona va ser el candidat més votat en les eleccions al secretariat nacional de l’ANC, però no a la ronda final, quan els secretaris generals van elegir Dolors Feliu com a nova presidenta de l’entitat. En aquesta entrevista Pesarrodona no es mostra decebut, però sí disgustat pel fet de no ser l’únic vice-president, càrrec que compartirà amb Uriel Bertran. Parlem amb ell per a saber com encara aquest nou desafiament i quin paper creu que tindrà l’ANC els anys vinents.
—Decebut per no haver estat elegit president tot i ser el candidat més votat en les eleccions al secretariat nacional?
—No. Ja el primer moment vaig dir que donaria suport a Dolors Feliu per treballar braç a braç tots dos. I a la votació vaig dir públicament que li donava suport a la presidència.
—I no teníeu cap esperança que, així i tot, fóssiu el més votat?
—Del moment que dic que no crec en un lideratge exclusiu, sinó en lideratges compartits, ja no hi havia una ambició de ser president, sinó que anéssim tots a una. No crec que ara sigui l’hora d’una estructura piramidal, sinó més transversal. És la interpretació que faig del resultat que va sortir. La primera lectura de la votació és que la participació va ser molt baixa; i, per una altra banda, que la gent ha demanat transversalitat perquè som perfils molt diferents. I també ha demanat que l’activisme hi sigui molt present; d’aquí ve la meva victòria.
—Esteu molest per haver de compartir la vice-presidència, oi?
—Jo volia una entesa directa. Per part meva hi ha estat al cent per cent i, per l’altra part, no ha estat ben bé així. Però accepto la democràcia i entenc el resultat. M’hauria agradat que la generositat que vaig mostrar en tot moment fos la mateixa per totes dues bandes.
—És a dir, que creieu que havíeu de ser l’únic vice-president?
—A mi em semblava la cosa més correcta. Però no passa absolutament res. Tothom té dret de prendre posició i de presentar-se.
—Ho heu fet saber a Dolors Feliu?
—Sí, i tant.
—Molts socis es queixen del sistema de votació. El més votat pels socis hauria de ser president?
—Amb la democràcia directa, sí. Per això crec que caldria canviar els estatuts de l’Assemblea. Ara tenim dos anys per intentar que els socis ho validin i no els quedi aquesta sensació estranya cada vegada que hi ha eleccions. Els entenc i si som garants de la participació directa i de voler tirar endavant el que decideix la gent, potser seria el millor sistema i així evitar malentesos. Per tant, sí, cal posar en consideració aquest canvi i que la gent el validi.
—Heu remarcat la baixa participació que hi va haver. Això també és culpa del sistema de votació?
—La reforma dels estatuts hi pot influir, però no gaire. Cal realment tornar a animar la gent. El moviment independentista ha estat desil·lusionat, però en cap moment desactivat. Espera que hi hagi alguna cosa que el torni a il·lusionar. Venim d’una pandèmia, és clar, però sobretot venim d’una decepció terrible, com va ser el Tsunami Democràtic: una gran estafa. La gent, per a tornar a sortir al carrer ha de veure clar que algú ho encapçali i, com ha passat històricament, ha de ser l’ANC. Els partits diuen que no és hora de marcar dates ni objectius, i jo dic la contrària. Hem d’anar a cercar objectius assumibles i així la gent tornarà a sortir al carrer. I, amb tot això, s’afavoriria la participació en les votacions.
—I com es fa per motivar la gent a mobilitzar-se? El fet és que ni amb l’escàndol d’espionatge del Pegasus ni amb l’atac a la immersió, l’ANC no ha sabut fer sortir la gent al carrer.
—Perquè a vegades cal predicar amb l’exemple. Amb mi, hi trobaran aquesta persona. Quan hi hagi accions, els primers que hi han de ser són els que tenim més visibilitat. Quan s’encadenen els estudiants en protesta per la sentència del 25%, si hi va la presidenta o el vice-president de l’ANC, això pot tenir un efecte crida. Ja no és en Jordi Pesarrodona encadenant-se a la porta, sinó el vice-president de l’ANC. I el primer dia potser serem deu, però el segon dia 25; i el tercer dia potser 300. Cal predicar amb l’exemple; per això calen direccions col·legiades i compartides.
—Dolors Feliu ha dit que el nou horitzó per a la independència, a tot estirar, ha de ser el febrer del 2025, quan s’acabarà, a priori, la present legislatura. Ho compartiu?
—Pot ser que tinguem oportunitats abans. Per tant, cal estar amatents. Però sí que comparteixo que la data màxima per assolir la independència és aquesta.
—No és precipitat marcar dates, tenint en compte els precedents?
—No, al contrari, perquè necessitem objectius assumibles per a tornar a il·lusionar la gent.
—I és assumible?
—Sempre que hem tingut una data ha funcionat. Som hereus del referèndum d’Arenys de Munt, som hereus del “president posi les urnes”, som hereus del 9-N i som hereus del Primer d’Octubre. Quan hem tingut una data concreta, la gent s’ha posat a treballar amb il·lusió, amb fermesa, amb contundència i sense violència.
—Per a les eleccions vinents, el febrer del 2025, dieu que voleu impulsar una llista cívica. Serà amb els partits o contra els partits?
—La llista cívica serà la resposta contundent contra la política autonomista dels governs que es fan dir sobiranistes. I naixerà per proclamar la independència de Catalunya. Si els partits autoanomenats sobiranistes, amb la pressió ciutadana, tornen a aconseguir una unitat estratègica de l’independentisme, aleshores potser ni caldrà. Però haurien de demostrar que aquesta vegada sí, que hi van de veritat. Si no, la llista cívica és l’alternativa al marge dels partits.
—I qui la formaria, aquesta llista cívica?
—Ha de ser transversal, amb gent ferma, amb decisió i disposada a tot. Però la cosa més important: que representi tot l’arc de pensament català d’ideologia sobiranista. Això no és una qüestió de dreta, esquerra o centre, sinó una qüestió de país.
—Els precedents de llistes cíviques, com Primàries o Front Republicà, no són gaire bons.
—Les maquinàries dels partits són molt potents, però ara hi ha un altre ingredient amb què no compten els partits, que és el desencantament general de la gent envers la classe política. La gent n’està tipa, perquè els han estafat amb promeses que els polítics no han volgut assumir. La gent se les ha empassades dues vegades. Ara, a la tercera, si surt aquesta llista cívica, garanteixo que tindrà molta força. Però la llista cívica també és una pressió final; sóc una mica càndid i encara confio que els partits sobiranistes retornin al lloc d’on no s’havien d’haver mogut mai, sempre que hi hagi pressió ciutadana. Perquè sempre que n’hi ha hagut, els polítics han obeït. L’últim exemple és el Primer d’Octubre. És claríssim que si no hagués estat per la pressió ciutadana molts no haurien arribat a aquell embat. Però vàrem tenir un error. Vam cedir el 100% de la gestió d’aquell moment als polítics. Vam pensar que la feina ja estava feta i havíem d’haver mantingut la pressió. Ara ja ho sabem i ja estem preparats.
—I quins errors ha comès l’ANC per no incentivar la mobilització els darrers mesos i anys?
—Jo no crec que hagi estat un error concret. L’ANC ha hagut de sobreviure a una pressió per a la qual no estava preparada, patir el dol de la presó i, quan l’anàvem superant –perquè tots vàrem substituir la “independència” per “llibertat presos polítics”– i començàvem a sortir al carrer, va venir la pandèmia. Aleshores, ha estat molt complicat de reactivar el carrer. L’ANC històricament és l’eina ciutadana per a mobilitzar.
—Cal recosir aliances amb Òmnium?
—Cal recosir aliances amb Òmnium, però també amb el Consell per la República, amb la Plataforma per la Llengua, Som Escola, la PAH… Volem construir una república socialment justa, feminista i ecològica i, per tant, se’ns obre un període apassionant.
—Abans de la Diada hi haurà cap mobilització?
—Crec que abans de la Diada podrem veure alguna mobilització; no parlo d’una mobilització de masses, sinó que pugui il·lusionar i preparar una Diada que sigui la de l’embat per anar a totes després.
divendres, 20 de maig del 2022
dilluns, 16 de maig del 2022
dissabte, 14 de maig del 2022
Es presenten oficialment els primers Delegats exteriors del Consell per la República (07/05)
Aquest dissabte 7 de maig a la tarda, a l’oficina del Consell per la República de Brussel·les, s’ha produït la primera Presentació de nou Delegats Exteriors. Encapçalats pel president del Consell, Carles Puigdemont, s’han nomenat els Delegats Exteriors en el marc del desplegament de la Xarxa Diplomàtica, un projecte que forma part del pla de Govern del Consell.
En la seva intervenció inicial de presentació, el vicepresident del Consell, Toni Comín ha destacat el perfil acadèmic, científic, empresarial, docent i del món de les finances que tenen el conjunt dels Delegats Exteriors nomenats avui i ha augurat que “poden dur a terme una tasca molt rellevant per arribar allà on l’autonomia catalana no pot en l’àmbit internacional”. Alhora, ha afirmat que “el que iniciem avui és molt important” en el pla del Consell d’internacionalització i influència global i ha destacat que se seguirà amb l’estratègia de cercar “llocs estratègics” com ara fora la Unió Europea i ha destacat començar a tenir presència i veu a Nova Zelanda, Nova York o l’Amèrica llatina. A més, ha recordat que en els mesos que venen hi haurà més candidats nomenats amb Delegats Exteriors arreu del món.
La reunió ha comptat també amb la presència de manera telemàtica de la consellera responsable d’Acció Internacional, Neus Torbisco.
Aquests són els 9 Delegats exteriors que s’han presentat:
Aurora Campo – Tel Aviv
Científica, Doctora en Biologia pel Museu Nacional d’Història Natural de París amb un doctorat Marie Curie. Actualment realitzant un postdoctorat en bioinformàtica amb l’Institut Volcani d’Israel i la Universitat de Califòrnia Davis amb una beca NSF.
Pau Figueras – Londres
Doctor en Física per la Universitat de Barcelona i catedràtic de matemàtiques aplicades i física teòrica a la Queen Mary University of London.
Ignasi Vich – Costa Rica
Activista independentista amb més de 15 anys de presència a Costa Rica. Va ser el primer autoinculpat pel 9N i el van seguir milers de persones. Ha participat activament en l’organització del 9N, l’1-O i altres accions per la llengua i la llibertat. Divulgador del procés català a les facultats de ciències polítiques de diferents universitats americanes.
Thomas Harrington – Nova York
És professor emèrit d’Estudis Hispànics al Trinity College de Hartford (EUA) especialitzat en moviments ibèrics d’identitat nacional i cultura catalana contemporània. A més de la seva tasca acadèmica en estudis hispànics, és un comentarista freqüent de política i cultura a la premsa nord-americana i a diversos mitjans de comunicació en llengua espanyola i catalana.
Mai Santamaria – DublinLlicenciada en finances per Chartered Accountant Ireland, Dublin City University i University of Limerick. Llicenciada en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Axel Schönberger – Frankfurt
Romanista i catalanista, cofundador de la Zeitschrift für Katalanistik. Traductor de diverses novel·les del català a l’alemany. Guardonat amb el Premi Josep Maria Batista i Roca — Memorial Enric Garriga Trullols per l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (2020). Membre de l’Academia Latinitati Fovendae (Roma).
Adrià Muñoz – Luxemburg
Professional del protocol, diplomàcia i hostaleria a Catalunya, Dubai i Luxemburg. Titulat Universitari en Magisteri de Llengua Estrangera per la Universitat de Girona i Tècnic Especialista Superior en Protocol i Relacions Institucionals per ESPRI.
Carina Portillo – Los Angeles
Productora i antropòloga cultural. La seva carrera s’ha desenvolupat en el camp de la gestió les finances, centrant-se en la gestió econòmica i financera de projectes audiovisuals.
Josefina Bieto – Nova Zelanda
Llicenciada en Ciències Econòmiques i Comercials per la Universitat de Barcelona i doctora per la Universitat de Massey. Va ser directora del pavelló de Nova Zelanda a l’Expo-92 de Sevilla, també ha estat directora de la junta de Transparency International a Nova Zelanda.
El Consell signa el primer conveni oficial de col·laboració amb un ajuntament català 29/04/2022
· Torres de Segre aprova al seu Ple un acord amb la institució republicana per implementar la IDR i assessorament sobre consum institucional
· Majoria transversal: els 6 regidors de govern (Junts) i 2 més de l’oposició (ERC) han votat a favor del conveni i només hi ha hagut 3 en contra del PSC
· El pla pilot servirà perquè els pròxims mesos, ajuntaments amb majoria republicana, puguin sol·licitar seguir els mateixos passos de col·laboració
Aquest divendres 29 d’abril s’ha celebrat un Ple extraordinari a l’Ajuntament de Torres de Segre (Segrià) on s’ha aprovat un Conveni de col·laboració entre el Consell per la República i l’ens municipal. De fet, s’ha demostrat que aquesta col·laboració compta amb una majoria transversal: els 6 regidors de govern i 2 més de l’oposició han votat a favor del conveni (Junts i ERC) i només hi ha hagut 3 en contra del PSC. L’acord consistirà en un pla pilot per implementar la ID Republicana en els equipaments municipals i un assessorament sobre Consum Institucional de l’ajuntament.
Ara, doncs, el Consell inicia un pla pilot per després fer-lo extensible a altres administracions locals: per una banda, es posarà en marxa el desplegament i implementació de l’ús de la Identitat Digital Republicana en equipaments i serveis municipals a Torres de Segre. Això permetrà crear una xarxa d’identificació alternativa per anar desconnectant de l’ús del DNI espanyol. Per l’altra, el Consell oferirà un assessorament sobre la contractació pública amb l’objectiu de dur a terme un consum institucional republicà. És a dir,en clau de Països Catalans, amb una perspectiva de gènere i mediambiental, respecte per la llengua i enfocada a la ciutadania.
L’alcalde del municipi, Joan Carles Miró, ha assegurat que “l’Ajuntament treballa braç a braç amb el Consell per la República” i el reconeix com a institució “hereva de l’1 d’octubre” per “fer-lo efectiu”. Ha celebrat també que sigui Torres de Segre el primer ajuntament català que inicia aquesta col·laboració i ha destacat que feia 3 mesos que “s’han preparat amb detall i discreció” tots els punts del conveni.
Al seu torn, la responsable de Política d’Acció Interior del Consell per la República, Aurora Madaula, ha reiterat que el Consell és “la primera institució republicana” i ha assegurat que l’objectiu principal és que aquest conveni institucional sigui “el primer de molts”. A més, ha insistit que aquest desplegament “forma part de l’estratègia de ruptura del Regne d’Espanya i es fa des de la transversalitat ideològica”. De fet, ha recordat que aquesta acció s’emmarca dins de l’estratègia detallada al document #PreparemNos.
Madaula ha explicat que “la IDR representa els valors que volem: democràcia directa, transparència, seguretat i noves tecnologies. Una nova República que representi els valors del segle XXI”. A més, ha afegit que “per primer cop es podrà fer servir de manera institucional”.El conseller d’Acció Econòmica i secretari del Govern del Consell, Guillem Fuster, ha argumentat que “per fer efectiva la desconnexió, cal que la institució més pròxima a la gent tingui la capacitat per enfocar la despesa pública en el marc d’una col·laboració que permeti treballar per enfortir una economia nacional”.
També, el conseller Fuster ha destacat el blindatge de seguretat amb el que compta el Consell a l’hora de fer ús de la ID Republicana: un sistema de cadena de blocs (Blockchain) i la doble validació. Així mateix, cal recordar que la mateixa Guàrdia Civil ha hagut d’acceptar que li ha estat impossible trencar la seguretat de l’app del Consell.
El pròxim 13 de maig a les 20 h del vespre a la Sala d’Actes de la plaça de Catalunya de Torres de Segre se celebrarà una Presentació pública oberta a la ciutadania on s’explicarà el conveni, com registrar-se al Consell i l’ús de la IDR.
dimecres, 4 de maig del 2022
REAGRUPAMENT DONA SUPORT A LAURA BORRÀS PER LIDERAR JUNTS PER CATALUNYA (NOTA DE PREMSA, 04.05.2022)
Des de Reagrupament celebrem la decisió de Jordi Sanchez de deixar la Secretaria General de Junts. No podem amagar les discrepàncies que hem mantingut amb ell i la seva manera de gestionar el partit.
Per altra banda també valorem com a positiu el fet de que el MHP Carles Puigdemont abandoni la Presidència. Sempre hem defensat la incompatibilitat entre la direcció del Consell per la República i la de Junts.
Per tot això donem suport total a la decisió de la MHP Laura Borràs a presentar-se a la presidència o on ella cregui convenient i creiem que ha de ser ella mateixa qui esculli l’equip amb qui es vol envoltar, sense imposicions de les “families” de Junts.
Cal un partit independentista fort i que aposti decididament i sense por pel camí de la llibertat de Catalunya, veient com les altres forces, dites independentistes, cada cop estan més allunyades d’aquest camí.
Estem totalment d’acord en que la MHP Laura Borràs ha de ser qui lideri aquesta nova etapa ja que ella mai s’ha desviat del camí cap a la Independència, tal com la volem a Reagrupament des de la nostra fundació.
Ens oferim a donar-li tot el suport necessari per fer aquest trajecte. Cal que aquesta nova etapa de Junts sigui la darrera etapa de la Catalunya autonòmica i cal un lideratge fort que només ens pot oferir la MHP Laura Borràs. Per això ens tindrà al seu costat
dimarts, 3 de maig del 2022
Subscriure's a:
Missatges (Atom)