SURTEN DE L'ARMARI I MÉS QUE HO FARAN...

En els darrers dies són notícia la sortida de l'armari, dit amb tot el carinyo, de famosos de tota la vida que es declaren independentistes. És un senyal de victòria. Anem en el camí correcte. Hem tocat ós. Quan gent que has vist des de nen, que formen part de la teva vida des de menut, que els veies a la tele en blanc i negre, i ara te n'adones que estan amb tu, que estan de la teva part, que també volen el que tu vols, realment t'emociona. 

D'en Josep Carreras, ja sabíem, fa mesos, que era independentista. Va sortir en un vídeo, enrabiat com una mona, i cridant Visca Catalunya Lliure. Em sembla que era al Barça, suposo que després d'un matx i feia cara d'estar-ne fins als collons dels espanyols. Com centenars i milers de catalans i catalanes. Ja no es pot aguantar més...

Aquests dies, però, ens hem assabentat que dues celebritats que formen part de nosaltres des de petits, que sempre els hem vist, i fins i tot, en ocasions, ens hem emocionat també han declarat que opten per la Independència. Són cracks que ja ho han fet tot, i que no busquen res, perquè ja ho tenen. I això encara és més valuós. No esperen res a canvi. Senzillament han dit el que senten, després de tota una vida.

Em refereixo, és clar a en Peret i en Dyango. Cap dels dos és, precisament, de la meva quinta. Són molt més grans, naturalment. Per això, una servidora, ha crescut amb ells, ha vist com un d'ells actuava a Eurovisión, quan encara aquest xou era una mica presentable. Ha vist com envellien, com entraven i sortien de les graelles de televisió, com passaven els anys i semblaven desapareguts en combat i com, de sobte, emergien amb força durant una temporada per després tornar a desaparèixer, i així quasi cinquanta anys.

En definitiva, tots dos, en algun moment o altre, han format part de la meva vida, de la vida de molts catalans i catalanes. I és per això que ara, que ens apropem a moments claus de les nostres vides, com a persones i com a poble, m'omple d'orgull i de joia, que ells a la seva manera, naturalment, amb la saviesa que donen els anys, estiguin on estan, col.laborin i s'afegeixin a aquest gran pas que milers, fins i tot, milions de compatriotes, estem a punt de donar.

Ho volia dir -escriure- que si no rebentava...