dilluns, 23 de desembre de 2019

LA CRISI DE FILIPINES, 1898 (WITH ENGLISH SUBTITLES)

LA CRISI DE PUERTO RICO, 1898 (WITH ENGLISH SUBTITLES)

LA CRISI DE CUBA, 1898 (WITH ENGLISH SUBTITLES)

LA CRISI DE PRIM I LOSTAU, 1870-73 (WITH ENGLISH SUBTITLES)

THE SHELLING OF BARCELONA (1842) (WITH ENGLISH SUBTITLES)

LA CRISI D'ARGENTINA DE 1810 (WITH ENGLISH SUBTITLES)

LA CRISI DE 1714 (WITH ENGLISH SUBTITLES)

LA CRISI DE 1640 (WITH ENGLISH SUBTITLES)

LA CRISI DE FLANDES (WITH ENGLISH SUBTITLES)

COMUNICAT DE PREMSA DE REAGRUPAMENT SOBRE L'ACTUALITAT POLÍTICA (20.12.2019)

La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista (RCAT), reunida aquest dissabte a la seu nacional, davant els darrers esdeveniments polítics i jurídics esdevinguts, vol fer públiques les següents consideracions.
En primer lloc, com no podia ser d’una altra manera, ens felicitem per la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea que el vice-president del govern de Catalunya, Oriol Junqueras, gaudeix d’immunitat en tant que membre del Parlament Europeu, consideració que també repercuteix en el President Carles Puigdemont i al conseller Antoni Comín. Una sentència que ha de portar a l’anul·lació de la condemna de Junqueras i la resta de polítics independentistes jutjats pel procés, i llur consegüent alliberament immediat.
També ens felicitem per l’alliberament de tres dels detinguts el mes de setembre, tot i que s’ha fet previ pagament d’una fermança. N’exigim la seva llibertat total i la de la resta d’empresonats per la repressió posterior al coneixement de la sentència del Tribunal Suprem espanyol.
En tercer lloc, condemnem de la forma més ferma, la condemna a inhabilitació que el Tribunal Superior de Catalunya ha dictat envers el President Quim Torra. Es tracta d’una sentència clarament polititzada i que ja era d’esperar que es produís. Enviem al President tot el nostre suport i estima per la seva actitud verament patriòtica i pel seu al·legat final que, n’estem segurs, serà estudiat a les escoles i universitats en les dècades properes com a exemple d’orgull i dignitat.
Fetes aquestes consideracions, i en relació a l’escenari que s’obre en les properes setmanes i mesos, i en la línia de les ponències polítiques aprovades en la XII (novembre 2018) i XIII (novembre 2019) Assemblees Nacionals d’RCAT, fem una crida a la vertebració d'una força transversal que, liderada pel President Puigdemont, culmini el procés i reactivi la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017. Tenim la certesa que només un reagrupament de totes les forces republicanes, sota aquest lideratge i aquesta fita, permetrà assolir la nostra llibertat. Es tracta d’una transició que s’ha de fer de forma immediata i sempre sota el lideratge del President Puigdemont, de manera que s’esvaeixi tota la sopa de sigles i organitzacions que existeix darrerament, i en la qual, com no podia ser d’una altra manera, RCAT es compromet a a participar.
Ateses les circumstàncies recents, encoratgem el President Puigdemont a establir les bases d’aquesta fusió, convençuts com estem, i els resultats electorals quan ell ha encapçalat les llistes així ho demostren (eleccions al Parlament del 2017 i eleccions europees del 2019), que el suport popular que suscita és molt més gran que qualsevol altra fórmula i que eixampla de forma multiplicadora el recolzament a la independència.
Per acabar, volem recordar que en la història electoral recent, s’ha donat algun fracàs sonat d’un partit històric que s’auto-enganyava respecte la seva fortalesa electoral, i que va acabar desapareixent, malbaratant un capital polític de dècades. Repetir aquesta història per segona vegada en poc temps, no serà més que una demostració de miopia política, i d’irresponsabilitat davant els deures que la situació actual ens imposa: culminar la victòria republicana i la Independència de Catalunya, per tal de proporcionar als catalans i les catalanes el benestar, la seguretat, la justícia i la cohesió socials que tots ens mereixem.

diumenge, 15 de desembre de 2019

Which makes the new EU foreign policy representative Josep Borrell a controversial figure

The new EU foreign policy chief Josep Borrell leads the EU foreign ministers meeting for the first time. But the Spanish politician also draws criticism.

So far he was one of the 28, now he is at the top: Spain's former Foreign Minister Josep Borrell i Fontelles has been the European Union's new foreign representative since 1st December and is the first to chair Monday's EU Foreign Ministers meeting. The Catalan should make EU foreign policy a global player at a time when a new world political order is emerging and bring the Member States into line with one another in foreign policy.

The 72-year-old is highly controversial in Brussels. In the matter of top EU jobs, however, he was given the high position by the criterion Spaniards and socialist. "Catherine Ashton, the first EU foreign representative, was not considered to be very assertive and charismatic," said political adviser Paul Butcher from the European Policy Center think tank in Brussels. “Federica Mogherini has had important successes but has not generated any enthusiasm. However, Borrell has the potential to be a real disaster. ”

Butcher says what many say behind the scenes in the EU institutions. Critics and supporters Borrells agree that he is very smart, dominates the foreign policy business and, unlike his predecessors, does not shy away from making himself unpopular.

The fact that he knows how to skillfully set nuances can already be seen in his announcement that he will take his first official trip to Pristina. Spain is one of the few EU countries that do not recognize Kosovo as independent and thus complicate the EU's Western Balkans policy, for which Borrell is now responsible. But he is also considered impulsive, unreasonable, arrogant and is supposed to show bullying behavior. Due to his conviction for insider trading and his unrepentant handling of it, many MEPs did not want to confirm his position. However, they could not reject him without destroying the balance at the top posts. So Borrell is now where he is.



dijous, 5 de desembre de 2019

LA REPÚBLICA QUE ESTEM CONSTRUINT*


La publicació de la sentència contra els líders independentistes, el mes d’octubre, amb unes condemnes que sumen 100 anys de presó, ha generat una resposta d’indignació popular sense precedents, amb centenars de manifestacions i iniciatives de protesta que ha convertit Catalunya en un centre d’atenció mediàtica global. Aquest escenari ha desestabilitzat Espanya i la seva imatge internacional. La combinació entre la mobilització interna de rebuig i les successives derrotes internacionals de la diplomàcia i la justícies espanyoles, l’ha col·locada en una situació ingovernable. Això ha estat possible gràcies a l’actuació d’actors com ara el Consell per la República, l’Assemblea Nacional i els Comitès de Defensa de la República, entre d’altres. Però també pel sorgiment d’altres de nous, i de manera molt principal, del Tsunami Democràtic. En poques setmanes, tot ha canviat, i la repressió espanyola ha tornat a actuar, detenint i ferint centenars de patriotes. Però no ha aconseguit afeblir el moviment republicà i independentista. Ben al contrari, l’ha reforçat i l’ha fet més resilient.

La unitat estratègica, més necessària que mai
La nostra fortalesa, la del conjunt del moviment, cal consolidar-la. En aquests darrers mesos, s’han fet passos interns positius.

S’ha enllestit la feina prèvia del Fòrum Cívic i Social per al debat Constituent, que ha de posar les bases per a l’elaboració de la Constitució de Catalunya.

També s’han començat a crear Consells Locals per la República en dotzenes de municipis, que tindran un paper clau en el control del terrritori.
Darrerament, s’ha posat de nou en funcionament l’Assemblea de càrrecs electes, amb una participació massiva, i que ha d’actuar al marge de qualsevol legalitat espanyola i també de la dinàmica política autonomista.

Per la seva banda, el Consell per la República (CPR), ha crescut políticament amb noves entitats i orgànicament, superant ja els 82.000 ciutadans censats. També ha començat a establir delegacions territorials, com la de Perpinyà, a la Catalunya Nord.

A nivell social, el moviment republicà i independentista ha obtingut dos èxits sense precedents. Per una banda, a nivell empresarial, la victòria en les eleccions a la Cambra de Barcelona ha esdevingut un terratrèmol sense precedents, que ha posat dels nervis als sectors espanyolistes dels negocis i dels mitjans de comunicació de masses. Per altra banda, a nivell dels treballador@s, l’expansió del sindicalisme nacional i de classe, amb la Intersindical-CSC, al capdavant, juntament amb la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), estan escombrant del mapa sindical, les màfies espanyoles de CC.OO i de la UGT, històricament oposades a la independència. La Vaga General del 18 d’octubre va ser un gran èxit, en aquest sentit, malgrat els intents de boicot dels espanyolistes.

Podem dir, doncs, que s’està evolucionant cap a una creixent unitat estratègica de caràcter patriòtic i social, la consolidació de la qual, depèn de la seva dimensió política.

*(NOTA: Post publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 94, Novembre 2019)